TORNAREM...?

Delegat De Cau Faller De La Falla

La nostra trajectòria en el teatre faller és curta, però fructífera, com la nostra comissió, la qual aquestes falles celebra els seus primers vint-icinc anys d’història (que no poguérem celebrar a causa de la pandèmia de la COVID-19).

Després de les falles de 1996, una colla d’amigues i amics decideix fer la comissió número setze de Sueca: la falla Che Collons. I des del primer exercici ens involucrarem amb les diverses activitats que des de JLF es programen, entre elles l’aleshores Concurs de Teatre “Bernat i Baldoví”. En una comissió recentment formada, on la gent jove predominava en el cens faller, tot es veia fet. En aquest concurs participarem en les dues últimes edicions, les de 1997 i 1998.

En 1999 interpretarem el teatre en el nostre cau faller. Malgrat que s’estrenava la primera edició del Concurs de Sainets, el qual seguia la història de l’anterior concurs, però ara s’havia de competir amb obres del gènere “creat” pel suecà Bernat i Baldoví. Però, la nostra absència fou el preludi de la trajectòria ascendent que va tenir el nostre grup de teatre en les sis participacions consecutives entre l’any 2000 i 2005.

Sense dubte, les obres més recordades han estat Per la fam d’heretar en 2001 i Una bala perduda en 2004, les quals guanyaren el segon premi a la millor obra de les respectives edicions. A més, l’any 2004 va suposar un punt d’inflexió: Emilio Mercader s’alçava amb el Nel·lo a millor actor principal i els germans Sergio i Òscar Bonet aconseguien igualar a Mercader en la categoria de millor actor secundari.

Malgrat l’eufòria que comporta arreplegar algun premi, en 2005 portarem a escena la nostra última obra: Xeperut i coixo. Després d’aquella edició, el teló es va tancar per al nostre grup de teatre indefinidament.

Al llarg dels nou anys on el grup de teatre ha existit aquest ha comptat amb un gran repartiment d’actors i actrius: Emilio Mercader, els germans Bonet, Núria Rebull, Jacky Osca, Gemma Juan, Hugo Llopis, Boro Olmos, Salva Vayá, Elodia Meseguer, Voro Vendrell, Jose A. Albuixench, Eva Campanario, Ricardo Palacios, Isauro Cebolla, Mónica Carrasquer, Pedro Narbona, entre d’altres. Gràcies a elles i ells el públic ha pogut gaudir d’obres com Les xiques de la cavalcada Per la fam d’heretar Una bala perduda i l’última d’elles, Xeperut i coixo.

Les comissions falleres estan vives i s’adapten a les circumstàncies, i això és el que va passar amb el nostre grup de teatre: uns s’esborren de la falla, altres tenen feines que no els deixen eixir, la família, poc de temps lliure... Les diferents situacions imperen i el grup de teatre es desfà. Haguera estat oportú reagrupar-nos i estar presents en aquest any d’aniversari? La veritat, no ho sé, però esperem que aquest article siga l’espurna que encenga la flama teatral a més d’un faller o fallera de la nostra comissió.