Victor Soler

Portaveu del Grup Municipal Popular a l’Ajuntament de Gandia. President del Partit Popular de Gandia

“TEMPS DE POLVORA”

No tot el que trona és dolent per definició. Parlar amb un valencià de pólvora té un significat arrelat a la seua consciència que el dirigeix directament i sense dubtar a la festa fallera, de segur, la millor festa del món.

També a març, en apropar-se les festes josefines, parlar de pólvora es fer-ho d’olor, soroll, sentiment, vibració física i tensió emocional, expectatives i anunci del que està per vindre fins el dia de la Cremà.

Mascletades, castells de focs, la despertà, masclets i coets de tot tipus i potència, xinos i bombetes, voladors, traques i focs d’artifici, grans i xiquets, gent de totes les edats, oriünds i forasters, inunden els carres de Gandia rodejats de senyals lluminoses i/o sonores que envolten tots i cadascú dels racons de la ciutat i a totes hores, en temps de falles.

Tampoc a les grans festes i celebracions familiars pot faltar la pólvora i és que el concepte de família presideix també a la gran família fallera que es reuneix al voltant de la seua comissió i del seu casal fins que el monument s’alça al lloc establert i sempre amb la mateixa alegria i il·lusió perquè són moments de compartir sentiments i emocions comunes al darrer d’un any ple de treball y tot tipus d’actes que anuncien el que està per vindre.

Lluis Belda 2023

A falles, no hi ha dia en el que no ens despertem al llit, d’un bot, al sentir el primer masclet de la Despertà com anunci d’allò que ens espera al llarg del dia, de vegades, sembla que es queden just baix de ta casa i que no es mouen o inclús dins de la teva pròpia habitació i que aconsegueix, a banda del tremoló inesperat, que ens alcem ja en ganes de festa.

A més a més de les mascletades, pròpies del diferents barris, destaquen les que es duen a terme al voltant de l’Estació. En elles, els professionals pirotècnics que ho donen tot i que esperen, també amb expectació, sentir allò de: “Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà” per part de les Falleres Majors de la ciutat, el que es el mateix que dir “que done inici l’espectacle”, romanen alerta fins que es dispara i sona el tro que indica el final per hui de dit esdeveniment. Quedar amb els amics i companys per tal d’arribar a temps i al compàs de les diferents bandes de música que apareixen per cada cantó i per tot arreu, trobar el millor lloc on situar-se i sentir cap on bufa el vent per tal que el fum no ens afecte massa, l’expectació de si serà millor la de hui que la d’ahir, la casalleta prèvia i la de després, a poder ser, acompanyada d’una cervesa fresca en el casal o en qualsevol bar del recorregut (tal vegada als dos llocs...).

Els espectacles de castells de focs d’artifici a l’altre costat de la passarel.la serveix de punt àlgid de combinació de llum, color i al ritme dels sons, com si de la millor música es tractara, dels que gaudir per la nit, i que ningú es vol perdre de principi a la fi ni un segon per tal d’arribar a temps i que no desitges que mai arribara a la fi i puguera allargar-se més i més perquè, com sempre, mai en tenim prou.

La nit de la Cremà culmina amb un conjunt de tot l’anterior barrejat al voltant dels monuments de cadascuna de les comissions falleres i que suposa el remat de la festa. L’expectació és màxima, s’apaguen les llums, els bombers ja preparats per a què tot vaja com cal i amb absoluta seguretat, fallers, falleres i públic en general en tensió, la traca prèvia preparada, els focs d’artifici enllestits, ja sona la música que acompanya al soroll, els esclats, la llum i la calor que desprenen les flames i entre els nervis, plors i rialles, acaba la festa a la par que comença a preparar-se la del proper any...

Tempus fugit, pulvis pyrii manus . O el que és el mateix, el temps passa però la pólvora perdura... No patiu, tant sols és fins l’any que ve...