VINT ANYS FENT TEATRE

L’experiència de la comissió de la falla Sucro amb el teatre i, en concret, amb els sainets comença el mateix any de la seua fundació allà pel mes d’octubre de l’any 1979, quan vàrem representar dos sainets curts com a final de l’acte de la proclamació de les falleres majors que aleshores celebràvem al saló d’actes del col·legi de les salesianes. Així continuarem durant dos anys més, els sainets que representant els següents sainets: L’agüelo Pollastre Un sastre de carreró, L’esperit de ma cunya, De sacristà a torero i L’egoisme d’una sogra També amb la participació de xiquetes i xiquets vam posar en escena una obreta curta escrita per Joan Fuster que s’anomena Abans que el sol no creme, així com dos joguets teatrals per a xiquets de collita pròpia titulats En un museu faller i L’estoreta velleta

A partir de 1982 les persones que s’havien responsabilitzat fins eixe moment de totes les esmentades tasques, a causa dels estudis, feines i altres quefers ja no poden ocupar-se d’aquestes activitats falleres. No és fins a l’any 2003 –i coincidint amb l’any vint-i-quatre de comissió– quan un grup de falleres i fallers amb molta il·lusió i ganes de gaudir, decideixen participar en el que eixe any era el XXI Concurs de Sainets organitzat per la JLF de Sueca, amb la interpretació d’un sainet titulat L’Organista de Sollana de l’autor Vicent Martí i Molina. Fou tot un èxit que ni nosaltres ens ho creiem i és per això que sempre he considerat eixe joguet el nostre talismà.

El grup de teatre de la falla Sucro va començar a ser dirigit per un servidor seguit de Pepe Furió, Bernardo Garrigós, Xavier Masó i, actualment, per la fallera Lorena Almodóvar. Sempre ens hem pres molt seriosament la tasca que tenim entre mans, aconseguint una cohesió del grup i creant una complicitat amb les persones que per alguns mesos passaran a ser la nostra segona família, gaudint de cada moment de les llargues vetllades d’assajos i preparatius. El sainet té com a element identificador principal –entre altres– que és un gènere teatral costumista; aleshores cal que espremem tota la informació que l’autor hi ha legat als seus textos, cal curar la interpretació com no, però sense deixar de costat tots els aspectes que tenen a veure amb una posada en escena que transportarà al públic espectador de la manera més fidel possible als costums de l’època.

Mas Fos

L’any 2008 el quadro artístic va interpretar Els renyons del Masero

IMATGE: VORO MASÓ

Escena del sainet L’esperit de ma cunyà interpretat l’any 2012

IMATGE: VORO MASÓ

Cal curar dels decorats, accessoris, vestuaris, efectes especials, pentinats i tot allò que se’ns ocórrega; cal esprémer el potencial de les dones i homes que sense saber-ho acaben soltant uns magnífics dots d’interpretació teatral.

Any darrere d’any moltes són les peces que hem representat com La barraqueta del nano El vigilant de la placeta, Les desdiches del Tenorio, Per menjar carn de burro, La tia Pepa Tona Els envenenats, Els rinyons del masero, La vetlà d’un albat, El drama de la bolseria i un llarg etcètera. Moltes de les peces amb molt d’èxit i premiades, molts son els Nel·los i premis que tenim acumulats; algun any hem fet un parèntesi per oxigenar-nos i agafar impuls l’any següent.

De tots els sainets representats hi ha un que li guarde un especial afecte i es tracta de La vetllà d’un albat, varies son les raons perquè per a mi siga especial: és d’un autor suecà desconegut del qual no se sap res llevat que és autor d’altre sainet que no he pogut localitzar; és un joguet en vers que va ser tot un repte, a més, posa de manifest costums quasi ancestrals de les nostres comarques, porta música, cançons, balls populars. Per tot això ho considere una verdadera experiència que recomane a tothom.

Per acabar vull fer una humil reflexió sobre aquesta vessant cultural que organitza la JLF de Sueca. No és cap broma que ja vagen a aconseguir la 40 edició del Concurs de Sainets, però tinc la percepció que estem entrant en una espiral en la qual fa la sensació que ja ho hem vist quasi tot: sembla com si estiguérem en la zona de confort que fa que no avancem, produint estancament dels grups, menys participació de comissions falleres, pèrdua de públic, la qual cosa fa que el treball dels diversos grups de teatre no lluïsca com en darrers anys. Hem de tenir en compte que els sainets en gran part s’identifiquen en unes dècades concretes on hi havien uns costums molt arrelades i poc canviants, aleshores els sainets tenen unes trames molt paregudes i el mateix passa amb els personatges que encara que els dots interpretatius d’algunes falleres i fallers sempre acaben sorprenent-nos, cada vegada estan més esgotats els recursos per fer alguna cosa diferent. Caldria esbrinar altres possibilitats com, per exemple, buscar textos escrits actualment, però amb trames també actuals, obrir la porta a altres gèneres teatrals, al País Valencià tenim molt de material teatral escrit en valencià i d’altres textos d’autors forasters traduïts a la nostra llengua. Altres ciutats del nostre voltant ja s’han atrevit i han tingut una gran acceptació pel públic que arriben fins i tot a pagar un mòdic preu per adquirir una entrada per poder veure l’espectacle, omplint els locals on ho representen, jo mateix he pogut observar-ho en algunes ocasions.

Doncs bé, ací ho deixe esperant que en un futur no molt llunyà hi haja més gent del món faller que opine igual i donem un xicotet viratge al vessant cultural de les falles que no farà més que fer créixer la nostra estimada festa.

Amb l’obra En la velà d’un albat la falla Sucro aconseguia la seua tercera victòria l’any 2016

IMATGE: LORENA SENDRA