TEMPS DE

Telmo Gadea Boix

President de la Federacio de Falles de Gandia

Sense cap estadística que ho avale, i sols pel que comporta estar al costat de la gent en els casals, de sentir-la, i d’intentar comprendre el fenomen faller, he arribat a unes conclusions que ens haurien de fer de reflexionar, tant a la Junta Local Fallera, com a cada falla individualment.

El corpus, pot ser, més nombrós de la falla el formen la gent entre els 18-20 anys fins als 60-65. Aleshores, la major part de les activitats que organitzem s’adrecen al gaudi d’aquest grup poblacional. Des dels horaris, fins al tipus de festa, o l’elecció de la música. Tot està pensat pels seus gustos.

Pareix lògic. És un tram o la gent té un relatiu poder adquisitiu i consumista, i una independència per poder desplaçar-se, i organitzar el seu temps vital. Per tant, no és desgavellat que la mirada principal de gestió siga aquest grup i no altre.

No tots els sectors de la comissió reben el mateix tracte. I faig referència als marges d’edat que estan per baix i per dalt del corpus central.

Per a la part més menuda, els que anomenem infantils, hi ha sempre dos fets que ens enorgullien: el festival musical infantil i la cavalcada infantil. Com a dues activitats de caràcter exclusiu, on sols primava l’entreteniment i la diversió dels menuts. Aquesta última, la cavalcada, s’ha refós en una sola amb la major, arran una proposta del darrer Congrés Faller. Pareix que ha tingut èxit.

El festival musical, per la seua banda, continua endavant amb més de 30 anys d’història. Realment els xiquets i xiquetes gaudeixen del ball i la música, però treballant tant o més que els majors. En ells recau l’esforç i el treball, i també la responsabilitat d’obtenir un resultat satisfactori a l’altura d’allò esperat. Les llàgrimes d’alegria comparteixen espai amb llàgrimes de nervis i estrès i, malauradament, de decepció o fracàs.

Amb la intenció d’implementar activitat infantil, la Junta va introduir als menuts i menudes de la cort d’honor en el món del festival. Els resultats, i ho dic amb tota humilitat han estat espectaculars. El mèrit no és de l’executiva. És dels nanos, que, com la resta es passen mesos d’assajos per a oferir un bon espectacle. En aquest cas, de la mà d’Ivan Garcia, que és un dels millors en la seua especialitat: la imaginació i la inventiva desbordant són les seues principals qualitats. Donar protagonisme als membres de la cort no sols complementa les quatre sessions del festival, també exerceix una tasca social per a la interactuació de les famílies.

Fins abans de la pandèmia la Junta convocava dues festes infantils: l’Adèu cole!, i l’Hola Cole! Una trobada d’entre 400 i 500 xiquetes i xiquets (segons l’any) a un parc d’atraccions de la platja de Gandia. La JLF aportava el berenar per a tots ells, i cadascú pagava una polsera que li permetia accedir a totes les paradetes infinites vegades sense haver de pagar en cadascuna; una tarifa plana. Però primer per la pandèmia, i després perquè les condicions econòmiques no es van mantindre, ho vam d’haver de desestimar.

Des de la Junta també hem conreat un espai dins de la pirotècnia per als més menuts. La impartició del curs CRE infantil, en diferents anys, i la participació dels acreditats en la mascletà popular del diumenge anterior a falles, demostren la intenció de fer coses exclusives per a aquest sector d’edat.

Malgrat tot açò, pense fent autocrítica, que hem de fer encara més coses exclusives per a les xiquetes i xiquets, i si pot ser allunyades de la pura revetlla, o festa eivissenca... millor que millor. Coses apropiades per a la seua maduresa i formació. Apartem-los del consum d’alcohol, que és una cosa que ja descobriran quan arribe el moment.

Hem intentat coses que no han funcionat, ho reconec. És difícil. A eixes edats, tots tenen futbol, anglés o un munt d’activitats extraescolars. Com a pare comprenc que és difícil assistir a més coses de les que la vida ja ens marca. Recorde un any que vam organitzar uns tallers de reciclatge: fer instruments musicals, i altres artefactes a bases d’elements reciclats. Ho feien persones especialitzades d’una ONG i havia tingut gran acceptació en altres poblacions. La Junta posava l’esmorzar i després hi havia un concert (de Dani Miquel!) en el saló d’actes del Museu. No va vindre ningú, a excepció de la cort de la Fallera Major Infantil, que venia “obligada”. És sols un exemple de coses que hem programat i que han tingut escàs èxit. No se’ns pot acusar de no haver pensat en els menuts, però potser no hem trobat la fórmula, potser no interessen estes coses... qui sap.

El que sí que tinc absolutament clar, és que tot el temps que resta de legislatura, intentarem reforçar a aquest part del col·lectiu. A vore si tenim sort!

Altres persones que em sembla estan abandonades a l’hora de programar activitat fallera, són els més majors. Iaios i iaies que, amb raó, no participen del dia a dia de la falla (o sí), però que ho han donat tot per ella 20, 30 o 40 anys enrere.

Jo els anomene “els veterans i veteranes” que no “els majors”. Si ens fixem bé, horaris, elecció del tipus d’esdeveniment, l’elecció musical!!!!, tenen poc a veure amb ells. Ens adrecem a un públic més ample i no tan específic. I això no és correcte. Devem ser atents a la gent amb experiència, que de vegades, fins i tot pareix que molesta, i això és inadmissible.

En primícia en aquest llibret, vos contaré que tinc una croada personal en favor dels més majors.

Fa anys vaig pensant i repensant un acte exclusiu per a ells: “el dia dels veterans”. Amb activitats, música, tot!, però pensant en els seus gustos.

És de justícia. S’ho mereixen i nosaltres no podem obviar el seu llegat i la seua aportació. Quedeu-vos amb el nom: dia del faller i la fallera veterana... o una cosa així.

I si em pregunteu per què no ho he fet abans, és fàcil. Per diners. Executar una idea, un projecte així, requerix no sols de voluntat, que la tinc tota, sinó de dotació pressupostària. Primer, altra vegada, per la pandèmia... i després perquè la línia editorial de l’assemblea no pareix anar cap a l’organització d’actes que no s’autofinancen, cosa que, en aquest cas en concret, és una errada.

En resumen: és temps de mirar a tota la falla inclusivament. Temps de pensar en aquestes dues àrees per tal de donar un servei integral a tot el nostre cens. Un servei que ha d’estar acompanyat per l’afecte, la comprensió, l’empatia i l’agraïment pels serveis prestats