DÉNIA

Juan C Spedes Garrido

PROFESSOR D’ESO DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA, MEMBRE DEL COL·LECTIU D’ESTUDIS FALLERS DE DÉNIA I LA MARINA ALTA (CEF), FALLER DE LA FALLA DIANA (DÉNIA) I DE LA FALLA ARXIDUC CARLESMÚSIC GOMIS (VALÈNCIA). ACTOR AMATEUR

Tal com anava creixent, ampliant els meus coneixements sobre l’actuació i, alhora, el món de les falles, trobava a faltar que al meu poble (ciutat des de fa quatre-cents deu anys) s’uniren aquests dos arts. Per què no hi ha un concurs de teatre faller a Dénia? Em preguntava i ho feia als meus amics quan vaig estar a la Junta Local Fallera. Dotació econòmica, falta d’interés per part de les falles i/o Junta, desmotivació… Mai em convencien les respostes; per què? Molt fàcil: algunes falles de Dénia, al segle passat, tenien grups de teatre amb els quals representaven apropòsits a les presentacions… Tant fou així que a finals dels huitanta i inicis dels noranta es va crear un concurs de teatre on es repartiren, a més, premis a millors actrius, actors, directors, obres i escena.

Entre els anys 1987 i 1995, segons la informació que s’ha recopilat al CEF, s’hi va dur a terme aquest concurs on els grups de les falles de Dénia, com l’Esparralló, El Desficaci o el Sapo, entre altres, foren les grans protagonistes. El motiu és simple: durant aquests anys, els grups de teatre fallers visqueren, a Dénia, els seu màxima esplendor ja que representaren el que representaren, els fallers i les falleres van recolzar la dramatúrgia de la seua falla. Un dels grups més guardonats va ser el de la Falla Centro, l’Esparralló, que juntament amb el Desficaci, de la Falla Dte. Marítim Baix la Mar, van acaparar els primers i segons premis de millor obra.

Així i tot, l’Esparralló va nàixer com una manera d’alleugerar la càrrega econòmica que abordava la falla durant les presentacions, ja que en finalitzar aquestes sempre s’hi contractava alguna companyia de varietés o algun artista. D’aquesta manera, un grup de fallers, tal com conta Tomás Chiner1, “va decidir fer-se càrrec de les actuacions

Juan Céspedes amb el Saragüell a Millor Actor de Repartiment en Obra Llarga en l’edició de 2017

IMATGE: JUAN CÉSPEDES de final de festa de les presentacions”. Des del març de 1977, i fins finals de la primera dècada dels 2000, aquest grup va executar 19 obres, on la més representada fou el sainet “Deixa’m la dona, Pepet”, escrita per Arturo Casinos. Entre els actors i actrius més llorejats es troben Tomás Chiner, Quique Perles, Pura Grimalt i Maribel Fornés.

1 Chiner, Tomás (2016). L’Esparralló. L’espectacle ha de continuar, llibret Falla Centro, pp. 68-73.

L’altre grup més destacable és El Desficaci l’únic que, ara com ara, continua fent obres de teatre i que, esperem, perdure pel temps per tota la seua trajectòria i història. En paraules de Robert Sobrecases, un dels seus integrants, es va formar per falleres i fallers de la Falla Baix la Mar l’any 1986, amb el mateix motiu que l’Esparralló. El gener de 1987, estrenaren la seua primera obra “Tres forasters de Madrid” d’Eduardo Escalante dirigida per Sebastià Garcia. Amb la consolidació del grup, no sols actuaven a les presentacions, sinó també a altres pobles com Ondara, Castell de Castells i més enllà de la Marina Alta.

Però als inicis dels noranta, el grup decidí independitzar-se de la falla i constituir-se com associació cultural i registrant-se com a tal. Al llarg de la dècada representava obres al llarg de la província d’Alacant, adquirint així compromisos. Però per situacions familiars, i el temps, hi va minvar la seua activitat fins que, el 2009, entre antics components i de nous, reprengueren els assajos i les representacions, fins al dia de hui, solidàries i benèfiques.

La Falla Saladar no està exempta de grup de teatre, ja que tal com confirma Sergio Avargues, al llarg de la història de la falla hi va haver dos grups: el Sapo, a la dècada dels 80 i 90; i La granota amb dues etapes: la primera als inicis del 2000 (a la qual pertanc), amb dos grups, un d’adults i altre d’infantil/juvenil; i la segona el 2018, on es va intentar seguir les petjades del grup amb l’adaptació lliure de “El malalt imaginari” de Molière. Malauradament, hui en dia, el grup no està en actiu. Per últim i no menys important, hi trobem el de la Falla Oeste, Arrop i tallaetes, del qual voldria destacar que és l’únic grup de teatre que va participar en l’anomenat #teatrefaller, el concurs organitzat hui en dia per Junta Central Fallera, durant els anys huitanta perquè, aleshores, podien participar grups d’altres localitats.

En resum, la majoria de falles de Dénia tingueren, durant els anys 80 i 90 del segle XX, un grup propi de teatre per tal de representar obres en finalitzar la presentació i entretenir el públic, encara que una de les seues funcions va ser la d’alleugerar la despesa econòmica de la falla. Tot i això, aquests són els grups més destacables. Actualment, per desgràcia, els amants del teatre i de les falles a Dénia, no tenim cap grup ni concurs, on puguem gaudir d’ambdós arts. Supose, opinió personal, que la falta de motivació, dedicació i/o altres assumptes impedeixen que es puga dur a terme aquest fet (malgrat l’existència de grups de teatre, escolars o no, a Dénia i amb l’Escolta de Teatre Comarcal). Intuïsc, no sé ben bé el perquè.

Hi ha falleres i fallers que els encantaria pujarse’n dalt de l’escenari i defensar els colors de la seua falla mentre interpreten un paper, perquè el “cuquet” de la interpretació mai desapareixerà. Personalment, he tingut sort de gaudir del teatre i les falles a València, a més de ser reconegut com a millor actor de repartiment en obra llarga el 2017 i com a millor actor protagonista en categoria principal i primera en 2020 i 2022. Amb tot i això, voldria participar en un concurs de teatre faller a la meua estimada Dénia, és un fet que tinc pendent. A més, rivalitzar amb amigues i amics de tota la vida que tenen el mateix sentir que tu ha de ser, inclús, una competència sana i divertida; en síntesi, defendre l’escut de la teua falla, tal com es realitza a Borriana, Sagunt, Gandia, Torrent, Sueca, València, entre altres localitats falleres.

Fugir del teu voltant per buscar allò que no tens no és una solució. El xou ha de continuar, però per algun motiu, a Dénia s’hi va aturar i els engranatges estan oxidats. Quin és el motiu? Per què? Cal refundar la nostra cultura i apostar per ella… El teatre és cultura i si les fusionem amb les falles… Quina meravella. Tan bo siga, en un futur pròxim, realitat.