El Barroc La música en majúscules
El tocador de llaüt de Caravaggio. Museu de l’Ermitage (Sant Petersburg)
Índex Introducció Cronologia El precedent Passions i fantasia Canvi de llenguatge Instruments Formes musicals Coda
Planta de Sant Pere del Vaticà.
Cronologia
1600 Alguns fets...
Època de canvis i desordres Monarquies Absolutes Revolució científica Esplendor artística Perla irregular
1750
El que deixem enrere... Etapa
Centre de la cosmovisi贸
Edat Mitjana (s. V- XV)
Renaixement (s. XV- XVI)
D茅u
Realitat
Passions i Fantasia L’ésser humà no és un retrat de Déu ni l’ideal de bellesa, subjecte sensible i crític. Luxe, abundància i extrems. S’amplien les fronteres de la realitat gràcies a la fantasia. Impuls dionisíac vitalista.
Vedro con mio diletto de Vivaldi. Dionís de Caravaggio i detall de l’Èxtasi de Santa Teresa de Bernini
La doctrina dels afectes Descartes sintetitza sis afectes bàsics: Admiració/ Amor/ Odi/ Desig/ Alegria/ Tristesa. Harmonia: Dimensió vertical de la música. Simultaneïtat del so. Mode: Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
Mode
Major
Menor
Harmonia
Consonància
Dissonància
Registre
Agut
Greu
Ràpid (Allegro)
Lent (Mesto)
Legato
Staccato
Tempo Fraseig
Tempo: Velocitat mitjana d’execució de la música. Fraseig: Tècnica de frasejar
Els contrastos Moviment i repòs/ Calma i agitació/ Instant i infinitud/ Clar i obscur Agut i greu/ ràpid i lent/ conjut i solista/ Natural i ornamentat/ Vocal i instrumental/ piano i forte
Música pels reials focs d’artifici, Händel. El geògraf, Vermeer Apol·lo i Dafne,Bernini
El simbolisme Motiu BACH: Subjete de la fuga Die Kunst der Fuge. Transposició del motiu: baixar un semitò, pujar una tercera menor, baixar un semitò
Manuscrit de La Passió segons Sant Mateu de Bach
In ictu oculi, Juan de Valdés Leal
L’ordenació numèrica defineix el tot musical. L’harmonia de les esferes és música, i tota la música simbolitza alhora l’ordenació de l’Univers.
L’òpera Teatre grec Camerata Bardi Castrats Orfeo, favola in musica de Monteverdi Lascia ch’ io pianga Händel Obertura
Recitatiu
Ària
Dansa
Fragments de L’Orfeu. Cor
min 15:38
Canvi de llenguatge Compàs Baix continu (xifrat) Improvisació i ornaments Mode major i mode menor
Cànon de Pachelbel i Agitata da due venti Vivaldi.
Instruments Clave ben temperat. Llibre 1 de Bach i Toccata quinta de Frescobaldi
Teclats Clavicèmbal o clavecĂ
Orgue
Violí Comparteix amb la veu l’expressivitat de la melodia. Virtuosisme Luthiers: Amati, Guarnieri, Stradivari → Ciutat de Cremona, Llombardia L’Hivern de Les quatre estacions de Vivaldi
Conjunt Orquestra
Cambra: Quartet de corda
Formes musicals Música profana Solista
Sonata per a solista
igual que la tocata però per instruments de corda (sobretot el violí).
Tocata
composició lliure, virtuosística, pensada per instrument de teclat (orgue o clavecí).
Preludi
també de caràcter lliure i pensada per introduir d’altres composicions
Fuga
composició contrapuntística per excel·lència a vàries veus.
Clave ben temperat. Llibre 1 de Bach
Conjunt
Cambra
Orquestra
Sonata per a solista i baix continu
Tres instruments
Sonata a trio
Dos solistes i baix continu. Quatre Instruments
Suite (a vegades solista)
Encadenament de danses. Per escoltar
Concert
Suite nĂşm 1 per violoncel sol i Concert de Brandenburg nĂşm 5 de Bach
Concerto Grosso
Concertino + Ripieno
Concert per a solista
Solista + Orquestra
Música religiosa Coral
Reforma protestant Luterana Alemany Textura homofònica
Oratori
Similar a l’òpera Temàtica religiosa Sense vestuari ni escenografia Passió: sobre la passió i mort de Crist
Cantata
Text reiligiós Acompanyament instrumental, amb un o més solistes, amb cor o sense o només amb cor.
Missa
Cinc parts de l’ordinari (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei)
El Messies de Händel: Every valley shall be exalted (Ària), Behold, a virgin shall conceive (Recitatiu) i And the glory of the Lord (Cor)
Coda Relectures... Pina Bausch When I’m laid in earth de Purcell a Café Müller