CATARSI

és una paraula d’origen grec (kátharsis, ‘purga’ ‘purificació’) que significa “purificació, alliberament o transformació interior suscitada per una experiència vital profunda”. El primer a definirla va ser Plató i ho va fer de la següent manera: “l’elecció que conserva el millor i expulsa el pitjor” al llibre X de la seua obra República. Plató relacionava l’art mimètic i les passions que produïa aquesta imitació, afirmant que s’apartaven de la forma natural, més concretament de l’origen diví i que produïa efectes psicològics nocius, és a dir, alliberava passions i apetits de l’ànima dolorosos, encara que d’altres també agradables, i on els primers havien d’assecar-se i ser expulsats i el segons haurien de conservar-se.

Aristòtil agafa el concepte de catarsi de Plató, però l’aplica solament al món de l’art, es troba aquesta al lusió al llibre VIII de la seua obra Política (1341b, 1342a) i a la definició de tragèdia al seu tractat Poètica: “És, aleshores, la tragèdia imitació d’una acció esforçada i completa, de certa amplitud, amb un llenguatge assaonat, separada cadascuna de les espècies [d’amaniment] en les diferents parts, actuant els personatges i no mitjançant el relat, i que mitjançant compassió i temor du a terme la purgació de les esmentades afeccions (1449b)”. Sobre aquesta definició de catarsi hem trobat infinitat d’interpretacions al llarg dels segles. Al segle XVIII Nicolas Boileau afirmava que, com les més emocionants i les principals entre les passions tristes són el terror i la compassió, excitant aquestes dos passions és

Lucina González Domínguez

Membre de l’equip de llibret i fallera de l’AC Falla el Portal / com la tragèdia (el teatre) torna alegre a l’home que estava trist, ja que les passions noves que li produeixen la tragèdia, expulsa a les altres i per tant purga la seua tristor. Al segle XIX Samuel H. Butcher (1894) apuntava que els poetes trobaren la forma de què el transport de la compassió i el temor humans podien, sota l’impuls de l’art, tornar-se en alegria, i el dolor desembocar en el corrent purificat de la simpatia humana. I per últim, al segle XX Manara Valgimigli (1946) va interpretar el text d’Aristòtil com que la catarsi és plaer, és desfogament, és alleujament, és per tant, alliberament: alleujament d’aquell terror que tenallava i mossegava el cor, desfogament d’aquella compassió que, continguda abans, trenca ara i desborda enfront de la catàstrofe irreparable. I així la catarsi és també clarificació i purificació, és el retorn de l’ànima des de la incertesa a la certesa, des del desconeixement al coneixement, des de l’obscuritat a la llum i des de la torbació a l’ordre i a l’equilibri.

Al voltant de 1880 fins al 1885, el metge austríac Josef Breuer desenvolupa el “mètode catàrtic” aplicat a les teràpies que realitzava. Aquest estava inspirat en Aristòtil, i es basava en l’alliberament de les emocions, purificant la ment de pensaments i sentiments arrelats i perjudicials, que posteriorment va compartir amb Sigmund Freud, realitzant una publicació conjunta sobre la teoria de la hipnosi regressiva o obreacció i dels seus treballs sobre la histèria. El mètode catàrtic consistia a hipnotitzar al pacient, així aquest podia remuntar-se a escenes traumàtiques originàries i aflorar-les de forma conscient, i arribar així el pacient a descarregar aquestes emocions i els seus nocius efectes, donant a entendre que aquests records traumàtics tenien una càrrega afectiva associada que anomenava “suma d’afecte” que era la que portava a la histèria. Aquesta remembrança de moments adversos no es manifestava d’una manera conscient i Breuer va agafar el concepte d’inconsciència de Pierre Janet, per a poder explicar per què aquests records es quedaven inactius a l’interior de la ment, impedint el seu esvaïment i portant així a l’anomenada histèria. La teràpia mitjançant la hipnosi regressiva, consistia a reviure eixos records perjudicials, difuminar-los i així separarlos del comportament. Posteriorment, Sigmund Freud va continuar aquest mètode durant un breu espai de temps (de 1886 a 1896) i es va adonar que alguna cosa no funcionava al procediment. Freud va observar que reviure les experiències traumàtiques que causaven la histèria mitjançant la hipnosi no alliberava la càrrega d’afecte associada a aquestes, sinó que el resultat eren records falsejats que no es corresponien amb l’experiència real, i per tant no explicaven la histèria que patia. Després d’arribar a aquesta conclusió, Freud va decidir eliminar la hipnosi al tractament i el que feu va ser buscar eixos records cruents al subconscient mitjançant converses, parlant, i així poder buscar la cura. Va suposar el principi de la psicoanàlisi.

En l’actualitat la paraula catarsi té altres accepcions, més adaptades al llenguatge del dia a dia i es refereix a l’experimentació d’un moment emocional fort, no fa falta que siga traumàtic, sinó simplement important o profund, que done lloc a un alliberament intens de les emocions o a un canvi positiu en la vida. Es tracta de no reprimir les emocions internes i intenses i així es produeix un episodi alliberador. La catarsi és com una via d’escapament, que pot resultar molt útil, encara que seria més bona idea anar admetent els sentiments en el moment que apareixen i alliberar-los a poc a poc, en lloc de reprimir-los i deixar-los créixer a l’interior. Per altra banda les expressions emocionals controlades poden ser una mena de teràpia, comprenent que no passa res per expressar els sentiments.

Després d’aquest viatge per la història de la catarsi, es podia aplicar aquest concepte al món de les falles? És a dir, són les falles una suma d’emocions recollides a cada acte durant tot l’any que culmina amb una catarsi de foc i soroll? La festa de les falles és terapèutica i necessària per a fer un fort alliberament emocional positiu tant dels valencians i les valencianes com de la resta de les persones que ens visiten? Serveix el foc faller per a purgar les emocions acumulades durant les situacions viscudes al llarg de 365 dies, arribar al punt màxim de felicitat i canviar per a començar de nou i millor? Pot la “mascletà” produir, com ho feia la tragèdia segons Aristòtil, una sèrie d’emocions que desplacen al d’altres de més tristes i en acabar el terratrèmol final portar l’alegria amplificada a milers de persones?

Poden en definitiva ser les falles, com deia Plató, “l’elecció que conserva el millor i expulsa el pitjor”?

En primer lloc, per a saber si es pot aplicar la idea de la catarsi a les falles hem de saber quin és l’origen d’elles. La gènesi de la festa té diverses hipòtesis i cap ha estat confirmada com la verdadera. Segons l’estudi del J.M. Sadurní per al Nathional Geographic, de les desenes de versions que han arribat fins als nostres dies, una de les més conegudes és la de l’antic costum que tenien els fusters, la vespra de la festivitat del seu patró, Sant Josep, celebrada el 19 de març, de cremar trastos vells a les portes dels seus tallers i juntament amb les restes, posaven uns cresols que sostenien uns pals, com si fora un canelobre. Aquesta tradició apareix per primera volta a La Guia urbana de València: antiga i moderna escrita pel marqués de Cruïlles en 1876. Amb el pas del temps es creu que s’afegiren figures amb forma humana vestides, el que donaria lloc al primer ninot. Una altra hipòtesi seria una vella tradició europea de llançar un “pelele” satíric a una foguera, encara que a la València del segle XIX era costum penjar els ninots grotescs en finestres i balconades durant la Quaresma, ja que un bàndol de 1740 prohibia les falles o fogueres per motius de seguretat, al legant que els seus carrers eren massa estrets per a posar-les. La majoria dels documents (incloent-hi un manuscrit de l’any 1693 que pertanyia a la col lecció d’En Rafael Salazquedice, el qual diu que “en Valencia se pusieron muchas fallas u hogueras”) no fan referència en cap moment a cap ninot o nino; sempre es parla de fogueres, torxes o algun altre tipus d’il luminació com lluminàries o cresols, el que porta a una tercera hipòtesi de l’origen de les falles: l’encesa de fogueres per a celebrar els equinoccis i els solsticis, així hi hauria una relació entre les que es feien per a celebrar el solstici d’estiu per a la festivitat de Sant Joan i les de l’equinocci de primavera per a la festivitat de Sant Josep. Un testimoni molt rellevant, és el del ciutadà anomenat José Calasanz Biñeque, el qual conta el següent sobre la seua visita a València entre els anys 1817 i 1819: “La vigília de Sant Josep hi ha funció que no sé a què atribuirse, i són les anomenades Falles, en un taulat, al mig de les places unes figures de palla o draps, ja senyorets o senyoretes, alguns burlescs, sabaters remenons i altres subjectes, als quals se’ls vol fer aquesta burla, solen estar molt ben vestides, i a la moda, amb molta elegància, igualment veuen moltes cobles i dècimes, anàlogues a qui es dirigia aquesta funció: passegen la gent tot el dia, i fins i tot les criades han de tenir la seua hora per veure-les. Que per a ells és una meravella, quedant reduït a cendres, tant la falla com el taulat, i la gent encara no satisfeta corre pels carrers, a veure si arriben a temps de veure una altra de les enceses falles: aquests costums fer-los els fusters, i altres, en obsequi de Sant Josep, però ni sé el significat, ni el misteri, ni d’on es va prendre aquest costum”. Per acabar, una última hipòtesi és la resultant de la cosa contada per Alexandre Laborde, un marqués, arqueòleg i polític francès que conta el següent de la seua estança a València en 1806: “Cada any, el dia 18 de març i vigília de Sant Josep, els ebenistes i fusters realitzen per carrers i cases, cadascun davant dels seus obrats, unes representacions veritablement teatrals, anomenades falles de sant Josep”. Encara que al segle XIX les falles no eren considerades una festivitat com a tal, a poc a poc deixaren de ser fogueres de trastos vells per a convertir-se en alguna cosa més elaborada: es posava una tarima de fusta sobre la qual es posaven diverses figures o ninots, als quals se’ls vestia amb roba real i s’adornaven amb carassetes de cartó figurant una escena teatral de contingut generalment satíric. Aquesta representació es muntava el dia 18 de març al matí i es cremava a la nit, per això en aquella època se les anomenaven “falles de la vespra de Sant Josep”.

Després de conèixer els possibles orígens de les falles, de com tant com si el verdader és la cremà de trastos fets pels fusters, la creació de ninots per a la Quaresma il luminats per cresols, la celebració de l’equinocci de primavera o el muntatge que realitzaven els ebenistes i fusters la vespra de Sant Josep, l’essència vindria a ser la mateixa que al concepte de catarsi: una purificació o alliberament mitjançant el foc per a quedar-se amb el millor i expulsar el pitjor. En un principi com una cosa més bàsica simplement per a tindre lloc per a nous projectes ja acabats els vells i, després, evolucionant a través de la sàtira, de forma que aquells ninots representen certes vivències, bones, males o més o menys profundes, sent els mateixos i la mateixa falla en el seu conjunt un vehicle per a fer un alliberament d’emocions intenses que es produeix amb la seua cremà. Acte on es barregen tota classe de sentiments trobats, alegria, tristesa, excitació, impressió... una catarsi emocional en definitiva, però amb l’alegria i l’esperança, que tot continua l’endemà i que torna a encetar-se un nou camí ple d’il lusió.

Per altra banda, es podria arribar a pensar que aquesta catarsi fallera sols seria els tres dies grans de març, res més lluny de la realitat. Hi ha una frase molt repetida al món faller: “Les falles són tot l’any”. I així és, per a un faller o fallera tot comença de nou el 21 de març (deixem el 20 per a agafar forces...); a partir d’eixe dia ja comencen les cosconelles a l’estómac pensant en tot el que du el nou exercici faller, i més emocionant si cal per a les Falleres Majors i Presidents d’eixe any. Una vegada encetat l’exercici, comença el viatge de nou: nova falla, noves idees, nous reptes i de vegades, nous fallers i noves falleres. Comencen els actes fallers: nomenament, proclamació, mig any faller, presentació, fallers d’honor, concurs de paelles, cavalcada del ninot, repartida de llibrets, dia del xiquet... i al mateix temps, fent la falla, participant en els campionats d’esport local entre comissions, concurs de “playbacks” i de sainets, llibret de la falla... Un no parar! Cada un dels esdeveniments o cites falleres van sumant nous sentiments, com una aixeta oberta que, gota a gota, va omplint el poal fins que al març ja no li cap ni una sensació més i és necessari buidar-lo perquè, en cas contrari, hi ha perill de desbordament. I aleshores, en març, arriba la catarsi fallera: les intenses emocions acumulades durant tot l’any s’alliberen eixos tres dies màgics, dies en què no tenen cabuda sentiments negatius i on tot el que caracteritza el món de les falles (soroll, color, fum amb l’oloreta a pólvora, menjar...) i el més important de tot, fallers i falleres que no sols formen una comissió, sinó una gran família que ajuda quan cal i moltes vegades actua com una vertadera teràpia.

Terapèutiques, així és com podríem qualificar a les falles, ja que aquestes representen com una altra realitat vital dintre de la mateixa vida, és a dir, com la “meta vida”. Quan una persona s’apunta a una comissió fallera entra a formar part d’un altre món on també hi ha obligacions, treball, conflictes... però res greu que no es puga solucionar amb una llarga xerrada, i no sols hi ha compromisos, també balls sense cap mena de vergonya, converses interminables després de dinar, jocs, música...

A una falla pesa sempre més el positiu que la cosa negativa. Quan una persona es posa el polar, el brusó o qualsevol classe d’indumentària, l’actitud canvia per complet, ja que et dirigeixes cap a un lloc positiu on als problemes sempre se li troba una solució o una altra i on mai s’està sol per molt destrellatada que siga la idea que es tinga. Es forma part d’una altra realitat on les coses es resolen i es fan entre tots... bé, com a la mateixa vida, sempre hi ha algú que s’escaqueja.

Però, en general, sempre es pot trobar algú per escoltar o per a fer, els problemes quotidians de fora de la falla allí es queden per unes hores o a algú se li ocorre una idea per a solucionar qualsevol conflicte. Aquesta és la verdadera teràpia catàrtica de les falles, un lloc on poder alliberar allò que es queda acumulat a l’interior, mitjançant converses, cançons, balls... i de la mateixa manera, aquesta energia es transmet a tota la gent que ens visita durant la festa, com a les altres valencianes i valencians, que no formen part d’aquest món. Per a tots durant els dies 17, 18 i 19 de març és hora d’alliberar tensions de la forma que més ens agrade. I una cosa de les que més agrada als fallers i falleres és el soroll i, per descomptat, la seua màxima expressió: la “mascletà”. En aquesta sempre hi ha una barreja d’emocions als moments previs d’aquesta; és com una “tradició emocional” amb una sèrie de passos a seguir. Primer, l’ansietat per arribar prompte i poder trobar un bon lloc; segon, els nervis de saber el que passarà en un curt termini de temps; tercer, el cansament de l’espera; quart, l’alegria de l’ambient i cinquè, i últim, l’emoció pel soroll i l’aroma a pólvora. Però no sols es condensen al mateix moment sensacions de tipus sensorials o abstractes, també hi ha de físiques, com l’ensordidor estrèpit dels masclets un darrere de l’altre i la inoblidable vibració que et recorre de cap a peus quan experimentes el terratrèmol final, que és el colofó alliberador de totes les sensacions condensades en una xicoteta estona i que dona pas a una sensació d’alegria i nerviosisme que t’ompli de dalt a baix.

I l’últim dia de falles, com a colofó final, la Cremà. El foc com a element purificador ha estat present en moltes cultures al llarg dels segles: els pobles primitius el consideraven un demiürg, és a dir, l’artífex o l’ànima universal principi ordenador dels elements preexistents i que procedia del Sol. Els ritus amb foc, com les fogueres de Sant Joan, tenen una finalitat purificadora i destructora de forces nocives; és com el triomf del Sol contra el poder maligne, la llum contra l’obscuritat. A la mitologia grega, dos déus estan associats a aquest element: Vulcà i Prometeu. El primer simbolitza el foc elemental que li dona forma a la cosa física: el ferro. El segon, la torxa de Prometeu encesa en el Carro del Sol, porta amb ell “el foc celestial” i qui l’aconsegueix, obté la pau mental i la claredat de coneixement. Els Focs Sagrats a les iniciacions ritualistes de la gran majoria de cultures, pobles i religions deixen constància de la importància del culte al foc. Per tant, la cremà fallera és un altre ritual igni que serveix per a purificar i, al mateix, temps purgar les males vibracions, accions i fets ocorreguts al llarg de l’any i que són recollits en forma de falla, amb un substrat de sàtira. Veure la teua falla cremar és un còctel de sentiments i sensacions, ja que es veu cremar el treball i l’esforç de tot un any, però al mateix temps, envoltat d’un ambient de feina feta, tristor pel que se’n va, però alegria pel que ve, esperançats de què allò que ve sempre serà millor. La falla encesa és com una gran torxa en l’obscuritat de la nit que indica el nou camí a seguir; el foc purga la tristor i les males sensacions i sentiments són desbancats per l’alegria i l’esperança, és a dir, es produeix una catarsi ígnia purificadora de les energies negatives.

En conclusió, es pot considerar que les falles, com també la catarsi, serveixen per a quedarse amb el millor i expulsar el pitjor; que aquesta catarsi no sols es produeix els tres dies oficials de la festa, sinó que és un cúmul de sentiments que van acumulant-se al llarg de tot un any i desemboquen a les festes josefines. Però les falles són més que una festa, és un lloc on fer amics, construir històries, vivències inoblidables i alliberar tot allò que complica la vida quotidiana, fent teràpia de moltes formes segons el moment i buscant com no, ser feliç. I aquesta felicitat té moltes aparences, pot arribar camuflada amb la música, amb el menjar, contemplant els colors i acudits de la falla o gaudint dels espectacles pirotècnics i com no, aconseguint mitjançant el foc del dia de Sant Josep un efecte purificador i alliberador, que faça desaparèixer tot allò que és negatiu, per a deixar sols l’alegria i l’esperança d’un camí nou i millor.

Segons el Punt 6é de l’acta del dia 29 d’abril de 2021, que diu així:

Es presenten oficialment en la Reunió Ordinària els qui seran els nostres representants 2022.

Fallera Major Infantil, la xiqueta Vera López Castelló

President Infantil, el xiquet Francesc López Castañer

Fallera Major, la senyora Irene Pasamontes Alberola”

Tots tres foren ovacionats per la comissió amb un fortíssim aplaudiment i, seguidament, es va fer un brindis en el seu honor.

El Secretari

Portaler de tota la vida, treballador i valent amb totes les qualitats per a ser un gran president

Sempre pendent de les coses i lluitant a destall perquè a grans i menuts no ens puga faltar un detall Orgullosa està aquesta falla d’estar baix el teu poder perquè demostres que la teua tasca millor, ja no es pot fer

Continua pel bon camí que a tots ens tens molt contents, i gaudeix de la presidència que ben merescuda la tens.

Estimada família fallera:

Un any més tinc l’honor i el privilegi de dedicar-vos unes paraules; aquest any és any de confirmació, ja que després dels anys d’incertesa i de restriccions, aquest any confirmem que les Falles continuen sent part essencial de la nostra cultura i tradició. Som i serem una festa que ha perdurat en el temps, que sempre ha tingut la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies; sempre hem sigut un fidel reflex de la societat.

L’esperit inicial de reunir-se al voltant de l’estoreta velleta i celebrar l’equinocci primaveral es continua vivint durant tot l’any al cau faller; lloc per excel·lència on els fallers i les falleres ens reunim, mantenim converses, risses i vivim de gaudir d’un mateix sentiment: el sentiment faller. I és que tots nosaltres som els hereus de la cultura i la tradició fallera: des de la gastronomia fins a la llengua, passant per la nostra rica indumentària. És per això que hem de conèixer-la i estimar-la –sobretot a totes les professions que són indispensables i que, sense ells, no podríem realitzar les Falles– per transmetre-la a les futures generacions.

Ara, el col·lectiu faller, el qual és capaç de tot, cal que s’adapte a les noves realitats i inicie un camí cap a unes festes més sostenibles. A poc a poc som més conscients de la realitat i tractem de buscar unes solucions a curt termini, però de segur que amb l’ajuda i el suport de les institucions públiques, aquest curt termini es convertirà en un camí llarg i durador.

Als nostres representants Vera, Francesc i Irene, espere i desitge que gaudiu de cada minut d’aquest any tan esperat i que el somriure vos perdure sempre.

Sols em queda dir: que visquen les Falles i que visca la Falla El Portal!!!

Irene Pasamontes Alberola

Fallera Major

Treballadora i millor persona, dona i companya fenomenal i com a mare de família no n’hi haurà dos iguals

Com a bona Portalera et faltava el més important, poder lluir allà on vages com a nostra representant

Sempre acompanyà per Juanjo, que no et soltarà un moment, i ben orgullós està de ser el teu president Seràs sempre el punt de mira per allà on desfilaràs i els crits de guapa i bonica sonaran sempre al teu pas.

Benvolguda comissió, amics i amigues, veïns i veïnes de la Falla El Portal:

Aquest any tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major del 2023.

Després de passar uns anys complicats, per fi podrem gaudir de la nostra estimada festa en tota la seua plenitud.

Tornarem a emplenar de color els carrers amb la nostra indumentària, tornarem a escoltar la música que tant ens agrada ballar i cantar i tornarem a olorar la pólvora de les traques i dels coets en les despertades.

Tornarem a gaudir de la festa que tant bé sabem fer els portalers i les portaleres.

Aquest any estic segura que serà molt especial per poder compartir regnat junt amb els meus companys: Juanjo, Vera i Francesc i les nostres famílies. Sense oblidar a la família portalera, que de segur ens acompanyarà a tots els llocs, demostrant-nos la seua calor fallera.

Vos demane que vingueu junt amb nosaltres per a compartir moments especials en les despertades, gaudint de la xaranga a les cercaviles i emocionar-nos junts en l’Ofrena i en la “Cremà” de la falla.

Gaudirem de cada moment com si fora l’últim i farem d’aquest any un any inoblidable.

Portalers i portaleres, ja estem en falles!!! Visca la Falla El Portal!!!

Francesc López Castañer

President Infantil

Tu continues la saga d’una gran família fallera, la que de generació en generació han sigut Portalers de primera

De cara a la teua falla el que el teu cor sent és tant que no has dubtat vindre de Madrid per a ser el nostre representant Els xiquets de la comissió tenen una il·lusió increïble de què sigues tu enguany de tots ells el cap visible

Que els representes allà on vages amb la teua gràcia per a desfilar, demostrant en cada moment el teu porte i saber estar.

Hola, fallers i falleres:

Enguany tinc l’honor de ser el President Infantil de la falla El Portal i d’acompanyar a la meua cosina Vera com a FMI 2023, a la que sempre he considerat la meua amiga. A més, sempre estan pendents de nosaltres Irene, la nostra FM 2023, una persona amb una paciència increïble, i mon oncle Juanjo, un familiar sempre ple d’alegria i festa. Junts formem un gran equip.

Després d’aquests anys d’incertesa i ja sense cap classe de restricció, anem a fer de cada instant un moment inoblidable que passe a la història de les falles de Sueca, El Perelló i el Mareny de barraquetes; ens deixarem l’ànima en cada acte i, quan aplegue el final, pensar que açò no s’acaba, que aquestes falles les tindrem en el cor durant tota la vida.

Anem a ballar, a cantar, a tirar masclets, a passar un bon temps amb els amics i les amigues, a anar a dinar al casal després de la cercavila i, quan arribe la nit, gitar-nos i pensar que demà, quan ens alcem del llit, les falles estaran esperant-nos.

Vos desitge a totes i tots que passeu unes falles genials, que no falte mai la il·lusió i l’alegria i penseu que no s’acaben mai, que les Falles són eternes.

Que visquen les Falles i que visca la falla El Portal!!

Vera López Castelló

Fallera Major Infantil

Des que eres ben menudeta el casal ha sigut la teua passió, on has viscut mil aventures plenes d’alegria i il·lusió

Hola, fallers i falleres, amigues i amics!

T’encanta vestir-te de fallera i gaudir de cada passa-carrer, perquè més festera i valenciana que tu ja no es pot ser

Però com a bona Portalera, tens una espineta clavada i és representar a la falla que tant vols i tant t’agrada

I enguany ha arribat el moment de tindre el plaer i la sort de ser la perla més brillant de tota la teua cort.

Sóc Vera, la vostra Fallera Major Infantil, per a mi és un orgull i un honor representar a la meua comissió, la falla El Portal, en cada acte. He esperat molt aquest moment que, a la fi, ha aplegat i puc gaudir amb el meu cosí Francesc, el meu pare Juanjo i Irene i tota la resta de la comissió.

Des de ben menudeta m’ha agradat acompanyar als representats a cada acte que tenien i ara em toca viure-ho des d’una altra perspectiva. Amb dos anys de retard – ja que el meu regnat era per a 2021, però tots sabem el que ha passat–, però amb moltíssima il·lusió, ja que en aquest temps he crescut com a persona i, sobretot, com a fallera. Gaudisc molt de les Falles, ja que com sabeu vinc d’una família molt fallera; el cau faller és la meua segona casa.

Aquest any és molt important per a mi: des de primera hora la meua família i les amistats s’han preocupat per mi, perquè no em falte de res, estic molt contenta de veure tota la gent que ve a acompanyar-nos en cada acte.

Amb aquestes línies m’agradaria dir a tots els xiquets i xiquetes que omplim el casal de germanor, convivència, risses i complicitat, que il·luminen també els carres de la nostra barriada de llum, color, música i alegria. Gaudim de les Falles al màxim tots junts, cal viure cada moment i sapigueu que sempre tindreu en mi una amiga per a parlar, jugar, divertirse, ballar i, sobretot, fer tiktoks.

Que visquen les Falles i que visca la Falla El Portal!!!