ANYS DE TEATRE FALLER 40

VICEPRESIDENT

L’exercici faller 1981-1982 va ser determinant en molts aspectes en l’esdevenir dels concursos organitzats per Junta Local Fallera. Aquesta s’havia renovat amb l’entrada de membres joves amb moltes idees i ambicions per tirar endavant les falles de la nostra localitat i fer de les Falles de Sueca un referent.

Sota la presidència de José Franco Císcar s’impulsaren una sèrie d’activitats: editar el primer llibret col·lectiu on s’uniren totes les comissions existents, es convoquen les primeres edicions del Concurs del Cartell Anunciador de Falles –i portada del llibret col·lectiu– i del Concurs de Fotografies Falleres –en color i en blanc i negre–; l’organització de la primera nit d’albades a les Falleres Majors de les comissions i a la Festera de la ciutat, a més de la creació del logo oficial de la JLF, el qual és obra del faller Salvador Solanes, i del Bunyol d’Or, el qual s’atorga a personalitats, falleres o no, que les diferents comissions distingeixen per la seua llavor o col·laboració en l’exercici faller, per l’enaltiment i engrandiment de la festa. Però, sense dubte, una de les activitats que millor acollida va tenir i va perdurar durant les dècades –i als canvis de presidents i de juntes–fou el Concurs de Teatre premi Bernat i Baldoví.

La primera edició d’aquest es va celebrar els dies 11 i 12 de març en el Cine La Paz amb set comissions participants –d’un total de 12 existents en el moment–, totes elles interpretant sainets. Aquest concurs va estar patrocinat econòmicament per l’Ajuntament. El jurat va atorgar el primer premi per a la falla del Mercat amb l’obra Les travesures de Miliet; el segon fou per a Plaça de Cervantes amb L’agüelo pollastre i el tercer fou compartir per als quadres artístics de Verge de Sales amb Una conferència i Avinguda 18 de Juliol amb la mítica Nelo Bacora.

A més, s’atorgaren mencions honorífiques a diferents actors i actrius, concretament, a Javier Matoses, José Soler, Daniel Ferrando i Maria Dolores Martínez Prats. Des d’aleshores i fins hui, s’han celebrat quaranta edicions –ja que, malauradament, en 2021 no es va poder realitzar a causa de la pandèmia de la COVID-19–, assolint aquest número redó en febrer de 2023.

Al llarg de la història del concurs, pràcticament totes les comissions –a excepció de la falla Poble Vell– han participat, almenys, una vegada. Amb la desaparició del cinema La Paz serà el Cine Lido –actualment conegut com a CC Bernat i Baldoví– qui acollirà les edicions des de mitjans dels huitanta fins a l’actualitat. Durant els primers anys, els grups artístics de cada comissió solien interpretar un entremès o altra obra –en la majoria dels casos del gènere sainet– després de l’acte de la Presentació de les Falleres Majors; en poques ocasions hi havia orquestres o balls, aquesta moda fou impulsada per les comissions de nova creació durant els primers anys de la democràcia.

L’escultura-guardó Nel·lo, l’emblema del Concurs de Sainets IMATGE: JOSEP

Malgrat l’èxit durant les primeres edicions del concurs –aquest va tocar sostre de participació en 1986, quan participaren un total d’11 comissions, a més del grup de teatre infantil de la falla Sucro–, durant els anys noranta es viu una certa fatiga: les participacions de les comissions són més intermitents i alguns dels grups artístics històrics deixen de participar. Malgrat l’aparició de nous grups de teatre –com ara els de les falles Sol i Tarongers i Che Collons–, les situacions personals i professionals de molts dels aficionats a aquest món fan que els grups comencen a desfer-se i, per tant, baixen el nombre de falles participants.

Serà durant l’exercici faller 1998-1999 quan, sota la presidència de Kiko Ortolá Alberola, es reformularà el Concurs de Teatre en l’actual Concurs de Sainet. Si abans es podien interpretar altres obres que no foren sainets, com per exemple, comèdies, ara s’havia de participar interpretant un sainet. A més, es va crear un premi, el Nel·lo –inspirat en el famós Goya que atorga l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya–, que s’atorgava als millors protagonistes –actriu i actor–, a les tres millors obres i als millors secundaris –actriu i actor–. La primera edició es va celebrar en 1999 i va comptar amb sis falles debutants: Bernat Aliño, Verge de Sales, El Mercat, Plaça de Cervantes, El Portal i Sol i Tarongers.

Malgrat la poca participació, pocs anys després s’arribaria al màxim de participants (12 en l’edició del 2005), estabilitzant-se la participació pràcticament invariable durant uns anys, fins que en la dècada dels 2010 aquesta oscil·la entre les 10 i les 7 falles. Amb l’excepció de la falla Poble

Vell, la resta de comissions de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes han participat, almenys, una vegada. Des de l’única participació de la falla Sol i Tarongers en 1999 fins a les més de vint aparicions de les falles Verge de Sales, El Portal o Plaça de Cervantes, passant per altres comissions que en l’actualitat ja no participen com Bernat Aliño, Ronda del País Valencià, Che Collons, Via del Materal o Avinguda d’Espanya, entre altres.

Pel que fa als premis, hi ha diferents categories: Millor Obra, Millor Actor Principal, Millor Actriu Principal, Millor Actor Secundari i Millor Actriu Secundària. La falla que en més ocasions s’ha aixecat amb el Nel·lo a Millor Obra ha estat la falla Verge de Sales amb un total de 9 victòries (amb les obres Colombaire de profit en 1999, Xeperut i coixo en 2001, Deixa’m la dona, Pepet en 2002 i 2015, Seràpio en 2008, Estranys hàbits en 2010, On està el president? en 2013, El sant dels miracles en 2014 i Coneixes a ta muller? en 2020).

La Falla El Mercat és bronze amb sis victòries amb les obres La caiguda del balcó en 2000 i 2012, Les desdiches de Tenorio en 2003, Per una caneta a l’aire... en 2006, Sempre la sogra en 2009 i Un canvi d’habitació en 2011. El pòdium el completa la falla Sucro, amb tres victòries: La barraqueta del nano en 2005, Els badalls de la fam en 2007 i En la velà d’un albat en 2016.

La falla El Perelló Tro i Flama atresora dues victòries amb L’avespeta (2017) i De sacristà a torero (2022) i, amb una cadascuna, estan les falles Via del Materal (El Virgo de Vicenteta en 2004), Avinguda 18 de Juliol (Visites de l’altre món en 2018) i Plaça de l’Ajuntament (La Consogra en 2019).

IMATGE: JOSEP

Des de l’edició de 2016, la segona i tercera millor obra reben el premi Socarrat, atorgant únicament tres Nel·los per edició: a millor obra, a millor actor principal i a millor actriu principal.

En la categoria de Millor Actor Principal, torna a destacar l’hegemonia de la falla Verge de Sales amb un total de 10 Nel·los per als seus actors

Òscar Bonet (1999), Manuel Micó (2001, 2012), Javier Bonillo (2010, 2014, 2015, 2017, 2019 i 2020) i José Daniel Llopis (2016). La falla El Mercat amb Antonio Benedito (2006, 2009) i Cisco Beltrán (2011) ha aconseguit el premi en tres ocasions, mentre que les falles Sucro amb Pepe Furió (2008) i Nacho Ortells (2013) i El Perelló Tro i Flama amb Francisco Javier Marqués (2018 i 2022) atresoren dos millors actors principals.

Les falles Bernat Aliño (Claudio Ferri, 2000), Plaça de Cervantres (Vicent Aranda, 2002), El Portal (Jorge Vayá, 2003), Che Collons (Emilio Mercader, 2004), Via del Materal (Joan Carles Vázquez, 2005) i Plaça de l’Ajuntament (Salvador Campillo, 2007) compten cadascuna amb un Nel·lo a millor actor principal.

Els Nel·los a Millor Actriu Principal, malgrat que Verge de Sales (amb 7: Manola Andrés en 1999, Inma Ortells en 2002, 2008, 2010, 2012 i 2014; i Sara Mancebo en 2005) també despunta, han estat més repartits al llarg de la història. El Perelló Tro i Flama ha assolit un total de quatre amb les interpretacions de Susana Furió en 2007, Júlia Martínez en 2017 i Mª Pilar Villegas en 2018 i 2019. La falla El Mercat recull el mateix número que Nel·los a millor actor tenen, 3, amb Rosa García en 2006 i Maria Campos en 2011 i 2015. Sucro i El Portal igualen el palmarès amb dues millors actrius: Lorena Almodóvar en 2013 i Joana Fos en 2016 per a la primera comissió, mentre que Finita Ortells en 2001 i Carmen Pedrós en 2009 destacaren per a la segona.

Les falles Plaça de Cervantes (Assumpta Ruiz, 2000), Plaça de l’Ajuntament (Eva Pérez, 2003), Via del Materal (Mila Sendra, 2004), Avinguda d’Espanya (Raquel Canet, 2020) i Xúquer (Estela Albert, 2022) han estat premiades en una única ocasió.

A més, tant en la categoria de Millor Actor Principal i Millor Actriu Principal, s’atorguen dues mencions especials a altres actors i actrius amb la finalitat de reconèixer la seua feina realitzada a l’hora d’interpretar el personatge respectiu. Malgrat que en les primeres edicions era premi únic, poc després s’inicia aquest sistema de mencions a causa de l’elevat nivell que presentaven els diferents nominats.

Els taulells Socarrats s’atorguen a la tercera millor obra

IMATGE: JOSEP OSCA

Pel que fa a les categories de millors secundaris –tant actor com actriu– aquestes han estat més repartides i, pràcticament totes les comissions han guanyat. A partir de l’any 2012 es deixa d’atorgar el Nel·lo als millors secundaris, ja que sota la presidència de Vicent Iborra Vallet, es va crear el premi Juan Ortolá per als millors secundaris.

Un any després i també amb la junta encapçalada per Iborra, es va crear el premi a millor direcció amb el nom d’Enrique Latorre president de JLF entre 1986 i 1987 i destacat membre del grup de teatre de la falla El Mercat. Malgrat que l’hegemonia de Verge de Sales torna a estar patent amb els quatre guardons per a Inma Ortells (2013, 2014 i 2020) i Manuel Micó (2015), altres comissions com Sucro (Joan Xavier Masó en 2016), El Perelló Tro i Flama (Mª Pilar Villegas en 2017), Avinguda 18 de Juliol (Rafael Colomar en 2018), Plaça de l’Ajuntament (Pepa Coll en 2019) i Xúquer (Robert Romeu en 2022) han aconseguit el premi en una ocasió. A més, també s’atorguen dues mencions especials per edició.

Molts fallers i falleres han pujat cada any –des d’aquell llunyà 1982– a l’escenari per portar endavant una obra de teatre defensant l’escut de la seua comissió. En la majoria de les ocasions no es veu el treball que hi ha darrere: llevar-se hores d’estar amb la família, a casa, patir fred al cau faller, acabar d’assajar a hores intempestives i treballar l’endemà... Sacrificis que es realitzen per aconseguir el millor resultat possible: l’agraïment del públic convertit en aplaudiments i víctors. Perquè, clar, mai pot eixir res mal, i si passa, doncs es dissimula traient-li partit, convertint eixa cosa negativa en un moment de rialles i d’agafar aire per a continuar endavant. Però, d’entre tots ells, dos fallers s’han guanyat per mèrits propis aconseguir que un guardó porte el seu nom. Com hem dit abans, a partir del 2012 i 2013 els desapareguts Juan Ortolá i Enrique Latorre es convertiren en els premis a millor actor secundari i actriu secundària i a millor direcció respectivament.

Fou durant l’exercici faller 2011-2012 quan la JLF, a petició de la falla Sucro, decidia crear una escultura-guardó amb el nom Juan Ortolá que s’entregaria al millor actor secundari i a la millor actriu secundària. Ortolá és tota una institució en el món del sainet suecà, ja que fou l’impulsor del teatre valencià en la nostra localitat, col·laborant desinteressadament en les diferents comissions que el buscaren per a ajudar a portar endavant els diferents quadres artístics. A més, Juan Ortolá és recordat per la seua gràcia innata a l’hora d’adaptar-se i tirar endavant a qualsevol personatge, a més de les seues interpretacions delirants. El món faller suecà va voler retre-li homenatge creat el guardó amb el seu nom per tots els anys dedicats al món del sainet en Sueca. Xavi Masó, de la falla Sucro, i Cristina Campillo, de Verge de Sales, foren els primers que reberen aquest guardó.

Un any després, en 2013, es va crear el premi Enrique Latorre (obra de Rafael Granell) a la millor direcció. Latorre, faller de soca-rel de la falla El Mercat, fou president de la JLF entre els anys 1986 i 1987 i impulsor de la figura de la Fallera Major Infantil –la qual únicament va existir durant la seua presidència, fins a la recuperació de la figura en les falles de 2019– i, a més, un apassionat de les falles de la nostra localitat. Participava activament en el quadre artístic de la seua comissió, sent el seu director durant molts anys fins a la seua defunció en 2012. La creació del seu guardó fou un homenatge pòstum; Inma Ortells, de la falla Verge de Sales, fou la primera a rebre aquesta distinció.

L’últim guardó fou creat durant l’exercici faller 2015-2016 quan s’encarrega el Socarrat, premi que s’atorga a la tercera i a la segona millor obra, amb la finalitat de dotar del protagonisme que cal al Nel·lo. Abans es donaven per edició set escultures (tres per a les tres millors obres, dos per al millor actor i actriu principal i dos més per al millor actor i actriu secundària), nombre que es va reduir amb la creació dels Ortolá, Latorre i Socarrat. Es va diversificar així els diferents guardons i es va aconseguir dotar del prestigi que calia aquest concurs, ja que és l’únic en tota la geografia fallera que és exclusivament de sainet. I açò cal remarcar-ho.

En febrer de 2023 el Concurs de Sainet assoleix ni més ni menys la quaranta edició amb la participació d’un total de set comissions: El Perelló Tro i Flama amb l’obra Tenorio a la força, El Portal amb Tot lo que relluix Sucro amb La conillera, Xúquer amb Els envenenats Plaça de Cervantes amb Les figues de Vitorino, Plaça de l’Ajuntament amb El Misteri de San Cucufato i El Mercat amb Mentirola i el tio Lepa