ENVERINATS

ALONSO-GENIS I CARMEN GRANELL RICHART EXPROFESSORES D’ARTS ESCÈNIQUES

A L’IES JOAN FUSTER DE SUECA

DE TEATRE A L’IES JOAN FUSTER DE SUECA

Els infants que en els seus jocs es transformen en indis, arqueòlegs, metges, pares o mares... estan ja fent teatre. Incorporen, encarnen a algú que no són ells, i en eixos moments estan al desert, a l’hospital... encara que no es moguen de la seua habitació: la màgia del teatre està actuant.

Quan arriben a l’institut, eixe joc es converteix en una eina, en un instrument que, fins i tot, pot ser terapèutic perquè promou l’expressió corporal i verbal, la comunicació, la cooperació i el treball en equip. A més genera espectadors que gaudeixen i, al mateix temps, són crítics; perquè com diu Arthur Miller: “El teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art en el qual la humanitat s’enfronta a si mateixa”.

Per aconseguir això a l’IES Joan Fuster de Sueca s’ofereixen dos camins: L’Optativitat (matèries que els alumnes poden triar lliurement, tant a l’ESO com al Batxillerat) i el Batxiller Artístic, en la via d’Arts Escèniques, Música i Dansa, que hem impartit al centre des del curs 2009/10 fins a enguany, 2022/23, que Conselleria ens l’ha retirat.

A classe es treballa una formació teòrica, amb anàlisi de textos dramàtics i altres espectacles, així com una formació pràctica, amb treball de cos, moviment, veu expressió corporal i, sobretot, cooperació, que es veu reflectida en els muntatges de creació pròpia com L’elixir de l’eterna joventut, Homo technologicus addictes, Money Money Danzas de la muerte... i en les representacions d’escenes o adaptacions d’obres com Picnic, Melocotón en almíbar, Historia de una escalera, El jardí de les coses perdudes, Comedy tonight, Bodas de sangre o La ratonera.

Col·loqui amb Abdó Alcañiz, director d’art de sèries com Vis a vis La Casa de Papel o El embarcadero entre altres

IMATGE: Mª ÁNGEL ALONSO

En aquests muntatges el nostre alumnat treballa com a actors i escenògrafs, músics i ballarins, fent la tria de les obres, el tema o el punt de vista a tractar, dels personatges, de vestuari, attrezzo, llums, so, fins i tot, efectes especials. Després la representen davant dels seus companys a l’institut o al Cau Multiús, davant de tota Sueca al Centre Bernat i Baldoví (dins de la programació cultural de l’Ajuntament) i, fins i tot, a la Mostra Internacional de Mim, sí, heu llegit bé, al MIM: era l’any 2010, acabaven d’encetar al centre la via del Batxiller d’Arts Escèniques, Música i Dansa, quan el director del MIM, Abel Guarinos, ens va oferir la possibilitat de representar al pati de la Casa Fuster el projecte dels nostres alumnes Transformations and miracles (sobre el paper de la dona al món) i que va tindre molt bona acollida per part del públic, però, per a nosaltres, va ser un autèntic somni.

Encara que el més important és el que diu Federico García Lorca: “El teatre és poesia que eix del llibre per fer-se humana” Perquè ENCARNAR un personatge és que l’actor li done la seua carn, la seua veu, i és una experiència única en cada representació. A més la col laboració, la cooperació, quasi germanor que es genera dins del grup en tot el procés creatiu (amb les seues rialles i llàgrimes) genera uns lligams entre els alumnes i amb les professores que duren per sempre.

Però com es formen espectadors entusiastes i alhora crítics?

És obvi que el públic és imprescindible en el fet teatral, i dins de la nostra tasca, està el fet de presentar a l’alumnat diferents mostres artístiques, perquè les coneguen i, després, puguen triar-les com una opció d’oci pròpia. Per descomptat els companys són els primers receptors dels nostres muntatges, són el nostre públic; no obstant això creguem que també és molt important oferir-los produccions professionals i de qualitat, per això els hem involucrat i incentivat l’assistència periòdica als teatres de València i de Sueca, tant que, podríem dir, hem creat una tradició al centre: ANAR AL TEATRE.

Naturalment, cal preparar prèviament a l’alumnat a classe sobre el que va veure: explicar la importància de l’obra, trama, personatges, aspectes i/o temes a tindre en compte.

I després d’haver-la vista, o al teatre amb els actors, directors, etc... o de nou a classe, fem un col loqui sobre ella per aclarir dubtes i reflexionar dels temes/posada en escena que plantegen. Que conclou amb el comentari personal escrit en el qual l’alumnat expressa lliurement la seua opinió.

Respecte a la tria d’espectacles, preferim que siguen en horari extraescolar i amb públic general, perquè puguen dependre a comportarse també entre adults i entendre les exigències del fet teatral: puntualitat, respecte, atenció, silenci, oblidar-se del mòbil... Però tant ells com nosaltres gaudim de tots els beneficis i inconvenients que comporta aquesta elecció:

Les riuades d’alumnes quan baixem o tornem al tren en València provoquen expectació, sobretot, perquè molt sovint anem literalment corrent i som molts (100, 150, 200). D’anècdotes, un fum: des de demanar al teatre Talia que endarrerira el començament de la funció de Por delante y por detrás, perquè portàvem més de 1000 alumnes i el tren s’havia parat en mig del no-res per un accident en les vies (i així ho van fer, la sessió començà quan nosaltres ens asseurem). O haver d’alçar-nos uns 150 alumnes del teatre Rialto, just en el desenllaç de Casa de muñecas perquè perdíem l’últim tren (Hem d’agrair que tant el seu director, Ximo Flores, com dos dels seus actors Jerònimo Cornelles i Miquel Mars, vingueren a l’institut per fer, amb els nostres alumnes, una lectura dramatitzada del final de l’obra i el col·loqui que no es va poder fer al teatre).

Però les Arts Escèniques també inclouen el cine i la dansa. Els nostres alumnes tingueren la sort de participar com extres, alguns inclús

Alumnes del batxillerat d’Arts Escèniques fent d’extres en la pel·lícula El desentierro rodada en Sueca

IMATGE: Mª ÁNGEL ALONSO amb maquillatge, en el rodatge de tres escenes de la pel·lícula de El desentierro de Nacho Ruipèrez, també feren col loqui amb ell mateix, amb el director artístic, Abdó Alcañíz, i amb el coguionista Mario Fernàndez. Una experiència inoblidable, cine en estat pur.

Respecte a la dansa, hem tingut el luxe d’haver sigut assajats en diversos muntatges pel coreògraf i ballarí Leo Santos, com en el chorus line de Comedy Tonight , que treballava amb 90 alumnes al mateix temps. I també, gràcies a l’Ajuntament de Sueca, participem molt encoratjats, des del 2019, en el programa Dansa a les escoles que dirigeix Anna Ramírez i, cada any, és un esdeveniment per al nostre alumnat.

I és que l’IES Joan Fuster de Sueca ha acollit a molts actors i actrius (Javier Collado, Sergio Caballero, Jorge Picó, Carme Juan, Helena Font...), directors (Vicent Genovés, Roberto Lisart, Gabriel Olivares...), escenògrafs (Lluís Crespo), Ballarines (Christine Croux, Elizabeth Taberner...) han vingut al centre a trobar-se amb el nostre alumnat, per ajudar-los a entendre els espectacles que havien vist i també per a mostrar-los el teatre per dins, la vida d’esforç i aprenentatge continu dels professionals fora del glamur de l’escenari... però sobretot els han contagiat d’eixe interès pel teatre del qual mai es desfaran.

A més hem de dir, amb molta satisfacció per la nostra part, que l’arbre ja està donant fruits: alumnes nostres estan demostrant la seua vàlua en aquest món tan difícil de les Arts Escèniques com per exemple Abdó Alcañíz, Emili Chaqués, Joan Beltran, entre d’altres.

Hem de reconèixer que tot això no haguera estat possible sense la col laboració de les institucions

CulturArts (Abel Guarinos, Silvia Clavel), Teatres Olympia i Talia (Mª Ángeles Fayos) i l’Ajuntament de Sueca (Sari Lahosa, Daniel Baldoví). MOLTÍSSIMES GRÀCIES.

I concloent, anar al teatre i, sobretot, fer teatre és un verí, un còctel d’intensitat i entusiasme (del grec: posseït per un deu). Així doncs, la màgia ha de continuar.