BORRIANA

El Teatre I Les Falles

La ciutat de Borriana sempre ha tingut un gran moviment teatral, cultura que havia estat lligada a les manifestacions festives populars i era reconeguda més enllà de la nostra ciutat, tant que, fins i tot hi ha autors del segle XIX que nomenen a Borriana en les seues magnífiques obres estrenades a diferents teatres de l’estat espanyol.

Des del primer moment s’introdueixen per part de JLF uns sainets i xicotetes representacions teatrals a diferents actes com, per exemple, l’elecció de la Reina Fallera de Borriana. Els sainets eren xicotetes obres teatrals d’una duració breu i que, amb to còmic i humorístic, manifestaven i reproduïen els costums d’aquella època, bé foren culturals, socials o lingüístics.

En 1945 s’organitza una vetlada teatral també amb motiu de l’elecció de les noves màximes representants de la ciutat, les RRFF de Borriana, i la Falla Barri d’Onda posa un poc més tard en escena obres teatrals amb els mateixos autors, els mateixos actors i actrius i en castellà com “La Casa de Quiròs”, “La Monateria” i “Libreto”, estrenats abans a Saragossa.

Per a trobar una xicoteta relació entre les falles i el teatre en valencià hem de remuntar-nos als anys trenta del segle passat. Tot i que el teatre faller era una cosa puntual i no estructural en les comissions falleres, aquestes feien representacions als emplaçaments, carrers i places –entre altres– aprofitant les diferents festivitats de la nostra localitat.

Als anys quaranta, l’augment destacat del nombre de comissions falleres a la ciutat es tradueix en una necessitat d’aconseguir diners i comissionats a les diferents falles –tot a banda i sense res a veure amb el moviment naixent de JLF. És aleshores quan les falles decideixen representar sainets als diferents teatres que hi havia en el patrimoni municipal com el Teatre Casares (posteriorment s’anomenà Teatre Principal), Teatre Oberón i el Teatre del Centre Parroquial (tots desapareguts en l’actualitat).

Arriba 1946 i, per a sorpresa de tots, hi ha una gran nevada i gelada que paralitza tota l’activitat de la ciutat i, a més a més, arruïna el motor econòmic principal de localitat: la taronja. Del teatre en valencià passem al teatre en castellà, més a la moda de l’època i tal volta, més catòlicament i més políticament correcte. A les següents dècades la gent perd l’interès generalitzat pel teatre i, tan sols en casos aïllats, quasi als anys noranta es veu que alguna comissió fallera, com la Societat de Caçadors, recupera la tradició del

VICENTE LLÀCER GARCÍA AC FALLA BARRI D’ONDA DE BORRIANA /

El Teatre Payá ha estat el centre cultural per als diferents esdeveniments fallers des de l’inici de la festa a Borriana

IMATGE: VICENTE LLÀCER

Des de 2007 s’organitza el Concurs de Teatre en valencià gràcies a la col·laboració de la JLF de Borriana i a la Regidoria de Cultura: les diferents comissions participen representant les seues obres durant un cap de setmana

IMATGE: VICENTE LLÀCER teatre en valencià com a part de l’activitat de la comissió. Aquesta falla comença amb un grup de huit membres de la comissió infantil fent les actuacions dins del seu casal.

El 1993 s’estrena l’obra teatral a la Llar Fallera anomenada “Mare, jo vull ser fallera!” i, l’any següent, es presentà la Falla Centre Espanya al teatre del Col legi Salesià amb una obra, però sense èxit que va crear un poc de desànim entre els actors i actrius.

Les dècades següents com a fins el moment les comissions sols feien obres teatrals per a divertir als borrianencs i borrianenques. Als anys primers del segle XXI les comissions de La Ravalera i Societat de Caçadors representen algunes obres de teatre en valencià que van tindre molt bon nivell. Vist el ressorgiment, l’interès i la resposta positiva pels ciutadans de Borriana durant aquests anys, JLF juntament amb la regidoria de cultura decideixen organitzar el I Concurs de Teatre en Valencià l’any 2007, en el qual tan sols les dues mateixes falles participen i aconsegueixen repartir-se els guardons. Als darrers anys al concurs se sumen més comissions falleres i s’aconsegueix la participació de fins a dotze obres teatrals.

Aquest concurs segueix actiu fins al dia d’avui on les diferents comissions participen representant les seues obres al Teatre Payá (l’antic Teatre Oberón, que va ser demolit i van canviar el seu nom a l’actual); durant un cap de setmana cada falla on va la gent a gaudir de la representació i un jurat a qualificar l’obra teatral.

Posteriorment, amb les qualificacions i votacions, s’organitza una gala especial on es donen tots els guardons al pur estil de la gala dels premis Óscar i s’introdueixen balls, comèdies i sàtira. Aquesta gala l’organitza la Federació de Falles amb col laboració de Junta Local Fallera i la Regidoria de Cultura.

Es lliuren els premis corresponents a les votacions, els premis a millor actor i actriu, millor actor i actriu de repartiment, millor decorat, millor vestuari, millor direcció i millor text inèdit. Destaquem, també, que els premis es lliuren en secret per a tots i totes fins a l’últim moment i els presenten diferents membres de les comissions falleres. Les últimes dues gal les han estat conduïdes pels fallers de la falla Barri d’Onda Berta Hernández i Vicente Llàcer i, a més a més, els premis han estat lliurats per membres d’altres comissions falleres.

Des de 2007 s’organitza el Concurs de Teatre en valencià gràcies a la col·laboració de la JLF de Borriana a la Regidoria de Cultura: les diferents comissions participen representant les seues obres durant un cap de setmana

IMATGE: VICENTE LLÀCER