TORRENT

TEATRE FALLER, MÉS VIU QUE MAI!

Torrent ha sigut sempre una ciutat teatral, des de finals del segle XIX i principis del XX han coexistit diversos grups de teatre que han omplert la vida cultural de la ciutat. Cap a mitjan segle XX el Grup de teatre de la Llar Antoniana –arrelat a la parròquia i al col legi Mont-Sió– ha sigut un gran bressol d’artistes, on han desenvolupat diverses obres, sarsueles i el tradicional Betlem de Nadal (des de 1922). Aquest bressol d’artistes donaria lloc a una escola de teatre faller de gent jove que veia en els escenaris una forma d’oci en l’Espanya d’aquell moment.

Amb la reformulació de la Junta Local Fallera en la seua segona etapa als anys setanta es posa en marxa una programació d’activitats com cavalcades, elecció de falleres majors, exposició del ninot, creació de la revista El Granerer i, per descomptat, el concurs de teatre en modalitat adulta, primer en modalitat única i després curta i llarga. D’una banda, Junta Local segueix l’estel del concurs de teatre de Junta Central Fallera i, d’altra banda, arreplega tot els interessos i sinergies dels grups de teatre amateur de la nostra localitat.

Inicis del teatre faller

Tal com arreplega el cronista de la ciutat Vicent Beguer Esteve el 1983 en el seu llibre sobre teatre a Torrent, quan ens referim a l’etiqueta “Teatre faller” ho fem amb una clara distinció:

És el mateix teatre que ve representant-se vulgarment, amb la circumstància que aquest s’interpreta pels fallers, mitjançant agrupacions teatrals de cada falla. És sempre teatre en valencià, tot i que també es fa alguna obra en castellà. El seu naixement ha vingut, en una certa manera, determinat pels quefers cap a l’exterior de les falles, en actes específics d’aquestes, com les presentacions de les falleres majors -la Major i la Infantil- i per a determinades reunions, com un al·licient. També, perquè la Junta Local Fallera de Torrent, seguint la tònica de la Central de València, ha fomentat les representacions de teatre, atorgant a la falla que ha format el seu grup teatral en actiu uns mèrits que ve recompensant.

Torrent sempre ha sigut una ciutat de teatre, les falles ho han adaptat a les

El teatre a Torrent va començar amb els apropòsits, iniciant-se en 1977 el concurs i, en l’actualitat, subdividint-se en obra curta en obra llarga. Grup de teatre després de finalitzar l’actuació

IMATGE: AITOR SÁNCHEZ

Així podem observar com el teatre era una mena d’entreteniment, però també una forma de fer activitat fallera en els actes principals de les comissions, com els coneguts a propòsit. Precisament, les primeres obres teatrals fetes per una comissió de falla responien a aquest subgènere teatral faller que ja es representaven a la primera etapa de les falles de la ciutat.

Sabut és que a Torrent el teatre fet pels fallers i les falleres s’ha fet esporàdicament durant els anys 1950 a 1955, amb la característica que era més com un esbarjo que pel teatre en si. No obstant això, podem ocupar-nos plenament amb l’etapa de les falles que comença en 1967.

Entre els primers a propòtis fets per fallers destaquen els de la falla La Plaça i la falla Avinguda. Aquestes comissions als anys quaranta (en la primera etapa de les comissions de Torrent) van fer grans representacions teatrals per a les presentacions de les seues falleres majors, algunes d’elles prou polèmiques com les de la Falla de La Plaça, desencadenant de la “tombà” de 1957 i la prohibició de la festa en Torrent durant una dècada. Amb la refundació de les falles a partir de 1968 les comissions recuperen la tradició teatral amb els a propòsits i al cap de poc de temps, la Junta Local Fallera crea el concurs de teatre.

Així en 1977 se celebra la primera edició d’aquest concurs faller, que guanya la falla Antoni Pardo.

Aquesta comissió sempre serà fidel al concurs, aconseguint una gran quantitat de premis.

Molts dels seus actors van créixer artísticament en el quadre de teatre de la Llar Antonaina, on precisament se celebrava el certamen de Teatre Faller, en ser l’únic escenari junt amb el saló Parroquial de la nostra ciutat. D’entre els grans directors destaquen Enrique Manzano, José Meseguer i Ramón Vila, entre d’altres, que dirigien al cos actoral com Ramón Galdanes, Vila, Rosa Mari Garcia, Amparo Martí o Conchin Benlloch i Amparo Comes, entre d’altres. Aquestes últimes molt vinculades al grup Antonià i al grup de Ball de l’Ú i el Dos de la mateixa institució. Algunes de les obres més recordades dels primers anys van ser La Java No te penches, Nicolàs, Visites del atre món, o la gran coneguda Nelo Bacora i La Papeta bona. Aquestes obres eren girades en “bolos” per altres poblacions, o en les festes d’estiu com les del Mas del Jutge amb molt bona acollida de públic. El grup de teatre El Palleter ha donat moltes alegries a la comissió. Aquesta tradició de caràcter saineter va anar evolucionant fins a registres més actuals, un gir que els ha fet aconseguir en els últims anys el primer en obra llarga (2014, 2017) o el segon “Vodecil” (2022) i premi a la millor escenografia.

Està tradició del teatre vinculada a l’Antònia també es conreava a la falla Sants Patrons, com ara el senyor Vázquez, que va ser durant molts anys el director principal de la comissió, una afició que va deixar en herència els seus fills. Precisament, el 1978 i 1979 guanyava esta comissió el primer premi. Aquest últim any dels setanta queda en segona posició del concurs de teatre faller la falla del carrer Sedaví i en tercera, la falla De La Plaça.

La falla degana de la ciutat també va girar les seues obres per poblacions. I als anys 70 i 80 van destacar els seus a propòsits infantils a càrrec de Pepe Blanquer eren “comedietes” del quadre infantil de l’Antoniano, com Una estoreta velleta, original de Vicent Torrent Navarro, entre d’altres.

En 1980 recupera el tron la falla Antoni Pardo amb el primer premi, mentre que el segon serà per a Sants Patrons i el tercer per a Ramón y Cajal (amb l’accèssit de la falla del carrer Sedaví). El 1981 torna a guanyar Antoni Pardo, i li segueix Ángel del Alcázar/Sants Patrons i un 3r per a la falla Ramón y Cajal (amb dos accèssits per a la falla del carrer Sedaví i falla Barri Cotxera). Aquest any es crea la primera edició del concurs Teatre Infantil que guanya la falla Nicolau Andreu, mentre que l’argent serà per a Sants Patrons (premi al millor actor) i el bronze per a Sant Roc (amb accèssit per a Barri Cotxera).

El 1982 l’edició continua en bona salut i guanya de nou Antoni Pardo, seguida Ángel del Alcázar i Sants Patrons, mentre que infantils en la segona edició guanya la falla carrer Toledo (millor actor), el segon premi va ser per a Barri Cotxera i el tercer, per a Antoni Pardo. El 1983 guanya Sants Patrons, segon premi per a Ramón y Cajal i tercer premi per a Toledo (millor actor), que guanya el primer en teatre infantil i el segon va ser per a Barri Cotxera.

Com hem vist, aquests primers anys les falles opten per representar sainets, varietat de comèdia que estereotipa el caràcter de la terreta i que tenia una gran afició entre el públic faller. El concurs va entrar en una tapa de foscor, amb escassa participació. Només les falles veteranes i amb tradició valencianoparlant s’animen a participar. Les falles de nova creació dels anys huitanta no participaven en aquest concurs, ja que molt fallers i falleres d’aquestes comissions eren fills d’immigrants i no controlaven el valencià, en un període de normalització lingüística i d’asseure les bases per a promocionar la llengua. Així doncs, els anys noranta el concurs passa realitzar-se a l’Aula de Cultura de la CAM, un espai nou a la part nova de la ciutat, on s’intenta modernitzar el concurs.

La dècada dels 2000 va portar novetats respecte a la renovació dels temes i obres representades com ara Àngel de l’Alcàsser que guanya amb Bessos, d’Albena Teatre que obri una línia contemporània de teatre amb obres de companyies valencianes. Aquesta obra, originalment estrenada en 1999, ha sigut infinitament representada. Per a l’espectacle Carles Alfaro va dissenyar una escenografia (i una il luminació) roja i vellutada, sòbria i simbòlica alhora, que servia perfectament per a fer circular els personatges de negre i les seues històries declamades, cantades i ballades.

En 2004 es va celebrar la primera Gala de la Cultura a l’Auditori on es feia entrega dels premis de teatre i es representava l’obra guanyadora en la modalitat d’obra llarga. En 2005 la falla Cronista Vicent Beguer i Esteve va guanyar el concurs amb l’obra Vaja par de bessones, amb la seua adaptació de la gran comèdia de Lina Morgan. Amb ella comencen una època d’or on destaquen altres obres com Transtornats (adaptació de Toc-Toc), Taxi, Sé infidel i no mires amb qui, Casa de nines, Parelles de fet, de fet parelles, Tres i un quadre, entre d’altres. Aquest grup va nàixer de l’escola del gran director local Juan Manuel Ferraro, alma mater del grup de teatre amateur torrentí Coturno Teatre.

En 2007 la falla Lope de Rueda va guanyar el primer premi d’obra curta amb Va pel conte de la casa –de l’autora Carmen Murcia– i va aconseguir el premi a Millor Actriu. El 2n premi va ser per a Quelo Chufeta representat per la Falla Sants Patrons i el 3r premi per a El Sant dels miracles per a la Falla Avinguda. En obra llarga el 1r premi va ser per a la falla Cami Reial, amb Sorbet d’amor; el 2n premi per a Parelles de fet, de fet parelles de la Falla Sedaví i el 3r premi per Ací no paga ni Deu de la Falla Ramón y Cajal. L’any 2009 la falla Camí Reial va guanyar en obra llarga amb El secret de Marta, una adaptació de Jeckyl i Mr. Hyde

En 2010 es va celebrar la 7a Gala de la Cultura Fallera celebrada en l’Auditori, on es van donar a conèixer els guanyadors de la 33a edició del Concurs de Teatre en Llengua Valenciana organitzat per Junta Local Fallera, on la guanyadora absoluta va ser la falla Cronista, que han arrasat amb la seua obra Si no hi ha paga, ningú paga de Dario Fo, aconseguint 5 primers premis.

En 2014 el concurs de teatre faller passa a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Torrent, ja que l’Aula de Cultura de la CAM va tancar a causa de la crisi econòmica i fusió de la CAM en SabadellCAM.

L’any 2018 la falla Avinguda va guanyar l’obra curta amb Cómeme el coco, negro, de la companyia La Cubana i va ser presentat en les festes patronals, iniciant un nou ressorgir del teatre en aquesta comissió.

A l’edició de 2021 arriben novetats després de la pandèmia. L’Auditori de Torrent va acollir el 7 de gener de 2021 la XV Gala de la Cultura, on es va entregar per primera vegada els premis a la categoria d’Obra Juvenil, motor per a descobrir joves promeses per al futur del teatre local (entre 14 i 23 anys). La falla Sants Patrons es va alçar amb el primer premi en la modalitat d’Obra Curta, mentre que la falla La Plaça es va fer amb el guardó en la modalitat d’Obra Llarga i la falla Av. Reina Sofia en la recentment creada categoria d’Obra Juvenil.

Aquesta bona salut del teatre faller es consolida amb el rècord de participació en l’edició de falles 2022-23. Així la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Torrent tornava a ser el lloc triat per desenvolupar aquestes magnífiques obres, amb entrada lliure. En total s’han representat 38 obres de teatre d’un total de 16 comissions de 29, que es repartiren de la següent manera: en la modalitat infantil participaren 14 falles, en la modalitat juvenil, 10 falles; en la modalitat obra curta actuaren 10 falles mentre que en obra llarga, 4 comissions.

Torrent va estar representada en la I Mostra de Teatre Faller en 2017 per la falla Antoni Pardo amb l’obra Davant i Darrere IMATGE:

I el saragüell a Millor Actor de Repartiment en Obra Llarga és per a…

En eixe moment de les falles de 2017 passaren pel meu cap milers de vivències viscudes dalt d’un escenari. La majoria de quan pertanyia al grup de teatre de l’institut… Sis anys assajant i representant huit obres (drames i comèdies, com diu Alaska). Però per un segon em vaig veure al Centre Social de Dénia, ataviat amb una perruca blanca, amb una calba al mig, un bigot blanc i amb vestimentes de llaurador. Interpretava a Maurice, el pare de Bella a l’obra La Bella i la Bèstia, la qual representàrem, si no em falla la memòria, el 2003 el grup de teatre de la Falla Saladar. Eixe fou el meu primer contacte on s’ajuntaven dues de les meues passions: el teatre i la falla.