Nietzsche Història de la Filosofia 2n de batxillerat
Vida i obra
Biografia
Etapes del pensament i obres 1. De la filologia a la filosofia ( 1878) ● El naixement de la tragèdia (1872) ● Consideracions intempestives (1873-76) 2. Autocrítica (1878-1882) ● Humà, massa humà (1878) ● Aurora (1881) ● La gaia ciència (1882) 3. L’afirmació de la vida ( 1883-1885) ● Així parlà Zartustra (1883) 4. La negació (1885-1889) ● La genealogia de la moral (1887) ● Més enllà del bé i del mal ● L’anticrist ● El crepuscle dels ídols ● La voluntat de poder (materials preparatoris, queda inacabada)
Documental BBC
5. Malaltia (1889 – 1900)
Influències - Nietzsche parla sovint dels esperits lliures Presocràtics i sofistes
- Aquells no contaminats pel Nihilisme/ Als quals
adreça la seva reflexió/ Marginats pel corrent oficial/ Han propugnat que la vida – entensa com a joc i festa- tingui un lloc en la filosofia/ Materialistes i sensualistes
L’esquerra hegeliana
El camí que puja i el camí que baixa són un i el mateix camí (Heràclit)
Schopenhauer
El món com a voluntat i representació
Wagner
1
Wagner 1813 - 1883
- Nietzsche té una relació molt estreta amb Richard Wagner i Còsima Liszt. - Esperança del canvi cultural
- Parsifal Cristianisme
- Artista creador (pares teatre grec arcaic)
- Antisemitisme
- Esperit lliure - Revelador del misteri de la vida - Obra d’art total = òpera a Bayreuth - Intuïció del übermensch (home total) - Recuperació de la mitologia popular alemanya.
- Obsessió pels diners - Narcissisme - Pessimista - Patriotisme = incompatible amb el caràcter festiu i dionisíac del superhome. - Tetrologia (L’anell del Nibelung)
Cosima Lizst - Símbol Ariadna que condueix a Teseu pel laberint i el salva. - L’acosta a Dionís. - Amor platònic i innocent.
Übermensch Lou Andreas-Salomé Interpretació de la crítica feminista
-
Amor romàntic Esperit lliure Inspiració Valentia
“No puc viure d’acord amb cap exemple, ni representaré mai un exemple per a ningú, però en canvi donaré forma a la meva pròpia vida, d’acord amb mi mateixa, això síque ho faré, passi el que passi.”
2
Schopenhauer El món com a voluntat i representació 1819
- En contra del que defensava l’idealisme absolut de Hegel (1770-1831 ) Schopenhauer pensa que la història de la humanitat no mostra cap progrés ni millora. - Història = repetició avorrida del mateix drama Representació -
Totes valen el mateix Són somni Falses Insubstancials
Voluntat - Vertadera realitat - No representada - La raó no en fa una posada en escena més sinó que és viscuda per la voluntat. - Còsmica i material - Destí que ens domina - Es manifesta i es fa objectiva en graus diversos des dels éssers inanimats fins l’ésser humà. - Força sense objectiu - Caràcter irracional - Fonament últim
- Malgrat el món de les representacions és una carcassa buida, la voluntat està condemnada a materialitzar-se en representacions i, per tant, qualsevol esforç de la voluntat és igual d’inútil i l’ésser humà roman condemnat al fracàs. Excepte!
Art i música
- Manifesten el misteri de la vida - Apropen l’ésser humà a la voluntat lliure - L’alliberen del pessimisme destructor - Consol del filòsof
“Sense música la vida seria un error.” Nietzsche
- La música és l’art suprem en la mesura que és forma immaterial. Com que el dolor es vincula a la matèria i en la música no n’hi ha, la música es constitueix com l’art consolador per excel·lència.
Concepte voluntat en Schopenhauer
Concepte voluntat de poder en Nietzsche
- Pessimisme
- Optimisme
- Voluntat com a autoconservació
- Voluntat com a superació - Voluntat com a creativitat alegra.
“Aquesta voluntat, que és l’única cosa en si, l’únic veritablement real, l’únic originari i matafísic, en un món en què totes les altres coses no són més que fenòmens, és a dir, mera representació, aquesta voluntat, com dic, dóna a cada cosa, sigui la que sigui, la força perquè pugui existir i obrar.” Schopenhauer
- força còsmica. - no és metafísica ni abstracta sinó real i material. - és una força immanent, terrenal. - irracional (¿és l’Ics-Allò de les dues tòpiques de Freud?) - és creació sense meta. - és necessària i no lliure. - és diferència i no igualtat. - és una força creativa i autosuficient.
Genealogia El naixement de la tragèdia, 1872/ Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, 1873 / La genealogia de la moral. Un escrit polèmic, 1887 • El mètode genealògic de Nietzsche és un pensar que consisteix en anar o descendir a les fonts. Exemple A La genealogia de la moral, Nietzsche es pregunta per dels nostres conceptes morals.
l’origen
La genealogia no és simplement una història (encara que pot, o millor ha de, suposarne una) sinó un capbussar-se en el ser de l’home com a ésser històric. - no només vol reconstruir el moment i la situació originaris dels esdeveniments. La genealogia vol descobriment i actitud crítica, perquè cerca al mateix temps “el valor de l’origen i l’origen dels valors, oposant-se tant al caràcter absolut dels valors com al seu caràcter relatiu o utilitari”.
(G. Deleuze, Nietzsche i la filosofia, Anagrama, Barcelona, 1986).
El naixement de la tragèdia, 1872 - Tema: la tragèdia grega per a Nietzsche és símbol de creativitat. - S’oposa a la classificació de la història grega i a la valoració que se’n fa: Grècia arcaica (VII-VI aC.)
considerada com una etapa obscura
Grècia clàssica (V-IV aC.)
considerada com una etapa gloriosa, i època de Pèricles, Sòcrates i Plató
Grècia hel·lenística (III aC.)
considerada com una etapa decadent
-Considera que la millor època és l’arcaica - savis com Heràclit - apareix el teatre tràgic, considerat pura
creativitat - El s.V amb l’intel·lectualisme de Sòcrates i el racionalisme idealista de Plató, signifiquen l’inici de l’immens error que ha estat la cultura occidental
Comparaci贸 Apol路lo/ Dion铆s
“Amb les dues divinitats de l’art, Apol·lo i Dionís, enllaça el nostre coneixement que, en el món grec, subsisteix una enorme oposició –d’origen i d’objectiusentre l’art de l’estatuer, l’art apol·lini, i l’art no-estatuari de la música, com l’art de Dionís; aquests dos instints, tan diferents, van l’un al costat de l’altre, generalment en oberta desavinença entre ells, tot provocant-se mútuament a parir cada vegada fruits nous més vigorosos, a fi de perpetuar en ells la lluita d’aquella oposició, sobre la qual la paraula comuna “art” només fa de pont aparentment; fins que finalment per un miraculós acte metafísic, ambdós instints apareixen aparellats entre ells, i en aquest aparellament acaben engendrant l’obra d’art -que és tan dionisíaca com apol·línia- de la tragèdia àtica.” F. Nietzsche, El naixement de la tragèdia
Conceptes de la filosofia de Nietzsche
La mort de Déu
- A La gaia ciència apareix el tema de la mort de Déu i el reprèn en el Així parlà Zaratustra. - Representa el fi de tota concepció idealista, el final de la metafísica occidental. ●
●
Negació de tots els mons inventats per la religió. gran mentida que converteix la vida en una mera ombra.
- La idea de Déu, entesa com a fonament del món vertader, és la gran enemiga. - L’esperit lliure és aquell capaç de perdre-li el respecte, capaç d’assumir que Déu ha mort, capaç d’assumir que s’ha d’acabar amb el món vertader. ●
- Cal acabar amb la metafísica i acceptar que res ha de posarse al seu lloc. - De res serviria substituir la idea de Déu per les d’humanitat, ciència, racionalitat, tècnica o altres substituts.
ja no hi haurà dicotomia entre món vertader i món de les aparences.
La nit transfigurada Schรถnberg
Nihilisme - Del llatí “nihil” “no res” - Per a Nietzsche el nihilisme no és una teoria sinó una manera de viure, de sentir i d’actuar. - És una malaltia ●
Moviment propi de la història de la cultura occidental
●
Línia errònia de la cultura occidental des de Sòcrates fins ara mateix.
●
Consicència dissortada i a la manca de capacitat de crear que caracteritza l’home occidental
- Tots estem immersos en el nihilisme que ha forjat el llenguatge filosòfic i la manera d’entendre el món - ressentida, pessimista, enquimerada a cercar el sentit de la vida fora de la vida
Entre el superhome i l’últim home -
La mort de Déu engendra un moviment ambigu: condició del naixement del superhome però és també la condició de l’aparició de l’últim home.
-”poll inestingible” que és el més durador i el més menyspreable - Es contenta amb un mer pragmatisme, cientifisme o tecnocràcia - El que ha substituït Déu per la seva comoditat - Un home la vida del qual, sense Déu, manca de sentit, i que representa la ruïna de la civilització i és la culminació de la decadència.
Assumir la mort de Déu implica saber que s’està sense bruíxola, sense valors.
- És el nihilisme que, en el seu aspecte negatiu , condueix a una anihilació dels valors vitals. - Tanmateix, en la mesura que es mostra que no hi ha realment valors fundats fora de la vida, el nihilisme és positiu, perquè només en absència de tot valor es fa patent la necessitat de distanciar-se dels antics valors i escometre la seva transvaloració. El reconeixement ple de l’absència de sentit és la condició perquè pugui un sentit que no ha de justificar-se fora de si. Aquesta és la base que permet l’aparició del superhome: un déu terrenal
sorgir
Tipus de nihilisme Nihilisme negatiu
Nihilisme positiu
Nihilisme passiu
Tedi vital
L’home superior
Budisme
- conseqüència necessària del - Propi de la cultura europea - Nihilisme que ja no busca desplegament de la religió post-nietzscheana. substituts de Déu jueva (i de la seva derivada - L’esperit lliure de l’home - També prescindeix del seu lloc cristiana) superior ocupa el lloc de Déu buit, i prefereix quedar-se - Déu se sent ja com una amb altres substituts (com la sense Déu i sense màscara del no-res. ciència, la política, la nació , la transcendència. fiosofia…) - Conceptes de desesperació i - És el moment de la consciència - Conceptes de nihilisme reactiu desorientació budista, de la feliç quietud i d’inquietud (l’home es replega sobre si mateix i viu la seva plenitud) - No és negatiu ni positiu, perquè no compta per res amb l’exterior. - És pura passivitat, i no pas acció desproecupada i alegre
La voluntat de poder (Der Wille Zur Macht) Perspectiva del superhome La mort de Déu com a reconeixement d’absència de sentit és la condició perquè pugui sorgir la presència de l’esdevenir que no ha de justificarse fora de si per cap sentit transcendent
s’expressa com a voluntat de poder o essència de la vida, i com a pluralitat de perspectives.
<< En el fondo todo hombre sabe muy bien que sólo está una vez, en cuanto ejemplar único, sobre la tierra y que ningún azar, por singular que sea, reunirá nuevamente, en una sola unidad, eso que él mismo es, un material tan asombrosamente diverso. Lo sabe pero lo esconde, como si se tratara de un remordimiento de conciencia.>>
Comparació Schopenhauer
●
L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més.
- La voluntat de poder de Nietzsche s’oposa a la mera voluntat de viure de Schopenhauer. ●
●
●
Per a Schopenhauer la voluntat (de viure) és un cec impuls còsmic irracional que domina tota la natura i es manifesta en tots els seus dominis, perseguint només la seva perpetuació. Schopenhauer considera la necessitat d’apartar-se d’aquest impuls i renunciar a ell a la manera de l’ascetisme budista. Per a Nietzsche la posició pessimista de Schopenhauer és encara expressió d’una actitud reactiva i ressentida contra la vida.
Impuls còsmic - La vida és un cas particular d’aquest vast impuls que és la voluntat de poder. - Biològic, orgànic - la cultura no pot ser una reacció contra la vida - Expressió de la consumació i superació del nihilisme - Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa del ser, i que, com a principi afirmatiu està situat més enllà del bé i del mal.
Cap connotació política no és un desig de poder polític o d’un afany de domini social - Epressa només el dinamisme del qual la vida n’és la seva manifestació, no sotmès a cap poder exterior, a cap déu, ni a cap valor superior al de la pròpia vida. -
És creació - És l’impuls que condueix a trobar la forma superior de tot el que existeix i afirmar l’etern retorn, que separa les formes superiors, afirmatives, de les formes inferiors i reactives.
Genealogia de la moral
La genealogia de la moral, 1887
Primera dissertació
Segona dissertació
Tercera dissertació
“Bo i pervers”, “Bo i dolent” “culpa”, “mala consciència” Què signifiquen els dieals i aspectes familiars ascètics? Dues actituds - El sacerdot cristià (la - EL sacerdot ascètic psíquiques: Senyors i interiorització de la culpa i esclaus (forts i febles) la mala consicència i el mea - Els ideals ascètics: la culpa) ciència, la filosofia i - La moral del ramat l’Estat - El sacerdot ascètic i el - Acció i reacció nihilisme (positiu) -
- Sentiment i ressentiment - El sacerdot jueu - La revolta dels esclaus (capgirar la mirada; la culpa a l’exterior – és culpa teva-)
- La dissociació
Actitud psĂquica (moral) dels forts i dels febles
La revolta dels esclaus - Quan el ressentiment esdevé creador - contradicció: negar es converteix en afirmar i crear - Es capgira la mirada: allò que era psicològicament desagradable (ser feble) passa a ser moralment bo… allò que era piscològicament agradable (ser fort) passa a ser moralment dolent - La transformació dels conceptes - S’ha introduït (inventat) la valoració moral i els seus concepte “ Allà on hi ha ramats, és l’instint de feblesa el que ha volgut el ramat i la intel·ligència del sacerdot, el que l’ha organitzat…”
No hi ha un ordre immutable de valors morals: “Els
fenòmens morals existeixen, només hi ha una interpretació moral dels fenòmens.”
-Per això hem de situar-nos més enllà del bé i del mal. - Això no vol dir que tots els codis morals són legítims.
- Nietzsche diu que tot i que no hi ha codis morals vertaders i d’altres falsos, sí que hi ha una moral a favor de la vida i també una moral de l’altra vida, una moral dels esclaus o febles, d’aquells que diuen no a la vida terrenal. - Com que no podien participar en els valors alegres i jovials dels poderososo, els febles, vençuts per la vida, han inventat un més enllà on poder trobar consol o compensació de les misèries que han hagut de patir en l’existència terrenal.
no
L’home i el superhome [Programa filosòfic més enllà de la crítica: el superhome i l’etern retorn] - Ha superat els valors culturals caducats - És fruit d’una evolució: des del cuc fins a l’etern retorn - no es tracta de deixar uns valors per establir-se en uns altres, sinó de viure en una actitud d’etern canvi. -Constant superació: mai arriba, sempre està en canvi ascendent.
De les tres metamorfosis - Primer discurs del profeta a l’Així parlà Zaratustra - Les 3 transformacions de l’esperit per les que passa l’home:
Ha vençut al drac
Metamorfosis
L’home superior
●
●
●
●
Nihilista positiu Inconsicentment busca substituts de Déu però sap que se n’ha de desfer Se sent buit Nietzsche el ambivalent.
valora
L’últim home
- Animal de ramat uniformitzat - Poll inextingible
de
forma
El pont cap al superhome - Vençuts tots els ídols, Zaratustra es mira al mirall i s’espanta perquè dins seu només hi veu el dimoni de la negativitat, el nihilista que no ha superat l’esperit de feixuguesa, negatiu i descendent.
- Des de l’home superior i la debilitat de l’últim home apareix el superhome d’una manera fulgurant. - Amb el superhome es trenquen totes les imatges de l’home, perquè serà tan diferent de l’home com l’home de l’animal. - Salt: no hi ha continuitat dialèctica entre l’home reactiu i l’home autosuficient
Característiques del súper home Afirmatiu Només segueix la naturalesa Es mou per la vida Busca dominar sense referència als altres Com un llampec que només fa mal de forma innocent No es mou per compassió ni solidaritat (no reactiu) És el sentit de la terra L’egoisme del nen sa que sempre vol transformar-se en vida
La transmutació dels valors. Com construir el superhome. La vida com a únic valor - La transmutació dels valors no és una inversió - Buscar uns valors que valguin per si mateixos sense referents. - Fonamentar els valors en la vida - L’últim home s’adona que no hi ha més enllà, només queda la remor profunda de la vida, on ha de tornar, més enllà del bé i del mal. - Acceptació de la realitat sense jutjarla. - Només l’acceptació de la vida amb amor constitueix un valor - A Zaratustra li dol l’home perquè se l’estima i desitja que trobi el seu camí.
<< Tot el que es fa amb amor, es fa més enllà del bé i del mal>> Nietzsche
L’etern retorn - Zaratustra després d’haver-se refugiat en la seva solitud, comprèn l’etern retorn. - Només ens podem enfrontar a la teoria de forma intuïtiva, mitjançant metàfores. - Sentits de l’etern retorn: Hipòtesi cíclico-cosmològica Hipòtesi física: com a infinitud còsmica l’etern retorn i la causalitat (subjecció al destí, seguim una força que ens empeny a actuar) Hipòtesi filosòfica: com a amor al temps Hipòtesi psicològica: moment privilegiat
com
l’experiència
d’un
Hipòtesi ètico-nietzscheana: el compromís amb la vida
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Llenguatge Ens allunya del món real El poder del llenguatge sobre els humans neix de la inconsciència. És una metàfora ● signe que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella
Presó - Els conceptes tenen exclusivament lingüística
una
existència
- Ens impedeix veure la realitat del món (el món és una força) Nou ordre (vs. Caos) en el real - és més còmode. - domesticació del món.
Ficció - Creiem en la ficció de la cultura, el gran espectacle que ens envolta. - No és útil per a comunicar-se sinó per a imposar-se i dominar els altres perquè no comuniquen la realitat de les coses. - En el fet de donar nom creiem que ja dominem el poder de les coses, la ficció del donar nom ens permet evitar el dolor que ens produiria el coneixement de la realitat
Individual/ Col·lectiu - El llenguatge és una construcció que ha de servir col·lectivament = ficció col·lectiva. - perquè ens fa oblidar allò que de personal i intransferible hi ha en la realitat mateixa. - El fet de passar per alt allò individual i allò real ens lliura el concepte, i també la forma, mentre que la natura no coneix formes ni conceptes, ni tampoc, per tant, cap mena de gèneres, sinó solament una realitat inaccessible i indefinible per a nosaltres... - Voler convertir en llenguatge el que com a tal és inaprehensible i no reductible a concepte (el món com a poder) significa degradarlo, rebaixar-lo.
reduït
Igual/ Desigual - Tot concepte sorgeix de la igualació d’allò desigual - falsedat bàsica: la de creure que els mateixos mots signifiquen el mateix per a individus que, en realitat, els omplen de significats molt diversos. - cada paraula ressona diferent per a individus que han viscut experiències molt diverses i no hi ha dos llenguatges idèntics
<< Sempre que els homes de les primeres edats situaven una paraula, creien haver realitzat un descobriment, creien haver resolt el problema; i el que havien fet era dificultar la solució. Ara, per tal d’aconseguir el coneixement, cal empassegar constantment amb paraules que s’han fet eternes i dures com la pedra, tant que fins i tot és més fàcil trencar una pedra que trencar una paraula.>> Aurora (1881)
<< Darrer escepticisme- - ¿Què són al capdavall les veritats de l’home? Són els errors irrefutables de l’home.>> La gaia ciència (1882)
Realitat canviant estímul nerviós= sensació imatge paraula
sensacions: pròpies i intransferibles De les imatges en fem conceptes: així les refredem i els hi donem una aparença d’immutabilitat, d’eternitat i de perfecció.
El llenguatge deforma tant com forma, ens sedueix i redueix la realitat a paraula, fentnos passar finalment la ficció per realitat.
Veritat
Forma de poder - No està construïda per conceptes sinó per forces -construcció feta de forma interessada que hem acabat prenent com a veritat més per un acte de fe que per una anàlisi racional. - intensitat que expressa la força de la voluntat de poder. - Prejudici - No és una idea en el sentit platònic.
<< Els
animals llestos que inventaren el coneixement són éssers que han construït el llenguatge com a eina per a dominar el món i fer-se’l seu>>
La vida - La veritat només pot provenir de la vida i ha de ser entesa com una expansió de la vida. - El que considerem veritat és una mentida. << Les veritats són il·lusions de les quals hom ha oblidat que ho són, metàfores que han esdevingut desgastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara ja no considerem com a monedes sinó com a metall. >>
<<L’ésser humà mateix, però, té una invencible tendència a deixar-se enganyar, i es troba com encisat de felicitat quan el rapsode li conta faules èpiques com si foren vertaderes, o quen l’actor fa de rei en l’obra de teatre amb més realesa de la que li mostra la realitat. >>
Moral
Extramoral
- el llenguatge que divideix -
mots com bo/dolent
- aquest ús moral neix de la feblesa: ● - la rancúnia, del ressentiment dels febles que no tenen poder en sentit ple – en la mesura que no són amos de la seva pròpia vida- Els febles construeixen la moral com a forma de defensa de la seva feblesa - Qui necessita fer ús del llenguatge de la moral és que no té poder
- Sentit referit al coneixement - La gramàtica actua com una mena d’ulleres que ens obliguen a mirar el món d’una determinada manera, desenfocant-lo, convertint la pluralitat –diversitat de les coses- en la falsa unitat dels conceptes. - Per la nostra constitució física (sentits) som incapaços d’accedir al coneixement autèntic - No ens podem conèixer ni a nosaltres mateixos.
Extramoral... Doble capacitat del llenguatge ●
●
La gramàtica dóna al món un ordre que ens permet creure que podem dominar el món i que podem fer nostre el poder, la voluntat de poder, que es posa de manifest en tot el que és viu. remet a un metallenguatge ● - no “diu” sinó que “imposa”
Convenció - El llenguatge a diferència de les sensacions i de les imatges no pertany a l’ordre de la naturalesa sinó al de la convenció. - De la mateixa manera que la paraula “taula” no és una taula, tampoc la paraula “veritat” no defineix la veritat.
taula
Degradació moralitzant gregària - Conseqüència de l’ ús extramoral del llenguatge. - Establiment de la veritat social: l’ús d’una paraula o altra donarà al nostre pensament el caràcter vertader o fals. - Veritat moral ha dominat fins ara en la filosofia
<< En l’ésser humà aquest art de la ficció arriba al súmmum: ací l’engany, la llagoteria, la mentida i el frau, la difamació, l’escenificació, la vida d’esplendors manllevats, el fet d’anar disfressat, la convenció encobridora, la representació teatral davant dels altres i d’un mateix, en poques paraules, el continu borinoteig al voltant de la flama de la vanitat és la norma i la llei, tant que quasi no hi ha res més inconcebible que la manera en què es pogués introduir entre els humans un impuls sincer i pur vers la veritat. >>
Alternatives: l’art i el mite - La capacitat humana per a crear metàfores és un impuls fonamental que l’ésser humà no pot deixar de banda en cap moment, perquè amb això deixaria de banda l’ésser humà mateix. - L’art i el mite també són formes significatives de la metàfora i en aquest sentit resulten, si no alliberadors, sí consoladors. - Cal la substitució de l’home racional per l’home intuïtiu
Crítica a la metafísica occidental i a la teoria del coneixement - Quan es perd de vista la intuïció i hom s’afirma com a posseïdor de la racionalitat, de la veritat i de la ciència es cau en el domini de la ficció. - Només l’home intuïtiu és capaç de suportar el dolor del món perquè no s’enganya a si mateix. - Saber que el llenguatge i, per tant, la veritat és una màscara ens fa ser alhora més solitaris i més lliures. - Però no podem deixar d’emprar el llenguatge per a fer-ne la crítica. El llenguatge forma conceptes i els conceptes degraden la vida (que és un poder, una força i no un concepte) però només a través dels conceptes podem criticar-lo - El llenguatge no és neutral ni objectiu ni expressió de la raó sinó construcció i ficció.
Perspectivisme: - Aquesta “veritat” procedeix d’allò que Nietzsche anomena perspectivisme. Per a ell conèixer no és més que interpretar els fets; el món de les aparences pot ser interpretat de moltes maneres (tantes com éssers humans hi ha), segons la perspectiva des d’on la fem.
- Interpetar és subjectivitzar, depèn sempre d’un punt de vista. La veritat de què estem acostumats a parlar depèn, així, d’un punt de vista que s’ha imposat a través del costum, i ens ajuda a viure perquè és útil. Però no és més que una mentida enganyadora, una ficció, una mentida en sentit extramoral.