CERVANTES ÉS FALLA D’ARTISTES

Amparo Vendrell Fos

Antiga Component Del Grup De Teatre De La Falla Pla A De Cervantes I Delegada De Jlf

A les falles de Sueca, tenim una llarga tradició teatral. Les passions culturals que practicarien els suecans de mitjan segle XIX era l’afició al teatre, bé com amateurs o bé –majoritàriament– com a públic. Si els millors erudits del país –entre els quals Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Josep Lluís Sirera– han assenyalat Bernat i Baldoví com l’iniciador del teatre valencià modern, és evident la gran afició al teatre, siga com a espectadors o com a autors, els esforços que se li requereixen als espectadors són visuals i emocionals. Com a actors podem gaudir de tot el que el teatre pot donar: reunir-nos i compartir hores d’assaigs, bromes i esforços entre idees noves, algunes més i altres no tant; algunes genials i altres més desgavellades.

En la història suecana del teatre d’aficionats no hi ha hagut mai un moment en el qual la ciutat no tingués un o diversos grups amateurs, emmarcats en moviments fallers, festers, juvenils, catòlics, estudiantils, reivindicatius, nacionalistes... o per amor a l’art.

La Falla Plaça de Cervantes, sempre ha destacat representant molt bé obres de teatre d’Eduard Escalante, Bernat i Baldoví i Teodor Llorente entre d’altres, dirigides els primers anys per Juan Ortolà i per membres de la comissió. Pels anys setanta era un èxit assistir a les nostres presentacions al Teatre Serrano per a poder gaudir dels sainets amb l’actuació del benvolgut Juan Ortolá. Un gran artista còmic que feia vibrar a tot el públic assistent entre aplaudiments, somriures i molta diversió. Recorde obretes com Nelo Bacora o Les travessures de Miliet amb Ortolà i Forquet; aquest últim era faller de la falla Bernat Aliño, però feia d’apuntador i també actuava amb el grup teatral de la falla Cervantes. També es van fer funcions al malauradament desaparegut Teatre de Baix dels Porxets. Un dels artistes, Ricardo Juan, recordant eixe temps li ha vingut a la memòria les cassoles d’arròs al forn amb panses i nous fetes per Elvira Aguilar i que les portava per a sopar Vicent Miquel Martorell, que feia d’apuntador, ja que cada dia s’encarregava un dels que formaven el quadre artístic de la falla de preparar el sopar. Tot un comboi amb un grapat de fallers i falleres aficionats al teatre com els germans bessons

Ricardo Juan i Pepe Devesa, Joan Ortolà, José Reyes, José Segura, Trini Fos, Encarna Huerta, Juani Beltrán, Assumpta Ruiz, Daniel Catalá, Manolo Camilleri, Hortensia Viñoles, Dolores Riera, Clara Villagrasa, entre d’altres.

L’any 1982 la Junta Local Fallera de Sueca organitza per primera vegada el concurs de teatre amb el patrocini de l’Ajuntament de Sueca, i amb la denominació de Premi Bernat i Baldoví sent president de la JLFS Pepe Franco. Van participar set comissions falleres i les representacions es van fer al desaparegut Cine La Paz. El Grup Artístic de la falla Cervantes va posar en escena L’agüelo pollastre, resultant guanyador amb el segon premi.

Pels anys noranta, Andrés Espasa i Muñoz , faller de la nostra comissió, prompte va tirar una maneta en totes les coses relacionades

1 Espasa és un gran artista, un gran faller a més de ser una gran persona, destacant sempre en ell moltes qualitats artístiques especialment en les arts plàstiques. En la que més a gust se sent és en la pintura, prova d’açò és el gran nombre d’exposicions d’olis fetes a Sueca i voltants. Va formar part del Cercle de Belles Arts “La Agricultura” i actualment, l’esmentat casino, encara és el lloc de treball de reunió d’alguns pintors, entre ells, Andrés. Com a pintor mostrarà part del seu treball que ha preparat amb molta il lusió en una exposició titulada “Una vida pintant”, la temàtica serà variada apareguent pintats amb molta estima i tendresa els seus nets. Andrés escriu: “Per a tota persona amb inclinacions artístiques, el mostrar el seu treball, és un fet que ompli el cor i fa sentir l’ànima, si aquest treball té bona acceptació, se sent més que satisfeta”.

Cal destacar la figura de l’apuntador/a, ja que moltes vegades no es reconeix la seua feina

IMATGE: AMPARO VENDRELL amb la creativitat i la imaginació com decorats, Proclamació i Presentació de les Falleres Majors. Per això, des de l’any 1990 es fa càrrec de la direcció de la Presentació Fallera i és ací quan surt d’ell l’altra part artística: escriptor, rapsoda, artista, presentador, mantenidor i director, perquè del seu puny i lletra ix pràcticament, tot el que diu i es realitza en aquest acte.

L’any 1994 Espasa estrena la seua primera obra escrita El cafenet de les veïnes que havia promès escriure a un grup de falleretes. A partir d’aleshores, en arribar la tardor, sempre escrivia un sainet o una revista per a estrenar com a obra inèdita el dia de la Presentació de les Falleres Majors. Els papers els escrivia pensant en les persones que volien actuar i els acoblava a les seues característiques particulars.

L’obra escrita fins hui –a més de monòlegs, entremesos i esquetx en prosa i vers– es divideix en dos vessants. Pel que fa als sainets ha escrit El cafenet de les veïnes Matutxos, La caiguda del pàmpol, La veritat amarga El món al revés, El fuster moldura Ja veurem i Xé, quin llibrer! –encara no ha estat estrenat–; mentre que en el gènere de la revista trobem obres com Valencians tots artistes, L’orgull suecà Les xiques de la Leonor, Les de dalt i la de baix, El tramvia de l’Onze i Si volaren En totes les obres apareixen anècdotes originals i molt divertides com en L’orgull suecà els germans Luis i Assumpta Ruiz fan el paper de dos avis suecans que van fent memòria de molts malnoms suecans L’any 2003, la Junta Local Fallera de Sueca li va publicar a

Andrés Espasa l’obra Matutxos en el quart volum de la col·lecció Els Nostres Sainets

El 15 de desembre de l’any 2007, el dia de la Presentació de les Falleres Majors 2008 i les seues Corts d’Honor com a Fi de Festa, el Quadre Artístic va posar en escena, en rigorosa estrena, l’obra d’Andrés Espasa, La veritat amarga.

Una de les obres amb més èxit és Les xiques de la Leonor representada en dues ocasions; una d’elles va ser en l’any 2012 i molt famosa pel seu homenatge a Ca la Leonor, antiga casa de fulanes entre els anys cinquanta i seixanta. Hi havia quatre cases de xiques a Sueca, la més important era Ca la Leonor les altres eren la Roja, la Botijo i la Manya, totes en l’avinguda de Levante. La Leonor era del Grau de València i tenia bons contactes per allí i renovava prou el gènere. El dia que es feia el canvi, Leonor exhibia a les xiques passejant-les pel carrer Sequial fins a arribar a la pastisseria Lahoz on les convidava a uns pastissets. Eixa nit en Ca la Leonor es doblava la caixa.

En El món al revés parla d’una família molt destarifada de poble: l’àvia sorda que no sap com funciona el mòbil: “refotre! ja està la rata tocant!”.

També és de molt èxit La caiguda del pàmpol, on apareixen els jardins del Sequial i San Cotufato (el gran artista cervantí Vicent Aranda, el cacau), que li recitaven la famosa frase quan havien perdut alguna cosa: “San Cotufato, los cojones te ato i si no aparece no te los desato”.

Els sainets d’Andrés Espasa igual que tot sainet, són el retrat d’un temps. En les seues obres hi recull costums, dites, fets de la vida diària del seu poble, Sueca. En les revistes mescla cançons com Francisco Alegre, La Maredeueta El Barón del videt i Valencia canta Libertad També posa cançons per als infants com Como me pica la nariz i com a fi de sainet, un any les xiques de la comissió femenina van ballar Las bodas de Luis Alonso Un gran èxit!

El moment més interessat fou quan el botó va eixir disparat cap al públic

IMATGE: JUAN G. SANZ

Les obres De tot té la culpa el Pichi i Retratos al viu –ambdues dirigides per Juan Ortolá–foren el colofó a la nit de l’exaltació de les Falleres Majors de 1976

IMATGE: LLIBRE 50 ANIVERSARI FALLA PLAÇA DE CERVANTES

Totes les seues obres estan pensades i dedicades a la Falla Cervantes amb motiu de la seua Presentació. Però una de les obres, Les xiques de la Leonor està dedicada al desaparegut amic i faller Daniel Catalá Tarrasó, molts anys secretari de la comissió i s’ha representat dues vegades, una d’elles en 2012 i sempre hi ha obtingut algun premi.

Andrés Espasa escriu els sainets perquè la falla gaudisca i ha sigut capaç de fer pujar a l’escenari una gran quantitat de persones que han cantat, ballat, actuat i, el més important, s’han divertit i han fet passar uns moments agradables a la resta. El fet que una bona part de l’obra escrita siguen revistes és per donar participació a més gent, ja que com ell sempre diu, Cervantes és falla d’artistes i compta amb un gran planter de voluntaris, perquè no hi ha més pretensió que passar-ho tots bé i donar festa al poble de Sueca.

També s’han fet altres obretes de diferents autors molt gracioses i divertides com Endevina endevinalla i el tio Perico de l’autor Eduardo Escalante i també Els merengues de Vicent Montesinos, interpretada per Luis Ruiz, Mariam Ruiz i Assumpta Ruiz que va aconseguir el Nel lo a la millor actriu principal. En aquest sainet es mostra els mals moments que una bona sogra li fa passar al xicot de la filla els primers dies d’entrar a casa.

L’any 2013 fan l’obreta Dos toreros de cartó i fa de director Luis Ruiz. El paper dels dos toreros interpretat per Vicent Aranda i Josep Fuster, aquesta obreta va participar en un sopar benèfic al casal de la falla Avinguda 18 de Juliol. En 2014, pren la direcció del sainet Assumpta Ruiz Requeni amb el sainet Els xiquets no venen de París, però els nets si!, aconseguint Assumpta la segona menció especial com a millor directora. Per a Demelsa Martí Fos la segona menció especial a la millor actriu secundària i la primera menció especial al millor actor secundari per a Josep Fuster Puchades. L’any 2015 s’interpreta l’obra El novio de la reina i un any després Un alcalde de barrio

L’any 2017 amb l’obra Vaja quin ajuntament! de Dúlia Serra Roselló –sainet guanyador del 1r premi del XIV Concurs de Redacció de Sainets 2013 i publicat en Els Nostres Sainets en 2014– té una anècdota molt divertida: al protagonista que feia d’alcalde, Luis Ruiz, li venia prou justet el jupetí i en el moment més interessant, el botó va eixir disparat cap al públic i la seua neta, Carla que estava a la primera fila, s’alça i li diu: iaio tinc jo el botonet. Actualment per a les falles de 2023 estan preparant l’obreta de Julián Sanjuán Les figues de Vitorino

Posar en escena un sainet, suposa moltes hores de treball per part del quadre artístic de la falla: assajos, moltes vegades patint fred, fins al punt d’haver d’enrotllar-se amb una manta. Fer el decorat, altres fent el maquillatge, el vestuari, sense oblidar als apuntadors i apuntadores. Tot un equip que dedica moltes hores del seu temps per a poder gaudir del teatre. Preparats, llestos, ja! Que comence la funció!!!