GANDIA

Ngela Moragues Alandete Ac Falla Vilanova De Gandia

Poder estar dalt les taules, dient i fent allò que tants mesos t’ha costat d’assetjar és inexplicable.

Però el teatre et dona molt més que això: improvisació, experiència per a parlar en públic i un grup d’amics i amigues nous que estan igual de bojos –o més– que tu.

Perquè a Gandia, tenim la Mostra de Teatre Amateur Ligorio Ferrer, una mostra organitzada per la Federació de Falles de Gandia i on podem participar les 23 comissions existents. Però, per exemple, enguany sols participen huit comissions.

Hi ha grups més amateurs –com el meu per exemple encara que no hi participem – i grups d’actors i actrius molt més bons. La Federació de Falles organitza una gal la d’obertura i una altra de cloenda. La primera de les gal les ha variat de format al llarg dels anys: els grups fan una xicoteta sinopsi d’allò que representaran, uns amb més to còmic, altres amb actuacions musicals… però allò que ens agrada als teatrers i teatreres de Gandia és la gal la de cloenda. Dies abans d’aquest acte final, la Federació fa públics els nominats i nominades a diverses categories com a actor i actriu revelació, actor i actriu de repartiment o millor direcció. En la gal la es donen a conèixer els guanyadors i guanyadores i tres premis per l’obra amb el millor ús del valencià. Aquell o aquella que diga que no li agrada estar, almenys, nominat, diu una mentida.

Dintre dels diferents grups que es presenten a la Mostra, hi ha alguns més amateurs altres més consolidats i “professionals”

IMATGE: ÀNGELA MORAGUES

Els “beneficis” no són únicament per als actors les actrius, sinó també per al públic assistent, el qual gaudeix de diferents obres i interpretacions

IMATGE: ÀNGELA MORAGUES

Malgrat tot el que fa la Federació de Falles pels grups de teatre de les falles de Gandia, no hi ha devoció o fervor pel mateix. És una part cultural important per als components de les comissions; és aprenentatge, és creativitat, és desenvolupament personal, és, ni més ni menys, que descobrir un nou entorn i a les persones que el complementen.

Però no sols hi ha beneficis per a aquelles i aquells que tenim la valentia de pujar a un escenari davant de tantes persones, ells i elles, els espectadors i espectadores que venen a veure la teua obra també gaudeixen d’aquesta. Els permets amb la teua feina oblidar-se dels seus problemes; si aconsegueixes que connecten amb l’obra des del minut u, els problemes que arrosseguen per les seues vides personals desapareixen. Fas que es transporten a un altre món, fins i tot a una altra època, i amb tot això eres capaç de portar-los a estats emocionals que van des de la rissa fins als sentiments més emotius.

I ara que em digueu? Qui ix guanyant amb una obra? Els espectadors i espectadores o les actrius o actors? Tant de bo, us he de dir que la balança està equilibrada. I més, dir-vos, que pense tornar prompte, molt prompte i que donaré el millor de mi dalt de l’escenari.

A Xàtiva ni som actors ni actrius ni tenim concurs de teatre, però sí que n’exercim, almenys, una volta a l’any. Concretament, les falleres i els fallers xativins s’endinsen en els papers dels personatges més crítics i divertits de l’any el dia de la Presentació. Aquest acte pot ser dels més costosos de preparar per a una comissió: contar quants fallers i falleres ixen finalment, les flors per a decorar l’auditori, la banda de música, repartir entrades, repassar el protocol amb les falleres majors i presidents de l’any vigent…

Però sobretot, preparar l’apropòsit. Així és com nomenem a la primera part de la presentació a Xàtiva. En ella, alguns fallers i falleres de la comissió porten assajant tot el mes anterior –i em quede una mica curt– per a fer passar una bona estona al públic assistent i, sobretot, a les Falleres