La mĂşsica del Renaixement Temps sentit
Partitura en forma de cor: Chansonier Cordeforme, Saboya, anterior a 1477
Índex • Introducció • Quattrocento Música de la Borgonya i flamenca Dufay • Entre dos segles Josquin des Prez La impremta musical Llibre del cortesà de Baldassare Castiglione • Cinquecento Zarlino i l’Humanisme Formes musicals i estils nacionals La música instrumental • La Reforma i la Contrareforma Tomás Luis de Victoria
Planta del Duomo de Florència
Introducci贸 Per铆ode de renovaci贸 << Las posibilidades de nuestra m煤sica han aumentado de manera tan maravillosa que parece ser un arte nuevo. >>
J. Tinctoris 1435 -1511?
La percepció de l’ésser humà
- Redescobrir el món tal com el sentim - La pintura convida a l’ull a entrar en el que sembla una escena real.
La condició humana de Magritte 1933
Frontal d’Altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols. S. XII
La realitat a l’audició - El valor de la música ja no ve determinat per l’adequació als criteris marcats per antigues filosofies sinó per com sona. - La música convida a l’oída a penetrar a les extensions del temps. ●
La mímesi de la pintura no és traslladable a la música però auditivament podem acceptar com a natural allò que ens és familiar:
Exemples Harmonia
Tríades: Acords de tres notes, habitualment en intervals de tercera
Melodia
Línia a través del laberint harmònic
Ritme
suport en el viatge melòdic. Regularitat mètrica i noció de frase.
Ritme: Impuls de la música. Durada del so. Melodia: Dimensió horitzontal de la música. Successió de sons. Harmonia: Dimensió vertical de la música. Simultaneïtat del so.
El que deixem enrere
Mare de Déu amb àngels i Sants. Duccio. 1308-1311 Philippe de Vitry (s.XIV Ars Nova) - Construïa la música sobre el temps buit de l’eternitat. - Però, alhora, es comença a mesurar
Dues maneres de reflectir la realitat Flandes
Itàlia
Estances de Rafael. L’Escola d’Atenes
Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck 1434
Quattrocento MĂşsica borgonyona i flamenca
La Cort de Borgonya: Felip el Bo (14191467) i Carles el Temerari (1467-1477) - els Ducs no tenien una ciutat de residència fixa ( mobilitat per Lille, Bruixes, Gante, Brusseles) - Mecenes de les arts - Capella de 28 músics (instrumentistes i cantants) -
-
Estructura que permetia que hi hagués música en una determinada institució, ja fos vinculada a la noblesa, a la reialesa, o bé a l‘església.
Visites constants de músics estrangers
- Estil musical internacional
Festa a l’aire lliure a la Cort del Duc Felip el Bo de Borgonya, els músics toquen per al monarca. Atribuït a Jan van Eyck 1430
Organització de la capella de Carles el Temerari el 1469 << … que en lo sucesivo la capilla doméstica de su casa sea mantenida y gobernada por 25 personas nombradas como sigue: 13 capellanes, 6 clérigos*, 5 sommeliers**, y 1 fourrier ***, que serán asalariados y celbrarán diariamente el servicio divino… Mi señor tendrá: cinco trompetistas de batalla… seis ministriles trompetistas… tres intérpretes de instrumentos bajos… Mi señor quiere que los capellanes de entre los doce que todavía no sean sacerdotes tengan el mismo salario que un capellán… y, de acuerdo con el mérito de sus voces y buenos servicios, los clérigos y sommeliers podrán ascender de una categoría a otra. […] Todos los días del año, a la hora apropiada, se celebrará una misa mayor ordinaria en la citada capilla, por estos capellanes, clérigos, y otros siervos, en canto y discanto… Para cantar polifonía del libro habrá por lo menos 6 tiples, 3 tenores, 3 contratenores bajos y 2 contratenores altos.>> *Un clergue era un cantant de categoria immediatament inferior a la del capellà ** Els sommeliers, a més de cantar, preparaven l’altar, guardaven les joies i el vi i tenien altres funcions. *** Un fourrier disposava d’allotjament, vigilava la porta, proporcionava els seients, les espelmes, etc.
Influència de la música anglesa - Pròxim a l’estil popular/ tendència a l’homofonia/ ús més lliure dels intervals de 3a i 6a Interval: Distància entre notes
Homofonia: Tractament vertical de les veus, facilita la comprensió del text
Contrapunt: Tractament horitzontal de les veus, subratlla el component emotiu de la música.
<< Guillaume Dufay (1397?- 1474) y Binchois (1400-1460) han encontrado una nueva manera de alcanzar una animada concordia […] y han adoptado la manera inglesa [la contenance angloise]>> Martin Le Franc (1410-1461)
Dufay (1400-1474) - Figura principal de l’Escola borgonyona, però mai va ser membre estable de la capella dels Ducs. - Nascut a Cambrai. -
S’autorreconeixien com a compositors, ja que va tenir una gran fama com a tal.
- Contemporani de Donatello i Jan van Eyck
Dufay (a l'esquerra) i Gilles Binchois, dibuixats el 1451. Foren els grans mestres de l'escola borgonyona en els seus primers anys. Existeixen indicis de què eren amics i de què es coneixien molt bé les seves obres.
- Convocat per la consagració de la catedral de Florència el 1436 pel Papa
per qui va escriure un motet: Recentment corones de roses. << Comenzaron a elevarse los sentidos de todos… Pero al alzarse la hostia sacratísima consagrada, todo el ámbito del templo se colmó de tales coros de armonía y de tal concierto de diversos instrumentos, que parecía (no sin razón) que las sinfonías las canciones de los ángeles y del divino paraíso habían sido enviados desde el cielo para susurrar en nuestros oídos una dulzura celestial increïble. Por ello, en este momento estaba yho tan poseído por el éxtasis que me pareció gozar, aquí en la tierra, la vida de los beatos; no sé si lo mismo les ocurrió a los demás presentes, pero sí puedo atestiguarlo en cuanto a mí concierne. >> Gianozzo Manetti (testimoni ocular del servei de consagració del Duomo de Florència)
-
L’escriptura musical segueix la proporció 2:3:6:4 que, aparentment, és la proporció constructiva del Duomo.
-
Superposa elements renaixentistes sobre un pla medieval
Motet: Forma musical religiosa nascuda durant el s. XIV, període de l’Ars Nova.
Entre dos segles Josquin des Prez (1450- 1521) - Probablement nascut a França però als 9 anys es creu que ja estava a Milà. - 1472 director de Capella dels Sforza - 1486-1494 formarà part de la Capella Papal de Roma - Gran popularitat i influència << Es el amo de las notas, ellas deben hacer lo que él quiera, mientras que los demás compositores deben hacer lo que quieran las notas.>> Martí Luter << Josquin, como Miguel Ángel, han abierto los ojos de todos quienes ahora disfrutan de estas artes y de quienes hayan de deleitarse con ellas en el futuro. >> Cosimo Bartoli
La imitació i la paraula << La canción es la más poderosa imitación de todas las cosas. Imita las intenciones y las pasiones del alma tanto como las palabras; representa también los gestos físicos, los movimientos y las acciones de las gentes. >> Marsilio Ficino (1433-1499)
- La música i la paraula convergiran perquè l’oient pugui apreciar el sentit últim del mot. - Es respecta la sintaxi i la semàntica de les frases adaptada a les respiracions naturals dels cantants. - La música es veu guiada per la imitació dels motius. - Això descobreix un nou món sonor que té en compta la memòria de l’oient
Un tot dibuixat a quatre veus Contralt/ dos Tenors/ Baríton
Soprano/ Contralt/ Tenor/ Baix
- estàndard de la composició coral. - Dóna a cada veu un centre propi - Ampliació de l’àmbit tessitura, amplia la textura
de
la
Textura: relació entre les veus de la música
- Sense jerarquia entre elles - La composició és un tot, no una superposició de línies melòdiques
Mark Rothko
Alguns apunts sobre l’audició Ave Maria. Josquin des Prez
Conductora de la melodia/ La més aguda/ veu blanca o femenina
Omple l’harmonia/ Melòdicament més forçada/veu blanca o femenina
Encara condueix la composició quan es basa en fragments gregorians o populars/ Veu masculina aguda Suport de l’harmonia
El cortesà de Baldassare Castiglione - S’universalitza la pràctica de la música - cantar tocant el llaüt o la viola de gamba donava prestigi dins l’àmbit aristocràtic. - Pràctica deslligada del cercles professionals clericals als que el coneixement de la notació havia estat fins aleshores restringit.
Jordi Savall i la viola de gamba i El tocador de llaüt de Caravaggio
La impremta musical de Petrucci - Conseqüències culturals múltiples -
Afavoreix tradició i conservació repertori
la la del
- Difon les obres de manera extensa, il·limitada
Gutemberg l’any 1450 havia creat la primera impremta i Petrucci l’any 1501 adapta l’invent a l’àmbit musical
Cinquecento Zarlino i l’Humanisme
Florència Roma
- La voluntat renaixentista de retorn al món clàssic afectà també al pensament sobre la música. -
Tanmateix, no era possible experimentar la música antiga
- L’ accés a la música va ser a través dels textos clàssics - Volien retorn entre a l’emotivitat de la música << La el música los antiguos fue la
más espléndida de todas las artes. Con ella éstos crearon efectos cargados de fuerza que nosotros, en la actualidad, no somos capaces de producir bien ni con la retórica ni con la oratoria a la hora de conmover las pasiones y los afectos del alma… Con el poder del canto era fácil para ellos desviar cualquier mente sabia desde el uso de la razón hacia la ira y la cólera… […] Esto está claro: La música de hoy día no es el producto de la teoría, sino sólo una aplicación de la práctica. Kyrie eleison quiere decir: “Señor, ten piedad de nosotros”. El música antiguo habrá expresado esta propensión a pedirle al Señor su perdón usando el modo mixolidio, el que evocaba un sentimiento de contrición en el corazón y el alma. Y si no hubiese logrado hacer que su oyente llorase, por lo menos habría ablandado a toda mente endurecida a sentir piedad. […] En la actualidad, estas cosas se cantan de cualquier forma y se las mezcla según una manera dudosa e indiferente… En resumen, me gustaría que cuando una misa se cantase en la iglesia, la música se viese reducida al significado fundamental de las letras, gracias a ciertos intervalos y números, que fuera apta para conmover nuestros sentimientos por la religión. >>
Carta 16 de febrero, de 1549 del Obispo Bernardino Cirillo a Ugolino Gualteruzzi
Zarlino (1517-1590) - Líder de la nova pauta que conduïa a l’expressió emocional de la música. - Institutioni harmoniche (Fonaments harmònics) 1558
Mondrian Estudi d’arbres
Estudi del so
Consonància Acords perfectes, repòs, cadències i finals. Dissonància Moment d’inestabilitat, de motricitat. Raó científica als xocs intervàlics Estudi dels treballs Pitagòrics.
Estructura o forma claredat i simplicitat Cerca l’ennobliment de la música com en les altres arts
Estudi del tractat De institutione musica de Boeci (s. X)
Modes
Cal que el so tingui la mateixa càrrega descriptiva que el text al qual serveix. Els modes antics es polaritzen cap al Major i Menor.
Mode: Tipologia d’escala musical a la que se li associa un estat afectiu anomenat ethos.
Formes musicals i estils nacionals Madrigal (Anglaterra i Itàlia) - Vocal - Forma polifònica (4 o 5 veus) - Textura: homofonia i contrapunt - Text poètic descriptiu amor, bons valors…)
(natura,
-Sovint són acompanyats per algun instrument, sobretot el llaüt. - Il bianco e dolce cigno. Arcadelt
Alguns apunts sobre l’audició Il bianco e dolce cigno d’Arcadelt Traducció del text: El blanc i dolç cinge mor cantant I jo plorant arribo al final de la meva vida. Estrany destí, que el cigne mor desconsolat I jo moro content. Una mort Que m’omple de felicitat i desig. Si a l’hora de morir no sento cap altre dolor, Moriria mil vegades al dia i estaria content. Textura polifònica homofònica i contrapuntística al servei del text: Il bianco e dolce cigno cantando more, ed io piangendo giung’ al fin del viver mio Homofonia (s’entén la idea) Di mille mort Contrapunt (per respresentar les mil morts)
Leda i el Cigne. Obra perduda de Leonardo da Vinci, avui n’hi ha una còpia a la Galeria Borghese de Roma
Chanson (França) - Vocal - Forma polifònica - Textura: amb melodia principal (veu més aguda) - Molt descriptives (onomatopeies) -Sovint amb instrumental.
acompanyament
- Le chant des oiseaux. Janequin
Villancico (Espanya) - Vocal - Temàtica popular i costumista - Estructura: alternança tornada i copla -Cucú, cucú! Juan de la Encina
Fragment del Cançoner de Palau dels Reis Catòlics. Aquest és el recull de música espanyola més important de l’època.
Música instrumental Dansa
- Dominar l’art de la dansa era un requisit imprescindible per a ser un bon cortesà. - Les danses sempre anaven acompanyades de música instrumental.
Formes Suites: encadenament de danses Variacions: a partir d’un tema popular, d’un tema gregorià o d’un baix harmònic. Tocata: per instrument de tecla i basada en l'improvisació i el virtuosisme
La Reforma i la Contrareforma El 1517, alemany, reformes l’Església poble.
Martí Luter, religiós proposa una sèrie de per tal d’apropar més i la seva doctrina al
- Coral: Forma religiosa en llengua alemanya musicalment més simple.
L’Església va reaccionar i va celebrar el Concili de Trento (1545-1563) d’on en sortir l’anomenada Contrareforma, una resposta contundent que, en l’aspecte musical va obligar a fer encara més estrictes les normes per escriure música religiosa catòlica.
Tomás Luis de Victoria (1548 – 1611) - Músic més important del Renaixement espanyol - Va viure a Itàlia una gran part de la seva vida fins que després de 1580 va esdevenir un dels més grans compositors de Roma i, amb el prestigi assolit, tornà a Espanya per servir com a mestre de capella personal de l’Emperadriu Maria, filla de Carles V. - Mestre del misticisme. - Compongués només música religiosa. - Motets -
Principal compositor de la Contrareforma, juntament amb Palestrina, gràcies a la seva capacitat per posar el contrapunt al servei del text i, a la capacitat de crear en cada composició un clima d’emoció general d’acord amb la naturalesa específica del text en qüestió. - Motet: Ave María. Tomás Luis de Victoria
Alguns apunts sobre l’audició del Motet Ave Maria de Tomás Luis de Victoria. 1r compàs: Motiu provinent del cant gregorià 1 Entrada progressiva de les veus (Contrapunt)
2 3
Sancta Maria Mater Dei són les paraules més importants, per tant, la polifonia és homofònica i ho repeteix dues vegades amb un canvi d’intensitat.
4
Coda: De nou un melisme propi del cant gregorià sobre la paraula amen. I després la repetició de la paraula Amen homofònicament.
Melisme: ornament musical. Sobre una mateixa síl·laba s’hi canta més d’una nota