UNA ESTONA AGRADABLE

El sainet és el gènere teatral que, de forma indiscutible, està arrelat a la nostra cultura. I, a més, nosaltres com a suecans i suecanes, tenim una gran responsabilitat de fer que aquest no quede en l’oblit, ja que el suecà Bernat i Baldoví (1809-1864) és considerat el pare de l’escriptura de sainets en la nostra estimada llengua, el valencià.

La seua representació té com a finalitat fer passar al públic assistent una estona agradable i, per a poder-ho fer, sols es pot aconseguir gràcies a l’esforç i la gran quantitat d’hores d’assaig. Assajos que moltes vegades costen quadrar, però que tots els que dediquem una part de la nostra vida al sainet i a les falles, traguem aquest temps d’on calga per a poder pujar-nos-en dalt de l’escenari i complir així l’objectiu: fer gaudir al públic.

Els inicis cada any per formar el grup de teatre de cada falla, són molt costosos però, a la vegada, molt il·lusionant. Cada cop és diferent i emocionant. Hi ha anys que tots els membres del grup ja ens coneguem i hem treballat junts; hi ha d’altres que gran part del grup canvia i s’oxigena de noves il·lusions, experiències i perspectives enriquidores per gaudir durant el temps d’assaig i com no, del gran dia dalt l’escenari.

A poc a poc arriba el dia: l’adrenalina va pels núvols, als últims assajos apareixen de sobte errades que mai havien estat, els diàlegs s’obliden, el decorat no acaba de quadrar... Però totes aquestes coses, no són ni més ni menys que el resultat de tindre els nervis a flor de pell.

I per fi arriba el dia, s’obri el teló i com no, cal donar-ho tot per a demostrar l’esforç realitzat durat els últims mesos. En aquell moment no hi ha res més gratificant que escoltar la gent del públic riure i veure que estan divertint-se. En eixe precís moment, saps que la feina estaà tenint els seus resultats i els i les artistes van perdent aquells nervis inicials. I, a poc a poc, s’encoratgen i se senten més còmodes perquè la seua vertadera recompensa és escoltar cadascuna de les rialles al pati de butaques.

De segur que poden haver-hi representacions millor que d’altres, opinions diverses, anys que els nervis poden passar una mala jugada, però tot això no és el que vertaderament importa: el vertaderament important és la satisfacció

Quan s’obri el teló, cal donar-ho tot. Escena del sainet On està el lladre? de l’edició del 2016

IMATGE: LORENA SENDRA

IMATGE: ARXIU JLF personal i l’orgull d’estar altre any fent falla, fent sainet i, per tant, fent cultura. Seguim fomentant el nostre concurs de sainets que cada any té més repercussió i seguim demostrant al món la nostra meravellosa festa i la nostra estima per la cultura.

El grup de teatre de la falla Plaça de l’Ajuntament, des que jo duc la direcció d’aquest, sols hem fet tres sainets, els quals són del mateix escriptor, el suecà Miquel Fernández Ruiz. Anteriorment, la nostra comissió havia participat en anys intermitents en el Concurs de Sainets.

El primer fou Els malpagants en 2018, molt entretingut i crític en la situació actual. Amb aquesta interpretació no obtinguérem cap premi, però nosaltres ens quedarem molt satisfets de la representació que férem.

Un any després interpretàrem La consogra, amb el qual pràcticament arrasarem: guanyarem el premi Juan Ortolà al millor actor secundari per a Sergi Estornell, la primera menció a millor actor principal per a Carlos Solàs, la primera menció a millor actriu principal per a Dori Alapont, la segona menció a millor actriu secundària per a Pepa Alarte i el premi Enrique Latorre a la millor direcció per a una servidora. A més, ens alçarem amb el Nel·lo a la millor obra de l’edició.

L’anècdota d’aquesta obra és la paraula que afegirem al diccionari valencià de la llengua: “ARRASAMENTA”.

Per a l’edició del 2020, el nostre grup finalment no va collar i no ens presentarem. L’any després, amb la situació epidemiològica de la COVID-19 el concurs es va suspendre per primera vegada en la història.

Amb Destarifos del voler tornarem l’any 2022, sent guardonats amb el premi Juan Ortolà al millor actor secundari per a Carlos Solàs i la segona menció especial en les categories d’actor principal amb Sergi Estornell, actriu principal amb Dori Alapont i direcció amb, una altra vegada, una servidora. També guanyarem el Socarrat de tercer premi a millor obra.

I fins ací! A hores d’ara estem preparant l’obreta que realitzarem en aquesta pròxima edició. Quina serà? Vos esperem!

Destarifos del voler fou l’obra escollida per a l’edició del 2022