ÉS EL QUE VULL FER

Quan era menuda vaig començar a aprendre coses meravelloses sobre la música, a tocar instruments, a cantar i a gaudir del món musical. Ja en aquell temps m’encantava cantar i escoltar música per tot arreu. Un dia, la meua mare em va portar a veure el musical de “Los miserables” i quan vaig eixir per la porta li vaig dir: “Mare, açò és el que vull fer”. En aquell espectacle vaig sentir un món de sentiments i vaig eixir enamorada del teatre musical. Des d’aleshores, cada vegada que algun familiar em donava algun “euret” –o bitllet, de tant en tant– ho guardava en una caixeta i deia que eixos diners serien per a comprar-me les entrades per a assistir als musicals.

Quan van passar uns anys i ja m’havia pogut enamorar de tots i cadascun dels espectacles als quals anava, els meus pares em van apuntar a un curs d’interpretació intensiu en estiu. En acabar aquell curs els vaig repetir que necessitava aprendre més sobre eixe món, perquè era el que volia fer la resta de la meua vida. Aleshores vaig començar a formar-me amb concursos de cant, vaig treballar en espectacles familiars de xicotetes companyies i ja, quan la meua vida estava un poc més organitzada, vaig començar a estudiar el cicle formatiu de Teatre Musical. Fou així com vaig començar a formar part d’espectacles musicals meravellosos.

Treballar al teatre o al cinema interpretant personatges és un viatge molt especial i extraordinari, a més de difícil d’explicar en paraules. Quan estàs dalt d’un escenari i interpretes, eres capaç de sentir coses com les sent el personatge, d’enamorar-te durant l’actuació, de sentir dolor, de voler a altres personatges, de sentir-te altra persona completament diferent fins que baixes de l’escenari, de ser altra persona. Aquest sentiment sols el pot viure un actor o una actriu, i em pareix una de les aventures més especials que he viscut. El procés de construir dins de tu a altra persona pareix un truc de màgia.

Actualment he deixat un poc de costat el món de l’espectacle i no hi ha dia que no ho trobe a faltar i necessite tornar a pujar a un escenari.

Interpretar diferents personatges és un viatge molt especial extraordinaria