Tresaurs en lum amb lo Cirdòc-Mediatèca occitana De Turin a Tolosa, los « brèces » del libre occitan Se parla d’« incunable », del latin incunabula (lo brèç, lo començament), per designar los primièrs libres estampats pendent lo sègle XV. Aqueles primièrs libres, que lo mai conegut es la Bíblia de quaranta doas linhas que Gutenberg realizèt en 1450 a Maiança, semblan pas encara als libres modèrnes qu’apareisseràn, segon las regions, entre la debuta e lo mitan del sègle XVI. Los incunables consèrvan las caracteristicas dels manuscrits religats (codex) de l’Edat Mejan, amb lors caractèrs gotics e lors nombrosas abreviacions, d’unes podián emai èsser enluminats. Encara que l’espaci occitan veja tre 1475 l’installacion dels primièrs talhièrs d’estampatge a Albi, puèi a Tolosa, es sus de prèmsas italianas, a Turin, que foguèt estampat en 1492 lo primièr libre en occitan : Lo compendion de l’Aba-
Lo Doctrinal de sapiensa, incunable tolosenc
L
os dos autres incunables occitans coneguts concernisson lo domeni religiós. Lo primièr, coma lo Compendion, es l’òbra d’un niçard. Lo Tracta del Rosari de l’intermerada Verge Maria segunt la determination de diverses Dotors, d’un certe Luchino Bernezzo, estampat en 1493, es conegut sonque dels istorians al sègle XVII. Cap d’exemplari es uèi conegut. Aquò testimònia del nombre pauc important d’exemplari alqual los incunables son estat estampats. Lo segond, sortit de las premsas tolosencas d’Henri Mayer en 1494 es una traduccion occitana del Doctrinal de sapience ou Doctrinal aux simples gens, òbra d’explicacion de la doctrina crestiana, redigit al mitan del sègle XIV.
Tèxte d’instruccion religiosa, se presenta coma un catalòg de coneissenças religiosas, a l’encòp abreujat de la fe, tractat de morala e libre de devocion. L’obratge a destinacion dels preires o dels laics, es estampat en occitan per tal de penetrar una populacion que legís ni lo latin, ni lo francés. Se la version francesa e l’obratge coneis de nombrosas edicions incunablas, la version occitana coneis tanben una novèla edicion, totjorn estampada a Tolosa en 1504 per l’estampaire Jean Grandjean (1460-1519). Aquel darrièr considerat coma lo primièr estampaire tolosenc, s’installèt rue de la Porterie e crompèt en 1494 los talhièrs de Henri Mayer d’origina alemanda. Lo sol exemplari conegut, conservat per la Bibliotèca municipala
co, òbra del niçard Francés Pelós. Lo nombre d’obratges estampats en occitan dins aquel periòde de l’estampariá naissenta es pauc important comparat al còrpus francofòn o catalonofòn. Mas la granda majoritat de l’estampariá d’aquel temps es en latin, encara lenga mestressa de la transmission dels sabers. Ça que la, amb tres incunables coneguts, la lenga occitana, eiretièra d’una scripta literària, scientifica e administrativa que floreja a l’Edat Mejan, demòra pauc abans la Renaissença una lenga d’escritura e de difusion sabenta. La màger part de las autras lengas vernaculàrias de l’actual territòri francés, veire de l’Euròpa occidentala, possedisson pas d’incunable conegut.
Lo Compendion de l’Abaco
E
issut d’un mitan de negòci Lo Compendion de l’Abaco es d’un usatge pratic que sa tòca e de porgir los rudiments matematics necessaris al bon foncionament del comèrci maritim. Es per aquela rason que lo tractat es redigit dins una de las lengas en usatge en cò dels primièrs mercants, l’occitan. L’obratge que figura demest los primièrs tractats de calcul estampats, testimònia de la plaça qu’ocupa alara la lenga d’òc dins los escambis comercials a l’entorn de la Mediterranèa a l’auba de la Renaissença.
de Tolosa (Res. D XVI 725) ven del Couvent des Cordeliers de Tolosa. Estampat en caractèrs gotics, possedís de letrinas qu’ornan cada paragraf mas tanben tres gravaduras sus fusta (que doas son identicas). En fin de volume l’estampaire signa de sa marca e signala èsser novelament estamparaire « demorant a tholosa al canton de la portaria » lo ochenc jorn de novembre de 1504. Eiretièra d’una tradicion literària importanta que compren sustot las òbras dels trobadors que semenan a travèrs l’Euròpa, lo produccion estampada occitana resta timida a l’ora de la naissença de l’estampariá e marca lo pas davant la mesa en plaça de la lenga francesa coma lenga oficiala (Ordonnance de Villers-Cotterêts, 1539), coma ne testimònia lo pauc d’obratges existents. Ça que la Tolosa serà un dels fogals principals d’estampariá en lenga d’oc pendent lo sègle XVI.
Guy de Roye (auteur prétendu), Lo Doctrinal de la sapiensa en lo lenguatge de Tholosa, Tholosa : per Jan Grant Johan, 1504. Reproduccion de l’exemplari conservat a la Bibliotèca Municipala de Tolosa (Rés. D XVI 725), pages 002 et 231.