RECORDAR I RECONÉIXER

Hola, el meu nom és Joan Martí Aguilar Solves i soc faller de la falla Avinguda 18 de juliol fa... uf, ja fa més de quaranta-cinc anys. Al llarg d’aquests anys la falla i les comissions falleres han interpretat molts sainets que, realment, són un dels seus apartats més important. Defendre la cultura i el teatre en valencià, representar ixes obres que els escriptors han escrit i els actors hem plasmat en l’escenari és digne d’admirar. A més, Sueca és l’única ciutat fallera amb concurs de sainets. Obres de grans mestres com Eduardo Escalante, Francisco Palanca Roca i, per descomptat, el nostre Josep Bernat i Baldoví.

Actualment hi ha molts escriptors meravellosos que no vaig a nomenar, perquè en són tants que no recorde els seus noms. Bé, tornant a allò que ens interessa, jo vaig començar a fer sainets fa uns 40 anys... uf, ja fa uns quants anys! El primer sainet que férem va ser, i jo crec que tothom ha començat per ell, Nelo Bacora

Un clàssic que tot principiant comença amb ell. És tan divertit que a tothom li agrada aquesta obra.

Recorde que la representàrem en el Teatre La Paz Algú dels que estan llegint-me se’n recorda d’aquest cine-teatre? Seients de fusta, llotges i com no, el seu galliner. L’únic però d’aquest recinte cultural era el seu escenari xicotet, el qual tindria uns quatre per tres metres.

Recorde algunes coses d’aquells anys. Assajàvem en un pis xicotet que hi havia en el carrer La Punta, però abans quedàvem tots en el “bar Rapit” –a la plaça l’Ajuntament– i allí ens fèiem una Pepsi-Cola i un capellà torrat. I, en acabar, a assajar... jejeje quins temps!

Anys després vaig anar a “l’obligació” que teníem quasi tots els xicons: el servei militar. Fou aleshores quan pararem de fer sainets. Anys després, quan vaig tornar de “la mili”, fou quan el grup de la nostra comissió es va reagrupar i tornàrem a fer sainets. Una de les anècdotes més gracioses que recorde va ser en una obra que s’anomena Retratos al viu. Hi havia una escena que, per qüestions del directe, l’actor canvià una frase i botàrem a l’escena següent. Fins ací tot molt bé, però quan s’acabà el sainet apareix l’actor que feia d’angelet i diu: “buenas, jo no he actuat!” Ostres, l’havíem deixat sense actuar. Ja enteníem perquè tots dèiem “que curta se’ns ha fet”. Clar, ens havíem botat tota una escena!!!

Bé, al llarg d’aquests anys hem representat moltíssimes obres que no nomenaré per falta d’espai, òbviament. Hem guanyat molts premis: a la millor obra, al millor director, al millor secundari, al millor actor i moltes mencions als millors actors i a les millors actrius.

Sí que em queda recordar i reconèixer una cosa a la gent que fa tot possible, als que estan darrere de les cortines (els muntadors, maquillatge, transport, llums, decorat, vestuari i un llarg etcètera), a tot ells juntament amb el públic: moltes gràcies, perquè amb ells fan el complet d’un sainet.

Gràcies i a gaudir del teatre.

Cal recordar als veterans i a les veteranes la seua feina per defensar el sainet, cal reconèixer la valentia de molts joves que, any rere any, debuten en el teatre per aconseguir que la seua falla puga actuar