Tresaurs en lum amb lo Cirdòc-Mediatèca occitana Henri Paschal de Rochegude l’occitan de las Luses. La Médiathèque PierreAmalric d’Albi consèrva dins sas colleccions l’importanta bibliotèca de l’albigés Henri-Paschal de Rochegude actor màger de l’estudi de la lenga d’òc de la debuta del sègle XIX e precursor dels estudis sus l’occitan meRetrach de l’Amiral Rochegude dieval. Compilator minuper Ch. Escot, detalh. ciós de cançons occitanas Colleccions Espital d’Albi. dempuèi las cançons de trobadors fins als nadalets, es tanben l’autor d’un dels diccionaris de rimas occitan mai ancian. Henri Paschal de Rochegude, nascut a Albi lo 18 de decembre de 1741, oficièr de marina e deputat als Estats Generals en 1789 es un erudit, poliglòt e bibliofil que s’interessava mai que mai a la lenga e la literatura occitanas. Òme de son sègle, participa a mai d’una expedicion en Índia, dins las mars australas e sus l’Ocean Atlantic per la Guèrra d’independéncia dels Estats-Units. Revolucionari moderat, s’investís politicament pendent la Revolucion francesa, sèi a la Constituanta e a la Convencion, puèi es nomat contra-amiral en 1793. Es a partir de 1800 que se retira dins sa vila natala e que se consacra a la compilacion de tèxtes ancians de la literatura d’òc en fin de los rendre accessibles al public. Sas coneissenças generalas, sa curiositat, son temperament de cercaire e son esperit scientific, li permetan de redigir una òbra excepcionala. Es per sos dos obratges pareguts en 1819 : lo Parnasse “Recueil de chansons, poésies modernes au nombre de 211 en langue vulgaire du Midi” (Ms.9), amassar las cançons de trobadors. Lo manuscrit 9 de la bibliotèca Rochegude es un recuèlh de 222 tèxtes de cançons e autras pèças en lenga meridionala. Son a l’encòp de cançons d’amor, de cançons borlescas o licenciosas, de « nadalets » e altres tèxtes religioses, de cançons politicas… Se lo nom d’autor es indicat per d’unes tèxtes, nos podèm demandar se Rochegude es pas l’autor de qualquas cançons. D’unas, compiladas dins aquel manuscrit, se rescontran de còps dins aquela debuta de sègle XIX, se retròban per exemple de tèxtes analògs dins lo recuèlh de cants dels fraires Rigaud de Montpelhièr, obratge que figurava dins la bibliotèca de Rochegude.
6
occitanien e l’Essai d’un Glossaire occitanien pour servir à l’intelligence des poésies des troubadours, que Rochegude fa figura de precursor. Son òbra se distinguís a l’encòp per la massa de la documentacion collectada (tèxtes inedits dels sègles XII e XIII) e per son apròchi metodic del subjècte que concernís tant la descobèrta dels tèxtes ancians que l’estudi de la lenga. Lo Parnasse occitanien, antologia de tèxtes dels trobadors, conten de pèças en vèrs pacientament reculhidas dins las bibliotècas pendent sos sejorns parisencs. Per son ample son òbra dobrís la via a l’estudi dels tèxtes ancians e a la sciéncia naissenta que prendrà lo nom de filologia romana e que François Raynouard, un de sos correspondents, ne devendrà lo fondator. Al fial de sas recèrcas eruditas, Rochegude constituís una abondosa e preciosa colleccion d’obratges e de manuscrits, que foguèron legats a sa mòrt, lo 16 de març de 1834, a la vila d’Albi. Dempuèi un an, lo Centre occitan Rochegude, la mediatèca d’Albi e lo CIRDÒC se son associats per metre a disposicion del public los manuscrits occitans de Rochegude, son desenant numerizats e accessibles en linha sus Occitanica a l’adreiça : www.occitanica. eu/rochegude.
Còpia manuscrita de particions trobadorescas seleccionadas per Rochegude al dintre del manuscrit d’Urfé (tanben nomenat Lavallière), conservat a la BnF. Colleccions Mediatèca Pierre-Amalric d’Albi, Roch. Ms. 16.
« Le Parnasse occitanien », (Ms. 1), los premicis de la resurreccion dels trobadors Rochegude per son Parnasse occitanien entrepren la resurreccion de la glòria literària occitana. L’obratge que se presenta coma una antologia de tèxtes ancians se caracteriza per un apròchi novèl, rigorós e metodic que diferís de las compilacions anterioras. Dins l’Essai de Glossaire occitanien, (Ms. 1bis) Rochegude expausa sa teoria de l’origina de las lengas romanas, particularament de la lenga d’òc, sa vision de l’evolucion de las lengas e sas remarcas sus l’etimologia que serviràn de punt de partença als estudis romans.
N°29 – Genièr Febrièr