EL CLUB DE LOS NORMALES

“Perquè no fem una websèrie per a mostrar els problemes que pot tindre un xiquet en el seu col·legi o institut?” Amb aquesta pregunta va començar un projecte el novembre de 2017: una classe de 6é de primària del col·legi Luis Vives de Sueca amb moltes inquietuds i amb moltes ganes que l’educació fora una mica més que estar huit hores asseguts en una aula rebent lliçons magistrals. Amb aqueixa simple pregunta crearem el que ara mateix diríem –amb la nova llei d’educació– una situació d’aprenentatge.

Així va ser com va nàixer aquest projecte: l’alumnat va començar a treballar per equips en la creació de sis històries diferents que parlaren de la problemàtica que, des del seu punt de vista, es pot trobar un alumne o alumna en un col·legi o institut que poguera estar en qualsevol lloc d’Espanya.

Un conjunt d’històries en les quals es parlava de problemes de discriminació en els centres per diferents motius. Per una banda trobem a una alumna que no li deixen jugar a futbol per considerar-ho un esport de xics; podem seguir el dur dia a dia d’un altre alumne aficionat al món del “manga” que ha de bregar amb burles i ofenses dels seus companys per qualsevol cosa que faça, i entre aquestes històries va nàixer una que ha causat vertader impacte tant entre els alumnes del nostre centre com en alumnes i adolescents d’altres centres: es tracta de la història de Jeff, un jove homosexual que no té vergonya en què el món el puga conèixer tal com és. D’altra banda tenim a un altre jove que es dedica a ficar-se amb Jeff diàriament, però els motius d’aquest últim són perquè ell té dubtes sobre la seua orientació sexual i, perquè no el relacionen amb Jeff, es decideix a ficar-se amb ell sempre que troba l’ocasió. A mesura que avança la història, açò va canviant a poc a poc fins que s’adona que realment sent alguna cosa per Jeff: sentiments que xoquen directament amb el pensament del seu pare que per a res accepta l’orientació sexual del seu fill.

Gravacions dissabtes i diumenges, jornades de convivència i viatges amb l’alumnat per tal de fer enregistraments ha fomentat un ambient de convivència i d’empatia del mateix grup d’actor i actrius cap a problemes de la societat que no podríem haver aconseguit sols amb els llibres de text. Treballant d’aquesta manera aquests temes (que desgraciadament estan en l’actualitat), des del seu punt de vista els fa veure i conèixer situacions desagradables per les quals està passant gent de la seua edat.

Amb totes aquestes dades i aquesta informació ens sorgeix una pregunta: Què serà més important, que un alumne s’aprenga de memòria

Des de la creació d’aquest projecte en 2017, diferents generacions d’alumnes han actuat en la websèrie

IMATGE: PABLO VIVÓ

IMATGE: PABLO VIVÓ les parts de la cèl·lula, els rius del món, les arrels quadrades o que un alumne puga ser tolerant i respectuós? Aquestes dues últimes qualitats és el que pretenem que els alumnes treballen amb aquest projecte únic, perquè l’educació dels últims seixanta anys s’ha obstinat a classificar als alumnes per números, però mai d’aprofundir en l’alumne o l’alumna com a persona, en què siga capaç de desenvolupar el seu esperit crític.

Per a nosaltres la resposta a aquesta pregunta és que han de tindre un coneixement de continguts propis, però cal ajudar o acompanyar a l’alumne i l’alumna en el seu procés de descobriment. Lamentablement, en aquests temps, els nostres joves a molt primerenca edat tenen accés a moltes “temptacions” –per nomenar-les d’alguna forma. Persones en edats compreses entre els onze i quinze anys que no tenen on anar els caps de setmana, persones que estan buscantse a elles mateixes, i nosaltres sense voler hem convertit El Club de los Normales en un lloc per a aquelles persones que els puga agradar interpretar, viure experiències i conèixer gent nova.

I entre aquesta gent nova, al final de la primera temporada de la sèrie ens trobem amb la sorpresa que diversos actors i actrius coneguts comencen a posar-se en contacte amb nosaltres per mitjà de les xarxes socials per a mostrar-nos el seu suport i oferir-se a col·laborar amb nosaltres. Aquesta tònica ha seguit durant totes les temporades arribant a rebre salutacions d’actors i actrius com Nacho Guerreros, Pablo Chiapella, Jesús Olmedo,

Pepa Rus, Max Marieges de la sèrie La que se avecina, Ángel Jodrá i Javier Losán de El Pueblo o salutacions de les produccions de les sèries La Casa de Papel, Élite o Vis a vis, entre d’altres.

A molts d’ells els han coneguts en persona, amb uns altres hem fet videoconferències, fins i tot diversos d’ells i d’elles han gravat amb els nostres protagonistes per a algun capítol. Temporada rere temporada hem anat actualitzant la temàtica: problemes com, per exemple, afrontar la mort d’un ser estimat en edats adolescents, l’anorèxia, els xantatges que es poden rebre per xarxes socials, els perills que tenen enviar fotos de contingut eròtic a desconeguts i coneguts. Alguns d’aquests temes ja es tracten en els col·legis, però altres la societat creu que en aquestes edats no estan preparats per a afrontar certs temes. Nosaltres creiem i volem donar visibilitat a situacions que a ells i elles els creen inquietuds, però per a aconseguir això el més difícil és poder conèixer a l’alumne o alumna i que aquest o aquesta es deixe conèixer. Això comporta molt d’acostament per part de nosaltres com a professors i professores perquè ells puguen arribar a tindre’t respecte però no por com a docent, perquè per a molts docents, tindre bona relació amb els alumnes significa una perduda d’autoritat. En el meu cas puc afirmar que encara que és difícil, es pot arribar a estar prop de l’alumnat per a poder ajudar-los o aconsellar-los i que veritablement et puguen fer cas sense que arriben a tindre por d’explicar-te algun problema que hagen tingut sense perdre l’autoritat.

Les gravacions han fomentat un ambient de convivència i d’empatia del mateix grup d’actors actrius cap a problemes actuals de la nostra societat

IMATGE: PABLO VIVÓ

ESCANEJA’M I DESCOBREIX

EL CLUB DE LOS NORMALES