LA VIDA ÉS PUR TEATRE TEATRE,

El Teatre és com un joc: és posar-te en la vida d’una altra persona que no coneixes, disfressarte... i a casa som molt de disfressar-nos, ser algú que no ets o mostrar el teu “jo” amagat mitjançant un personatge, és alliberador i alhora divertit. Totes eixes emocions només les podia trobar al teatre. Aleshores em vaig assabentar que a Sueca hi havia un taller de teatre on podia viure allò que em movia des de feia un temps.

El Vicent de 2012 era una persona introvertida, tímida, que li costava parlar en públic. M’agradava veure teatre i gaudia dels espectacles, però sempre pensant que no seria mai capaç de fer totes eixes coses.

Com podien tindre els actors i les actrius tanta memòria per estudiar-se els textos i després ficarlos a escena de manera excel·lent?

Sempre deia que m’anava a inscriure i eixe any, al final, em vaig decidir. Podria provar i si no em veig capaç li dic al director que em done un paper que no haja de fer molt i si a més no parle millor. Això si, si puc aprendre algunes coses per aprofitar-les en el meu treball, millor que millor. Treballe al Centre Ocupacional en el grup d’expressió corporal i podríem aprofitar allò que jo anava ensenyant-me i aplicar-ho dins de les seues aptituds i millorar en certa manera la vida d’aquestes persones i al mateix temps millorar la meua també. Aprendria els moviments del cos, l’atenció, treballaríem la memòria, el llenguatge i sobretot la concentració en les persones amb diversitat funcional. Tot un repte que se’ns posava per davant.

Des d’octubre fins a juny m’esperava un any ple d’emocions. Carles Royo era el director.

Un experimentat actor professional que havia participat en moltes produccions, a la tele i al teatre seria l’encarregat de donar-nos les ferramentes per aprendre aquest bell art en què començava a donar els meus primers passos. Quina sort!

Després dels primers dies de convivència, els nouvinguts hauríem de treballar en el grup d’iniciació, on la gran majoria estàvem més verds que una ceba. Ningú del nostre grup havia estat mai dalt d’un escenari, tan sols havien eixit en l’obra de teatre que es feia a l’escola, i alguns, com era en el meu cas, ni això. També hi havia un grup avançat on estava la gent amb més taules i que ja duia més anys al Taller de teatre.

El teatre és com un joc. Escena de l’obra TOC, TOC

IMATGE: JUAN G. SANZ

Hi ha ocasions que les obres són un repte per als actors actrius, com per exemple, Antígona de Sòfocles

Va ser un curs on ens nodrírem de moltíssims coneixements. Moviments del cos, saber projectar la veu, saber moure’t per dalt d’un escenari, música, dansa i tantes coses més que seria molt llarg de contar. En juny estrenaríem l’obra, representada al llarg de quatre dies davant d’un públic entés, que havia d’abonar una entrada per veure’ns.

Com? Damunt han de pagar per veure’ns?

El meu debut va ser amb un personatge del “Madrid castizo” que parlava en castellà, que això per a un valencianoparlant de Sueca, que tenim eixe accent tan peculiar... tela!

Maedeusenyor, com eixirem d’esta? Qui em manaria clavar-me en aquests embolics?

El resultat final va ser òptim. Sembla que no va anar malament del tot i la gent que va vindre ens reconegué la faena i fins i tot ens van dir que els havia agradat molt. Objectiu complit! Una experiència fantàstica que em va fer repetir l’any següent, i l’altre...

És ben cert que durant tots aquests anys el cuquet continua. No entenia el que volia dir això “del verí del teatre” i és cert, una vegada ho proves enganxa de tal manera que cada dia estic pensant quan vindrà el moment per anar a les classes, gaudir del treball i de la companyia. Que eixa és l’altra, afortunadament, en tot aquest temps el grup de persones que han passat pel taller de teatre ha estat molt variat i han sigut més que un grup de treball, s’ha creat una relació d’amistat que perdura en el temps.

No ho deguí fer malament el primer any quan en començar el curs següent, el director em preguntà si volia estar al grup avançat. Tenia preparat un paper de protagonista per a mi en l’obra que seria la que representaríem a final de curs. El Colomer una adaptació de l’extraordinària pel·lícula de Jean Poiret La Cage Aux Folles (Una jaula de grillos) també representada pels teatres de tot el món. Passava de fer un esquetx còmic a una vertadera obra de teatre d’hora i mitja de durada. A més en un personatge protagonista com el d’Albi que tenia cinc canvis de vestuari, que ballava i que era una joia d’interpretació per gaudir dalt de l’escenari. I així va ser. Un treball arriscat, d’una preparació del personatge intensa. Tenia molts registres interpretatius i una transformació espectacular del personatge que passava per molts canvis en cada una de les escenes on apareixia. Diuen que el bon actor quan ix a escena no s’ha de semblar a ell mateix. Ha de ficar-se en la pell del personatge i no ser reconegut ni veure-li els trets personals. Justament és això el que va passar el dia l’estrena. La meua família volia veure l’obra de què tant els havia parlat. Tere, la meua dona, m’ajudava a estudiar i repassar el text a casa. Les meues germanes i la meua mare també s’il·lusionaren per veure’m actuar. Aconseguiren bones entrades, als primers seients del patí de butaques. Es veia molt bé des de la seua posició. Començà l’obra i en les primeres escenes apareixia jo amb un vestit de dona roig, ajustat i llarg fins als peus, amb unes sabates de tacó, d’un 44 de peu. Al

De vegades, a l’hora d’interpretar a un personatge, trau eixe “jo” que tots tenim amagat; és alliberador divertit. Escena de l’obra El colomer

Actors i actrius del Taller Municipal de Teatre de Sueca que representaren l’obra La bona nova a Maria en 2016 cap d’uns quants minuts, què ja estava una bona estona a l’escenari, la meua mare tota intrigada li comenta a una de les meues germanes.

- No m’havies dit que el teu germà també eixia en l’obra?

- Mamà, el meu germà és el que va amb el vestit roig.

Sembla que no m’havia conegut, aleshores ho havia aconseguit, no reconeixien a Vicent sinó que estava donant-li vida al personatge d’Albi i semblava que així va ser. Eixa obra va tindre un èxit formidable, quatre dies amb una assistència de públic notable, inclús diumenge, que era l’últim dia de funció, vam penjar el cartell d’entrades esgotades.

Les mostres de suport, amb el reconeixent del públic, l’alegria desbordant del director, dels actors i actrius del repartiment i la màgia del teatre va aparèixer. Encara hi ha gent que ens veu pel carrer i se’n recorda d’aquella comèdia tan exitosa que vam fer ara fa nou anys. Il·lusió no ens en faltava, havíem acostumat als nostres més fidels seguidors al bon teatre i no ens podíem permetre continuar sense oferir-los obres de qualitat.

Així cada any hem estrenat obres d’autors de primer nivell, de Carlo Goldoni, centrades en les relacions humanes, obres existencialistes com La bona nova a Maria de Paul Claudel, traduïda al valencià per Joan Fuster, estrenada i dirigida per Francesc de Paula Burguera, en 1952 i que seixanta-quatre anys després vam tornar a portar a escena. Entremeses de Cervantes. Un repte com és el del teatre clàssic duent a escena Antígona de Sòfocles, TOC TOC, una comèdia divertidíssima basada en la pel·lícula del mateix títol. Creacions pròpies com Quina por o l’homenatge a Fuster en el centenari del seu naixement. També sainets del nostre paisà Josep Bernat i Baldoví. D’aquest autor hem fet obres com La tertúlia de Colau que hem representat per molts llocs de la nostra geografia, que junt El Virgo de Visanteta –que a més d’estrenar-la a Sueca, hem portat a Beniparrell, Alzira, dins de la Setmana Cultural de la Falla la Malva, una de les més importants d’aquesta ciutat, a Favara, poble on es desenvolupa la història de Visanteta, La tertúlia de Colau encara ha seguit caminant per més llocs–, sumem les últimes representacions a l’entrega dels Premis de Lletres Falleres 2022 que es van dur a terme en Sueca i a la Setmana Cultural de Carcaixent en desembre de 2022. Un assaig fet en regla del mateix Baldoví va ser l’obra que representarem en la Mostra de Teatre Taller de la Comunitat Valenciana.

Un any intens de representacions que no acaba ací, ja que el futur és prometedor i després de passar una pandèmia, on trobarem a faltar les classes i l’acció de xafar un escenari, ens ha fet tornar amb més il·lusió i més ganes que mai.

Arran de totes aquestes propostes hem decidit crear una companyia que naix dels mateixos alumnes que formem el taller de teatre i que volem pegar un pas endavant. ARTEFACTEATRE es crea en 2021. La companyia està inscrita dins la Federació de Teatre Amateur de la C.V. amb la intenció de donar cobertura a les propostes que ens encomanen des de diferents llocs i col·lectius i que ens permeten presentar-nos a mostres i concursos de teatre amateur i endinsar-nos en allò que realment ens apassiona.

Per acabar, no voldria deixar passar aquestes línies per donar les gràcies a totes i tots aquells que van al teatre i que aposten d’una manera o altra per la cultura. La cultura és imprescindible. A més de fer-nos més feliços ens fa menys ignorants.