ENTREVISTEM A... SANDRA POLOP NAVARRO

CONCURSANT D’OPERACIÓN TRIUNFO 2005 I CORT

D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA 2011

Moltes persones coneguem a Sandra Polop Navarro arran de la seua participació en la quarta edició del talent show Operación Triunfo, però el que desconeguem molts és la seua condició de fallera de tota la vida. De fet, comença a cantar en la falla, veritat?

Sí, així és! Vaig començar als playbacks de la falla i, quan em vaig adonar que no sols m’agradava actuar sinó també cantar, fou quan vaig participar en els diferents concursos de karaokes, a participar en els musicals del col legi...

Des d’aquell primer contacte amb el cant fins a entrar en l’acadèmia més famosa de la televisió espanyola, quin procés segueixes per a formarte com a cantant?

Allò fou un màster brutal; fou la meua primera preparació artística perquè, com bé dius, jo tenia setze anys, en València no hi havia molta formació per a gent de la meua edat i tot el que havia fet era practicant jo mateixa en casa.

Una vegada fora de l’Acadèmia em vaig seguir formant: vaig formar part de projectes que també foren tot un aprenentatge com musicals, programes de televisió... i, hui en dia, continue formant-me de la mà de Beatriz Albert –que també és coach vocal d’artistes com Mónica Naranjo, Tamara i Agoney–, perquè tot cantant professional deu seguir aprenent i cuidant la seua ferramenta de treball, que és la veu en aquest cas, amb molt d’entrenament i formació.

En quin moment et passa pel cap, amb 16 anys, presentar-te als càstings de la quarta edició d’Operación Triunfo?

Doncs la veritat és que... no em va passar pel cap en cap moment, pareix increïble, veritat? En realitat, vaig anar al càsting a acompanyar a un amic i, mentre fèiem la cua, vaig decidir fer-lo jo també i va i resulta que vaig passar a la següent fase del procés.

Malgrat conèixer com era aquest talent i l’exposició mediàtica que aquest tenia en aquell moment en la nostra societat, de segur que la realitat va superar la ficció. Conta’ns com va ser el teu pas per OT.

Molta gent se sorprèn quan conteste a aquesta pregunta, però, la veritat, és que malgrat ser la quarta edició, jo era tan joveneta que vaig viure l’experiència com si fos un campament musical d’estiu: amb molt bon “rollo”, sense competitivitat, amb molta energia i sense ser conscient del que suposava mediàticament. Cal tenir en compte que tenia setze anys, era la primera persona menor d’edat que entrava en una edició d’OT i jo ho vaig viure d’una forma molt sana i divertida.

Fotografia oficial de Sandra Polop, Cort d’Honor de la Fallera Major de València 2011

Durant l’any de cortesana, Sandra va gaudir de les falles malgrat haver de deixar a banda la seua passió: la música

IMATGE: ARXIU LEVANTE-EMV

Òbviament, hi havia moments durs i les classes també ho eren, però com et deia abans, va ser un màster al·lucinant i jo vaig ser una esponja molt aplicada.

De segur que aquesta pregunta te l’han fet moltes vegades... Operación Triunfo et va canviar la vida?

I tant! Sempre ho he dit i ho seguiré dient. Per a mi OT fou, no un trampolí, sinó un coet que va fer que m’adonara d’allò que realment jo volia ser: cantant, artista, volia viure de la música des del mateix moment d’eixir de l’Acadèmia. Tot el que ha vingut després no ha sigut fàcil, perquè una vegada ixes d’allí tot passa a dependre de tu, del teu treball, de la teua constància... Però em considere una persona molt treballadora i el fet d’haver-me posat tants reptes i haver sigut molt exigent amb mi mateixa si volia viure d’aquesta professió és el que m’ha fet aplegar fins ací.

Arran de la teua participació en el programa, de segur que se t’obriren moltes portes –i alguna que altra també es tancaria– però des d’aleshores no has parat de treballar. Quina ha estat la teua trajectòria professional durant aquests anys?

Doncs si, no he parat de treballar la veritat. He estat en diferents musicals com Jesucristo Superstar en la Gran Via madrilenya, en programes de televisió d’àmbit nacional i autonòmiques com La 1, Telecinco, Antena 3, la desapareguda Canal 9... Dins d’aquests projectes he fet diverses gires nacionals com la mateixa gira d’OT amb els meus companys d’Acadèmia i la de Los Mejores Años de RTVE amb companys d’altres edicions amb els quals guarde amistat precioses com Nika, Lorena Gómez, Pablo López, Fran Dieli, Guillermo Martín... el dia de la Proclamació

I, després, el que heu vist, he estat més per la terreta i també en l’àmbit nacional amb orquestres i tributs propis en els quals estic ara mateix. Des de fa uns anys també em dedique a la formació d’artistes des de la meua pròpia acadèmia i, he de confessar, que pujar-me’n a un escenari és la meua gran passió, però formar part del creixement personal i artístic dels meus alumnes és, sense dubte, la part del meu treball que més m’ompli.

D’un escenari únic com ha estat el d’OT, passes a altre escenari únic: el balcó de l’Ajuntament de València. Que recordes d’aquell dissabte 18 de setembre de 2010, quan el teu nom sona a la Fonteta?

M’encanta tornar cada any a la Fonteta, però sempre ho faig amb els pèls de punta en recordar tot el que va passar allí. M’he criat a la falla, vaig començar a cantar a la falla, així que escoltar el meu nom eixe dia en el pavelló dels somnis fou una de les sensacions més boniques i emocionants de la meua vida. Eixe dia va haure nervis, il lusió i molta felicitat, perquè per a una fallera tindre la possibilitat de ser una de les que pot arribar a ser en la màxima representant de la nostra festa és una cosa molt forta.

A partir d’aquell moment que esteu les tretze escollides, que és tot allò que vius fins al dia de l’esperada telefonada?

Són dies frenètics, ja que comencen les entrevistes i, amb elles, el nou procés, ja no de selecció, sinó d’elecció. És ja el compte enrere de veritat i crec que parle per totes quan dic que ho visquérem d’una forma molta intensa i amb els nervis a flor de pell.

IMATGE: REVISTA ACTUALIDAD FALLERA

Malgrat no eixir com a Fallera Major de València, formar part de la Cort d’Honor de segur que ha estat un orgull i una experiència inoblidable. Des d’eixa perspectiva, les Falles es viuen d’una forma diferent?

Clar! Es viu d’una forma brutal perquè, a més, ho fas molt feliç per tot el que vas a viure tu com a membre de la Cort d’Honor i feliç per la teua companya que ha estat triada Fallera Major de València. Entre totes formarem una pinya preciosa al voltant d’ella per a fer-li costat i per a viure totes al 100% amb ella eixa experiència única. Des d’aleshores, les Falles es viuen amb la mateixa passió que sempre pel que fa a la meua vida en la falla, però òbviament formes part de més actes i esdeveniments de Junta Central Fallera als quals ens encanta que ens continuen convidant: formar part del jurat de les preseleccions o dels playbacks –que, personalment, em flipen–. A més, hi ha actes que es viuen amb certa nostàlgia en haverlos viscut fa uns anys, i és preciós recordar-los.

Com feres per compaginar la teua passió per la música amb la teua passió per la festa fallera?

Això sí que ha estat més complicat, tant quan estava vivint en Madrid o en Barcelona pels meus compromisos professionals, com quan vaig tornar a València. Podia semblar que a en estar ací podria compaginar-ho bé, però dedicant-me al món de les orquestres, les quals ixen en falles, m’he perdut alguns actes i, malauradament, l’ofrena. També he de dir que l’orquestra acabava a les cinc de la matinada i he anat directa a la perruqueria a què em prepararen per a l’ofrena o m’he canviat volant en acabar-la per a arribar a actuar a l’orquestra.

Sense dubte, Operación Triunfo et va canviar la vida, però de segur que ser component de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València 2011, Laura Caballero també ho va fer, veritat?

Si, com bé vos he comentat, férem molta pinya, visquérem com a falleres moments increïbles i això es queda per a sempre en nosaltres.

Quins càrrecs o en què has estat més implicada dintre de la teua comissió, la falla Carrera de Sant Lluís–Avinguda Doctor Waksman?

No he pogut estar més implicada en la meua falla pels treballs fora de València que he tingut, i també, quan vaig tornar ací he estat allunyada de la part organitzativa de la comissió, però sempre intente no faltar a cap “mascletà”, “picaeta” o sopar.

La pandèmia de la COVID-19 ens ha fet reinventar-nos a passes agegantades. En el teu cas, has obert “Sandra Polop Musical Coach”, on dones classes com a professora de coaching vocal i escènic. Conta’ns com va sorgir aquest projecte.

Doncs, la veritat, el projecte té quasi set anys. Abans de la pandèmia era un projecte xicotet que es portava a terme en una aula –primer en l’Acadèmia Musical Europa i després en unes sales d’assaig, on vaig convertir una d’elles en una aula-casa–, i després vaig poder dedicar-li més temps, energia i il lusió; aplegaren més alumnes, es presentaren noves necessitats d’aprenentatge i per això vaig decidir muntar aquest mateix gener la meua acadèmia pròpia en Mislata. Puc dedicarme al 300% juntament amb els projectes artístics que he creat i en la qual compte amb un equip docent increïble perquè, entre tots, continuem donant-li vida als somnis dels nostres alumnes.

A més del tribut POP Ladies –amb els millors hits de grups i cantants nacionals femenines com Amaral, Ella Baila Sola, La Oreja de Van Gogh, Malú o Vanesa Martín entre altres–, en quins projectes podem gaudir de Sandra Polop?

Juntament amb POP Ladies, tribut que vaig crear al voltant del 2013, després de la pandèmia va arribar Zulü, projecte en el qual m’acompanyen alguns dels meus companys i companyes del món de l’orquestra i oferim concerts amb els millors temes del pop-rock nacional i internacional. Ara mateixa juntament amb aquests dos projectes propis als quals em dedique en exclusiva, també forme part de diversos musicals creats per les productores Excelsior i Talía com Operación Homenaje i un nou musical que estrenarem aquest any.

A més de tot açò, em trobe en plena direcció artística de diferents espectacles per a esdeveniments privats i concerts infantils. Com podeu veure, sense parar perquè jo, això d’estar quieta, no se fer-ho: això segueix molt vigent des d’aquella xiqueta de setze anys que va entrar en Operación Triunfo