TURISME CATALUNYA nº95 Novembre 2022

Page 58


La ciutat a la mesura humana

EL SEGRIÀ

Terra d’oli

RIBES DE FRESER

La joia del Ripollès LA SELVA

Xarcuteria de qualitat

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA

Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Producció i Redacció

Chiara Di Nolfo, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Publicació associada a
Amb el suport de

Al novembre es viu l’estat més pur de la tardor a cada racó de Catalunya. Al llarg del mes comencen a baixar les temperatures, ve més de gust quedar-se a prop d’una llar de foc embolcallat d’una manta i prenent un te calent. Però també és temps de fer turisme, sobretot, per visitar i observar els paisatges amb la cromàtica típica de la tardors, les tonalitats marronoses i groguenques. Nosaltres, de moment, ens encarreguem de fer-te somniar en els indrets que voldries visitar mentre gaudeixes d’una estona de lectura. En aquesta edició, fem una menció especial a la comarca d’Osona, en especial a la seva capital, Vic. Donem a conèixer, entre d’altres coses, el Museu d’Art Medieval i les seves novetats, com l’espai immersiu més gran dels museus catalans, inaugurat aquest mes d’octubre. També el municipi medieval de Rupit i Pruit, que compta amb el distintiu de Poble amb Encant de l’Agència Catalana de Turisme, un distintiu que únicament s’atorga a municipis que presenten un atractiu especial. Aquest any organitza la 34a edició del Pessebre Vivent de Rupit durant les festes nadalenques, nosaltres no ens el perdrem! Un altre municipi de la comarca d’Osona és Sant Julià de Vilatorta, en concret, al nucli de Vilalleons, amb molts indrets històrics per descobrir. A Sant Sadurní d’Anoia trobem una de les marques més emblemàtiques dins del sector de la xocolata, Simón Coll, que et convida a descobrir el seu Espai Xocolata on podràs viure una experiència que et despertarà els cinc sentits. A Manresa t’espera el Misteri del Carrer del Balç, una experiència única per fer en companyia i deixar fruir la imaginació. La gastronomia també pren protagonisme en aquesta edició, i la comarca del Segrià ens delecta amb experiències, visites i rutes guiades per una terra d’oli preuat, d’una verdor que omple el cor. A l’interior d’aquesta terra hi trobem els municipis de Rosselló, Alcoletge i la Portella, tres municipis que t’esperen per ser visitats. A les Garrigues s’hi celebra la Mostra Gastronòmica fins el dia 8 de desembre, i a Solsona, la Fira del Tió el 3 de desembre. La marca de iogurts del Pastoret ens presenta la seva nova gamma de productes vegetals i l’empresa d’embotits La Selva ens explica tota la història centenària darrere dels seus productes xarcuters. Un altra joia que cal descobrir és el municipi de Ribes de Freser, centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Perquè aquests indrets són ideals per gaudir del fred que acaba d’arribar, llocs on la muntanya hi predomina, com Lles de Cerdanya i Puigcerdà. I a prop de la platja, a Altafulla s’hi celebren diferents concerts i espectacles per entretenir a grans i petits. Per últim, tornem a visitar el nostre territori germà, Andorra. Ens esperen els comuns de la Massana, Ordino i Encamp, que per l’època nadalenca, encara són més bonics.

Va V l d’ d Ar Aran a

Altta

Alta

ba b go g rçça Riba

Ribagorça

Pa P lllarars s Juuss s à

Noogu g er e a Pla d’Urgell

Garrigues

Priorat Gaarrriggue u s

Urge g ll

Província de Lleida

Província de Barcelona

Província de Girona

Principat d'Andorra

Connca c de e Ba Barb r erà

ix

onès

Cerdanya

An A oi o a

Ri Ripoollllèès

Beerguedà Osona

Garrot o xa

Al A t Empoorddà

Bages

Al A t

Mo M ia i nès

Vallèès s Orientaal

Valllès s Oc O ci c denttal al

dèès d

Ga G rraf a

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pene n dèès Bai a x L Llob o reegat t at

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl Pla de l’’Es E tany y

G Gironnès

Se S lvva

Baix x Emmpoord r à

Maresm s esm

B Barc

Barcelonès

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya representat per províncies. comarca, hi trobareu

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Cerdanya (Puigcerdà) , comarques i Al costat de cada la seva capital.

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Val d'Aran (Vielha)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ando d rra
rdannya ya Ce C r

Una de les coses que sabem és que Catalunya té una llarga història que es reflexa en les parets i carrers de molts dels seus pobles. L’encant i el passat d’aquests indrets atreu als visitants que, meravellats per les pedres, arcs i muralles, atrapen cada moments amb una càmera fotogràfica, sempre guardada en una motxilla plena de records. A continuació, parlarem de quatre viles medievals amb un encant especial, una per cada província, per a què tothom, sigui d’on sigui, tingui al seu abast un racó per visitar i el privilegi de poder transportar-se al passat.

Al bell mig del Baix Empordà, entre les millors cales i platges de la Costa Brava, hi trobem el municipi de Forallac, que aplega un dels nuclis medievals més interessants de Catalunya, Peratallada, declarat com a conjunt historicoartístic i de Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN), essent un important nucli d’arquitectura medieval. Es troba assentat damunt d’una roca de gres, treballada de diverses maneres, que conserva el seu antic aspecte feudal, amb grans portalades, nestres amb arcades, autèntics escuts ornamentals a les façanes i racons encantadors on perdre’s una bona estona. Durant la visita al nucli antic podreu descobrir diferents perspectives del majestuós castell palau, de les muralles i del conjunt d’arquitectura civil.

No pots marxar de la Conca de Barberà sense haver visitat la seva capital, Montblanc. Si no has passejat mai recinte medieval, t’animem a fer-ho, ja que els seus carrers et transporten automàticament en una època on els protagonistes eren els cavallers, les princeses i els artesans. La muralla que envolta el nucli antic es conserva en perfecte estat, amb un recorregut poligonal, vint-i-cinc torres de defensa i cinc portals d’entrada i sortida. Tot el conjunt està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i, segons marca la tradició, va ser el lloc on va esdevenir la llegenda de Sant Jordi. Cada 23 d’abril la vila celebra la diada amb una representació, el mercat medieval i diferents esdeveniments que giren al voltant de l’època medieval i Sant Jordi.

Continua a la pàg. 08

Situat a la vessant d’un turó a la dreta del riu Corb, Guimerà llueix amb elegància a uns 500 metres d’altitud a la comarca de l’Urgell. L’autèntic atractiu d’aquest indret és el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l’església de Santa Maria o cap a la torre, creant un original joc de formes arquitectòniques. Arcades, cobertes, escales... i tot molt ben conservat! Passejant pels seus carrers, Guimerà et brindarà la seva història amb les cases i carrerons de pedra amb detalls i elements decoratius en portes, nestres i arcades que fan reviure temps llunyans i viatjar enrere ns al segle X.

Situat al cor del Collsacabra i a l’extrem nord-oriental de la comarca d’Oso, Rupit i Pruit és un municipi amb un encant especial que enamora. L’origen de la vila de Rupit es troba als voltants de l’any 1000, any que fou construït el Castell, i la vila de Pruit el 955. L’any 1978 s’uniren com a un mateix municipi i, actualment, és un indret de carrers empedrats, cases rústiques, ponts i un entorn de boscos frondosos. Rupit compta amb el distintiu de Poble amb Encant de l’Agència Catalana de Turisme, el qual únicament s’atorga a municipis que presenten un atractiu o bellesa especial. T’animem a descobrir-lo més a fons en les pròximes pàgines de la revista.

VIC, ciutat a la mesura humana

Un museu d’interès nacional al cor de Catalunya

El MEV, Museu d’Art Medieval de Vic (Osona) és un arc de connexió entre el passat medieval i el món actual. Referent internacional en art romànic i gòtic català, el museu no només acull i exposa la seva col·lecció, sinó que també busca ser pioner en el relat entorn a l’art medieval: com es viatjava a l’edat mitjana? Quines eren les medicines de l’època? Com es feien servir els diners? Com s’organitzava la societat? Quins pigments i materials utilitzaven els pintors medievals? Com era l’experiència d’entrar en una catedral romànica? En de nitiva, com es vivia a l’edat mitjana? Aquestes i moltes altes preguntes relacionades amb el món medieval són les que podem respondre a través de la col·lecció que ofereix el museu.

Edat Mitjana i renovació digital?

Per tal de transportar-nos a l’edat mitjana, el museu compta amb un aliat clau: les tècniques digitals més modernes. Aplicant-les, el MEV aconsegueix ser un museu més social i més obert a tothom: amb la digitalització, la col·lecció es torna interactiva i el visitant la percep en plenitud, des de l’emoció, els sentits i les històries, ja sigui des del propi museu o des de qualsevol altre punt.

L’espai immersiu més gran dels museus catalans

A tall d’exemple, aquest mes d’octubre el museu de Vic ha inaugurat l’espai immersiu més gran dels museus catalans, estrenat amb l’experiència “Avui, fa mil anys”. Es tracta d'una proposta de gran envergadura museogrà ca que es trasllada al visitant de manera emotiva i sensorial a través del punt de vista d’un jove aprenent de pintor del segle XII. El relat, captivador, ens porta pels carrers de l'antiga ciutat i ens descobreix un món medieval com mai l’havíem vist abans, ple de misteri, llum i color en una catedral romànica de referència: la de Vic. L’experiència, doncs, ofereix a les persones visitants un viatge del present cap al passat que permetrà connectar els públics actuals amb l’època medieval i amb la col·lecció del MEV i trencar amb el tòpic que l’art medieval era auster i fosc. L’espai esdevé una eina educativa i divulgativa que es converteix en la porta d’entrada per visitar el MEV. Serà, doncs, el nou l conductor de la proposta d’activitats educatives del museu: un bon gruix d’activitats culturals, familiars i escolars passaran per l’espai per tal de conèixer el context d’una de les col·leccions d’art medieval més importants del món.

Veure allò que no hem vist mai

De fet, s’oferirà una nova visita, “Avui, fa mil anys”, on l’espai immersiu actuarà com a nestra per apropar-nos al món medieval i a les obres mestres del MEV. La visita es programarà cada dissabte i diumenge a les 12h i serà gratuïta amb el preu de l’entrada.

Vine a descobrir l’edat mitjana amb uns altres ulls a la ciutat de Vic, un escenari ideal per viure una experiència d’aquest tipus! Sent una de les destinacions culturals més importants de Catalunya, Vic ha apostat per conservar i posar en valor el seu patrimoni medieval, fet que entronca amb les extraordinàries col·leccions que conserva i divulga el MEV.

Per a més informació

Pl. del Pes. Edifici de l’Ajuntament

Pl.

08500 Vic. Tel. (34) 93 886 20 91 turisme@vic.cat www.victurisme.cat

Pl.

Vic,
Vic,

Regala 2.000 anys d’història

Regala 2.000 anys d’història

Regala 2.000 anys d’història

Regala Vicpuntzero

Regala Vicpuntzero

Regala Vicpuntzero

Viu el batec

Viu el batec d’una ciutat a través del temps, la història i l’art:

Jaciment arqueològic

El campanar de la Pietat, punt més alt de Vic Audiovisual immersiu

Venda d’entrades i informació: www.vicpuntzero.cat

L'encantador poble de Rupit es troba a mig camí entre Vic i Olot, al bell mig del Collsacabra. Quan ens hi arribem, una de les coses que crida més l'atenció, a part de la bellesa de les seves construccions i el seu incomparable entorn, és una paret que sorgeix sobre una gran roca que domina el poble. Sembla ser que la roca és l'origen del nom de Rupit, ja que en llatí rupes signi ca roca i és on hi havia l'antic castell (segle X).

A recer de la penya rocosa on s'assenten les restes del castell, Rupit manté el seu passat barroc, que el converteix en un poble amb encant: carrers empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta, l'església barroca de Sant Miquel... El poble està envoltat per la riera de Rupit, boscos frondosos, balmes, tombes prehistòriques i salts d'aigua on es respira el silenci i la calma de la natura. A més, Rupit compta amb el distintiu de Poble amb Encant de l'Agència Catalana de Turisme, el qual únicament s'atorga a municipis que presenten un atractiu o bellesa especial, en el seu conjunt, que captiva i enamora el visitant i que ve donat precisament per la conjunció d'aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics.

A pocs quilòmetres de Rupit, a una altitud de 950 metres, es troba Pruit, on l'església de Sant Andreu presideix un petit nucli i un bon estol de cases de pagès, algunes d'elles de gran bellesa. Rupit i Pruit, des del 1977, formen un únic municipi. El patrimoni de Rupit i Pruit és molt ample, però hi destaquem l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit, un edici barroc amb elements neoclàssics en el qual hi trobem el retaule post renaixentista dedicat al proto-màrtir Sant Esteve. Durant molts anys se’l va relacionar amb els germans Costa d’Olot, però la darrera restauració del 2015 va atribuir-lo a un tal Brunet, que es relaciona amb l’escultor Domènech Casamira de Ripoll, per fabricar aquest retaule. Durant uns 130 anys havia presidit l’església de Sant Esteve d’Olot, ns que va ser reemplaçat per un altre de més gran. L’any 1828 fou adquirit pels administradors de la parròquia

de Rupit. Desmuntat a peces fou portat a lloms de mules i matxos des d’Olot ns a Rupit passant pel costerut camí ral del Grau de Pruit. Costà 450 lliures i quedà de nitivament instal·lat a Rupit el 1830. Durant la Guerra Civil del 1936, per tal de salvar-lo de la foguera, fou traslladat a la casa-museu Puget de Manlleu. Un cop passada la guerra es collocà de nou a l’església. És un dels retaules d’aquesta època històrica més importants de Catalunya, juntament amb el d’Arenys de Mar. Sens dubte, una de les parades ineludibles per conèixer el patrimoni històric del poble és visitar aquesta església i el seu campanar, del segle XVIII i d’estil neoclàssic, que transporta el visitant al punt més elevat des d’on es pot gaudir d’unes vistes úniques del poble i del seu espectacular entorn natural. Una pujada vertical de gairebé 30 metres que no deixa indiferent a ningú. Els horaris de visita són els dissabtes, diumenges i festius d’11:00 a 15:00 h amb un preu de 2€ per adult, els nens fins a 3 anys és gratuït!

L'Ajuntament de Rupit i Pruit aposta per la gestió sostenible, responsable i de qualitat com a valors principals de la gestió turística del municipi, establint el concepte de desenvolupament sostenible com un instrument que relaciona els aspectes socioculturals, mediambientals i econòmics, buscant així la satisfacció tant dels visitants com de la comunitat local. Rupit és uns dels pobles amb més encant de Catalunya i diferents distintius l’avalen: Destinació Biosphere, Cel nocturn de qualitat, Mirada tàctil, turisme accessible... El seu patrimoni cultural i natural el fan únic i amb el pas del temps s’ha erigit com a rellevant punt d’interès turístic. No obstant això, ens trobem davant d’un entorn fràgil que cal preservar. Et convidem a descobrir-lo, t’animes?

Una de les coses que crida més l'atenció del municipi, a part de la bellesa de les seves construccions i l’incomparable entorn, és una paret que sorgeix sobre una gran roca que domina el poble.

Pont penjat de Rupit i Pruit
© Imatge de Xavier Arimany

Cada any, més d'un centenar de participants fan possible la posada en escena d'un pessebre vivent únic a Catalunya

Rupit celebra anualment el pessebre vivent, que convida a tothom a fer un recorregut per una vintena de quadres de la vida de Jesús, representats per personatges vius, així com diverses posades en escena d'o cis tradicionals. L’escenari apro ta l’entorn rústic dels carrers del poble durant les festes nadalenques, concretament del 4 al 7 de gener del 2023, a les 18:00h. Cada any, més d'un centenar de participants fan possible la posada en escena d'un pessebre vivent únic a Catalunya.

El marc paisatgístic de Rupit i Pruit serveix de fons i escenari per al pessebre vivent, que s'organitza any rere any amb quadres sobre el Nou Testament i els o cis tradicionals, es representen per diferents indrets del poble.

T’ho perdràs?

la nova proposta d’art urbà arriba a Sant Julià de Vilatorta

s tracta d’una iniciativa creada per descobrir la història i el patrimoni de Sant Julià de Vilatorta a través d’intervencions artístiques implantades als carrers del municipi. Amb l’ajuda d’un mapa, podràs elaborar, en qualsevol moment de l’any, la teva pròpia ruta d’art i conèixer el llegat històric del poble.

dernista i el noucentista de les cases i els edi cis, la terrissa i la ceràmica i les caramelles són la seva història i el seu patrimoni cultural.

Generalitat

Catalunya. ments més característics de Sant Julià de Vilatorta.

Osona Artimur neix en el marc del projecte “Osona: paisatge, territori i cultura” impulsat pel Consell Comarcal i co nançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Pla de Foment Territorial de Turisme de la Generalitat de L’arquitectura, el treball artesà i la cultura són els tres eleL’estil mo-

El col·lectiu d’artistes seleccionats són els encarregats de donar vida als espais grisos on hi predomina el ciment i dotar-los de llum i color. El projecte compta amb un total de 19 artistes reconeguts, nacionals i internacionals, procedents de Catalunya, Galícia, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, entre altres territoris, seleccionats a partir d’una convocatòria oberta i d’un  B-Murals

comissariat realitzat per l’associació artística i coordinat per Transit Projectes.  tres mes de novembre i els murals han estat realitzats per:

El procés de les tres intervencions artístiques s’ha acabat aquest

ANA BARRIGA

al Carrer Marquesos de Vilallonga,8 @ labarrigastudio

a l’Avinguda Nostra Senyora de Montserrat, 23

@ mateutarga

al Carrer Montseny, 3 @ mart_lap_ La inauguració es farà el proper 20 de novembre • Viu l’art amb tots els sentits a Sant Julià de Vilatorta! Més

• Més informació a: osonaturisme.cat/artimur

Aprop del poble de Sant Julià, a uns quatre quilòmetres de distància i amb poc més d’un centenar d’habitants, trobem Vilalleons. Format per un nucli amb una dotzena de cases i masies disseminades. El 1946 es fusionà amb Sant Julià, formant així una sola entitat municipal, encara que a la pràctica continua tenint la seva pròpia identitat.

De tots els edi cis de Vilalleons, el que concentra més interès per les seves característiques artístiques és l’església parroquial, de bells trets romànics

Tot i que l’estructura de la primera edicació s’ha vist modi cada pel comunidor aixecat sobre el magní c absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l’església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l’art romànic català.

Santa Maria de Vilalleons és un edi ci d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular. Aquest està decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions i nestres segues, entre lesenes, i un altre fris de dents de serra, situat sota la barbacana de lloses de pedra. El cantó de ponent va ser alterat, poc després de la construcció de l’església, amb l’erecció d’un cos d’edi ci que allargava la nau i construïa un campanar de torre, perfectament diferenciat exteriorment dels murs de la nau original. La portalada romànica, al mateix mur oest, va substituir ja al s. XII al portal original, obert al mur sud. Durant el s. XIII es va afegir un atri a l’edi ci romànic que, amb tota seguretat, va provocar la destrucció d’aquesta portalada, de la qual encara en queden restes d’arquivoltes que van ser apro tades posteriorment com a ressalt de la rosassa.

També destaquen els magní cs retaules barrocs del segle XVII, únics a la comarca d’Osona, que es compenetren a la perfecció amb les primitives parets de pedra vermella.

Aquests retaules es confeccionaren després del 1654, any en què l’exèrcit francès – en el context de la guerra dels segadors – calà foc a l’església destruint el valuós arxiu parroquial, el retaule, i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant d’aquesta adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situava el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, a poc més d’un quilòmetre de Vilalleons, a la falda del Montagut.

El 1530 es van construir dues capelles de característiques gòtiques, que possiblement substituïen les dues absidioles de l’edi ci romànic dedicades a Sant

El 1661, paral·lelament a la reconstrucció de l’església parroquial a Vilalleons, es va iniciar la construcció d’una capelleta a Puig-l’agulla, però l’a uència de gent era tant gran, que de seguida quedà petita, de manera que se’n construí una de nova – consagrada el 1775 – amb una hostatgeria al costat, formant el conjunt arquitectònic conegut actualment com el santuari de Puig-l’agulla

“Villa

L’església de Santa Maria ja consta com a parròquia l’any 1007. Dins les llistes parroquials del bisbat de Vic de 1025 i 1050 hi està inscrita amb el nom de “Villa Leonis”.

substituïda

di cacions, ha arribat ns a l’actualitat.

L’església primitiva va ser per la romànica, que, amb poques modi

És possible que aquest edi ci es consagrés

grés el 1083 pel Bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, però l’acta que es que cal pensar que es tracta d’un

conserva presenta tantes incongruències i anacronismes document fals.

Salvador i a Sant Miquel. A nals del mateix s. XVI es va construir damunt de l’absis un comunidor de planta quadrada i de dos pisos d’alçada, el qual dona una silueta característica a l’església.

Aquest petit cementiri de Vilalleons  està situat al costat esquerra de la carretera

BV-5202, a uns 200 m abans d’entrar al nucli de Vilalleons.

Història:

El municipi de Vilalleons va tenir batlle propi des de 1787, però restà unit a Santa Eugènia a la dècada de 1820.

ÉDe llavors ençà tingué plena independència fins que el 8 juliol de 1945 es fusionà amb Sant Julià de Vilatorta. Com podem observar, per la data constructiva, el cementiri es degué construir abans de la fusió del municipi amb el de Sant Julià.

El Cementiri de Vilalleons és un conjunt del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclòs en l’Inventari del Patrimoni

Arquitectònic de Catalunya.

s un cementiri que descriu una forma rectangular (20x15mts), amb un mur de dos metres d’alçada, on s’hi obren finestres trapezoïdals, amb la part superior més arrodonida, les quals són protegides per reixes. El mur culmina amb una mena de merlets sinuosos i amb una creu al mig de cada una d’elles. A ponent s’hi obre una gran portalada d’arc de mig punt inscrita en una falsa coberta a dues vessants i decorada amb una mena d’arquets cecs en posició escalonada. La teulada és coronada per una creu inscrita dins d’un cercle.

La capella mira vers a ponent, que té un portal rectangular amb motllures i un òcul al damunt flanquejat per un esgrafiat d’àngels. L’absis es troba vers llevant i és peraltat i a damunt de la volta hi ha una bola de pedra. Maçoneria, amb decoracions de totxo vermell i elements de ressalt de pedra picada, mentre que la capella es troba arrebossada. L’estat de conservació és bo. La inscripció del portal de la capella resa així: “EXPECTO RESURECTIONEM MORTUORUM SYMB NIC/ AÑO 1492 FAMILIA ESTAÑOL"

AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA

Telèfon 938 12 21 79 vilatorta.cat

TURISME SANT JULIÀ DE VILATORTA

Telèfon 93 812 27 86

sjv.visita@vilatorta.cat turismesantjulia.com

On menjar i dormir: Els restauradors de Vilalleons aposten fermament per potenciar i recuperar els productes autòctons de quilòmetre zero que redescobreixin el nostre bagatge i la nostra cultura gastronòmica.

Restaurants:

• Restaurant Cal Teixidor Tel. 93 888 70 36 calteixidor@hotmail.com

• Restaurant Els Lleons Tel. 93 888 82 24 / 602 215 776 elslleonsdevilalleons@gmail.com

• Restaurant de Puig-l’Agulla  Tel. 635 134 969 octavianbaroianu@yahoo.com

Allotjaments: I si voleu fer una estada en un lloc tranquil on poder gaudir de l’espai, la quietud i connectar amb la natura us recomanem els allotjaments rurals.

• Les Branques

Tel. 677 560 101 / 618 806 303 info@lesbranques.cat www.lesbranques.webnode.es

• El Mas de Vilalleons

Tel. 93 888 78 44 / 659 822 712 mercepampliega@hotmail.com www.elmasdevilalleons.com

• El Bosc del Quer Tel. 93 888 78 76 / 671 526 133 / 671 52 61 33 / 693 355 399 vrignasi@yahoo.es / info@elboscdelquer.com www.elboscdelquer.com

+ informació: Centre d’Informació de l’Espai Naural de les Guilleries-Savasona a Sant Julià de Vilatorta Edifici ca l’Anglada- Plaça Major, 7 · Tel. 93 812 21 79 / 647983354 · sjv.visita@vilatorta.cat

© foto de Carme Torrents i Buixó Generalitat de Catalunya

Descobreix el món del cacau i la xocolata

L’Espai Xocolata Simón Coll, una experiència que desperta els cinc sentits.

Simón Coll és una de les marques més emblemàtiques dins del sector de la xocolata junt amb Chocolate Amatller , la qual va ser adquirida per Simón Coll l’any 1972.

A l’arribar a Sant Sadurní d’Anoia, l’olor de xocolata t’envaeix i et guia fins a la fàbrica de Simón Coll , ubicada al centre del poble, on el seu ADN i la cultura del cacau s’apropen al consumidor a través de l’Espai

Organitza la teva sortida a l'Espai

Xocolata

Simón Coll i endinsa't en el món xocolater

Xocolata Simón Coll , el centre de visites de l’empresa. Es tracta d’un espai audiovisual 180º dissenyat per gaudir d’una experiència sensorial , única i diferent on conèixer el procés de transformació de la fava de cacau fins convertir-se en rajola de xocolata.

L’Espai Xocolata Simón Coll acull i personalitza les visites segons les necessitats de cada grup i ofereix diferents

experiències, com per exemple visites combinades o especials per grups i col·lectius de fins a 50 persones, totes elles incloent la visita guiada , el tastet dels millors productes de Simón Coll i Chocolate Amatller i l’ explicació del funcionament d’una línia de producció real i àrea experimental on es desenvolupen noves textures i sabors

Per a més informació:

Tel. 93 891 10 95 visita@simoncoll.com www.simoncoll.com

Més de 180 anys d’amor per la xocolata, d’investigació, d’esforç i d’innovació. Sense oblidar mai les arrels i la passió dels qui van fundar la marca a Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona, des d’on continuen escrivint la història

El misteri del Carrer del Balç és una activitat interactiva d'oci pensada per a grups. El vostre equip haurà de resoldre diferents reptes, tot investigant les pistes que trobareu per poder superar totes les proves a temps. De temàtica medieval i esperit cooperatiu es poden escollir tres nivells de joc:

Estàndard

Expert per als més agosarats

Familiar

amb les proves i l'ambientació adaptades per a tots els públics

“Al Carrer del Balç estan passant coses estranyes... La Paula ha desaparegut i us necessitem! Som l'equip d'investigació del Carrer del Balç, i d'ençà que la nostra companya es va trobar un estrany medalló de l'època medieval, no hi ha ni rastre d'ella! Però ens ha deixat pistes que no entenem... Potser perquè esbrinem on es troba? Diuen que hi ha una maledicció al Carrer del Balç, però nosaltres no hi creiem en supersticions! Ens ajudeu resoldre aquest misteri?"

Endinsa't en aquest viatge al passat ple de misteri, acció a contrarellotge i enigmes a resoldre!

Per a més informació i reserves, visiteu  www.manresaturisme.cat

Terra de Ponent

a comarca del Segrià està estretament vinculada a la terra, a la pagesia, al bon producte agroalimentari i a la bona restauració. El conreu de l’olivera és important en bona part de la comarca del Segrià, sobretot en la zona anomenada Segrià Sec, la qual es caracteritza pel cultiu de l’oliva, dels fruits secs i del cereal.  L’oli d’oliva verge extra és un pro-

ducte de qualitat premium que atresora l’ànima d’una terra. En cada raig d’oli, l’essència del treball pacient dels pagesos i pageses. En cada raig d’oli, una tecnologia enfocada a la qualitat. En cada raig d’oli, una cultura pròpia, una manera de fer particular, unes receptes típiques, una tradició.

‘Terra d’oli’ és l’evolució del projecte ‘Camins d’or líquid al Segrià Sec’, un projecte que havia assolit dotze

edicions marcant cada any en el calendari l’arribada de l’oli nou. ‘Terra d’oli’ té per objecte conèixer la cultura de l’oli, el cultiu de l’olivera i la forma d’elaborar l’oli d’oliva verge extra. També té per objecte fomentar la cultura de l’oli a través d’activitats que posin de relleu l’alta qualitat d’aquest producte agroalimentari a través de tallers, de tastos, de res, de menús gastronòmics, etc. ‘Terra d’oli’ és fer conèixer al visitant un territori preciós amb un important patrimoni natural, arquitectònic i cultural. ‘Terra d’oli’ és la possibilitat de tastar bon oli, conèixer territori i fer-ho durant tot l’any

Reportatge dissenyat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ

Tel. 973 054 800

www.segria.cat

El poble de Rosselló s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del Segrià, a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del Segrià, al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de Segrià i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble és mediterrània interior i es caracteritza, com altres pobles que es troben en aquest indret.

La història de Rosselló es remunta al neolític, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·là. D’aquest període destaca la necròpolis i diverses troballes arqueològiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i nalment Al-Kanis, i la documentació escrita explica que hi hagué una església paleocristiana dedicada a Sant Antolí, la construcció de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com “La Tossa” és testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics, carreus, ceràmiques i altres peces arquitectòniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prengué el nom la vila. Des dels seus inicis Rosselló no ha fet més que créixer econòmicament i demogrà cament. Durant

Des de que es va formar, el poble ha crescut demogràficament i econòmicament i va ser el primer en tenir una plantació de pomeres, l’any 1952

el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. Conseqüència d’aquest augment és el creixement industrial i agrícola a la vila, que ha fet de Rosselló un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econòmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que Rosselló sigui una societat amable i amb capacitat d’integració. Econòmicament el poble també ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raïm, olives i hortalisses

és dels més actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble

ns avui dia, on la majoria de producció agrícola és dedica a la fruita (un 75% del terme és de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producció Fou a Rosselló on s’instal·là la primera plantació de pomeres el 1952. Pel que fa a la indústria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que apro taven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la Sèquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansió industrial del segle XIX va fer que apareguessin el Molí d’Oli Botta el 1864, el Molí d’Oli Clúa el 1871, el Molí Martí el 1875 i el Molí Jové el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que té gran incidència social i econòmica a la població, entre altres indústries de caràcter tèxtil i agroalimentari El teixit associatiu, ciutadà i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crèixer a principis del segle XX, quan nasqué el Sindicat Agrícola, Cooperativa i Caixa Rural de Rosselló, la Unión Rossellonense, el Cafè Unió, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet.

Més tard, a meitats de segle, l’any 1947, es formà la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia d’una extensa àrea coberta i un gran volum de càmares de fred. L’any 1968 es creà l’Esbart Rossellonès, entitat de gran incidència en la vida cívica local que encara està en actiu i que va ser l’impulsora del Casal Rossellonès i l’emissora local Ràdio Rosselló l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lúdiques i d’altres àmbits com l’Agrupació de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradició i modernitat en aquesta època de l’any és un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’església de Sant Pere, del segle XVIII i recentment reformada, i l’Ajuntament, de construcció moderna i àmplies instal·lacions. L’edi ci també compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant Antolí de disseny avantguardista

Vista aèria de Rosselló

Adequació de l’Observatori republicà del Tossal dels Morts

i transició digital en la difusió dela memòria històrica local

es de l’Ajuntament d’Alcoletge i amb

l’ajut d’una subvenció de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, aquest any s’ha portat a terme un projecte de conservació i millora d’un espai adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, l’Observatori del Tossal dels Morts que és un atractiu turístic i referent en la recuperació i difusió de la memòria democràtica de Catalunya. També s’ha realitzat una transició digital amb la utilització d’una aplicació per poder fer les visites de manera lliure a diversos elements patrimonials relacionats amb el Front del Segre del municipi.

L’Observatori republicà del Tossal dels Morts és un espai emblemàtic de les batalles del Front del Segre a Alcoletge. Una forti cació bèl·lica caracteritzada per les seves tasques de vigilància i que va ser una infraestructura de l’exèrcit republicà en la línia defensiva del riu Segre.

Les accions de restauració han consistit en la neteja en profunditat de tots els espais de la forti cació. S’ha dut a terme la consolidació estructural de les esquerdes i ssures de les parets i el sostre, així com de les pedres de l’antic mur islàmic que formen part d’algunes parets de l’Observatori. Per altra banda, s’han collocat mampares en dues de les habitacions de la forti cació per evitar l’entrada d’insectes i l’apor-

tació de brutícia de l’exterior. Els materials d’exposició que estaven a l’interior de l’Observatori, s’han netejat i s’han tornat a col·locar, i s’han adquirit nous materials per a substituir els materials defectuosos i complementar la museïtzació.

Les feines de conservació i restauració de l’Observatori del Tossal dels Morts han permès la consolació de l’estructura així com la restitució i renovació del material expositiu, la il·luminació, el so, entre d’altres. D’aquesta manera es podrà ampliar l’experiència dels visitants, ja que serà molt més empàtica i divulgadora.

La proposta desenvolupada a partir de la creació d’una aplicació digital amb tauletes

l’Observatori del Tossal dels Morts és un atractiu turístic i referent en la recuperació

i difusió de la memòria democràtica de Catalunya

digitals, permetrà als visitants escollir el model de visita lliure tant al Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric (CIGC), com als espais de memòria històrica del municipi. Els visitants podran triar els espais que volen visitar, i seran accessibles en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Aquesta nova proposta facilitarà l’accessibilitat a la informació, i atraurà un públic més jove, habituat a l’ús de les noves tecnologies, com a col·lectius de visitants estrangers que podran accedir als continguts en el seu idioma.

Amb aquesta iniciativa volem, per una banda, preservar el patrimoni històric del municipi i potenciar el desenvolupament econòmic i turístic del municipi mitjançant noves experiències de difusió de la memòria històrica

Text escrit per

JEZABEL PIZARRO BARBERÀ

Tècnica de Cultura i Turisme l'Ajuntament d’Alcoletge

MARÍA MARTÍNEZ HERNÁNDEZ

Restauradora

M. LLUÏSA PRAT BONETA

Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoletge

AJUNTAMENT

D'ALCOLETGE

Telèfon 973 196 011 www.alcoletge.cat

Un poblet encantador al nord del Segrià

A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual en formà part ns l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El centre urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes

L’origen d’aquesta població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans

El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard va vendre als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga ns el 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà a que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa

La població, que fou vila closa, situa el nucli antic entorn a l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magní c ull de bou gòtic i un portal plateresc. Fins a la primeria de segle, la major part dels edi cis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo

D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoïdal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.

La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu
El centre urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes

Església de Sant Pere

La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble

L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’apro ta el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià.

La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)

Necròpolis d’Escalç

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

El dia 3 de desembre se celebra aquesta activitat per a tota la família, un esdeveniment que ens apropa a les festes nadalenques i, sobretot, a les nostres tradicions més autòctones

El tió és un dels elements més tradicionals de les festes nadalenques a Catalunya, i a la comarca del Solsonès se li dedica tota una ra, que aquest any se celebrarà el proper dia 3 de desembre. Diversos artesans de la localitat exposen i venen els articles típics de l’època, així com decoració de Nadal i tot tipus de tions per gaudir d’aquesta celebració.

A la plaça Major de Solsona es pot participar, també, en diferents activitats que s’hi organitzen especialment per a l’ocasió, com el Tió solidari, una degustació de vi calent i altres productes característics, tallers d’elaboració de torrons i de decoració d’arbres. A més, també es podran gaudir de diverses exposicions de pessebres antics i cantades de nadales.

És així doncs, una activitat per a tota la família i un esdeveniment que ens apropa a les festes nadalenques i, sobretot, a les nostres tradicions més autòctones. Un dels principals objectius d’aquest és la voluntat de fer créixer el mercat nadalenc d’artesans, que es fa a la plaça Major de la ciutat. Es vol potenciar la tradició del tió foradat, que serà el l conductor de les diverses activitats organitzades. Una quinzena llarga de propostes, entre les quals destaca el Mercat de Nadal dels Artesans i l’exposició de tions i pessebres, con guren el programa d’aquesta tradicional ra de Solsona. I és que aquest esdeveniment pretén captar principalment un tipus de públic familiar, amb activitats per a grans i petits com tasts gastronòmics, sessió de contacontes, tallers diversos relacionats amb la temàtica nadalenca i altres escenaris, que donaràn un toc excepcional a aquesta festa.

Durant tota la jornada, s’amenitzarà amb cantades de nadales, contactes a la biblioteca, elaboració de torrons artesanals o confeccionar diferents objectes decoratius.

Per altra banda, l’organització reivindica el caràcter local i de proximitat d’aquest certament, tant pels tions foradats que en són els protagonistes, com per la presència de l’artesania i nombroses entitats que hi prenen part.

La plaça Major acollirà les parades de diversos productes de la comarca d’artesania alimentària i arts i o cis, des de tèxtil ns a sabons.

La Fira del Tió de Solsona és organitzada per l’Ajuntament, el Consell Comarcal, a través de Solsonès Fires, l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona i l’Associació per a la Promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès amb la col·laboració de la UBIC i Gremi d’Hostaleria del Solsonès, entre altres entitats i particulars

APastoret vam créixer envoltats de natura i creiem que és extraordinària. La naturalitat és un dels nostres principals valors i per aquest motiu, treballem per a elaborar productes els més naturals possibles, respectant els ingredients.

Continuem fent el que sempre hem fet, elaborar productes extraordinaris seguint els processos artesanals de tota la vida i no hem parat ns a aconseguir un producte 100% vegetal i l'hem fet extraordinari

Els nostres vegetals estan fets amb base d'ametlla de Mallorca.

El vegetal natural i el que r vegetal tenen, a més d'ametlla de Mallorca, un toc de coco. Aquesta combinació aporta un sabor molt equilibrat i natural.

Per elaborar els nostres vegetals de sabors seleccionem les fruites i verdures amb molta cura per assegurar-nos que es troben en el seu punt òptim de maduració.

Seguim el mateix procés d'elaboració que per a la resta dels nostres productes. Elaborem i pasteuritzem la llet vegetal amb base d'ametlla i, a posterior, realitzem el procés de fermentació lenta. Amb aquest procés obtenim la capacitat probiòtica i també la textura cremosa tan característica dels nostres productes.

Des de Pastoret hem volgut desenvolupar una gamma vegetal per oferir una alternativa vegetal artesana i de qualitat a tothom.

Vegetal Natural 500 g

Vegetal Carbassa i Taronja 135 g

Vegetal Mango 500 gr

Crema Catalana Vegetal 135 gr

Quefir Vegetal 500 g

Vegetal Remolatxa 135 g

Vegetal Maduixa

500 g

Vegetal Tomàquet 135 gr

Vegetal Plàtan

500 g

entre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte de slowdays. La vida sense pressa, aquella en el què es gaudeix de cada detall, des del primer raig de sol fins a la brisa del capvespre, és la que t’espera a Ribes de Freser.

Ribes de Freser va ser fundada en la con uència dels rius Freser, Rigat i Segadell pels comptes de Cerdanya, que a l’entorn de l’any 1000 la van dotar de l’església de Santa Maria i del castell de Sant Pere. A l’època medieval moderna passà per diverses vicissituds, provocades per la seva casual pertinença al regne de Mallorca o per la proximitat a França, país que envaí diverses vegades la vall i que va provocar l’enderrocament del castell. El rei Felip V va suprimir la vegueria de la vall de Ribes a partir del 1714, en va assumir la gestió i el control de les aigües dels rius, la força motriu de la qual va tenir molta importància per al desenvolupament econòmic i industrial de la vila. Tradicionalment, Ribes havia viscut de l’explotació de mines i de les aigües ns a nals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s’hi va instal·lar les fabriques de paper i les colònies tèxtils. La crisi dels anys setanta va comportar una reconversió turística de la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya. Com a poble pirinenc, manté una idiosincràsia i tradicions pròpies, com el Concurs de Gossos d’Altura, que recorda i reviu el món dels pastors. Des de l’any 1919, Ribes està connectat amb Barcelona per ferrocarril, i des de l’any 1931 un tren de cremallera porta al santuari i a l’estació d’esquí de Núria.

Ribes de Freser és un lloc ideal des de fa anys per l’estiueig. El poble es troba a la con uència dels tres rius de la Vall de Ribes, el Freser, el Rigat i Segadell, situació que provoca que estigui dissenyat en forma d’ Y i protegit per altes muntanyes. El poble que té un actiu calendari d’esdeveniments llueix amb orgull els seus trets distintius, el lleure dins de l’entorn natural i rural, la diversitat dels seus serveis locals, de proximitat i qualitat i l’arrelament de les seves tradicions. Ribes de Freser són els Pirineus més a prop de Barcelona i des d’on pots agafar el cremallera per pujar a la Vall de Núria també.

Les activitats disponibles a Ribes de Freser es multipliquen. Si t’agrada el cinema, estàs d’enhorabona: Ribes de Freser té un antic compromès amb el cinema documental i mediambiental. També és el lloc des del qual gaudir de la popular via ferrada, que transcorre per un itinerari d’origen volcànic de bellíssima estructura. I és que si busques caminar i descobrir cada racó de la Vall de Ribes, ho tens fet: per Ribes de Freser passen rutes en totes les direccions, algunes com les fonts, els fortins i els millors miradors de la zona. No t’oblidis la càmera o te’n penediràs.

Passa la nit com vulguis perquè l’oferta d’allotjament a Ribes de Freser és potent. Petits hotels, hostals, cases rurals amb encant… I per posar la cirereta al pastís, un passeig a peu o amb cotxe ns al refugi Pla d’Erola, a 1.524 metres d’altitud, on podràs degustar el millor de la gastronomia de la zona: arròs de muntanya, carn a la brasa i, com no, els celebèrrims embotits de la Vall de Ribes.

A aquesta petita ciutat a la muntanya acudeixen viatgers i locals de la vall a la recerca d’assaborir els millors plats de la regió. La sopa de pastors, la de neu o la Canamillana t’esperen en cada cuina de cada restaurant de Ribes de Freser. I quan acabis, les postres; tota una especialitat de la zona. Tria restaurant, un a cada àpat, i no et deixis res per tastar: cada xef té la seva especialitat.

Ribes de Freser és un perfecte re ex de l’evolució de la societat al llarg de la història. La revolució industrial i l’avenç tecnològic han aconseguit que el poble visqui del camp. I és que són molts els viatgers que saben que els slow days a Ribes de Freser són una altra història: a la pau i la tranquil·litat que es respira a cada pas s’uneixen els esdeveniments i festes durant tot l’any. Quan vinguis només has de deixar-te emportar.

Els nuclis agregats a Ribes de Freser, cadascun amb el seu encant particular. Des de Ventolà, ubicat a 1.385 metres d’altitud, podreu gaudir d’unes vistes de somni de la Vall del Rigat; a Batet, una encantadora capella us donarà la benvinguda; a Ribes Altes els locals viuen a belles masies i cases de pagès, i a Bruguera ho fan al mig d’un bosc de pins cromàticament particulars.

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER + informació: Plaça de l’Ajuntament, 3 Tel. 972 72 71 84 2 ajuntament@ajribesdefreser.cat

RACONS

DE CATALUNYA Campanar de Santa Maria l’Assumpta de Ribes

etit poble disseminat que compta amb nombrosos veïnats; Can Bosc, Can Canyet, Can Dionís, Can Falgueres, La Bruguera i Ferreries. El que crida l’atenció és la natura que l’envolta, que des de lluny ja saps que el poble, et transmetrà pau. Girona i l’enamora també és manifesta en aquest municipi del Gironès, i són varies les raons per les quals podríem dir que Campllong és naturalment magní c. Així ja ens ho demostrava el seu primer nom, Campolongum (primera cita que se’n coneix de l’any 899), el signi cat d’aquest topònim vindria a ser que forma part de camps de gran amplitud i longitud. La història passa per tothom i sempre deixa empremta, i en aquesta ocasió si són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze, aquesta documentada el 1362, tot i que l’edi ci que podem veure avui en dia és de la segle XVI i XVII. Entre les edi cacions de gran interès també hi trobem la Torre Llupiana que es manté en bon estat, es tracta d’una estructura forti cada, amb un bonic patí i garites. La Rectoria del s. XVIII presenta l’aspecte de la

típica masia restaurada recentment, on actualment, hi ha les dependències municipals i la rectoria.

Campllong es troba molt ben situat a un pas del mar i una altre de la muntanya, que acull diferents encants vinguts pel paisatge, les festes i tradicions i sobretot, allò que ens agrada la gastronomia que els beneeix amb una cuina tradicional casolana. En els seus camps és fàcil contemplar que es dediquen al sector agrícola i compten amb explotacions agràries dedicades al bestiar boví, porcí i aviram. El fet d’estar emplaçats en un lloc com aquest, ha permès a Joaquim Albertí crear la fàbrica d’embotits que comercialitza amb la marca La Selva. Els heu provat? Tota una delícia, com tots els plats que compten amb algun ingredient de Campllong. Tot el territori paisatgístic i la natura tan particular amb la que compten els proporciona molts indrets a voler ser descoberts. Així és que tenen diferents rutes per poder fer senderisme i conèixer Campllong i la magní ca comarca del Gironès. Si consultes la pàgina Gironès, Terra de passeig trobaràs algunes rutes per poder fer tant a peu com en bicicleta. Només cal que preparis l’excursió i omplis la motxilla, la resta se n’encarrega la natura de Campllong, la que de ben segur et sorprendrà.

Tot i ser un petit nucli rural, de masies i cases dispersades pel territori, els seus vilatans i vilatanes s’esforcen constantment per mantenir la seva identitat i donar-li projecció de futur. Cada any preparen fires i festes perquè es mantingui ben viu el municipi i que, qui els visiti s’emporti un bon record d’ells i vulguin tornar

Són varies les cases que s’aposenten al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze, documentada el 1362 tot i que l’edifici que podem veure avui en dia és del segle XVI i XVII

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació: AJUNTAMENT DE CAMPLLONG

Telèfon 972 461 504 www.campllong.cat

L’empresa familiar La Selva és especialitzada, des de l’any 1917, en l’elaboració d’aliments i productes de xarcuteria d’alta qualitat, amb una tradició centenària que els guia. Contribueixen en la bona nutrició, la salut i el benestar de les persones mitjançant processos d’elaboració que respecten la naturalitat del producte i que creen valor, tant a la companyia com a la societat.

EL SECRET

Aquesta empresa centenària, on la tradició i la innovació van sempre agafades de la mà, l’any 1944 van ser pioners en la introducció del pernil cuit a l’estat espanyol i el convertiren en un referent per la seva qualitat. Gràcies al mètode tradicional d’elaboració dels seus productes, segueixen oferint aquesta qualitat, on els ingredients principals es basen en la perseverança, la serenitat, l’harmonia i els ser dels a una essència que els uneix. Embotits La Seva ha sabut adaptar-se a les diferents necessitats del mercat,

però el que és més important, han captat la con ança de milers de persones que han sigut indispensables per arribar al lloc on ara hi són.

HISTÒRIA

L’empresa té inici en una modesta xarcuteria fundada l’any 1917 a Campllong per Josep Albertí i la seva dona Mercè Bosch. Tots dos, l’1 de desembre d’aquell any, posaren aquest projecte en marxa i començaren a vendre carn fresca i embotits, subministrant també a altres botigues de pobles veïns i convertint-se en un referent de qualitat molt ben acceptat en tota la comarca. Durant els anys s’expandeixen, tot i la Guerra Civil, i l’any 1944, en Joaquim Albertí, ll del fundador, decideix donar-li un impuls a l’empresa apostant per la cocció en llauna del pernil cuit, que conservava tot el sabor i qualitat. Finalment, el 1947 es registrà la marca La Selva, convertint-se en un referent. A partir del 1963, després de la bona acceptació del producte, es desenvolupa una amplia gamma d’embotits que s’introdueixen en tot el territori espan-

yol, convertint-se també en un referent de productes d’alta xarcuteria. Finalment, l’empresa es consolida a mans de la tercera generació familiar a mans d’en Xavier Albertí, que s’ha centrat en donar notorietat a la comunicació cap al consumidor i a una creixent penetració en el mercat, transmetent la tradició centenària i la qualitat dels seus productes a tot amant de la xarcuteria. A més, recentment han llançant una nova gamma de productes de xarcuteria vegetariana per tal d’oferir propostes que satisfacin les noves tendències del mercat.

L’ELABORACIÓ

A La Selva s’elabora el pernil segons el procés tradicional. Seleccionen rigorosament la matèria primera i injecten manualment peça a peça la salmorra, aigua saturada en sal, que és el conservant natural. Mantenen l’os dins la peça durant un llarg procés de maduració, aportant al pernil un sabor i textura exquisits. I és que només es necessiten 4 ingredients essencials per elaborar

un pernil cuit únic: pernil de porc, aigua, sal i una mica de sucre. També són especialistes en grall d’indi, ja que treballen diferents especialitats d’aquesta gamma, ja sigui pit o cuixes: fumats, brasejats, reduïts en sal... Finalment, després d’una curada elaboració, produeixen uns productes de gran qualitat, fets a base de peces senceres (peces nobles), i amb un elevat contingut carnic, que ofereix una textura i un sabor excel·lents.

PRODUCTES

La Selva té a disposició del consumidor una llarga gamma de productes xarcuters que no deixen a ningú indiferent. Des de llescats tradicionals de pernil cuit, gall d’indi, llonganissa i xoriç, ns a peces de xarcuteria en llauna o alumini.

EL COMPROMÍS

La qualitat és el seu compromís i la seguretat alimentària és un aspecte molt important per a La Selva, per això s’esforcen per garantir que tots els seus aliments compleixen amb els més alts estàndards de qualitat. A la seva pàgina web podràs trobar una llista de certi cacions que avalen la producció, distribució i qualitat dels productes. Només queda convidar, a tothom que no els conegui encara, a descobrir tots els seus excepcionals productes

C. Església, 9 · 17459 CAMPLLONG (Girona) Tel. 972 463 146

EDescobreix l’essència de la vida rural pirinenca

stès per les valls de la Llosa i Arànser, Lles de Cerdanya és el terme municipal més extens de la comarca de la Cerdanya. Els seus punts cardinals limiten Andorra pel nord, la Serra del Cadí a l’oest i el terme de Mo ntellà-Martinet a l’est, convertint-lo en un municipi de muntanya en estat pur. Des de la línia de crestes del Pirineu ns al riu Segre, és l’indret idoni per practicar l’excursionisme de muntanya, en un entorn com el de l’espai natural protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigcerdòs, que comparteix territori amb l’Alt Urgell.

Un paisatge de somni des de qualsevol punt, amb unes vistes espectaculars de les valls, muntanyes, prats i cases típiques de la Cerdanya

Aquesta zona de gran valor paisatgístic d’estancs glacials i relleus suaus, és un dels principals atractius turístics de la zona entre d’altres. Endinsa’t en aquesta lectura i esbrina amb nosaltres tot l’encant de Lles.

El terme de Lles de Cerdanya comprèn els pobles d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella, petits nuclis on hi trobarem grans tresors a descobrir, naturals i culturals. Visitar les petites esglésies dels pobles, és l’excusa perfecta per descobrir els carrers empedrats i el bell paisatge que envolta el municipi. En aquest sentit, cal destacar la vila de  Músser i l’església romànica de Santa Maria,

un exemple arquitectònic del segle XII, així com el pont del Diable, on segons la llegenda, cada vespre el dimoni passeja en forma de bla de foc i impedeix el pas als vianants. L’antic balneari de Senillers siutat a l’esquerra del riu d’Arànser, recull les aigües de cinc fonts amb característiques diferents, es diu que en aquest balneari, Joan Maragall va escriure l’obra Pirinenques.

Vilella amaga una ruta que et permet observar la bellesa salvatge de la vall de la Llosa, un paisatge de llacs d’origen glacial, de cims rocosos i animals autòctons de la zona, com els cavalls i els isards. Des d’aquí podem arribar al

L’essència de la vida rural pirinenca entre pastures i boscos, racons encisadors, cases de pedra i esglésies romàniques

salt d’aigua del Molí de Salt, en el qual trobem un tram de riu amb gorgs que permeten banyar-s’hi durant els mesos més calorosos, així com visitar els Estanys de la Pera, que con guren un dels sectors lacustres més interessants de la zona durant l’estiu, on poder descansar i gaudir d’una barbacoa a l’aire lliure al refugi de Les Pollineres. Però amb l’arribada del fred i la neu, Lles de Cerdanya ofereix dues de les millors estacions d’esquí nòrdic del Pirineu Català: Aransa i Lles, on no només s’hi pot esquiar, també disposen de senders ben senyalitzats per practicar excursions amb raquetes de neu i activitats per fer en família com la construcció d’iglús.

I com no pot faltar, la gastronomia i el folklore són la base fonamental de la identitat d’un poble. La Cerdanya és famosa pel seu trinxat, un plat amb ingredients bàsics i saborosos com la col,

les patates i cansalada blanca. O el civet de porc senglar, un àpat que recull tota l’essència del bosc i la noblesa de la natura en una obra gastronòmica memorable, que es mengen tant els dies de cada dia com per festes.

Lles de Cerdanya no deixa indiferent a ningú: natura i màgia es troben combinades a la perfecció al laberint màgic de Rocaviva, un museu de més de 600 d’escultures esculpides en roques de granit per Climent Olm. Obres d’art al bell mig del bosc amb un signi cat espiritual i social, que pretén conscienciar a la societat sobre la importància de la naturalesa. Es poden fer visites guiades de diferents temàtiques, espirituals, meditatives, de lluna plena...

HOTELS:

Hotel Mirador (Lles)

Hotel Rural Campi (Mussa)

HOSTALS-FONDES:

Hostal Pas de La Pera (Aransa)

Hostal Restaurant Cal Fuixet (Aransa)

Fonda Domingo (Lles)

Fonda Restaurant Ca l'Abel (Lles)

ALLOTJAMENTS

RURALS:

Cal Rei (Lles)

Cal Sandic (Aransa)

Cal Mateuet (Travesseres)

Cal Rosetó (Aransa)

Ca l'Escolà (Aransa)

RESTAURANTS:

La Coma

Cal Lliuret (Travesseres)

ALBERGS I REFUGIS:

Alberg Can Ribals

Refugi Cap del Rec

BALNEARIS:

Hotel-Balneari Sanillés

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LLES DE CERDANYA

Telèfon 973 515 047

www.lles.ddl.net

i fes una passejada que no et deixarà indiferent!

Convent de Sant Domènec

Plaça de l’Ajuntament

Vila i ha ra. cremat

É s l’antiga plaça del Consolat, ja que des de sempre va acollir la Casa de La Vila o el Consolat. El 1897 Joan Maragall l’anomenà en el seu poema “A muntanya” i a la façana de l’edi ci de l’ajuntament, hi ha una placa del 1961 que el commemora. L’antic edi ci gòtic, seu municipal, fou cremat el 1938 i reconstruït en gran part segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Ros Vila. A la plaça també hi descobrim una escultura dedicada al cavall.

Muralles

Vdata

a ser fundat el 1290 a l’empara de Jaume I de Mallorca i va desaparèixer el 1835 per la desamortització. Es composava de l’església, l’edi ci conventual, el claustre i el cementiri. L’església, d’estil gòtic, es va veure afectada pel terratrèmol del 1428 i fou reedi cada posteriorment. Tornà a utilitzar-se per al culte el 1946. Pel que fa al claustre data d’una reforma del 1603, actualment conserva un lateral que fou arranjat el 1978. La resta del claustre fou destruït durant l’Ocupació Napoleònica.

Plaça de Cabrinetty

ECampanar de Santa Maria

l campanar pertany a l’antiga

FParroquial de Santa era una construcció gòtica que ocupava quasi tota la plaça. Es va començar a construir el 1177 i fou enderrocada el 1936 i el campanar és l’única construcció en peu que queda avui en dia de l’antiga església. Té 35 m d’alçada i al seu cim trobem terrassa amb les millors vistes de la vila i la comarca.

Horaris pujada al campanar:

• Dilluns a divendres de 9.30 a 13.00 h i de 16.30 a 18.30 h

• Dissabte de 10.00 a 13.00 h i de 16.30 a 18.30 h

• Diumenge de 10.00 a 13.00 h

El primer perímetre era del s. de 1873. Casa Descatllar, una

L a primera força documentada és el Castell Montcerdà el 1095. Uns anys més tard, el 1177 s’agrupen habitatges al voltant d’aquest Castell i el rei Alfons I en reconegué la comunitat pròpia. A partir d’aleshores, comença la construcció de la muralla que població.

havia de protegir la nova

XII i XIII i el segon perímetre, més ampli, corresponia al s. XIV. El 1880 va començar l’enderroc de la muralla per permetre el progrés urbanístic de la vila.

ou coneguda com la Plaça Major des del s. XIII i està porxada des del s. XVI. Des del 1910 porta el nom actual, en honor a Josep Cabrinetty, que va ser el cap de la columna de reforç en el Setge Carlí Des del 1880 hi havia una estàtua d’aquest brigadier lliberal, obra de Rossend Nobas, que fou destruïda el 1936 i va ser reposada amb variants el 2012. En aquesl’Hotel Europa, en el hi passà cinc mesos durant el 1911. També s’hi troba l’antiga casa que conserva la creu de Sant Jordi a la façana. Aquesta família protagonitzà històries de bandolers durant els s. XVI i XVII. Finalment, a la plaça també hi que pertanyia a una de les famílies més antigues de La Cerdanya, que actualment acolleix el Casino de Baix o Cercle Agrícola Mercantil.

Casino Ceretà

L’ edi ci fou construït per la Societat del Casino Ceretà i fou inaugurat el 1893 segons el projecte de l’arquitecte Calixte Freixa. El 1904 patí un greu incendi i es va tornar a inaugurar el 1906. Fou con scat per la CNT-FAI durant la Guerra Civil i utilitzat de comuna anarquista Durant molt de temps, el Casino tingué un pes social i cultural molt important, ja que era un notable centre de tertúlies, de representacions teatrals, de varietats i de cinema.

Estany

Museu Cerdà

L a primera notícia documentada que en tenim data del 1260. L’Estany és alimentat per la séquia amb aigua del i des de l’Edat Mitjana és una reserva d’aigua vital per a la vila de . S’hi va fer el primer partit i la sonomia actual prové d’una reforma del 1991. Els populars cignes es van introduir a l’Estany de A partir de les darreries del s. XIX, es va dur a terme el nou , la recreativa, lligada a l’incipient turisme estival. En el seu marc s’hi celebra una festa centenària, presidida per la Vella de l’Estany, que té el seu origen en la “Fiesta Nocturna a la ” celebrada pels pioners de l’es-

L’riu Querol fer Puigcerdà el 1928. tipus d’explotació la Veneciana tiueig a Cerdanya.

edi ci fou construït entre el 1885 i el 1897 com a Convent de les Carmelites Descalces o Convent de Clausura i es va dedicar al Sagrat Cor. Fou ocupat per la comunitat de monges ns al 1982 i el 1993 es van iniciar les obres per adaptar-lo com a seu del futur Museu Cerdà. Aquest centre custodia diferents col·leccions i, al mateix temps, també acull conferències, concerts i altres esdeveniments per donar suport social i turístic a la vila i a la comarca. Pel que fa als espais d’exposició permanent, hi ha un dedicat a la casa i la família cerdana tradicional i “Conventus”.

ÉMare de Déu de Gràcia

El Pou de Glaç

Es una petita capella d’estil gòtic que fou consagrada el 1482 a partir del vot d’Antoni Mercader, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà. Fou malmesa pels Francesos el 1793 i durant la Guerra Civil Espanyola quan el temple es va convertir en magatzem de la CNT. Malgrat tot, ha estat reformada diverses vegades. Rigolisa, destruïda riorment, cià Viñals. dia

ESant Jaume de Rigolisa

ra un antic poble del s. X (any 946) que va pertànyer al Monestir de Cuixà. Hi trobem la Capella de Sant Jaume de Rigolisa, d’estil neogòtic. La capella fou destruïda pels francesos el 1793 i, posteriorment, restaurada per la família Macià Gelbert, segons projecte de Salvador Viñals. L’actual capella fou inaugurada el dia de Sant Jaume el 1887 i el seu campanar té 17 metres d’alçada.

l “Pou de Glaç” és una cambra ubicada just sota la Plaça de l’Ajuntament, també anomenada “Ull de Basilisc”, és probablement un dels elements patrimonials més antics i millor conservats de la vila. S'hi pot accedir a través d’un túnel des de la placeta Josep Pla. La visita al pou de glaç es fa sota reserva a l’ Ocina de Turisme.

DESEMBRE LA VIOLETA

DISSABTE, 03 — 19:30H NIT DE BLUES

CONCERT D’AGUSTÍ MAS BLUES EXPLOSION & KITFLUS + SILVER BLUESERS

DIVENDRES, 09 — 20:00H JOSE CORBACHO

TEATRE — ANTE TODO MUCHA CALMA

DISSABTE, 10 — 18:00H ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES (O DELS MÒBILS)

TEATRE INFANTIL DE MARTA BUCHACA

DISSABTE, 17 — 20:00H

CONCERT — PRIMERÍSSIMA PERSONA

DIMARTS, 20 — 18:00H CONCERT DE NADAL ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA

La Violeta, el centre cultural de referència d’Altafulla i la comarca, ofereix durant el mes de desembre les següents propostes:

NIT DE BLUES AMB: AGUSTÍ MAS BLUES EXPLOSION & KITFLUS + SILVER BLUESERS

03 /12 / 2022 19:30 h Preu:15 €

Una nit de Blues del bo! Amb Agustí Mas Blues Explosion com a plat fort amb convidats de luxe com el teclista de Serrat Josep Mas “Kitflus”, Jordi Blanch al saxo tenor; i Arnau Alonso, segon batería. Gaudirem d’un escenari amb vuit músics i una gran posada en escena amb dues dues bateries.

Una immillorable oportunitat per fer una revisitació a alguns dels grans clàssics del Blues i Blues Rock a través de temes propis i d’algunes versions d’artistes que els han inspirat com B.B. King, Freddie King, Albert King, Albert Collins, Jimi Hendrix, Jeff Beck, Eric Clapton, Allman Brothers, Tedeschi Trucks Band.

Abans, tindrem els Silver Bluesers com a teloners per començar a escalfar l’ambient.

ANTE TODO MUCHA CALMA! AMB JOSE

CORBACHO

09 /12 / 2022 20:00 h Preu:15 €

Després d’uns quants anys de carrera en teatre, cinema i televisió, com a actor, guionista, director, presentador, Jose Corbacho es mostra a ‘Ante todo mucha calma’ molt més lliure, irreverent i gamberro que mai. Vuitanta minuts d’espectacle en què el principal

objectiu és fer riure el públic sense parar.

Aquesta vegada, li ve de gust estar sol. Perquè com li va dir una vegada Pepe Rubianes, “Haces lo que quieres, dices lo que te da la gana y no rindes cuentas a nadie”.

Corbacho ens avança que “A mi sobretot, m’agrada riure’m de mi mateix… És molt terapèutic i m’estalvio uns calerons, perquè en lloc d’anar al sofà d’un psicòleg, vaig a l’escenari . I així de pas després de riure’m de mi mateix, puc riure del món en general. Encara que sobretot el que vull és que vostès riguin. I Molt. Perquè si no riuen, això no tindrà ni punyetera gràcia.”

ALICIA AL PAÍS DE

LES MERAVELLES, DE MARTA BUCHACA

10 /12/ 2022 18:00 h Preu:10 € Un espectacle per nens i famílies

El dia que l’Alícia fa deu anys, li regalen el primer mòbil. El conill blanc, però, l’hi roba i ella haurà de recórrer el país de les meravelles fins arribar al palau dels mòbils per recuperar-lo. Ho aconseguirà? Amb aquest viatge, l’Alícia s’adona que no pot viure com fins ara, que enganxada al mòbil es perd el valor de la comunicació amb les persones que l’envolten.

Comèdia musical sobre l’ús coherent del mòbil entre els infants basada en una versió lliure del clàssic de Lewis Carroll. Un muntatge rabiosament contemporani que integra un sorprenent llenguatge audiovisual per par-

lar de tu a tu amb les noves generacions. Alícia convida a reflexionar al voltant dels canvis comunicatius que genera la tecnologia en les famílies.

“Sospito que aquesta Alícia és un dels millors espectacles familiars que he vist aquesta temporada, i que la meva filla pensa el mateix” Victor Girals de Recomana.cat

“Transmet valors i és actual i divertida, i com a revisió d’un clàssic també permet treballar l’obra de L. Carroll amb els nens més grans” Sara Sánchez, mestra de primària

“Em va semblar una funció molt moderna, actual, dinámica, entretinguda, amb ritme i sentit de l’humor. Les projeccions a l’escenari fan que encara sigui més llaminera a ulls dels nens i nenes” Antoni Martorell, mestre de primària.

CONCERT: JOAN MIQUEL OLIVER

17 / 12 / 2022 20:00 h Preu: 17 €

Si les cançons de Joan Miquel Oliver per a Antònia Font ja havien marcat un remarcable punt d’inflexió en la crònica de la música en català dels inicis de segle, ara l’autor sentia la necessitat d’afirmar-se en primera persona amb una col·lecció cançons on píxels congelats s’alternen amb imatges pertorbadores i la melancolia més elegant. Un cancioner que ens ofereix vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fitipaldi, saltant des d’una foguera marciana instrumental a un so tan efímer com feliç.

D’origen històric, el brou de pollastre ajuda a regenerar-te, aportant un seguit de nutrients beneficiosos pel teu cos

IV declarà que sol es consideraria feliç el dia que a cada casa francesa es fes brou de pollastre o gallina. El va seguir Napoleó III, que va participar en la creació d’establiments especials anomenats Buillons on sols s’hi servia brou, i que encara s’hi conserva algun a París. Sigui d’on sigui, actualment el brou de pollastre és un essencial en la nostra dieta, i més durant les èpoques de fred.

Beneficis d’un bon brou de pollastre

Des de petits, la majoria de pares ens han aconsellat i preparat brous els dies de malestar. Això és perquè el brou és de fàcil digestió i ajuda a calmar el dolor de les articulacions, ja que el component dels ossos de pollastre contenen compostos com la condroïtina i glucosamina que són bene ciosos pel nostre cos. Gràcies a la seva gran composició d’aigua, t’ajuda a mantenir-te hidratati conté minerals com calci i magnesi que mantenen els ossos forts.

Brou de pollastre de Salses Fruits, S&P

Creada fa 24 anys, l’èxit de Salses Fruits, S&P rau en l’esforç i la constància diària d’oferir els millors productes de mercat i proximitat, de producció artesanal i basada en matèries de primeríssima qualitat. El bou de pollastre que elaboren és el de tota la vida, el casolà. Aigua, pollastre, ossos de porc i verdures com api, patates, pastanaga, ceba, porro i un toc de sal, son els que formen aquest aliment tant gustós i bene ciós per a tothom, sense conservants ni colorants. Utilitza’l pel beure’l sol o per preparar deliciosos plats d’arròs o escudella, t’animes?

Amb l’arribada de la tardor i el fred, ve de gust un bon brou de pollastre calent i regenerador, que t’escal el cos des de dins. És l’època ideal per sentir-se a la taula acompanyat d’un àpat com aquest i gaudir del seu gust suau i a la vegada, saborós.

Història del brou

És l’àpat imprescindible

ara que arriba el fred, i Salses Frutis, S&P t’ofereix el de millor qualitat

Aquest aliment té el seu origen al Paleolític, ja que el descobriment de posar una peça de carn o verdures en aigua bullint i comprovar que allò tenia gust, va suposar un canvi històric, ja que comportava un menor desgast de les mandíbules i amb això una millora de la capacitat cranial. Però des del punt de vista gastronòmic, el brou de pollastre sorgeix a França al segle XV, on socialment es considerava l’aliment principal de les cases de pobres ns que Enric

El petit poble d’Ordino al Principat d’Andorra presumeix del seu preciós nucli antic, on hi destaquen les cases amb façanes recobertes de pedra i fusta i teulades de llosa. Està situat a 1.300 metres d’altura i és conegut per ser una destinació ideal per practicar-hi l’esquí i gaudir d’un ambient de muntanya ben autèntic.

Podríem dir que aquesta típica estampa de poble de muntanya dels Pirineus muta en una espècie de conte de Nadal quan arriba el mes de desembre.

Entre el 8 i l’11 de desembre, Ordino, que és Reserva de la Biosfera des del

2020, celebra la tradicional Fira de Nadal convertint tot el poble en un autèntic mercat nadalenc al més estil tirolès.

Varies curiositats fan que aquest mercat sigui un lloc ben especial. La primera és la seva ubicació al centre del poble, distribuït en dues places i al llarg del carrer major. A la plaça major hi destaca un imponent arbre vestit amb les millor garlandes nadalenques i a la plaça de la Closa les casetes de fusta que ofereixen als visitants diferents productes gastronòmics típics d’aquestes festes, com ho són el foie gras, el cava, formatges, torrons,

panettones i un espai on poder tastar una bona tassa de xocolata calenta, vi bullit o una crep feta al moment. Al carrer major també hi trobem casetes de fusta amb una àmplia oferta de productes artesanals i nadalencs, tot un conjunt d’espais que omplen l’ambient festiu.

La segona curiositat és que, paral·lelament al mercat, hi ha un programa d’activitats per a tots els públics que es van desencadenant dia rere dia, amb cantades de nadales de cors i grups locals, concerts a l’Auditori Nacional, gimcanes de recerca del Tió de Nadal, la representació de l’Ossa a l’aire lliure, un teatret fet amb hologrames, espectacles infantils itinerants, xerrades i tallers aptes per a tota la família.

dal, la representació de l’Ossa a l’aire

I la tercera, són les boles per decorar els arbres de Nadal, que cada any se’n crea una de nova i els col·leccionistes s’afanyen a obtenir-les.

A més a més de la Fira de Nadal, la visita a Ordino es pot complementar amb visites guiades als museus; Casa museu d’Areny Plandolit, museu postal, museu de la miniatura i una exposició màgica: “Abracadabra”.

No podem deixar de banda l'estació d’esquí, Ordino Arcalís by GrandValira Resorts que, si la neu ens ho permet, estarà oberta ja per aquestes dates, per acollir els primers esquiadors de la temporada amb una neu fresca i, segons els experts, de les millors del Pirineu

#ordinoesviu #visitordino

ELS MENAIRONS VISITEN

LA MASSANA PER

NADAL

El Bosc dels Menairons es trasllada per Nadal a la plaça de les Fontetes, al bell mig de la Massana, al peu del telecabina que connecta amb l’estació de Pal. A partir del 2 de desembre i ns passat Nadal, hi haurà una ambientació en consonància amb aquests entremaliats éssers. Però no els veurem a simple vista, perquè com que són tímids s’amaguen per diferents indrets de la parròquia.

La Massana convida a tothom a “caçar” menairons, amb un joc virtual a través dels dispositius mòbils. Cada dia, els deu menairons estaran a llocs diferents i el millor de tot és que els participants es podran endur moltes sorpreses: sopars temàtics, nits en allotjaments únics, activitats lúdiques, paneres de productes, jocs per fer en família o amb els amics... i molts més regals!

A més, a la plaça hi haurà concerts d’artistes del país, de diferents estils, que ambientaran el bosc màgic, en el qual segur que us feu unes quantes fotogra es per les vostres xarxes.

L’oferta d’activitats és molt àmplia, sobretot per al públic infantil, que podrà gaudir de tallers i contacontes.

Un punt fort és que totes les activitats són gratuïtes, ja que justament el Comú de la Massana vol que tothom pugui viure la màgia del Nadal.

Un dels plats forts de la Massana és la gastronomia. Els seus restaurants barregen la tradició amb la cuina més creativa. Per les festes nadalenques, han preparat propostes molt originals, que us convidem a tastar.

Apro tant la vostra estada a la Massana us recomanem que no us perdeu la visita al seu patrimoni cultural, com l’església de sant Cristòfol d’Anyós, amb unes vistes impressionants, o el conjunt històric del poble de Pal, amb els seus carrers empedrats envoltats de bordes. L’església de sant Climent de Pal, datada entre els segles XI i XII, presenta un curiós absis quadrat. Si sou amants del romànic, aquesta és una visita obligada.

També us recomanem que seguiu els itineraris marcats per conèixer les seves muntanyes, ja sigui a peu o amb raquetes.

Dins del territori andorrà, hi trobem la parròquia de la Massana, coneguda per les pistes d’esquí de Pal Arinsal, per la bellesa de les seves muntanyes i pel pic més alt del país, el Comapedrosa. Els boscos de la Massana estan habitats per uns personatges mitològics, els menairons, una mena de follets diminuts, treballadors, divertits però, alhora, una mica esquerps. Durant tot l’any, milers de turistes descobreixen la màgia del Bosc dels Menairons, un camí de muntanya on els infants es diverteixen amb aquests fantàstics personatges a través d’una guia de jocs. La bona notícia és que per Nadal, els menairons baixen al centre de la Massana.

Una bona manera per introduir-se als atractius de la Massana és navegant per la web www.visitlamassana.ad, que ofereix la geolocalització, descripcions, fotos i vídeos de tota la seva oferta Sabeu quin és el lema d’aquesta població andorrana?

La Massana, Muntanyes d’Emocions!

I aquest Nadal, hi haurà més emocions que mai, amb el Bosc del Menairons.

Destí neu, experiència Funicamp

Encamp és el lloc ideal per desconnectar i gaudir de la natura en estat pur. El municipi situat al cor del Principat d’Andorra, és a només 10 quilòmetres de la capital i, no obstant això, s’allunya del bullici i el soroll de la ciutat. D’aquí neix part del riu Valira i, a 1.266 metres d’altitud, hi trobem un paisatge pirinenc impressionant, envoltat de cims i boscos que adopten colors i formes diferents segons l’època de l’any. Els seus senders naturals, els llacs cristal·lins i els diferents itineraris culturals que marquen la història d’Encamp, et conviden a descobrir aquest estiu, tots els seus encants.

Encamp està format per la població de Pas de la Casa, a 17 quilòmetres del nucli i considerat com un dels millors eixos comercials del país que fa frontera entre Andorra i França, a 2.050 metres d’altitud.

També el formen 4 nuclis: la Vila, la Mosquera, les Bons i Tremat, cadascun més encantador.

Les Bons acull un conjunt medieval format per una torre de defensa anomenada “La Torre de los Moros” i l’església de Sant Romà del segle XII, que conservava diferents pintures romàniques originals ara exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La Mosquera es troba a l’altra riba del riu Valira i on s’hi troben edi cis interessants com ho és el Museu Etnogrà c de la Casa de Crist, que ofereix l’oportunitat de poder veure com era la vida en una casa humil andorrana durant el segle XIX. També s’hi destaca el Museu Nacional de l’Automòbil, que mostra una narrativa evolutiva dels mètodes de transport durant la història.

El seu Funicamp és la porta d’accés a la riquesa històrica i natural del seu en-

torn pirinenc que l’envolta, i que a l’hivern, el situa a només 15 minuts les pistes d’esquí.

A l’estiu, és el punt de sortida de múltiples rutes a peu i excursions amb guies per descobrir el paisatge i pescar en família.

Un altre dels atractius que disposa són les rutes de senderisme i BTT en plena muntanya, com el camí de les Pardines, que compta amb un jardí botànic i amb la reconstrucció d’una antiga carbonera. És ideal per visitar l’estany d’Engolasters, on hi podem trobar els pescadors de la zona en busca de truites i observar les vistes espectaculars de la vall

ES NIU, PLAER GASTRONÒMIC

del 14 d’octubre a l’11 de desembre a Palafrugell (Baix Empordà).

25a FIRA DE L’OLI VERD DE MAIALS del 19 al 20 de novembre a Maials (Segrià).

FESTIVAL PANORÀMIC

del 20 d’octubre al 27 de novembre a Granollers (Barcelonès).

9es JORNADES DELS FIDEUS ROSSOS del 4 al 20 de novembre a Cambrils (Baix Camp).

MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES

del 5 de novembre al 18 de desembre a les Garrigues (Garrigues)

5a EDICIÓ DE QUINZE VINT-I-DOS del 12 al 26 de novembre Manresa (Bages).

4a FIRA DEL FREDELUC I LA BOTIFARRA el 20 de novembre a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

20è ZOOM FESTIVAL del 22 al 27 de novembre a Igualada (Anoia).

L’OLI NOU DOP SIURANA TARRAGONA els dies 25 i 26 de novembre a Tarragona (Tarragonès).

FIRA DE SANTA LLÚCIA del 25 de novembre al 23 de desembre a Barcelona (Barcelonès).

10è AGLÀ FESTIVAL el 26 de novembre a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors (Baix Camp).

29è FESTIVAL DE CINEMA INDEPENDENT del 18 de novembre al 4 de desembre a Barcelona (Barcelonès).

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CLEMENTINA el 19 de novembre a Alcanar (Montsià).

MERCAT DE NADAL del 25 de novembre al 23 de desembre a Tarragona (Tarragonès).

FIRA DE AGRÍCOLA, RAMADERA I COMERCIAL DE SANT ANDREU el 26 i 27 de novembre a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

FESTIVAL TALARN MUSIC EXPERIENCE

el 2 de desembre a Talarn (Pallars Jussà).

FIRA DE NADAL del 2 a l’11 de desembre a Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

8a FIRA DEL TIÓ el 3 de desembre a Solsona (Solsonès).

FESTA DEL TIÓ del 3 de desembre al 8 de gener a Mura (Bages).

LA VIOLETA del 3 al 20 de desembre a Altafulla (Tarragonès).

FIRA DE SANTA LLÚCIA A CANYELLES el 3 i 4 de desembre a Canyelles (Garraf).

FIRA DEL PESSEBRE del 3 al 7 de desembre a Olot (Garrotxa).

60a FIRA DE MOSTRES D’AMPOSTA del 4 al 8 de desembre a Amposta (Montsià).

FIRA D’ARTESANS I BROCANTERS del 8 de desembre al 4 de gener a Vic (Osona).

FIRA DE NADAL D’ORDINO

del 8 a l’11 de desembre a Ordino (Andorra).

15a FIRA DE LA TÒFONA el 17 i 18 de desembre a Centelles (Osona).

FIRA DEL GALL el 17 i 18 de desembre a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

MERCAT DE NADAL I MOTIUS NADALENCS el 17 i 18 de desembre a Valls (Alt Camp).

CIRCUIT 55-84

LA FUSTERIA DEL CASAT

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )

Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida )

Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n

25526 CARDET ( Lleida )

Reserves: 629 792 476

CASA MACIÀ el Pallars Jussà

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n

25594 RONÍ ( Lleida )

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)

Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

CASA FARRÉ l'Alta Ribagorça
Osona

,

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES

C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS

C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres

Tel. 972 514 431

CADAQUÉS

C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

EMPURIA BRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

LLANÇÀ

C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES

Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA

Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT

Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert

Tel. 973 690 402

Oficines de Turisme

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22

Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera

Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada

Tel. 93 805 15 85

CALAF

Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA

C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10

Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP

CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

PRADES

C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS

Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA

Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA

C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL

Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA

Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES

Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT

Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifi ci Torre Maria)

Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS

Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS

C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380 PLATJA D'ARÓ

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ

Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA

C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ

C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT

C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL

Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ

C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÒSOL

Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665

ALP

C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA

C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542 CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES

Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES

Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

ARBECA

C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot

Tel. 972 274 900

BESALÚ

C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT

C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró · Tel. 93 744 16 16

ALELLA

C/Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta

Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

Oficines de Turisme

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÈNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC

Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA

C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s/n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Areà de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA

C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA

Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES

C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC

C/Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODÓN

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES

Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE

RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILASECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU

Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA

C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA

Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES

Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA

C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.