PLATÓ Història de la Filosofia 2n de batxillerat
Cronologia de l’Antiga Grècia
Vídeo introductori
a) Civilització dels Palaus Egeus a l’Edat de Bronze -Minoica [Illa de Creta] 2000-1380 aC. -Micènica [Continental] 1600-1100 aC. b)) Període de les Tenebres s. XII aC. b)Després de les invasions dòries b)No hi ha escriptura
c)) Grècia Clàssica Grècia Arcaica s. VIII aC ●
Naixement primeres polis/ Homer i Hesíode/Moneda encunyada/Poesia lírica i tragèdia
Període Clàssic s. V aC i IV aC * Període Hel·lenístic s. III- I aC -Crisi de la civilització/ Imperi d’Alexandre el Gran/ Desaparició ciutat estat apareix el concepte “cosmopólis” (ciutat-món, estat-món)
Història del Pensament grec Grècia arcaica ss. VII i VI aC (etapa física o cosmològica: physis)
Tales de Milet Anaximandre Anaxímenes Pitàgores Heràclit d’Efes Parmènides d’Elea
Grècia clàssica ss. V i IV aC (etapa antropològica i sistemàtica) Anaxàgores Empèdocles Demòcrit SÒCRATES, 470-399 aC PLATÓ, 428/27-347 aC ARISTÒTIL Sofistes: Gòrgies Protàgores Pirró Zenó
Grècia hel·lenística s. III aC (etapa ètica)
Escoles hel·lenístiques: -estoics -escèptics -epicuris Ciència hel·lenística: Arquímedes Eratòstenes
L’Època Clàssica s. V a C: Atenes humanista i democràtica 1. Confiança en la raó - racionalitat del discurs filosòfic - Sofistes i Sòcrates: problemes referents a l’ésser humà 2. Desenllaç victoriós Guerres Mèdiques - Les lluites contra els perses acceleren la decadència de la noblesa, cal recórrer al poble per guanyar. - Atenes: centre polític i cultural de Grècia arran de la victòria. 3. Democratització - Reformes que limiten el poder dels nobles. - Reconeixement dels drets de ciutadania al poble - Participació política 4. Pèricles
- Lideratge. Impulsa la participació democràtica - Aspàsia de Milet (gran influència)
s. IV aC: L’Ocàs de l’Atenes Hegemònica 1. Guerra del Peloponès - Conflicte d’interessos Atenes vs. Esparta - Derrota i pèrdua de l’hegemonia d’Atenes - Govern dels trenta tirans imposat per Esparta 2. Macedònia - Primera potència militar - Assimilen la cultura grega - Rei Filip conquereix Grècia i unifica el territori/fill: Alexandre el Gran
Biografia de Plató (428/427 aC- 348/347 aC) Dossier materials pàg. 4
Vídeo biografia Plató - Neix dos anys després de la mort de Pèricles. - Fill de l’aristocràcia atenesa - Infantesa: Violència per la Guerra del Peloponès i desfeta d’Atenes - Sofistes i Sòcrates - ell tenia 20 anys i Sòcrates una seixantena. - La mort de Sòcrates fa pensar a Plató que cal repensar el fet polític. - Exili ● ● ● ●
Megara Egipte Tarent: coneix Arquitas (filòsof pitagòric) - Siracusa: intervé en assuptes d’estat i fracassa
- Retorn a Atenes i fundació de l’Acadèmia (387 aC) - Encara tornarà a Siracusa dues vegades més i fracassarà altre cop
L’ obra de Plató: Els Diàlegs Dossier materials pàg 5
1. Període Socràtic - Qüestions morals i recerca de definicions 2. Període de maduresa - problemes metafísics i epistemològics 3. Període de vellesa - Autocrítica de la seva doctrina Característiques Tota classe de temes. Hi apareixen uns 200 personatges i Sòcrates parla amb un centenar d’ells. Continu intercanvi de raons i progrés en la comprensió dels conceptes. Tema de discussió i el factor humà (conflicte dramàtic)
El problema de les matemàtiques s.V aC
Vídeo la història de les matemàtiques
Grècia arcaica i clàssica (VII, VI, V aC): Una cultura intel·lectualista que dóna molta importància al coneixement, al saber (la cultura que ha protagonitzat el pas del mite al logos)
Les matemàtiques: únic saber exacte, objectiu, universal, absolut, desenvolupat fins el moment (les matemàtiques obra de la racionalitat)
(el savi com a model social)
Tot saber es fonamenta en un objecte d’estudi: botànica, zoologia, astronomia... (concepte d’objecte d’estudi)
(el savi –Pitàgores- com a model social)
1. Quin és l’objecte d’estudi de les matemàtiques? Els números i les formes geomètriques. 2. Què són els números i les formes geomètriques?, què volem dir quan diem que els números i les formes geomètriques són? (idees, formes, eidos) 3. On són els números i les formes geomètriques (entitats matemàtiques)? (en el cosmos noetós del dualisme ontològic)
Teoria de les formes Dossier documents p. 7
-
Ontologia i epistemologia ● Quina classe de coses existeixen veritablement, per què són com són i com podem conèixer-les.
-
Idees/formes/essències (eidos) ● Entitats universals, immutables, úniques, simples, inalterables i eternes. ● Més reals que les coses particulars. ● Existència separada de les coses particulars: Món realíssim i especial COSMOS NOETÓS ● Es coneixen a través de la raó (no dels sentits)
Dualisme platònic COSMOS NOETÓS -- ÉSSER -- REALITAT Món intel·ligible/ Món de l’ésser-que-és (ontos on) EIDOS Jerarquitzades de més a menys: 1. Bé (Agathon) 2. Valors morals 3. Entitats matemàtiques 4. Idees de les coses
JORISMÓS ONTOLÒGIC TOPOS ORATOS – ESDEVENIR -- APARENÇA Món sensible/ Món de les coses físic, material, ple de diversitat i multiplicitat. Canvi (metabolé) i moviment (kínesis) EIDOLES Còpies de les idees
Participació (Mèthexis) i imitació (Mímesis) - A partir d’aquests dos conceptes Plató explica la relació entre els dos móns - Les coses tenen una relació de participació en les formes corresponents.
Formes o models de les coses
Idea de cavall
Cavalls Coses que imiten o (diversos, finits,etc.) participen de les idees -Les idees són la finalitat, l’objectiu, la raó de ser de les coses materials. - Les idees són tan les causes finals de les accions humanes com dels esdeveniments del món natural -Existeix una apetència, aspiració natural, desig inconscient, d’imitar o d’assemblar-se a les formes. - Desautorització platònica de les arts imitatives (còpia de la còpia)
Idea del Bé (Agathon) - Idea superior, causa final de l’Univers i font de tots els
coneixements.
- Comparació amb el sol així com el sol ho il·lumina tot, i com el sol no és només la causa de la visió de les coses sinó també la causa de la seva existència, així mateix la idea del Bé no és només la causa del coneixement de les idees sinó també la causa del seu ésser. ●
●
També anomenada idea de Bellesa La idea de bé és la que permet entendre per què les coses són com són, ja que sempre són de la millor manera possible. La realitat és bona perquè aspira a ser com la idea de Bé.
Teoria del coneixement Contra els sofistes - Sofistes: veritat subjectiva/ Protàgores identificava el coneixement amb la percepció sensible/ totes les opinions tenien el mateix valor/ Relativisme - Sòcrates: caràcter objectiu del coneixement/ conceptes de validesa universal - Certeses matemàtiques dels Pitagòrics, exemples evidents de veritats eternes
Objecte del veritable coneixement = ésser estable i permanent de les idees - Desconfiança vers els sentits (Parmènides)
Dos tipus de coneixement: 1- Pensament o ciència (Episteme) - prové de l’ànima, no té res a veure amb el cos i els sentits. - s’ocupa del coneixement de les idees. 2- Percepció o opinió (Doxa) - coneixement molt inferior - prové dels sentits - s’ocupa del món sensible
<< Plató estava profundament influït per dos pensadors anteriors, Heràclit i Parmènides. Els seguidors d’Heràclit sostenien que en el món de l’espai i del temps tot estava en permanent fluència. El canvi ni per un moment deixava de produir-se i res no era la mateixa cosa en dos instants consecutius. La conseqüència d’aquesta doctrina era que no podia haver-hi coneixement d’aquest món, perquè ningú no pot dir que ha conegut quelcom que en aquest moment és diferent de com era fa un instant. El coneixement requereix un objecte permanent que pugui ser conegut. Per contra, Parmènides havia dit que aquesta realitat permanent existeix, i que només pot ser descoberta per l’activitat de la ment, completament al marge de l’activitat dels sentits. L’objecte del coneixement ha de ser immutable i etern, lliure del temps i del canvi, ja que els sentits només ens posen en contacte amb el que és mudable i mortal.>> Els filòsofs grecs W.K. C. Guthrie 1. Fes un esquema amb les claus del pensament de Parmènides i Heràclit. 2. Quina relació creus que hi ha entre la teoria de les idees platònica i el pensament dels dos filòsofs presocràtics? 3. Digues la idea principal del text
Influències de Plató
1
Heràclit - Reflexió entorn el Ser - Arkhé: Foc - element menys corpori - llum/calor vida - principi de CANVI -Logos: raó comú dels homes/raó exacte dels canvis << L’atenció d’Heràclit s’interessa menys per la substància de les coses que per la regla que les regeix, el pensament, el logos que determina la mesura exacte de les transformacions.>>
- Oposició de contraris - Panta rei - no hi ha substància permanent - Unipluralitat - Ser: unitat dinàmica que exigeix pluralitat/Physis única però diversa.
2
Parmènides - Reflexió entorn el Ser - Influència Pitagòrica - Sobre la natura: Proemi/Via de la doxa/ Via de la veritat - << L’ésser és El no ésser no és>> - Pensar: Ser i pensar són el mateix, perquè només es pot pensar l’ésser. - Ser: Etern/continu/únic/ immòbil/limitat/ple/ massís/ homogeni - Crítica als sentits
Heràclit
Parmènides
2
Pitàgores
- Secta dels pitagòrics (caràcter religiós). - Tot es pot explicar a través de les matemàtiques
3
Sòcrates
- Diàleg a l’àgora, vida dedicada al saber - Acusació: Ànitos, Melet i Licó - Asebeia - Corrupció de la joventut - Introducció de nous déus (Daimon) - Episodi de mort: judici i execució per ingestió de Cicuta.
La maièutica -Mètode de coneixement -Maieo/Maieusi (parir) 1. Ironia - Docta ignorantia - “Jo només sé que no sé res” 2. Diàleg - art de fer preguntes i respostes - Simphilosophein - “Ti estí…?” 3. Definició universal - Homologia “Estem d’acord que x és…” - Coneixement objectiu i universal.
4
Sofistes
- s. V aC. Professió de la saviesa - Interessos pedagògics - Forma de vida itinerant Relativisme Negació dels valors absoluts, la veritat o la falsedat sempre del context i del que la convenció disposi.
depèn
- Adaptaven els seus ensenyaments a la mentalitat dels qui es dirigien. - Disciplines formals: lògica/ retòrica i dialèctica ●
Totes aquestes arts poden aplicar-se a qualsevol contingut i la seva qualitat no depèn mai de la veritat d’allò que s’afirma mitjançant la seva aplicació.
- Nous conceptes - Areté: ensenyable - Cultura: allò que ens ajuda a ser membres actius i útils d’una societat
Protàgores “L’home és la mesura de totes les coses” - coneixement de cadascú (epistemologia)/ No hi ha judicis morals universals (ètica) - Relativista - Tot es mou/ coneixement sensorial - Tot és vertader Gòrgies
Es nega l’objectivitat del pensament i la validesa que li proporciona la seva referència a l’ésser
“No existeix res; si existís alguna cosa no podria ser coneguda; si existís alguna cosa i pogués ser coneguda no podria ser comunicada”
- Nihilisme filosòfic - Tot és fals
L’Al·legoria de la línia
Dossier documents pàg 16
Saber= Llum ontologia
NOESI
ARKHAI
DIANOIA
MATEMATHIKÀ
Raó intuïtiva Raó pura, intuïció pura
Raó discursiva Coneixement matemàtic
Idees pures Principis, Formes, Essències, Models
món intel·ligible
epistemologia
Noetà
Episteme
Ciència, coneixement
Nivells
Objectes matemàtics Entitats i principis matemàtics
Animals i coses
Opinió
Doxa
Creença
EIKONES
EIKASIA
Imatges, ombres, imitacions de coses
Imaginació
Ignorància= foscor
Doxastà
ZOÀ
PISTIS
Món visible o sensible
Jorismós
Mite de la caverna Vídeo Epistemologia - Al·legoria de la línia: coneixement procés d’elevació [de l’eikasia (il·lusió) fins la noesi (intel·lecció pura) - Mite de la caverna: camí del coneixement Interpretació L’home encadenat dins la foscor condició inicial d’ignorància/engany Camí del coneixement escarpat i costerut, dolorós. Caverna: món sensible/cos que empresona l’ànima. Ascens i descens - Sòcrates - Filòsof i pedagog
El so de la caverna A la caverna amb els atuells....
Sortida de la cova
Arribant a la llum
Dualisme antropològic: ànima i cos Pàg 16 i 17 Dossier “Els sofistes, Sòcrates i Plató”
Ànima - Relació amb el Cosmos Noetós/ propietats de les eidos. ● Realitat suprasensible - Preexistent al cos - L’ànima va conèixer les idees en una existència anterior a la que viu en el cos. - principi del coneixement veritable. - Teoria de l’anàmnesi* - Immortal - influència pitagòrica de la Metempsicosi o transmigració de les ànimes. - Arguments: a) Cosmològic Doctrina dels contraris b) Metafísic semblant a les idees. simple no pot morir.
Allò
c) Ètic premis i càstigs només si hi després de la mort.
ha vida
- Concepció de l’ànima en els diversos diàlegs: -principi de vida, principi vital (Fedó); -principi de moviment (Fedre); -immortal (Gòrgies, Fedó, República...) Timeu - L’ànima ha estat creada directament pel demiürg basant-se en el model etern de les idees
- Influència de Sòcrates A l’ànima hi ha les facultats morals i intel·lectuals Demiürg Blake
La reminiscència (Anàmnesi) - Conèixer és recordar - Les idees no poden venir de l’experiència - Les percepcions són subjectives i les idees objectives. - Les idees provenen de l’ànima - Preexistència anímica vida anterior a la present en què l’ànima ha entrat en contacte directe amb el món de les idees, les ha conegudes i les ha conservades. - Tot coneixement és record ● L’ànima vivia al Cosmos Noetós, més tard es va encarnar i oblidà les idees (pressionada pels instints del cos). ●
En el món sensible hom ha de desvetllar el procés de reminiscència.
Cos - Material, mortal i corruptible. - L’ànima el vivifica - Relacions forçades i violentes amb l’ànima. - Presó de l’ànima - l’arrossega cap al món sensible dels desigs materials, obstaculitzant el coneixement de la veritat. - Mite d’Er ● Purificació com a via per recuperar la llibertat desobediència dels instints del cos i controlant-lo. ● Influència: teoria òrfica del soma-sema
<<Si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D‘on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. >>
Plató Fedó
1. Cita la idea principal del text. 2. Explica el concepte de reminiscència 3. Creus que és possible demostrar racionalment la immortalitat de l’ànima? Penses que aquest és un camp en el qual és possible arribar a conclusions racionals o que per contra només és susceptible de creença, de fe?
Ànima tripartida, diàleg Timeu Pàg 19 dossier documents
Justícia = superioritat de l’ànima racional Racional
- Ànima racional ha de dominar les altres dues.
Nous - Pensa i dirigeix el cos
Irascible Thymos
Sensible/ Concupiscible Epitimetikos - Desitja - Passions del cos
- Violenta i activa - Coratge
- Purificació: menys atenció al cos - Així tornarà al món intel·ligible de les idees . - Accés al coneixement i alliberació del món de l’opinió - Només el filòsof pot ser just perquè pot contemplar la veritat.
Mite del carro alat, diàleg Fedre “Imaginem-nos, doncs, que l’ànima s’assembla a una força en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable. Per consegüent, ara s’ha d’intentar explicar d’on prové que l’ésser vivent s’anomeni mortal i immortal. Tot el que és ànima s’encarrega de tot el que és inanimat; recorre tot el cel, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l’Univers; però, quan ha perdut les ales, és emmenada fins que s’agafa a alguna cosa sòlida, on s’estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure’s ell mateix a causa de la força d’aquella; aquest conjunt, ànima i cos íntimament units, s’anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal.” PLATÓ, Fedre, 246 a-d.
- L’ànima humana va caure al cos perquè no podia portar bé els cavalls ni contemplar bé les essències. - Segons la qualitat de la seva contemplació de les idees s’encarnarà en: savi, rei just, polític, atleta, endeví, poeta, obrer, sofista o tirà - Quan mori el cos, l’ànima pot ascendir o baixar de nivell segons les seves accions en vida. - 10.000 anys abans de tornar al món de les ànimes ( només els filòsofs podran recuperar les ales abans).
De l’antropologia a la teoria política Pàg 17-21 dossier “Els sofistes, Sòcrates i Plató”
Teoria política - De la justícia individual a la justícia col·lectiva = àmbit de la política - Diàlegs sobre pensament polític: ● República/ El polític/ Les lleis L’Estat - Estructura immodificable i eterna ● No es pot confiar a la imaginació i a les decisions arbitràries d’individus. ● No és una realitat artificial i passatgera (contra les idees sofistes) - Funció: permetre a l’ésser humà assolir el Bé i la Veritat. - Utopia: Filòsof rei - Presoner alliberat= filòsof - Si el filòsof governés la caverna aquesta estaria més d’acord amb el Bé i la Veritat. - Estat aristocràtic - Aristors (els millors... Mot proper a areté) + Kratós (poder, força)
L’Estructura de l’estat ideal - Determinisme anímic - cal tenir en compte la naturalesa anímica de tots els individus. - La naturalesa humana es fa en el moment d’encarnar-se i és immodificable a la vida present - Isomorfisme Ànima/Estat - Si en l’home descobrim tres principis o facultats anímiques diferent i un predomini d’una per sobre de les altres, l’Estat també ha de reproduir aquests tres nivells. - 3 classes*: - Governants-filòsofs - Soldats (defensa enemics exteriors) - Productors (camperols, artesans i comerciants)
Governant Arconts - Serà l’única classe que tindrà el poder polític per prendre decisions. - La constituirà la classe de les persones sàvies, de les persones que han accedit al coneixement i contemplació de les idees, especialment de la idea de justícia, d’ordre i d’Estat. - Aquesta classe es nodrirà de la classe dels militars, d’aquells militars millors, dels qui hagin superat una llarga selecció. - És la classe dels governants-filòsofs (seguint la teoria del filòsof-rei o del rei-filòsof).
Guardians/Militars Phylakes - Serà la que protegirà i defensarà la ciutat tant de qualsevol enemic extern com de qualsevol conflicte intern - La seva valentia, la virtut o excel·lència pròpia, farà possible aquesta protecció. Productors/Artesans/Comerciants - No exerceix cap activitat política: no és aquesta la seva tasca. - Els treballadors han d’oferir a la polis, a la totalitat dels seus membres, els recursos indispensables i suficients, però no més, per a satisfer les necessitats bàsiques. - El seu comportament ha d’estar caracteritzat per la temprança.
Les virtuts - Cadascuna de les tres classes té assignada una virtut específica Sophia i Phronesi (saviesa i prudència) - La classe dels governants té la saviesa i la prudència, que consisteix en la capaciat de guiar en l’individu les facultats i en l’Estat les classes inferiors. - Capacitat que es basa en el coneixement de la Veritat i el Bé
Andreia (coratge) -La classe dels guerrers té la fortalesa, la qual consisteix en saber resistir, àdhuc en el dolor, el que la raó individual i les classes dels goverants prescriuen. Sophrosyne (moderació) -La classe dels productors té la temperança que consisteix en deixar-se guiar per la raó, a fi i a efecte que el gaudi dels béns materials no es converteix en el fi últim de la vida
<< Per a Plató, la ciutat no és un conjunt d’individus, sinó que forma una unitat real, un organisme espiritual; per això entre la constitució i l’estructura de la ciutat i les de l’ésser humà hi ha una analogia; la ciutat és un veritable ánthropos [home] en gran i l’ésser humà una autèntica politeia [república] en petit. I com que aquesta analogia es basa en una dependència mútua, no es pot estudiar l’ésser humà sense estudiar alhora la ciutat de la qual forma part. L’estructura psicològica de l’individu i l’estructura social de la pólis es corresponen d’una manera perfecta, o dit amb paraules modernes, la psicologia social i la psicologia individual s’impliquen mútuament.>> Introducció a la lectura de Plató Alexandre Koyré
1. Cita la idea principal del text. 2. Explica tot el relacionat amb la concepció platònica de l’ànima tripartida. 3. Descriu minuciosament els tipus d’ànima que existien per a Plató, les seves virtuts i la relació amb l’estructura de l’estat ideal. 4. La correspondència entre la “psicologia social i la psicologia individual” et sembla una idea interessant? Proposa almenys dos arguments per fonamentar la teva posició.
Característiques de l’estat ideal - A la polis no hi ha pròpiament ni llibertat ni igualtat, tot es basa en el determinisme anímic - Objectiu: Bé comú i justícia col·lectiva - els governants-filòsofs no han de ser mai els opressors dels dominats. - cal eliminar les ocasions que puguin fomentar l’egoisme dels dominadors - eliminació de la propietat privada i la mateixa família en la classe dominant les dones i els fills seran propietat col·lectiva.
“Llevat que els filòsofs governin en els Estats, o que els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cadascun d’aquests camins les múltiples naturaleses que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d’això ni es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del Sol, l’organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè preveia que el meu pensament xocaria amb el dels altres; i és difícil d’advertir que no hi ha cap més manera de ser feliç, tant en la vida privada com en la pública.” Plató, República, V, 473 d-e
<<Plató no proposa tornar enrere, a un règim aristocràtic de nobles i vassalls, sinó que, en tot cas, pretén que l’únic títol de noblesa sigui la intel·ligència i la cultura superior, de manera que sigui l’educació, i no l’estirp, la que atorgui una posició elevada en aquest nou ordre cívic. >> La filosofia grega de l’època clàssica Carlos García Gual
Dikaiosine (Justícia) - Així com l’individu que es deixa portar per la seva part racional es converteix en un home just, així també l’Estat que aconsegueix que cada classe faci l’activitat que li és pròpia esdevé just. - S’aconsegueix la justícia quan els governants guien d’acord amb el Bé i la Veritat i les altres dues classes inferiors segueixen dòcilment la seva guia. - Aquesta justícia (objectiu de totes les classes) és la força interna que estructura d’una manera harmònica la diversitat i la pluralitat d’individus que constitueix la societat. - Tothom s’ha de sotmetre a aquesta idea comuna. - Dissolució de l’ètica individual - tot ciutadà s’ha de sotmetre a l’Estat i el seu ordre just - L’home és bo i just quan se sotmet a les lleis de l’Estat.
Quadre resum Tipus d’ànima
Virtuts
Classes socials
NOUS
SOPHIA PHRONESI
GOVERNANTS
THYMOS
ANDREIA
GUARDIANS
EPITIMETIKOS
SOPHROSINE
PRODUCTORS
Objectius de l’Estat ideal 1. Realitzar la idea de justícia a la terra 2. Afavorir l’accés de tots els homes a la Veritat (Episteme) i el Bé (Àgathon). -L’estructura política de l’Estat ideal és racional i la racionalitat alliberada del món de l’opinió, és la via per assolir la veritat.
Paideia Pàg 20 i 21 dossier “Els sofistes, Sòcrates i Plató”
- L’educació ha de preparar l’individu per assolir la pròpia plenitud humana i està reservada només a la classe dominant. - Idèntica per homes i dones - Només pot exercir-la l’Estat - Tasques de l’Estat - organitza els matrimonis dels futurs membres de la classe dominant, escollint entre les millors naturaleses i eliinant els elements imperfectes. - Els nascuts sota les previsions de l’Estat són ingressats en escoles públiques, on els seus pares biològics ja no poden educar-los ni reconèixer-los. - En la classe dels dominadors, els joves són fills de tots els adults.
Programa educatiu Fins els 20 anys fonaments de MATEMÀTICA i GIMNÀSTICA. Dels 20 als 30 anys una primera selecció entre els que més han destacat en el coneixement, comença a estudiar les relacions de les diferents ciències matemàtiques entre si, i amb la realitat (estudis propedèutics per a la Dialèctica): ARITMÈTICA (nombres, càlcul…) GEOMETRIA (espai, formes…) ESTEREOMETRIA (mesura dels sòlids…) ASTRONOMIA (geometria del cel…) HARMONIA (matemàtica pitagòrica del so…) Dels 30 als 35 anys després d’una selecció definitiva, els millors comencen amb la DIALÈCTICA (dialektiké: la ciència del Bé). Dels 35 als 50 anys servei militar i polític (…tornen a baixar a la caverna i participen en les tasques de la guerra i de la pau). Als 50 anys als millors de tots, se’ls permet tornar a la dialèctica, i són conduïts cap a la seva culminació: la visió del Bé. Havent arribat a aquest punt, passen la resta dels seus dies com a filòsofs, però en torns fan ús del coneixement adquirit com a governants.
La Dialèctica diversos sentits en la filosofia platònica
1
Mètode racional de coneixement: relacionat amb la filosofia i la ciència a) Activitat cognoscitiva - exercici de la raó. b) Objectiu: coneixement del Cosmos Noetós i de l’Àgathon - les idees i les relacions entre les idees. - aspiració última: coneixement de la idea del Bé - la idea del Bé ha de ser el fonament últim de tota realitat - procés ascendent cap a la idea del Bé - La dialèctica és la ciència del Bé. - La dialèctica és el procés que porta el coneixement de l’home del múltiple a l’u. c) Mai es fonamenta en la percepció - per utilitzar-s’hi únicament la pura raó, el coneixement que acaba produint és coneixement estricte, universal, i necessari (a diferència del “coneixement” sensible que és sempre subjectiu, relatiu, i contingent).
d) No accepta hipòtesis - no accepta com a vertadera cap premissa que no hagi estat qüestionada. - cerca el sentit últim, la raó més profunda de qualsevol tema que tracti. - no busca la demostració e) És positiva
2
-Perfeccionament de la dialèctica palès en la vida moral - coneixement consolador /recompensa: contemplació del món pur
Impuls eròtic - dialèctica de l’amor, de les emocions - es centra en la idea de bellesa
3
- La bellesa dels cossos joves La bellesa de les ànimes Les accions i les justes Ciències matemàtiques Allò Bell-en-si Relacions entre les idees i unitat dels contraris -estudi de com les idees participen en altres i es defineixen unes en relació amb les altres. - és el que Plató anomena dialèctica (légein: determinar, definir; dià: passant de l’un a l’altre).
lleis
4
Els dos moments de la dialèctica: a)
una dialèctica ascendent: anairein que s’eleva d’idea en idea fins a eliminar tota hipòtesi, fins arribar a la idea de totes les idees, el Bé. La dialèctica ascendent va, doncs, del múltiple a l’u, per a descobrir el principi de cada cosa i, finalment, el principi dels principis; aquesta és la dialèctica que Sòcrates empra en els seus diàlegs maièutics morals.
c)
una dialèctica descendent: diairesis dialèctica descendent (és el nivell de la dialèctica en el qual mitjançant la divisió es descomponen les idees més generals en idees més particulars...). Es tracta de desenvolupar, mitjançant el poder de la raó, les diferents conseqüències d’aquell principi sobre el qual tot reposa, i de reconstruir així la sèrie d’idees sense haver de recórrer a l’experiència.
En el pensament de Sòcrates dialèctica i diàleg són termes sinònims: la dialèctica és un diàleg orientat a la recerca de la veritat. Amb Plató el concepte de dialèctica agafa un significat més complex. La dialèctica és la tècnica de coneixement per excel·lència. La dialèctica és la forma a través de la qual, en la conversa, l’ànima es purifica i passa del món sensible (de les opinions doxa -) al món intel·ligible (veritat en si, forma pura, idea - episteme-). La dialèctica és, doncs, en Plató, tant un mètode de coneixement com una ciència (un saber, que consistiria en la contemplació intel·lectual de les Idees).
1. Cita la idea principal del text. 2. Què era el diàleg per a Sòcrates? 3. Comenta les principals característiques de la dialèctica platònica. 4. Explica les diferències i les similituds entre les nocions de dialèctica entre Sòcrates i Plató. 5. Compara els següents conceptes: doxa i dialèctica. 6. Creus que el diàleg és un mètode de coneixement vàlid? Es troba en la base del coneixement contemporani? Argumenta la teva resposta.
Teoria de les formes de govern Teoria del filòsof-rei
...que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia... la fusió de poder i saber -El govern de les ànimes racionals (les ànimes nous), que es constitueix en una: MONARQUIA o en una ARISTOCRÀCIA del SABER
Formes de govern de l’ànima racional (governs justos - nous): Monarquia Aristocràcia
Formes de govern de l’ànima irascible (governs injustos - thymos): Timocràcia Oligarquia
Formes de govern de l’ànima sensible (governs injustos - epitimetikos): Democràcia Tirania
Formes d’Estat
Origen
Governants
Característiques
TIMOCRÀCIA militars
degeneració de l’aristocràcia
els homes d’acció, la classe dels militars
Es caracteritza per l’ambició de la classe militar que no mira pel bé i la felicitat comuns, sinó per la prosperitat personal.
OLIGARQUIA rics
degeneració de la timocràcia
la classe dels poderosos i adinerats
Es caracteritza per la cobdícia de la classe dirigent, que només busca el propi enriquiment. Aquesta classe es converteix en explotadora de les altres.
DEMOCRÀCIA poble
degeneració el poble de l’oligarquia
Es caracteritza per la llibertat i la igualtat. Això no és positiu ja que tothom fa i diu el que pensa. Els pobres s’igualen als rics, els ignorants als savis, els corruptes als virtuosos. La direcció de l’Estat no es reserva a les mans més preparades i millors.
TIRANIA tirà
degeneració de la democràcia
És la degeneració política extrema, conseqüència de les baralles i guerres civils fruit de la democràcia. En aquest clima d’inestabilitat, s’alça un “salvador” que s’acaba convertint en omnipotent, corrompent i atemorint els altres.
un líder ambiciós i carismàtic
Aristòtil - Exposa a la Política la teoria clàssica de les formes de govern (que serà defensada durant molts segles). -La cèlebre teoria de les sis formes de govern es basa en el fi (la finalitat o telos) del règim polític (el bé comú o el bé particular). -Hi ha una gradació entre les formes de govern. seva
- El més “diví”, pel que té de just però també per la dificultat de la realització, és la monarquia.
- Després vindran l’aristocràcia i la república. La desviació del primer règim és la pitjor forma de govern: la tirania, seguida per l’oligarquia. La desviació més moderada, en quant a la corrupció, és la democràcia.
-Els règims polítics que cerquen el bé comú (purs) són: Si governa una sola persona: MONARQUIA com el govern d’una sola persona, la més virtuosa i noble de la polis Si governen poques persones: ARISTOCRÀCIA el govern de pocs (els més virtuosos) Si governen moltes persones: REPÚBLICA com la barreja entre l’oligarquia (que cerca el bé dels la democràcia (que cerca el bé dels pobres). Les degradacions d’aquest règims es converteixen en: La degradació de la monarquia és la TIRANIA La degradació de l’aristocràcia es l’OLIGARQUIA La corrupció de la democràcia es la DEMOCRÀCIA
rics) i
Guia de lectura República II • • • • • • • • • • • • • • •
-Sòcrates fa notar el paper de la justícia en l’estat. -Fundació de la ciutat: les professions més necessàries (necessitat de mercaders i d’obrers). -Creixement de la ciutat. -Origen de la guerra; el concepte d’exèrcit. -El bon soldat: coratge... -L’índole del guardià ha de ser filosòfica.
República IV -Definició del coratge. -La temprança: “ser amo de si mateix”. -La temprança a la ciutat: la transició cap a la justícia. -La justícia: tothom ha de fer allò per a què està naturalment dotat. -Aplicació d’aquest coneixement a cada home particular. -Les parts de l’ànima: racional, irascible, i concupiscible. -Correspondència entre les parts de l’ànima, les classes socials de la ciutat i la virtut dels individus. -Altre cop la justícia de l’estat i de l’individu
República VII (el llibre VI ha acabat amb l’al·legoria de la línia; Sòcrates, a la República, dialoga amb Glaucó – germà de Plató-)
• • • • • •
El mite de la caverna (descripció de la situació dels empresonats). Procés de pujada a llum i tornada a davallar a la caverna. Explicació i aplicació de la imatge. Conseqüència: l’educació només és possible per un canvi total de l’ànima. Paper dels filòsofs en el govern de la ciutat. Els sabers exigibles per a la formació del filòsof. (1. gimnàstica i música) (2. aritmètica, geometria, estereometria, astronomia, harmonia) (3. Tots els sabers són propedèutics per a la dialèctica –la ciència del Bé-)
• Selecció de les naturaleses indicades per a la formació. • Mètode en la formació dels escollits. • Últims nivells en la formació dels governants.