MIGUEL ANGEL PICORNELL

Periodista i Llicenciat en Dret. Regidor de l’Ajuntament de Gandia.

“TEMPS DE RECORDS FALLERS...”

Quan transitem per la tardor de la vida flueixen en la nostra ment molts records, moltes vivències, un bon grapat d’experiències patides que conformen el nostre cicle vital. Personalment em passa també i de forma monotemàtica quan s’acosten les falles. I es tracta d’una mena de repàs de com han evolucionat les nostres festes més populars des del meu punt de vista. Cadascú que llitja aquest article tindrà el seu imaginari faller. El meu arranca a mitjans dels anys 60 del segle passat al Grau. En la meua infantesa al districte marítim només hi havia una comissió: la Falla Grau. La de personatges com Solis, Miguel Reig, Orihuel, “Rosquilla”, “Maginet” o el “Xato Feliciano”. Eren les cares més visibles d’aquella comissió fallera acostumada a guanyar premis, com l’obtingut amb un enginyós monument que rematava amb una caixa rodona de sardines de bota. Ja entrats els 70 se sumaria la Falla Sant Nicolau “Mosquit” fundada, entre altres, per Salvador el “Mellat”.

Eren temps en els que l’exclusiva per adornar tots els barris fallers amb banderetes la tenia un singular personatge, Francisco Fayos Estruch, el “Rayo”. El meu pas per Ràdio Gandia em va permetre un contacte més estret amb el conglomerat faller de la ciutat. En aquells anys les emissions falleres, per exemple, es gravaven en els estudis del carrer Loreto en horari nocturn, tant, que quan acabàvem les tasques de postproducció ja era de dia. La comissió de Màrtirs jugava en la Champions de les emissions. Estrany era l’exercici faller en el qual no s’anotaven la victòria. Tenien grans veus, com les d’Enrique Gracia, José Pedro García, Sanz, Pep Lloret –pareo Manolo Cascales.

Si a Màrtirs ningú li guanyava en les emissions, a carrer Major i Passeig tampoc ningú no li llevava el títol de “milionaris”. Els Boix, Camarelles, Bernabeu o Estivalis, desfilaven pels carrers del Centre Històric amb aires senyorials, puros havans inclosos.

De Lluís Belda recorde els primers anys de la comissió, de la mà de don Fernando, el de l’Acadèmia. Un dels impulsors de aleshores nova Falla. Un altre nom que associe amb aquesta comissió és el de Salvador Navarro, el pare de qui fou Fallera Major de Gandia, Loles Navarro. Recorde especialment un any en què el Club de Futbol Gandia fou protagonista en una escena de la Falla. Era meitat dels 80 amb Ignacio Avilés com a president. Avilés tenia fama d’agarrat. Era un home que donava molt de valor a cada pesseta que es gastava. En els programes esportius de Ràdio Gandia, jo acostumava a recriminar al bo d’Ignacio que no es rascara la butxaca per a reforçar l’equip. Doncs bé, l’escena que va plasmar l’artista faller constava d’una cotorra –es suposa que era jo com a crític xerraire- i una burreta amb albardes i tot, a la que li penjaven bitllets de 5.000 pessetes per les alforges i que representava la política d’austeritat de la directiva del club blanc i blau. He tingut sempre una bona relació amb la Falla Lluís Belda, que va culminar el 2001 quan vaig ser el mantenidor de la reina de la falla, Carol Castellà

També em ve a la memòria la famosa carabassa que s’emportava la comissió de categoria especial que es quedava sense premi ,hi havia quatre falles en la màxima categoria i només tres palets a repartir- era tota una festa sense mals rotllos i presidida pel bon humor. Com cal.

De tots els presidents de la Junta Local Fallera guarde molts bons records, però em permetreu que no els anomene a tots en aquest article i em centre en tres presidents que ja no estan entre nosaltres.

Pep Romaguera em va convertir en jurat de falles. No fou una experiència positiva perquè no ho he tornat a ser i algun disgust em vaig endur perquè no va guanyar el primer premi la falla de Sant Josep, que si no recorde malament, presidia el meu amic Fabià Roca. Allò va ocórrer a mitjans dels 80. Més recentment, el 2015, Pep Lloret –fill- em va proposar per a ser el Pregoner de les Falles. Malauradament ja no va poder desfilar al meu costat en trobar-se hospitalitzat. Bons records guarde igualment de Tomàs Femenía. Com a curiositat diré que era un gran amant de la Setmana Santa, pot ser per les seues arrels andaluses –havia nascut a la localitat sevillana d’Utrera- i cada Divendres Sant no faltava a la cita amb la desfilada de bandes que seguíem tots dos des del mini bar de la Vila Nova, que anomenàvem “posició de comentaristes”.

Sense precisar dates em venen a la ment moments puntuals en l’imaginari faller gandià. Com ara la presència del popular periodista Jesús Hermida, que va ser el mantenidor de la Fallera Major de Gandia, Ada Santatecla Piquer. O el centenari de les falles de Gandia amb Isabel Avilés Ortiz com a Fallera Major i una pluja incessant que no va deixar de caure en tota la setmana fallera, deslluint els actes de tan important efemèride. La falla de l’Indi que va plantar República Argentina i que estava unida a una façana per un fil d’aram per la seua monumentalitat i que va provocar encesos debats sobre si hauria de ser desqualificada o no.

L’incendi del cine Paz, escenari de tantes presentacions falleres... Com deia al principi, records puntuals que resumeixen un cabàs d’anys complits. Les persones anem passant i les falles continuen. Com ha de ser.