VEHICLE DE COHESIÓ EL TEATRE FALLER

El teatre és un dels elements culturals que vertebren una societat, un territori, una identitat. Probablement, l’inici del teatre es deu en una evolució dels rituals màgics; alguns d’ells tenien relació amb la caseria, les pintures rupestres o amb la collita agrícola –la qual era clau en la supervivència dels primers grups humans–, elements que es barrejaven amb la música i la dansa i que es convertiren en veritables espectacles dramatitzats per a rendir culte als déus. Amb aquests s’expressaven els principis espirituals o les creences d’una determinada comunitat. Aquest tret és comú en totes les civilitzacions al llarg de la història.

En qualsevol cultura del món s’han produït manifestacions dramàtiques d’una classe o d’altra. I dintre del món faller, també trobem diferències substancials depenent de la ciutat on es celebra concurs o mostra de teatre faller. Naixia així la Mostra de Teatre Faller impulsada per JCF per reunir diferents formes de fer teatre en un mateix espai durant un cap de setmana. Des de la primera organitzada en col laboració entre JCF de València i Federació Junta Fallera de Sagunt en 2017, ja s’han realitzat quatre edicions, l’última d’elles a Sueca.

Unes jornades que reuneixen als millors grups de teatre de cada ciutat amb obres de qualsevol classe –drama, comèdia, sainet, teatre infantil...–per regalar als seus espectadors interpretacions dignes d’estar en teatres més destacats del món. Sense dubte, l’aparició de la mostra ha servit per a potenciar la cohesió del teatre faller dintre del nostre territori i per enriquir als mateixos actors i actrius assistents, els quals gaudeixen d’altres interpretacions i comparteixen moments amb altres grups de teatre.

Però... com és el teatre faller en les principals ciutats falleres de València?

La rellevància de la festa de les Falles per a la cultura valenciana és un fet evident, gràcies al compromís del món faller amb les diferents activitats culturals que s’organitzen per les comissions i que van més enllà del “llibret” i de l’explicació de la falla a peu de carrer. I el teatre faller, sense dubte, ha sigut i continua sent, junt la falla i el llibret, el millor vehicle d’expressió i difusió de la nostra llengua, el “valencià”. Un teatre “amateur”, que des del meu punt de vista, no ha estat suficientment valorat i secundat per les institucions locals i autonòmiques; tot i que es tracta d’una activitat dirigida al públic en general i amb connotacions culturals molt positives per a la societat.