SAGUNT

ALBERT LLUECA L’ARXIU CAMP DE MORVEDRE

Si llegim aquesta notícia que es va publicar el 2017 podríem pensar que Sagunt és un referent en el Teatre Faller:

“Dissabte 19 de maig de 2017 va tindre lloc la inauguració de la I Mostra de Teatre Faller en el teatre romà de Sagunt. Una iniciativa de Junta Central Fallera que al costat de les Juntes Locals han aconseguit que el teatre faller arribe fins a aquesta localització tan especial, com és el teatre romà de la ciutat de Sagunt.

A l’acte van acudir les Falleres Majors de les diferents Juntes Locals, així com la Fallera

Major de València, Raquel Alario Bernabé, acompanyada per la seua Cort d’Honor. Raquel va donar les gràcies pel reconeixement que suposa per al teatre faller poder actuar en aquest emplaçament.

Així mateix, l’alcalde de la ciutat, Quico Fernández, va donar també les gràcies perquè alhora se li donara la visió que ha de tindre el teatre romà a la ciutat de València.

També van oferir el seu discurs la vicepresidenta de Cultura de Junta Central Fallera, Inmaculada Guerrero, que va donar una visió del treball que ha costat arribar fins on estaven hui dia; i el President de Junta Central Fallera, Pere Fuset, que va agrair a totes les persones implicades en què aquest somni es fera possible l’any en què les falles han sigut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Després d’aquesta inauguració donava principi l’obra “Zinc hores amb Amàncio” de la companyia de teatre faller Estable, que van dedicar la seua representació a Pepe Ombuena.”

Però no és així. Sagunt té concurs de teatre faller, si; però participen 3 o 4 falles de les 30 que formen part de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Potser açò ha sigut degut al fet que en les actuals presentacions de les falles de Sagunt ja no es poden fer els típics “a propòsits” que es feien abans, ja que la Reglamentació de les Presentacions ho impedeix perquè la Fallera Major de la Comarca ha d’estar present en dos presentacions cada dissabte.

El calendari faller de les falles del Camp de Morvedre està tan ajustat que no es fa el pas de començar coses noves. Un altre factor decisiu de la baixa participació és la poca implicació en la cultura i tradició valenciana dels sainets de les comissions i l’apalancament dels fallers i falleres.

Grups de teatre que participaren en la I Mostra de Teatre de la Comunitat Valenciana, organitzada per FJL de Sagunt i JCF de València IMATGE: ARXIU

Però encara així està reglamentat les bases per a poder participar i el que més sorprén és que poden ser fallers i falleres de diferents comissions puguen formar el seu grup de teatre, ho diu així: “podrà participar tot grup de teatre aficionat els components del qual estiguen censats en FJFS, siguen infantils i/o majors”. Com hem parlat abans, s’ha reduït la quantitat mínima per a poder desenvolupar l’activitat: “la participació mínima en l’activitat serà de 3 comissions, les quals hauran d’afirmar la seua participació o la seua retirada en una data màxima establida en l’assemblea general ordinària de la delegació de Cultura de FJFS. En cas de retirar-se més tard de la data establida, la comissió en qüestió no podrà participar el següent exercici en aquesta activitat”.

Això si, les representacions poden ser de qualsevol estil teatral (comèdia, drama, tragèdia, sainet...) i si l’obra és inèdita, haurà d’estar escrita en valencià normatiu per a la totalitat dels personatges. Si l’obra és editada, es valorarà la fidelitat al text, tant en les obres actuals escrites en valencià normatiu, com en les obres antigues que no ho estiguen. Es permetrà alguna llicència o expressió en altra llengua sempre que es considere adequada al context. El jurat determinarà la valoració de playbacks o interpretacions musicals en els casos en què apareguen.

Com sempre, i si no no es farien activitats falleres, apareixen els premis; es concediran tres premis per la categoria de Posada en escena i per Muntada i Millor Vestuari, i un punt per cadascuna de les següents categories:

Millor actor

Millor actriu

Millor actor secundari

Millor actriu secundària.

El jurat que qualificarà el concurs de teatre de FJFS haurà de ser extern a la nostra comarca, compost per personalitats destacades del món del teatre. El jurat escollit haurà de fer-se públic en la reunió anterior a la realització d’aquest concurs, llegint-se en el seu cas els mèrits de cadascun dels integrants del jurat.

És una llàstima perquè a Sagunt i la comarca tenim una gran tradició de teatre amateur i professional així com diferents actors que han sigut referents en els Sainets en el Territori valencià com és el cas de Pepe Alba Moreno (1885-1951) que va nàixer a Sagunt i va morir a València. Fou pintor i actor còmic, fill d’un modest industrial calderer. Va cursar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de València treballant al mateix temps en un taller de decorats. La seua vida artística va començar amb 17 anys pintant els decorats de la “Penya els Tranquils”, un teatre d’aficionats que existia al carrer del Pilar de València.

Pepe Alba va passejar amb orgull el nom de la seua ciutat natal pels teatres de mig món. Li agradava fer gala del seu lloc de naixement, de manera que mai deixava passar una oportunitat per a, amb orgull, dir que era natural de Sagunt. Alba va cultivar al llarg de la seua vida les seues dues grans passions: la pintura i el teatre. Des de molt jove va demostrar una forta inclinació per la pintura obtenint una ajuda econòmica de l’Ajuntament de Sagunt per a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, dependent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Va treballar en el taller dels decoradors Oliver. Molt prop d’aqueix taller, al carrer Pilar, existia un teatre d’aficionats que seria el primer escenari en el qual va actuar el nostre paisà. Més tard formaria part de l’agrupació teatral dels XX.

Amb 24 anys inicia Pepe Alba la seua carrera com a actor professional a Alacant (1909) amb l’obra “Sang Mora”. En 1921 va actuar en el Teatre Apol lo de València amb la companyia de Ramón Peña. D’aquesta va passar a la companyia del teatre Regües. Després d’algunes temporades en el Teatre Modern, se’n va anar a Madrid en 1929 actuant en alguns dels teatres de la capital d’Espanya, sobretot amb obres còmiques i líriques, en aquestes últimes com a tenor. Va actuar en els teatres de Barcelona i, a més a més, és molt conegut en els teatres d’alguns països d’Amèrica Llatina. En 1924 va contraure matrimoni amb la també actriu Emilia Climent.

Les bones perspectives del gènere animaren Pepe Alba a escriure o a traduir algunes peces, com ara Pulmonia triple (1926) –traducció al valencià de l’obra de Ramón López Montenegro i Ramón Peña Pulmonía doble (1919)–, amb Lluís Juan Alcaraz és autor de l’entremés representadíssim Una conferència (1927) i tradueix també El ser honrat és negoci (1946).

Alba i Alcaraz regentaven una companyia teatral que va obtenir rotunds èxits a Buenos Aires i a l’Havana. En 1930 va viatjar a l’Argentina com a director i primer actor de la companyia del mestre Guerrer. Després de la campanya americana torna a Madrid i d’ací va tornar de nou a València en 1934, inaugurant un saló dedicat per complet al teatre en valencià: Nostre Teatre. Més tard aquest serà conegut com a Teatre Serrà fins a la seua demolició en 1962.

I amb les mateixes paraules d’Óscar Silvestre acabem “el 13 de març de 1951, després d’una llarga malaltia, moria Pepe Alba a València. Segons les ressenyes publicades en la premsa valenciana, el soterrar fou molt concorregut per artistes, empresaris, autors, periodistes i amics de la família. Els diaris ressalten la seua dedicació al teatre valencià, amb èxits notables a València i Barcelona, on era molt estimat i on, de fet, viu una part de la seua família. El valor artístic de Pepe Alba és indiscutible, i no és estrany que fora idolatrat pel públic valencià d’abans i de després de guerra. Per això, l’Ajuntament de València li retolà el dia 29 de setembre de 1963 un carrer, i el de Sagunt feu el mateix el 26 de setembre de 1980. El premi de teatre Ciutat de Sagunt porta el seu nom des del 2005.”

Que pensaria el bo de Pepe Alba en veure que el Sainet que ell tant estimava no té continuïtat en el seu poble natal?