L’EXPERIÈNCIA DE SER JURAT I NO MORIR EN L’INTENT

JOSE MORENO FERNÁNDEZ FALLER DE L’AC FALLA EL CANET DE CULLERA

Ens posem en situació: et crida la Junta Local Fallera perquè sigues jurat per a un concurs de teatre. Què fas?

a) Em prepare amb vídeos de YouTube sobre teatre b) Cride ràpidament al meu amic per dir-li que valoraré a la seua falla c) Compre una carpeta i un boli per a paréixer més professional d) Em negue en rotund i desaparec

Encara que parega una cosa fàcil, ser jurat de teatre no ho és. I valorar una obra de teatre encara menys, perquè: què hem de veure dalt l’escenari per tal de poder valorar correctament una bona obra duta a terme per una comissió fallera?

La pregunta és molt complicada i difícil de contestar, i més quan en ser seleccionats com a jurat “expert” et faciliten un quadrant amb els integrants de cada grup de teatre perquè indiques mitjançant una valoració numèrica si t’ha agradat o no, de manera col·lectiva i individual, per tal de donar uns premis i nominacions que intenten imitar els Goya, els Feroz o els Tony’s i que s’assimilen a Eurovisión amb els eurodrames que es generen quan es desvelen les puntuacions. Però podem dir que “disponibilitat, vocació i bones connexions” seria el mantra del bon jurat.

El primer és crucial a l’hora d’anar a un altre poble a veure teatres, i és importantíssim, ja que hem de tindre en compte que és un treball totalment altruista i que, de vegades, pot costar diners de la butxaca (principalment de transport públic o gasolina si et toca anar a l’altra part de València).

Per això costa trobar jurats, perquè molts no estan dispostos a perdre el temps i, menys, els diners que suposa.

Però entra en joc la segona característica necessària: la vocació. Si no guanyes res econòmic, almenys que siga de qualitat a les obres de teatre que vas a veure, o l’experiència en si. El problema ací és que els grups de teatre que ens presentem a aquests concursos són de tres tipus: els professionals (els integrants es dediquen al teatre), els amateurs amb recursos (siguen econòmics, teatrals o actorals) i els amateurs sense recursos (que juguen per aconseguir una subvenció o la taquilla). Si et trobes amb resolutius grups de teatre, tens la possibilitat de gaudir (gratis) d’una bona vesprada d’emocions, però si no… hauràs perdut temps i salut mental. Com a màxim, podràs guanyar un sopar l’últim dia pagat per la Junta o, si tens sort, rialles o algunes actuacions de 10.

I per últim, tenim les “bones connexions”. Aquesta és fàcil d’explicar: per ser jurat de teatres no has d’haver fet un curs (com els de jurat de monument) per poder entrar en la “borsa de jurats de Junta Central Fallera”, no has de ser

Ser jurat de teatre no és gens fàcil, com tampoc ho és interpretar una obra. Escena de l’obra Consell Familiar, interpretada pel grup de teatre de la Falla El Canet aquest 2023

IMATGE: JOSE MORENO un expert ni demostrar amb un currículum uns estudis teatrals o similars. No, amb un “per ser vosté qui és” és més que suficient. Això sí, moltes vegades els seleccionadors/es de qualsevol Junta Local Fallera tenen trellat i elegeixen a persones aptes, encara que siga a un nominat a millor actor o alguna millor direcció, cosa que demostra experiència als escenaris, encara que siga de manera amateur. I amb compte de conéixer a algun actor o actriu, perquè el merder pot ser gran.

Per tant, ens trobem en tres característiques que criteri no en tenen molt, cosa que fa que algunes vegades es puga encertar en els premis i, d’altres, fer una empastrada de por, ja que molts van per passar l’estona. Per què, a qui li amarga un dolç? Ser jurat implica ser déu, pel fet que en el moment de ser elegit/da, et donen una carpeta amb fulls i un bolígraf, entres amb la comitiva dins del teatre o auditori mentre el responsable de la Junta et fa la pilota a nivells estratosfèrics, seus en seients reservats exclusivament per a tu, no pagues entrada i, damunt, tots els espectadors (sobretot els fallers) et miren amb una sort d’admiració barrejada amb desconfiança; creant en el “jurat” una sensació de dignificació divina que apareix de sobte i que s’evadeix quan fas l’eixida per la porta en acabar la funció.

I és que, ser jurat de teatre de falles és el mateix que ser actor o actriu: tots dos fan teatre. Ser jurat amateur, en realitat, és fer un paper més, però en aquest cas s’actua davant d’un grup que intenta (de millor o pitjor manera) dur endavant una obra per a un públic més o menys local, obviant en moltes ocasions que es pot estar trencant els somnis, les il·lusions i sobretot el treball d’uns companys/es que lluiten pel mateix que tu: la cultura fallera.

Jo no és que tinga molta experiència jurant teatres, però alguna vegada he tingut el plaer de fer-ho. Que difícil és puntuar el treball amateur, un treball fet des del mateix cor per a benefici d’una falla, que sols busca emocionar d’una manera o altra als espectadors que hi van, un poc de pressupost a augmentar per a la falla o un banderí a instal·lar al casal.

Vos conte una anècdota per anar acabant aquest article. La meua experiència en el món del teatre es limita a poder organitzar des de fa dotze anys el meu grup de teatre faller de forma totalment amateur i aprofessional. Els nostres resultats als concursos de Junta Local han sigut molt diversos, però els resultats en el públic i en les nostres ments i cors han sigut sempre molt positius. Doncs resulta ser que un any en el qual posàvem en escena una obra amb tot el nostre esforç i treball, “l’amable i el benevolent jurat” que ens va tocar, ens va valorar amb un meravellós i agradable 1,49 sobre 10. Mai solem fixar-nos en les puntuacions, sols en les valoracions de la gent que ens estima i ens pot arribar a fer crítiques constructives, però ens va sorprendre (i ens va traure una que altra rialla i broma en la falla).

1,49 a la meua falla? Però sobretot pensava: què motiva a un “jurat” a valorar el treball “artístic” i amateur d’un grup que ha de ser considerat com a company nostre amb un 1,49?

En aquell moment, i després d’haver vist una obra que bé, bé del tot no ho havia fet vaig entendre que ser jurat no era difícil: era mediocrement fàcil. El jurat seu gratis (gratis!) un treball que ha estat treballant-se durant mesos, uns personatges preparats amb molt d’assaig i una escenografia pensada i confeccionada durant molt de temps per un grup de fallers i falleres que han dedicat temps extra a la seua vida (en la immensa majoria, allunyada del món del teatre) al teatre amb esforç, constància i, segurament, una implicació econòmica i emocional per part de la comissió. Per tant, és fàcil valorar numèricament eixe esforç amb mala nota. Fàcil i de molt poca vergonya.

Sempre cal jutjar el treball dels grups amateur de forma respectuosa i valorar tot el treball fet. Escena de l’obra De sacristà a torero guanyadora de l’edició del 2022 del Concurs de Sainets de Sueca

IMATGE: JOSE MORENO

La responsabilitat és enorme i s’han de prendre decisions molt difícils, tant si les obres agraden com si no, tant si no et decantes per cap guanyadora com per a la que li has de donar l’últim premi. I damunt, l’opinió que conta no és la teua, és la que s’elabora en companyia dels companys/es del jurat que formeu (gent que, de vegades, no tens ni idea d’on venen) amb un criteri divers (i també molt diferent) amb la que has de compartir percentatge de vots.

Aquest fet anecdòtic va prendre el seu sentit l’any següent em van cridar per a jurar un concurs de teatre d’un poble a prop nostre. Doncs el dia que vaig arribar i vaig veure la primera obra i comencí a emplenar els quadrants que ens va facilitar la Junta d’aquell poble, ja que el meu cap no parava de preguntar-se: qui collons valora amb un 1,49 la tasca d’un grup amateur? A més, en quina cara anava jo a valorar una obra si arrossegava un

En conseqüència, vos donaré tres consells com a actor amateur, director inexpert, adaptador d’obres i personatge, mediocre jurat i, sobretot, perdedor de concursos. El primer és que, com a jurat, oblideu-vos que sou déu i valoreu a les obres pel treball fet, fins i tot les que són una santa merda, perquè això es valora (mínim) amb més d’un 6 sobre 10, mai menys, ja que el fet de poder dur una obra endavant és de 6. El segon, que com a espectadors, critiqueu les obres des del respecte i sempre de manera constructiva, gaudint de tot moment de la cultura que s’hi està executant. El tercer i últim, que com a grups de teatre amateur, continueu fent teatre, perquè el teatre és cultura, i la cultura són falles.