COMPROMÍS I DEDICACIÓ

El sainet és un gènere dramàtic caracteritzat generalment per l’extensió, al voltant d’un acte de durada, pel to còmic o humorístic i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia...). Aquest gènere va ser un dels que va gaudir més popularitat durant la segona meitat del segle XIX. Actualment, el sainet el lliguem al món de les falles – sobretot a Sueca–, on un bon grapat de falleres i fallers, artistes com els que més, ens fan gaudir any rere any a l’escenari del Centre Cultural Bernat i Baldoví.

La nostra comissió ha viscut dues etapes saineteres diferenciades. En la primera etapa, s’interpretaven obres d’escriptors coetanis de finals del segle XIX. El primer any de creació de la falla posaren a escena el divertit sainet Per la fam d’heretar obra de Josep Peris Celda al que seguiren Nelo Bacora, La Tasseta de Plata i El Cuquet del Cariño, entre d’altres. En totes elles els actors principals foren Maite Molina i Pep el Carnisser parella artística com cap altra que aconseguien fer-nos plorar i acabar la representació amb mal de boca de les rialles que ens treien.

Eren les falles de l’any 1984 quan va començar el meu idil·li amb aquesta falla i, a més de les grans nits que ens feia passar l’orquestra Cap-i-Cua, el que més recorde són els riures que ens treien el Grup Artístic. Per aquell temps estava encapçalat per Maite Molina i Pep Soler –més conegut com a Pep el carnisser– i també eren partícips Willy, Mónica, Conchín, Pep Almiñana, Chaua...

Menció especial li correspon a l’actuació d’ambdós a El Cuquet del Cariño, on tots dos es posaren tant al paper que les bufetades que li donava Teresina al So Nardo s’oïen des del final del Teatre La Paz lloc on abans es representaven els sainets. A qui també s’escoltava era al Jefe, apuntador del Grup Artístic en aquells moments, ja que Pep el Carnisser a més de graciós estava mig sord i no escoltava l’apunt que des de la caseta li donaven. El senyor Soler tenia una gràcia innata per a la representació i, a més, li afegia quelcom d’enginy: per a mostra el moment que en l’obra esmentada es baixa els pantalons, es queda en calçotets i li dona l’espatla al públic mostrant el floc que duia al cul!!!

Les representacions del Grup Artístic es podien gaudir tant al Teatre La Paz com al Casino del Mareny, ja que érem convidats pels festers de la localitat per a actuar en les festes de la Verge del Pilar. Malauradament i després d’una llarga malaltia, ens deixà l’actriu principal del Grup i aquest es va dissoldre.

Coincidint amb l’inici del nou segle, repreníem l’activitat artística amb una nova colla d’actrius i actors, on es conjugava la veterania artística de Conchín i Willy amb la inexperiència de Laura, Gemma, Dani Soler (net del Carnisser),

La primera etapa del grup artístic va tenir molt d’èxit i va crear escola dintre de la comissió, amb interpretacions molt destacades

Molts anys després, es va reorganitzar el grup i participen en el Concurs de Sainets. Repartiment de l’obra El secret de Serafí

IMATGE: ARXIU FALLA RONDA DEL PAÍS VALNCIÀ

Dani Diego, Maria, Mª José, Mª Sales, Bernat, Dolores... Dins d’aquesta segona etapa trobem dues parts clarament diferenciades sobre els sainets representats. Els primers continuen sent d’escriptors clàssics i un parell d’anys després, ens decantarem per escriptors locals actuals, com són Julián Sanjuan Pedralva, Josep M. Juan Campins i Miquel Fernàndez Ruiz.

Tots ells ens escrivien el sainet adequantlo al nombre d’actrius i actors que eixe any participàvem, ja que majoritàriament érem dones les que eixíem i ens era molt complicat trobar un sainet d’eixes característiques. Les temàtiques eren més actuals, ambientades en els anys vuitanta o noranta, versaven sobre situacions del moment sense perdre la purna graciosa i satírica que caracteritza a aquest gènere literari. Per al tan desitjat retorn es va escollir l’obra La Consoladora, casa de empeños y préstamos de l’escriptor Eduardo Escalante. A l’inici de la representació tot el Grup era un manoll de nervis que, a poc a poc, anaren diluint-se segons passaven els minuts fins que de sobte... apagada general de la llum, tant al Cine Lido com als carrers de Sueca!!! Però no passà res, com a bons artistes tant Conchín com Willy que en eixe moment estaven a l’escenari continuaren representant l’obra, encara que digueren el que es passà pel cap fent mofa de la situació del moment. Com calia esperar, el premi que ens atorgaren va ser “a la dedicació i l’esforç”.

L’any següent férem un tribut a l’anterior Grup

Artístic representant novament El Cuquet del Cariño que curiosament també el representava la falla El Portal eixe exercici. En aquesta ocasió els papers principals de l’obra, Teresina i el So Nardo, foren interpretats per Gemma i per Dani Soler, net de Pep el Carnisser. Com a bon descendent del seu avi, Dani té el mateix encís que ompli l’escenari i transmet sols amb els seus moviments i els acudits que li venen al moment.

Si quelcom ens ha caracteritzat és que després de mesos assajant amb moltes ganes i il·lusió, quan pujàvem dalt l’escenari tots ens transformàvem i donàvem el millor que teníem, encara que en alguns moments se’ns oblidava el guió, però com bé ens ensenyaren Willy i Conchin, cadascú deia el que fos perquè l’altre li poguera contestar fins a reprendre el fil. D’ací que durant uns quans anys guanyarem el premi “a la dedicació i l’esforç”. Però nosaltres contents i pagats, ja que el millor premi que ens podíem endur era la satisfacció de la feina ben feta, el que gaudíem als assajos i com no, les rialles que li tréiem al públic que venia a veure’ns.

A una de les últimes obres que representarem, El secret de Serafí de Miquel Fernández Ruíz, incorporarem a l’elenc d’artistes la xiqueta Marta Serra Viñoles, que ens donà una lliçó de compromís i dedicació. No fallà a cap assaig, dia rere dia era la primera que venia, la primera que es va aprendre el seu paper i la que moltes voltes ens corregia a la resta. Com era d’esperar, Marta va brodar el seu paper i el jurat del Concurs de Sainets de la JLF li va concedir un Premi Especial per a reconéixer la seua bona feina.

Marta va ser precursora a la falla del Teatre Infantil, i moltes foren les xiquetes i xiquets que els entrà el cuquet pel teatre, motiu pel qual es va formar el Grup Artístic Infantil de la falla Ronda del País Valencià. Aquest grup format per Elena, Clara, Irina, Neus, Claudia, Desa, Suli, Arnau, Màxim i Dídac, representaren l’obra El cas de la pensió

Marieta d’Alicia Ferrando Tamarit. Igual que al grup de majors, la majoria d’integrants foren dones, idiosincràsia pròpia de la nostra comissió on som la majoria d’integrants.

I com qui no té la vespra no té la festa i no vull bufar en caldo gelat, arriba el moment de acomiadar-me de tots vostés, no sense abans desitjar-li a tota la família fallera que gaudisquen d’aquestes festes josefines que tant ens agraden.