Mill Història de la Filosofia 2n de batxillerat
Biografia i influències
Biografia
Fotocòpia document
Influències El pensament de John Stuart Mill és una filosofia moral i una teoria política i social que troba els seus fonaments en:
1
Tradició Hedonista (Epicur 341 – 270 aC) En la situació de crisi que es va viure a l’època hel·lènica, els filòsofs van buscar la felicitat i, els epicuris consideraren que el seu principal component és el plaer (hedoné). L’Escola del Jardí. Vídeo
2
Tradició Empirista Britànica El pensament de Locke, Hobbes, Berkeley i Hume on preval l’experiència com a font de coneixement.
3
Filosofia pràctica utilitarista - Des de Francis Hutcheson (1694-1746) considerat el pare de la Il·lustració Escocesa, porta fins l’obra de Jeremy Bentham (1773-1836) i J. S. Mill (1806-1873). ●
formula l’anomenat principi d’utilitat, segons el qual una acció és bona si afavoreix l’increment de la felicitat i dolenta si contribueix a la seva disminució.
●
Adopta una posició hedonista i identifica la felicitat amb el plaer i la infelicitat amb el dolor.
●
Dos únics principis: plaer i dolor
●
S’oposa al puritanisme anglès que defensava el rebuig dels plaers materials i sensorials.
●
Defensa ventall més ampli de llibertats (llibertat personal, la d’expressió, la reivindicació de la igualtat legal entre homes i dones, l’abolició de l’esclavitud, la negació dels càstigs físics, la crítica a la pena capital, llibertat econòmica i del lliure començ, la llibertat religiosa i la separació entre Església i Estat.
-
- Atenta a l’aspecte pràctic de la filosofia
-
- interessada per l’estudi dels fonaments de la filosofia moral i política i, fins i tot, per la qüestió de la felicitat personal de l’individu en tant que pot veure’s contraposada a la de la comunitat.
4 -
Liberalisme i Escola d’Economia Política El liberalisme presenta dos vessants:
Polític
- s’oposa frontalment a la divisió social de l’Antic Règim en estaments, a l’absolutisme reial i als privilegis de la noblesa i de l’Església. ● El liberalisme posa a l’abast de la burgesia les llibertats polítiques (drets de reunió i d’associació, elecció de governants) ● La legalitat liberal reflecteix l’esperit amb què els revolucionaris francesos s’havien alçat contra l’Antic Règim i afirma la llibertat individual de tothom.
Econòmic
- converteix l’interès individual en el motor de l’activitat productiva i per defensar i legitimar moralment l’obtenció del màxim benefici individual. - afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social i consagra la llei de l’oferta i la demanda. - Adam Smith: Els estats són rics segons els productes i mercaderies que produeixen i porten mercat. Lliurecanvisme: l’Estat ha d’evitar les fronteres econòmiques. - David Ricardo: Salari ha de ser aquell mínim que garanteixi la subsistència del treballador seva reproducció, però mai tan alt que afavoreixi un augment d ela població. El treball humà s’assimila a una mercaderia més que concorre en el mercat capitalista.
al i la
5
New Harmony d’Owen
6
Socialisme utòpic
-
l'utopisme té una visió positiva de la Història i de l'home, que és considerat bo per naturalesa. Per això posa de manifest les contradiccions entre la justícia social a la que se suposa que el liberalisme aspirava i la realitat
-
Owen, Saint-Simon, Blanqui.
Filosofia positivista d’Auguste Compte -
Reformisme social conservador que vol usar la ciència per solucionar els problemes dels nous temps.
-
Corrent filosòfic que defensa el coneixement directe de la realitat material tal com aquesta es manifesta, això és, el saber científic extret de l’observació empírica dels fenòmens naturals.
-
Pare de la sociologia: voluntat d’estudiar científicament la societat.
-
Postula el comú destí harmònic de les classes socials i busca l’ordre i el progrés a través de la direcció científica de la societat.
Fourier,
Cabet,
Babeuf,
Teoria ètica - Teoria filosòfica que intenta fonamenta la moral i mostrar-ne la seva projecció pràctica. Justificar-ne la validesa i la legitimitat. ●
Moral: Preceptes o normes (ex: busca sempre el terme mitjà, fes el que beneficiï la majoria) i una sèrie de valors (ex: prudència, utilitat, felicitat...).
- Classificació: ●
Segons el tipus de fonament parlarem d’un tipus d’ètica o altra. - Material/Formal - Autònoma/ Heterònoma - Teleològica/ Deontològica - Cognitivista/ No cognitivista (emotivista)
Les obres
L’utilitarisme 1861 - 1863 Cap. 1. Observacions generals. Cap. 2. Què és l’Utilitarisme? Cap. 3. Sobre la sanció última del principi d’utilitat. Cap. 4. De quina mena de prova és susceptible el principi d’utilitat. Cap. 5. Sobre la relació que existeix entre la justícia i la utilitat.
Sobre la llibertat 1859 Cap. 1. Introducció. Cap. 2. De la llibertat de pensament i discussió. Cap. 3. De la individualitat com un dels elements del benestar. Cap. 4. Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu. Cap. 5. Aplicacions.
L’Utilitarisme
Introducció • Històricament, l’utilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions polítiques. • Va inspirar l’Estat del Benestar (Welfare State) que es va imposar als EEUU en la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. • També va representar, sovint sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en les diverses ideologies social demòcrates del segle passat.
Característiques de l’ètica utilitarista
1
Teleològica
-
-
Creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. ●
La finalitat: ser feliç
●
La finalitat s‘aconsegueix a través de les accions humanes, accions útils.
●
l'ètica que afirma que és bo allò que ens és útil per a ser feliços.
La utilitat, per ella mateixa, no és cap finalitat sinó un instrument o una eina. - L’útil és instrumental: és bo perquè ens fa feliços
- Hem de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que sigui útil guiant-nos per consideracions alienes (deures que ningú no sap d’on educació per a la submissió...)
i no surten,
- La llibertat tampoc no és, per ella mateixa cap finalitat, sinó un instrument imprescindible per a la felicitat en la mesura que crea diversitat
Felicitat - Influència de Bentham: acceptació de la simple constatació que tothom desitja la felicitat i que aquesta se sol identificar amb el plaer. Així, Mill adopta com a propis el principi d’utilitat i l’equiparació de la felicitat amb el plaer. - No és una felicitat només individual, proposada per Bentham, sinó la felicitat que arriba a tothom. - Bé comú, l’identifica amb l’obtenció efectiva d’aquella suma més alta possible de satisfacció i de felicitat per al major nombre de persones. - Desig de felicitat general “ Tothom, de fet, desitja la felicitat. Per què la felicitat general és desitjable? No se’n pot donar cap raó, llevat d’aquesta: cada persona desitja la seva pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir. [...] La felicitat de cada persona és un bé per a aquesta persona, i la felicitat general és, doncs, un bé per a totes les persones considerades en conjunt. És per això que la felicitat fa valer el seu dret a ser considerada com un dels fins de la conducta i, en conseqüència, com un dels criteris de la moralitat.”
2
Visió pragmàtica de la vida humana/ Filosofia objectiva
- Segueix la línia de l’empirisme anglès i el liberalisme econòmic de Smith i Ricardo. - Estructuralment sorgeix de la idea de progrés que considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com mesurables i avaluables per les seves conseqüències. - Vol establir els principis generals de les accions tenint en compte la seva utilitat
3
Ètica constructivista
- Considera que la felicitat humana es pot construir refundant l’ètica no sobre el sentiment o hipòtesis teològiques, sinó sobre principis racionals, empíricament avaluats, contrastats i útils.
“El credo que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el Principi de la Major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer. Per tenir una visió clara de l’estàndard moral establert per la teoria, s’haurien de dir moltes coses més; en particular, què s’inclou en les idees de dolor i plaer, i en quina mesura es pot deixar això com una qüestió oberta. Però aquestes explicacions suplementàries no afecten la teoria de la vida en què es basa aquesta teoria de la moralitat –a saber, que el plaer i l’absència de dolor són les úniques coses desitjables com a fins; i que totes les coses desitjables (que són tan nombroses en un projecte utilitarista com ho són en qualsevol altre) són desitjables o bé pel plaer inherent a elles mateixes, o bé com a mitjans que promouen el plaer i l’evitació del dolor.” J.S.Mill, L’utilitarisme, II, 8
“Però no és en absolut una condició indispensable per acceptar l’estàndard utilitarista; ja que aquest estàndard no és la major felicitat possible pròpia de l’agent, sinó la major quantitat de felicitat possible en conjunt; i així, si bé es pot posar en dubte que un caràcter noble sigui sempre el més feliç per la seva noblesa, no hi ha cap dubte que fa els altres més feliços, i que el món en general hi surt guanyant enormement, gràcies a ell. L’utilitarisme, doncs, només pot assolir el seu fi si en general es cultiva la noblesa de caràcter... [...] Segons el Principi de la Major Felicitat possible, així com l’hem explicat més amunt, el fi últim amb referència al qual i per raó del qual són desitjables totes les altres coses (tant si val si considerem el nostre propi bé o el dels altres), és una existència tan lliure de dolor com sigui possible i tan plena de gaudiments com es pugui...” (L’utilitarisme, II)
4
Conseqüencialista - Considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. - Sabem que l’útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d’haver fet aquesta tria. - És important indicar que no totes les variants de l’utilitarisme són hedonistes. ●
La utilitat pot ser simplement definida com l’indicatiu de satisfacció de les preferències d’un individu, tot i que potser aquesta satisfacció no es concreti en una experiència de plaer.
5
Prudencial - La primera condició per a assolir la felicitat i el primer criteri d’utilitat és la prudència. - Les accions i la utilitat sempre han d’estar en relació amb la societat amb la qual es vol ser feliç. ●
●
-
L’ésser humà té el desig de viure en societat, i amb l’afectivitat i la simpatia emocionals que sovintegen en la vida comunitària. Com que l’altruisme i la solidaritat no són unes tendències prou naturals o espontànies en els humans, cal que l’educació promogui i afavoreixi aquestes tendències.
Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç
- D’aquí que algun cop l’utilitarisme sigui considerat relativista.
6
Agregativa /Càlcul d’eficiència en els plaers - Els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat. - Les qüestions d’Estat s’han de jutjar des d’un càlcul utilitarista que maximitzi aquesta suma de satisfaccions i que minimitzi el dolor i el malestar social i també individual. - Considera que els afers morals poden decidir-se per un càlcul empíric de conseqüències. - En la mesura que el pensament moral es fa empíric, esdevé un problema de gestió i, per tant, de ciència social.
- Els diferents interessos de les diferents parts i les diverses menes de demandes que es fan, poden ser traduïdes o convertides a la mateixa moneda: en termes de felicitat. - Quan sentim demandes ètico-morals, podem preguntar-nos quina dóna més felicitat per al més gran nombre i actuar en conseqüència
7
Moralitat de compromís mínim
- El seu bé bàsic, la felicitat, sembla mínimament problemàtic. -
L’única condició per tal d’estar al món moral és la voluntat explícita de prendre en consideració tant els meus desigs com els desigs que manfiesten explícitament els altres.
8
Ètica no transcendental - No necessita un bé suprem, un Déu o un a priori que la fonamenti. - La felicitat és útil per si mateixa.
9
Teoria radicalment democràtica - Es pot arribar a un ordre moral a través dels desigs, diversos i contradictoris, dels individus si s’assumeix la pràctica com a criteri d’avaluació de la realitat. - Ordenar, educar i avaluar la realitat a partir de la praxi es fa possible, bàsicament, perquè s’evita qualsevol element de subjectivitat extrema en la praxi humana. - Els individus valen pel que fan i no pel que representen. - Bentham: “Cadascú val per u i només per u” - teoria radicalment democràtica que posa les semblances i l’opinió comú per sobre de tota consideració qualitativa.
J. S. Mill vs. Bentham Utilitarisme de la regla (J.S. Mill) Allò de debò útil són les regles morals.
Utilitarisme dels actes (Bentham) la utilitat ha de ser calculada per a cada acte en concret.
La norma més important serà la Justícia Especialment les que regulen el comportament avaluació de pèrdues i guanys en cada acte públic. concret. S’han de caracteritzar per la seva imparcialitat. La fonamentació última és la dignitat humana Utilitat qualitativa: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet.” Permet anar més enllà, no tan sols avalua la utilitat dels actes concrets sinó que estableix també normes morals que es poden traduir en actes útils, és a dir, que proporcionen felicitat a la majoria.
El plaer Bentham
Valor quantitatiu
• El plaer i el dolor com a amos sobirans de la naturalesa humana: ells determinen què hem de fer i què no (llei universal innegable)
La naturalesa ha posat la humanitat sota l’imperi de dos amos sobirans, el dolor i el plaer. Només ells ens indiquen el que hem de fer i també ells determinen el que no hem de fer...” •
J. Bentham creu que aquesta és una llei universal i que el principi d’utilitat “reconeix aquesta submissió i la situa com a fonament del sistema que té per objectiu construir l’edifici de la felicitat mitjançant la raó i la llei.”
En un poema resumeix les característiques del plaer al qual aspira l’Utilitarisme:
intense, long, certain, speedy, fruitful, pure [intens, llarg, segur, ràpid, fructífer, pur] If pains must come, let them extend to few [si hi ha d'haver dolor, que abasti a pocs].
J. S. Mill
Valor qualitatiu •
S’allunya del sensualisme hedonista de Bentham
• Afegeix criteris qualitatius en el càlcul dels plaers. ●
Hi ha plaers superiors als sensuals: ● Coneixement ● Sentiments ● Imaginació ●
morals que diferència de només de
Els sentiments introdueixen una qualitats i no quantitat.
- Happiness/ content - Hi ha plaers més desitjables que d’altres: - Uns plaers aporten només satisfacció (content) - Altres plaers aporten felicitat (happiness) “millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet” “ millor ser humà insatisfet que un porc satisfet”
Happiness/ Content
… On queda la dimensió quantitativa en el pensament de Mill respecte el plaer? • A l’aspecte d’estendre a tota la comunitat la maximització del plaer i la minimitazió del dolor. • Insistència en l’aspecte comunitari de la Utilitat i de la Felicitat.
Recordeu... Si es dóna el cas que hi ha disconformitat entre la recerca de la felicitat de l’individu i el criteri altruista de la felicitat del conjunt social, cal buscar l’equilibri i la concordança, no mitjançant el recurs d’un càlcul aritmètic utilitarista, sinó mitjançant la prudència la prudència del saber actuar, com un espectador benvolent i desinteressat... es converteix en
la regla d’or
...actua com voldries que actuessin amb tu i estima el teu veí com a tu mateix...
La Regla d’or La Regla d’or o regla daurada de l’ètica de la reciprocitat, seria la moral comuna que, fins i tot, uniria les grans religions i que constituiria el fonament del patrimoni moral de la humanitat. Tracta els altres com tu voldries que ells et tractessin - Apareix a l’Evangeli de Mateu però considera anterior al Cristianisme.
se la
- Codi comú en totes les religions i societats
drets
- Base del concepte modern dels humans
«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.»
“Doncs bé, és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Poques criatures humanes consentirien a canviar-se per animals inferiors a canvi de la promesa de consentir-los la llicència més completa en els plaers animals; un ésser humà intel·ligent no vol tornarse un ximple, ni una persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments i consciència vol ser egoista i baix, per més que els puguin persuadir que un ximple, un ruc o un brètol viuen més satisfets amb el seu lot que no pas ells amb el que els ha tocat.”
Sobre la sanció última del principi d’utilitat. Utilitarisme III La sanció - Quins principis impel·leixen l’individu a actuar d’acord amb le principi d’utilitat? - Per què estic obligat a promoure la felicitat general?
Concepte ètic de sanció Sancions externes Recompenses i càstigs externs, físics o morals, provinents de creences religioses o de la societat. Sanció interna - La principal motivació - Convicció personal - Sanció del deure - Consciència moral capaç d’acceptar l’obligació moral i que defineix com un sentiment subjectiu de la ment.
Sentiment del deure
- És una barreja de sentiments:
simpatia empatia autopunició Sentiment religiós Records de la infància El viscut per pròpia experiència Autestima
•
Aquest sentiment del deure només té una demostració empírica
• És un fet real de la naturalesa humana • No té base transcendent • És natural Ni innat, ni adquirit • Es fonamenta en els sentiments socials de la humanitat •
Es basa en el desig de viure en unitat amb els nostres semblants.
• L’educació pot influir positivament en el conreu d’aquest sentiment.
1. Explica dos moments en què sentissis aquest sentiment del deure que explica Mill. Descriu dos casos, en el primer cal que la teva acció conseqüent el sentiment estigués promoguda per la sanció externa i en el segon per la sanció interna. 2.
Tenint en compte les teves vivències descrites, què diferencia la teva acció quan aquesta està promoguda per la sanció interna o la sanció externa, quina et fa més feliç? Quina fa més feliç als altres? Quina és més lliure? Quina és més autèntica? (Si és que són diferents...)
3. Posiciona’t, desenvolupant arguments minuciosament, respecte les idees del capítol III de l’Utilitarisme de Mill explicades a classe.
“Essent doncs la sanció última de tota moral (motius externs a part) un sentiment subjectiu de la ment, la pregunta sobre quina és la sanció de l’estàndard utilitarista no representa cap dificultat als que professen aquest estàndard en particular... [...] Sigui com vulgui l’experiència demostra que aquests sentiments existeixen, i aquest és un fet real de la naturalesa humana... [...] Sóc conscient de la nostra propensió a creure que si en l’obligació moral hi veiem un fet transcendental, una realitat objectiva que pertany a l’àmbit de les “coses en si”, probablement l’observarem més que no si creiem que és del tot subjectiva i que resideix únicament en la consciència humana. Però sigui quina sigui l’opinió d’una persona sobre aquesta qüestió ontològica, la força que realment el commina és el seu propi sentiment subjectiu... [...] La creença que el deure és una realitat objectiva no és més forta que la creença que Déu ho és; tanmateix, la creença en Déu, deixant de banda l’expectativa d’una recompensa i un càstig reals, només actua sobre la conducta a través de, i en proporció a, un sentiment religiós subjectiu.” (L’utilitarisme III, 36-37)
“Si d’altra banda, com crec, els sentiments morals no són innats, sinó adquirits, no per aquesta raó són menys naturals. En els homes és natural parlar, raonar, construir ciutats, cultivar la terra, si bé totes aquestes facultats són adquirides. Els sentiments morals no són certament una part de la nostra naturalesa, en el sentit de ser presents en grau perceptible en tots nosaltres; però això, malauradament, és un fet admès també per tots els qui creuen de la manera més fervorosa en el seu origen transcendental. Com aquelles altres capacitats esmentades, si bé la facultat moral no forma part de la nostra naturalesa, és un brot que sorgeix naturalment d’ella; i és igualment susceptible en cert grau de brotar espontàniament i, cultivada convenientment, de ser ensenyada fins a un alt grau de desenvolupament. [...] Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com l’estàndard ètic, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si un principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfortirse amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament.” (J.S. Mill, L’utilitarisme, III, 39-40)
“Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per ser-ho, semblaria necessari per la mateixa regla mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó que no desitgen mai res altre. Ara, és ben palpable que de fet desitgem coses que en llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. I d’aquí ve que els crítics de l’estàndard utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana al costat de la felicitat, i que la felicitat no és l’estàndard d’aprovació i desaprovació.” (L’utilitarisme, IV, 46)
De quina mena de prova és susceptible el principi d’utilitat. Utilitarisme IV Summum bonum = felicitat
- Per a Mill el principi de la Utilitat o de la Felicitat és la raó última de tota actuació humana moral Fi de la vida humana Summum bonum (el Bé més elevat) ●
Cal ajustar-hi tots els mitjans
●
Motiva tota la conducta ètica
- Els fins últims no es poden demostrar “Les qüestions dels fins últims no són susceptibles de prova directa. Qualsevol cosa que es pugui demostrar que és bona, s’ha de mostrar que ho és com a mitjà d’alguna altra cosa que admetem que és bona sense demostració...”
- No podem raonar perquè busquem la felicitat, perquè la busquem per si mateixa.
- Per貌 cal justificar* que el summum bonum, la nostra felicitat, ha de ser la felicitat general * Trobar una ra贸 que inclini la ment a acceptar una determinada proposici贸
“Dit amb altres paraules, les preguntes sobre els fins demanen quines coses són desitjables. La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi; totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per a aquest fi...” (L’utilitarisme, IV, 44). “L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que la gent realment el vegi. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent el senti: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa es desitjable és que la gent realment la desitgi... [...] No es pot donar cap altra prova que la felicitat general és desitjable, llevat del fet que tota persona desitja la pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim la prova que demanàvem, sinó tot allò que es pot exigir, és a dir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per aquesta persona, i que la felicitat general, doncs, és un bé per a la suma de totes les persones.” (L’utilitarisme, IV, 45)
El problema de la virtut l’Utilitarisme no nega que la virtut sigui quelcom desitjable. Els ingredients de la felicitat són molt variats: el plaer de la música, la salut, etc.
- No només són mitjans per a la felicitat sinó que també formen part d’ella. La virtut més que un mitjà és una part de la felicitat (que és el fi)
“... És ben palpable que de fet desitgem coses que llenguatge corrent són decididament diferents de felicitat. Desitgem, per exemple, la virtut i l’absència vici, realment no menys que el plaer i l’absència dolor...”
en la de de
Els diners, la fama i el poder, com a mitjans, que esdevenen també part de la felicitat. ●
La virtut sempre és positiva i valuosa, està al servei de la Felicitat.
●
Els diners, la fama i el poder, no sempre.
La felicitat no és un tot abstracte, sinó un tot concret.
“Aquesta opinió no és de cap manera una desviació del principi de la Felicitat. Els ingredients de la felicitat són molt variats, i cada un és desitjable en ell mateix, i no merament considerat com una part que incrementa el conjunt. El principi d’utilitat no significa que un plaer com ara la música, per exemple, o que l’absència d’un dolor com ara la salut, es redueixi a ser un mitjà d’aquesta cosa col·lectiva que en diem felicitat, i que sigui desitjable per aquesta raó. Aquestes coses es desitgen i són desitjables per elles mateixes; a més de ser mitjans, també formen part del fi. Segons la doctrina utilitarista, la virtut no és una part natural ni original del fi, però és susceptible de ser-ho; i en aquells que l’estimen desinteressadament ho és, i és desitjada i apreciada no pas com un mitjà de la felicitat sinó com una part de la seva felicitat.” (L’utilitarisme, IV, 47)
“Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per ser-ho, semblaria necessari per la mateixa regla mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó que no desitgen mai res altre. Ara, és ben palpable que de fet desitgem coses que en llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. I d’aquí ve que els crítics de l’estàndard utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana al costat de la felicitat, i que la felicitat no és l’estàndard d’aprovació i desaprovació.” (L’utilitarisme, IV, 46)
Problema lògic : la fal·làcia naturalista “No es pot donar cap altra prova que la felicitat general és desitjable, llevat del fet que tota persona desitja la pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim la prova que demanàvem, sinó tot allò que es pot exigir, és a dir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per aquesta persona, i que la felicitat general, doncs, és un bé per a la suma de totes les persones.” (L’utilitarisme, IV, 45)
- Error lògic de la prova de Mill - Aquesta crítica la planteja Hume i G. E. Moore (1873-1958) - Mill cau en l’error de fer el pas il·lícit de de l’ordre dels fets a l’ordre moral -
Interpreta erròniament l’obligació moral (allò que cal desitjar) amb les característiques d’una qualitat natural (el desig)
Hume
Hume assenyalà que de l'observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral. -Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable. Error en les teories morals que pretenen fonamentar-se en l’experiència (raó inductiva) -Els judicis morals no es poden derivar ni de la raó. Són producte del sentiment Emotivisme moral Exemple Atès el judici
fonamentat en l’experiència: “majoritàriament els mentiders triomfen en la vida”, no podem inferir: “Hem de dir mentides.”
Exemple de l’emotivisme moral de Hume
Els coneixements mèdics ens poden informar sobre les conseqüències nocives del consum de tabac (“Si fumes, pots perdre la salut”). Però d´aquest coneixement no pot derivar-se un judici imperatiu: “No he de fumar”. Per poder derivar un judici com aquest, cal la intervenció d´un element emocional: la preocupació per la meva salut i que aquest element emocional s´imposi a un altre element emocional: prefereixo una vida divertida a una vida avorrida. La decisió no serà el resultat de la lluita entre la raó i les passions, tal com adverteixen els racionalistes, sinó del conflicte entre dues passions, dues emocions o sentiments.
Moore (Principia ethica 1903) afirma que es comet una fal·làcia naturalista Error comès quan es tracta de definir el terme bo com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra. La fal·làcia naturalista és moltes vegades relacionada amb el problema de l'ésser i l'haver de ser, que afirma que és impossible deduir proposicions normatives a partir de proposicions fàctiques. També s'utilitza el terme fal·làcia naturalista per a descriure la creença que el natural és inherentment bo, o que el no-natural és inherentment dolent.
Problema de l’intuïcionisme La teoria de Mill dóna per suposat que tothom, quan procura la seva felicitat, procura també la dels altres - L’experiència mostra que hi ha gent que prefereix la seva felicitat a la felicitat general.
Però Mill no busca una prova evident del principi de Felicitat o Utilitat, sinó que cerca una motivació psicològica i pragmàtica. - Si ens hem de posar d’acord sobre el que ha de ser el fi últim de les nostres accions (objectiu de l’ètica) posem-nos primer d’acord sobre allò que de fet sempre busquem (psicologia). Henry Sidgwick (1830-1900), defensor d’un utilitarisme més madur, admetrà que el principi d’Utilitat o Felicitat és indemostrable, i que s’ha de postular simplement per intuïció moral.
<< La felicitat que els utilitaristes han adoptat com a criteri de la moralitat de la conducta no és la felicitat personal de l’agent, sinó la de tots els interessats. Així, entre la seva pròpia felicitat i la dels altres, l’utilitarisme exigeix a l’individu que sigui tan rigorosament imparcial com un espectador desinteressat i ben intencionat.>>
1. Explica la concepció de felicitat que s’exposa en el text, ampliant la informació amb tot el que coneixes al respecte. 2. Comenta l’expressió: “individu que sigui tan rigorosament imparcial com un espectador desinteressat i ben intencionat”. 3. Explica dues de les diferències més significatives entre el pensament de Bentham i J.S. Mill
Sobre la llibertat
Introducció - L’objecte de l’obra no és establir un principi regulador dels tractes entre la societat global, incoent-hi l’Estat, i l’individu. És una reflexió entorn la relació que ha d’existir entre la societat i l’individu. - Criteri: La societat només té dret d’intervenir per a coartar la llibertat dels individus a fi d’impedir el dany als altres.
- En forma de pressió de l’opinió pública (la tirania de la majoria) - Xafarderia - Autoritats jurisdiccionals de l’estat - Sancions socials o jurídiques
“L’única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta als altres. En la part que només l’afecta persnalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà.”
Les accions ●
Self-regarding
●
Other-regarding
actions
actions
Les que concerneixen un mateix
Les que concerneixen als altres.
Esfera privada
Esfera pública
lliure d’interferència de la societat
Sotmesa a la regulació social i jurídica
• La barrera entre ambues esferes és molt tènue: - Qualsevol acte sempre afecta els altres i el grau en què ho fa depèn de les circumstàncies, és una qüestió d’apreciació.
• La inclusió d’un acte dins de la categoria d’un tipus d’acció està sotmesa a les nostres nocions morals prèvies sobre allò que és públic o privat en un moment determinat. -La divisió entre els afers públics i privats no depèn d’una regla intemporal, sinó que cal situar-la dins d’un sistema de moralitat determinat.
â&#x20AC;&#x153;Representa una gran diferència tant en els nostres sentiments com en la nostra conducta envers ella (una persona) el fet de si ens desplau en coses en les quals nosaltres creiem que tenim dret de sotmetre-la a control o en coses en les quals sabem que no el tenim. â&#x20AC;&#x153;
La llibertat - Dues concepcions: - segons els contextos poden ser, plenament idèntiques
Llibertat negativa ●
●
●
●
llibertat civil o social Implica les llibertats polítiques i socials (drets de la persona amb expressió política) Llibertat: Consiència – Pensament – Sentiment - Opinió i judici – Expressió – Gustos – Aspiracions - De “forjar el pla de la nostra vida” - D’associació
Tema de l’assaig
●
Absència de coacció o de restriccions de què gaudeix un individu
Llibertat positiva ●
Lliure albir
●
Llibertat de decisió
●
Caràcter intrapersonal
●
Capacitat d’elecció
●
●
●
Condueix al ple desenvolupament de les capacitat humanes. Es manifesta mitjançant l’espontaneïtat, l’escentricitat de caràcter i l’originalitat aquell que fa quelcom perquè segueix el costum no fa cap elecció.
• Sembla que Mill suposa que les dues condicions són equiparables. • La manca d’interferència de la societat en els afers de l’individu conduirà al desenvolupament de la individualitat
Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu - Planteja quin és el límit de la sobirania de l’individu i on comença l’autoritat de la societat sobre l’individu - Zones d’interferències entre els dos àmbits.
●
Possibles restriccions de la llibertat
●
Principi del paternalisme ●
Voler limitar la llibertat d’una persona pel bé de si mateixa i sense el seu consentiment
Principi de moralitat
Voler restringir la llibertat d’un individu per evitar que actuï de manera immoral
Principi del dany ●
Restringir la llibertat d’un individu per evitar que es lesionin els drets d’altri
Només el principi del dany serà legítim -En el terreny dels sentiments, de les opinions, de les creences, de les posicions personals, etc. L’individu hauria de gaudir d’una lliberatat perfecta. -La societat, l’Estat, poden recórrer a la força de persuasió, al judici desfavorable, poden prevenir els altres en contra seu, però res més. “No té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altra criatura humana dotada d’ús de raó que no pot fer amb la seva vida en benefici propi allò que li plagui de fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar”
Sobre el contractualisme en Mill - Seguint a Hume, Mill no creu en la teoria contractualista. - El vincle entre l’individu i la societat no passa per un pacte - Pensa en una sociablitat originària que es veu refermada per la utilitat social - Els individus, doncs, han de respectar la realció establerta amb la societat, han de respectar els interessos dels altres, els drets de la persona (drets subjectius) i suportar la distribució equitativa de les càrregues socials.
La societat massa - Influència d’Alexis de Tocqueville (1805-1859) -
Preocupació pels efectes despersonalitzadors, uniformitzadors, coaccionadors de la societat i l’opinió pública, no pas per l’Estat liberal.
- .
massificadors,
- Plantejament del problema de la llibertat : conflicte entre uns individus aïllats i una societat global totpoderosa. - Mill no té referències de grups primaris, comunitats, associacions, subcultures parcials característics de la societat moderna, que fan de pont entre l’individu i la societat. - Plantejament de Mill una mica incomplet
Com s’aplica el principi d’utilitat en aquesta concepció de la societat? • Difícil conjugació entre la defensa de l’individu i el principi utilitarista? • Lluites entre la llibertat individual i l’autoritat entre llibertat individual i l’exigència comunitarista de la felicitat per al major nombre
- Mill afirma el dret autònom de l’individu a la recerca del seu propi bé i alhora l’imperatiu moral de la recerca del bé general. - El principi d’utilitat ens ha de fer veure en la llibertat de l’individu un bé superior
- Maximitzar la lliberta individual és més útil que maximitzar la coacció, perquè això garanteix el ple desenvolupament de l’home (individualitat, llibertat, originalitat, varietat de situacions, de maneres de viure…) - A més desenvolupament individual, millor desenvolupament social.
<< Ningú no pot ser obligat justificadament a realitzar o no realitzar determinats actes, perquè això seria millor per a ell, perquè el faria feliç, perquè, en opinió dels altres, fer-ho seria més encertat o més just. Aquestes són bones raons per discutir, raonar i persuadir-lo, però no pas per obligar-lo o per causar-li algun perjudici si obra de manera diferent. Per justificar això, caldria pensar que la conducta de la qual es tracta de dissuadir-lo produïa un perjudici a algú altre.>>
1. A partir de la lectura del text següent reflexiona sobre els límits de la intervenció de la societat i de l’Estat sobre l’individu. Tingues en compte la darrera afirmació, segons la qual seria legítim dissuadir algú de realitzar un determinat acte si < produïa un perjudici a algú altre>, a algun exemple concret com ara fumar en un lloc tancat amb presència o en absència d’altres persones, conduir irresponsablement o anar en moto sense casc o embrutar un lloc d’ús públic o privat.