I ESPAIS ESCÈNICS PERDUTS

Sueca ha sigut sempre una ciutat rica culturalment: a mitjan segle XX tenia diversos teatres i cines destacats; el primer on es feien sainets i obres fou a Els Porxets, el Teatre Serrano el qual va tancar les portes l’any 1978, el Teatro La Paz va seguir els passos de l’anterior i va tancar a inicis de la dècada de 1980 i, per últim, el Cine Lido, actualment el Centre Cultural Bernat i Baldoví.

El primer teatre a Sueca fou, sense dubte, un dels més xicotets pel que fa a capacitat, ja que es rondaven les cent localitats com a màxim. Els Porxets gaudeixen d’una ubicació privilegiada en el centre urbà, a escassos metres del desaparegut Serrano. L’ús inicial dels Porxets fou ser les carnisseries de Sueca, però vista la seua singularitat i situació cèntrica, aquest espai es va reconvertir per a tenir funcions més “refinades”: entre altres, un teatre obert l’any 1845 (actual sala d’exposicions) i una escola de primària oberta l’any 1869. La inauguració dels Porxets com a teatre va tenir com obra inaugural l’èxit del nostre paisà Bernat i Baldoví El Virgo de Vicenteta Cada setmana és feina un sainet per a atraure a la població al teatre.

El Teatre Serrano fou, és i serà la gran pèrdua, ja que va desaparèixer –a excepció de la seua façana art decó– per a construir un supermercat. L’edifici, ubicat en tres carrers, entre ells el carrer Sequial, artèria de la nostra ciutat; es va construir en la dècada de 1930 i va ser inaugurat en el 1935. Des de la seua inauguració, sempre han dit que era el més gran en aquell moment de la província de València i, fins i tot, molts s’atreveixen a dir que d’Espanya amb més de 2.000 localitats.

L’escenari tenia 7 metres d’altura, 12 metres d’ample, un fossat de 2,70 m i 15 camerinos. Allí es programaven des de sarsueles, Jocs Florals, pel lícules, conferències, presentacions falleres, actes culturals i polítics de tota mena, entre altres.

Un llunyà 14 de novembre del 35 a les 22 hores s’inaugurava aquest edifici on s’havien venut totes les localitats, fent la seua posada de llarg amb una sessió de cinema: primer amb uns dibuixos sonors, un parlament amb el senyor Casamayor, representant de l’empresa, i després dues pel lícules, la primera Una aventura en Polonia i la segona Asegura a tu mujer Va tancar les portes l’1 d’octubre de 1978 en un moment on la societat espanyola estava immersa en la transició i es preparava per a la nova democràcia que arrancava en aquell moment. Projectaren milers de pel lícules fins que els propietaris s’associen en el Cine La Paz En el moment de la clausura la censura ja havia desaparegut i els últims espectacles que s’interpretaren comptaren amb nus. Finalment, el Teatre Serrano fou enderrocat en l’any 1986 per a convertir-se en un supermercat.

IMATGE:

El Teatre o Cine La Paz, malgrat ser més xicotet, estava ubicat al carrer Sant Cristòfol i va assumir molts esdeveniments que es feien al Serrano després de la desaparició d’aquest. Però va tancar a penes tres anys després, concretament el 1981.

El Centre Cultural Bernat i Baldoví és el centre cultural de Sueca on duguen a terme les activitats culturals més importants. Malgrat la construcció del Cau Multiús –actual seu de la JLF i del Museu Faller– per a dessaturar aquest espai, aquest espai no ha collat com a centre cultural, sent el Lido l’únic espai que aglutina les diverses propostes culturals que es realitzen al llarg de l’any. Si parlem d’aquest espai, el Bernat i Baldoví és l’edifici que l’Ajuntament de Sueca decideix comprar malgrat tenir conversacions per a adquirir el Serrano. Els suecans i les suecanes sempre hem sentit dir que ha sigut un gran error, ja que el Teatre Serrano era molt més gran – més de 2000 localitats davant de les poc més de 600 que té el Lido. L’any 1985 l’edifici tanca les portes com a Cine Lido, malgrat que molta gent encara continua nomenant-lo així. Està tancat durant uns anys fins al 1990, quan després d’una reforma, s’inaugura amb un concert de la Banda Unió Musical de Sueca i es realitza la primera Mostra Internacional de MIM a setembre. L’última reforma destacable va tenir lloc l’any 2019, quan es va convertir en un veritable espai cultural amb la desaparició de la seua fisiognomia de cinema: l’espai escènic s’ha dividit en dos amb la creació d’una segona sala més menuda.

Sueca és una ciutat molt activa en la programació cultural: cada mes es programa un espectacle d’adults i un de caràcter infantil; es fan concerts de tota classe, actes culturals de qualsevol associació de la ciutat i, sobretot, és el lloc on la majoria de comissions falleres fan les seues presentacions. A més, és el lloc on es celebra el concurs de playbacks i de sainets organitzats per JLF de Sueca.

La tercera setmana de setembre, en finalitzar les festes patronals, el Centre Cultural Bernat i Baldoví és la seu principal de les actuacions que és fan en la Mostra Internacional de MIM; festival que assoleix aquest 2023 la seua 33 edició. És durant aquests cinc dies de festival quan la ciutat de Sueca es transforma per complet i acull en cada racó i espai existent obres de teatre gestual en espais com places, carrers, l’Espai Joan Fuster o el recentment adquirit per l’Ajuntament de la localitat Molí del Passiego. Altres festivals destacables són La Mostra Sonora, la qual se celebra en maig i juny, el qual és un festival de música contemporània; i després del MIM donem pas al CIM, Cinema Internacional de Merda un festival molt peculiar que es fa voluntàriament i que dona cabuda a tota mena de participants, sobretot amateurs –no és perquè els curtmetratges i pel lícules que es projecten siguen una merda.

Aquest edifici tan singular, projectat com a cinema i reconvertit en teatre o centre cultural, també podem trobar durant nou mesos el Taller Municipal de Teatre, on la població suecana –i d’altres localitats properes– té l’oportunitat de poder pujar per primera vegada a un escenari de forma amateur.

Encara que Sueca és una ciutat molt activa en l’àmbit cultural, no cada mes s’ompli el C.C. Bernat i Baldoví. Sol comptar amb una rica i variada programació, portant grans espectacles que podem trobar en els millors teatres de València. És plena fins a la bandera en poques ocasions, concretament quan fan la sarsuela anual, els concursos de playbacks i sainets de JLF i, sobretot, durant el MIM.

Els altres edificis desapareguts realment mai els he conegut. Jo, personalment, li tinc molta estima a aquest edifici, ja que he passat molts dels millors moments de la meua vida allí: al cap de setze anys vaig tindre la sort de poder fer un taller de teatre i, després, estar quatre anys al Taller Municipal de Teatre; d’adolescent anava cada setmana al cinema on, per sort, hi havia molt més cartell que avui en dia –tampoc existien els multicines que hi ha en l’actualitat. Vaig pujar a l’escenari per primera vegada en l’Últim Toc Teatre i després vaig continuar al Taller de Teatre; després amb Lluna Plena i Maduixa Teatre vaig sentir eixa vibració quan acaba la representació i escoltes els aplaudiments de què ja has acabat la representació.

El CC Bernat Baldoví s’ha convertit hui en cultural de la ciutat

IMATGE: ANABEL CALDERÓN