Què sents? by Mercè Pardo Pastor

Índex

Qui sóc? Autoconeixement, autoconsciència i autoestima

Què sento? Emocions, sentiments i passions

Qui m’envolta? Relacions interpersonals

Com vull ser? Les experiències i el canvi

Introducció Aquest dossier no és un dossier, vol ser un viatge cap a paisatges i aventures inoblidables, cap a un indret tan pròxim i llunyà com tu mateix, les persones i la realitat que t’envolta. Pots estar tranquil·la, pots estar tranquil, no hauràs d’ “empollar” res, ni omplir fitxes d’exercicis, només caldrà que et disposis des de la màxima sinceritat i compromís per tal que els aprenentatges et puguin fer més gran i feliç. Només esperem que el gaudeixis.

Equipatge necessari Material escolar (carpeta, estoig, dossier, etc.) Roba còmoda Llapis de colors Tisores Pega Càmera fotogràfica Mòbil Ordinador Imaginació Creativitat Revistes Objectes diversos

Qui sóc: Autoconsciència, autoconeixement i autoestima Estem asseguts a la platja, un vespre d’estiu enfront del mar. Ja no fa tanta calor i el sol comença a amagar-se per l’horitzó. Aparentment no estem fent res, la nostra mirada vaga perduda mar endins sense cap expressió concreta. Per a un observador que ens mira des del passeig marítim, la nostra inactivitat contrasta amb els nois i les noies que juguen a voleibol, amb els nens que fan castells a la sorra o amb l’avi que passeja un gos per la vora del mar. Ara bé, la nostra ment bull en frenètica activitat. Reconcentrats en els nostres problemes ens hem aïllat del món extern, i en som completament aliens. Per la nostra ment passen varietat de pensaments, dubtes, creences, desitjos, sentiments, il·lusions... estem absorts en el nostre món interior.

Cara interna

Cara externa

Sembla evident que la nostra vida té dues cares: una cara externa i una cara interna. El que sentim i pensem (per dins) i el que fem (per fora). La unió d’aquestes dues cares és el que som.

1. Digues quines són les idees principals del text. Quina és la teva opinió sobre aquestes idees? Solem creure que ens sentim feliços si tenim més del que creiem que volem; per exemple: més diners, més èxit, més oci, més amics... Però la veritat és que aquestes coses no satisfan les nostres necessitats més bàsiques, com la de sentir-nos acceptats i estimats incondicionalment pel que som. Allò que en realitat necessitem per ser feliços és sentir que tenim dret ser aquí , a estar vius en aquest planeta i que, malgrat els defectes que podem tenir, estem bé, almenys tan bé com els altres. Proto, L. (1994). Sé tu mejor amigo. Barcelona: Kairós.

2. Escull un peluix o nina que tinguis per casa i fes-li una fotografia. Un cop l’hagis fotografiat caracteritza’l amb elements que et defineixin per tal de transformar la nina o el peluix en tu mateix. Un cop l’hagis modificat i caracteritzat fes-li una altra fotografia i escriu un text comentant-la, talment com si haguessis d’explicar-li a algú com ets. Quines coses li diries?

3. Cercles d’un mateix: Busca tres paraules o frases per a cada una d’aquestes categories que et descriguin.

4. Creus que en el text hi ha alguna idea útil per a tu? Per què? Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, una bruixa que cada vegada que naixia un infant li deia a cau d’orella: “Tu ets especial”. Els nens i les nenes, en la mesura que es feien grans, fruit d’aquell vaticini, es passaven la vida intentant complir les expectatives de la bruixa, intentaven ser especials. El que tan sols alguns infants, nois i noies, dones i homes arribaven a descobrir és que la bruixa els havia revelat, només néixer, l’única veritat: Tots som especials tal com som. O tots ho som o ningú no ho és. Tots nosaltres, cadascun de nosaltres, és únic, especial, meravellós i magnífic. I tu ets un de nosaltres.

5. Asseu-te a classe amb els ulls tancats i en una posició còmoda. Descriu com és el teu espai intern: De quin color? Quin límit té? Explica quin sentit té aquesta reflexió per a tu. A casa, a la teva habitació, repeteix l’experiència en solitud. Observa el teu cos per dins, els teus pensaments i les teves emocions. Repeteix-te internament: “Aquest sóc jo” o “Aquesta sóc jo”.

A l’Escola…

A casa…

6. Sovint sentim que som o no som intel·ligents. A l’Escola, constantment se’ns valora tan sols a partir de les nostres destreses intel·lectuals (llegir, escriure, calcular, resumir, memoritzar, analitzar, etc.) però la intel·ligència només és això? Fes el següent test i adona’t de totes les teves facultats. http://www.profesorfrancisco.es/2011/01/educacion-personalizada.html

7. L’escut: La vida és un seguit de moments. A vegades vivim situacions amables i divertides, i ens sentim feliços i forts, i d’altres ens passen coses que ens fan mal i ens generen dolor. Tant els moments bons com els dolents són inevitables i ens enforteixen si els vivim confiant en nosaltres mateixos. És per això que esdevé important que coneguem qui som, quines són les fortaleses que ens poden ajudar en els moments de dificultat. Tots tenim dons, virtuts i fortaleses. Quines són les teves?

Amb una cartolina blanca DIN A3 i amb llapis de colors, hauràs de construir el teu escut. És important que ho facis amb cura, sent creatiu no només en el contingut del dibuix sinó també en la forma. És important que et basis en el teu punt de vista, no en el dels pares o l’Escola. Pensa que ets únic i irrepetible i el teu escut, si està fet de manera sincera, també ho serà. L’autenticitat sempre et protegirà.

Estructura de l’escut: Dibuixa dues situacions del passat davant les Dibuixa dos objectius del futur. quals et sentis orgullós de tu mateix. Dibuixa dos punts forts de la teva personalitat. Dibuixa dos punts forts a nivell acadèmic.

8. Qui és el responsable: Llegeix cadascuna d’aquestes situacions i posa una marca sobre la línia per indicar el grau de responsabilitat que creus tenir tu o les altres persones en cada situació seguint l’exemple:

Responsabilitat meva

Responsabilitat de l’altre

_____________________________________________________ Suspendre un examen _____________________________________________________ No fer els deures _____________________________________________________ Un company del grup no s’ha après el paper per representar una obra de teatre. _____________________________________________________ T’has adormit al matí i has fet tard a classe _____________________________________________________ T’has discutit amb el teu amic/ga _____________________________________________________ Estàs de mal humor o trist/a perquè el noi/a que t’agrada no et fa cas _____________________________________________________

Ara proposa tu algunes situacions:

_____________________________________________________

Altres conceptes...

Autoestima Es pot definir com el sentiment d’acceptació i estima cap a un mateix, que va unit al sentiment de competència i de valor personal. El concepte que tenim de nosaltres mateixos no és quelcom heretat, sinó après del nostre entorn, mitjançant la valoració que fem del nostre comportament i de l’assimilació i la interiorització de l’opinió dels altres respecte a nosaltres. La importància importància de l’autoestima radica en què ens impulsa a actuar, a continuar endavant i ens motiva per perseguir els nostres objectius. Autoconsciència Una de les característiques que fa de l’ésser humà una de les espècies animals més peculiars és l’autoconsciència, és a dir, el coneixement immediat que l’home té de la seva existència i de la seva individualitat. D’aquesta manera, l’home se sap un ésser independent ndependent i diferent, no tan sols de la natura, sinó també de la resta dels homes. Així, quan penso, recordo, sento... m’adono del que penso, recordo o sento. Aquest adonar-me’n, me’n, aquest parar esment en el que em passa és la meva consciència. Resiliència Capacitat que té una persona per enfrontar-se se amb èxit a unes condicions de vida adverses. La a resiliència com a realitat humana es remunta als orígens de la humanitat. Des dels albors de la civilització, lització, la resistència ha estat un factor que ha impulsat les persones a continuar endavant malgrat els obstacles i les dificultats, possibilitant el desenvolupament i l’esdevenidor històric.

9. Després de mirar la pel·lícula “Rebelde”. Respon:

Et sembla que Komona té la capacitat de resiliència? Per què? Posa almenys tres exemples concrets que justifiquin la teva resposta.

Quin és l’impacte que té la violència i la guerra sobre la vida de les persones?

Què és el que més t’ha agradat de la pel·lícula?

Quin creus que és el missatge de la pel·lícula?

Descriu la relació entre Mago i Komona. Quina creus que és la importància de l’amor/amistat en la vida de les persones?

Exposa 4 situacions d’injustícia que es mostrin a la pel·lícula i descriu quins són els sentiments que tenen els personatges protagonistes.

Fotograma de la pel·lícula Rebelde

Què sento: Emocions, sentiments i passions Ja hem entès que tots tenim la nostra interioritat, el nostre espai íntim i propi. Aquest espai intern es veu constituït per dues dimensions: la dimensió cognitiva (pensaments, idees, coneixements, etc.) i la dimensió afectiva (emocions). Les emocions i els pensaments són les dues facetes de la nostra vida anímica i estan molt emparentades. És impossible pensar sense sentir. Tota la nostra vida està determinada per les nostres emocions i els nostres pensaments, no existeix la no emoció o el no pensament.

Dimensió afectiva: emocions

Dimensió cognitiva: pensaments

L’emoció és allò que ens impulsa i ens mou a viure, a voler estar vius i a estar en constant interacció amb els altres i amb nosaltres mateixos. L’emoció és una facultat afectiva intensa que expressa una necessitat íntima i que suposa una resposta conductual que, normalment, va acompanyada d’una reacció fisiològica (suor, palpitacions, rubor, plor, etc.)

En aquesta taula podem veure la relació que s’estableix entre les nostres emocions i la nostra conducta que, alhora, expressa una necessitat.

L’emoció i la resposta conductual que genera pretén evitar el dolor i apropar-nos al plaer. El dolor i el plaer són els dos estats afectius bàsics. Aquesta cerca del plaer és un impuls innat. Darwin, fa gairebé un segle, va afirmar que les emocions eren instintives; ningú no ens ha ensenyat a somriure o a plorar. Tenim un ventall d’emocions inconscients que articulen i condicionen la nostra vida.

Les nostres emocions activen un llenguatge corporal i facial.

Una possible classificació de les emocions... Emocions primàries: alegria, tristesa, ràbia/ira, sorpresa, por i fàstic. Emocions

secundàries:

vergonya,

gratitud,

ansietat,

ressentiment, pietat, confusió, decepció, culpabilitat, nostàlgia,

avorriment, esperança,

interès, malenconia, admiració. Emocions estètiques: són les suscitades davant obres artístiques (música, pintura, dansa, etc.)

Cada ésser humà té la seva pròpia manera de sentir i disposa d’un ventall emocional molt ampli. Normalment sentim emocions complexes, que sorgeixen de la barreja de diverses emocions. És important que aprenguem a detectar la riquesa de les nostres emocions. Les emocions poden ser positives o negatives. Considerarem positives aquelles emocions que ens aproximen al plaer i negatives aquelles que ens aproximen al dolor. A vegades les emocions poden ser ambigües: positives i negatives a la vegada.

Sovint ,en les discussions, les nostres emocions ens descontrolen.

Tot i que les emocions són positives o negatives, les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són i tenen la seva funció. El que sí que pot ser bondadós o maligne és l’acció que despertin les nostres emocions. Per exemple: si m’enfado amb el meu company i sento molta ràbia, puc protagonitzar una acció encertada com dialogar un cop la intensitat de l’emoció ha passat, o puc, des de la intensitat incandescent, pegar el company. Per tal d’aprendre a respondre correctament davant les nostres emocions és important activar la nostra intel·ligència emocional.

Intel·ligència emocional Les emocions són intenses però poden ser regulades i la intel·ligència emocional ens hi ajuda. La intel·ligència emocional és l’habilitat per prendre consciència de les pròpies emocions i la capacitat de regular-les. L’equilibri entre la impulsivitat i la repressió de les emocions, ja que impulsivitat i repressió són els dos extrems que poden ser perjudicials per al benestar personal. A més a més, la intel·ligència emocional ens permetrà establir millors vincles i relacions amb l’entorn social: conèixer les pròpies pors, aprendre a gestionar la ira i sentir empatia vers l’altre. La intel·ligència emocional, com ja hem vist, ens permetrà arribar a un benestar emocional que està absolutament relacionat amb la nostra salut física i mental.

Daniel Goleman va ser l’autor del llibre La intel·ligència emocional que va causar un gran impacte dins el món de la psicologia.

El cos És evident que les emocions no només afecten la part íntima i inobservable del subjecte, com és la seva ment, sinó que estan absolutament relacionades amb el cos. Recordem que, fruit de la intensitat d’una emoció, les pròpies emocions tenen una resposta fisiològica (suor, palpitacions, etc.) i una acció conseqüent que es mostra en el nostre cos. La relació entre la el cos i les emocions és molt estreta. S’ha demostrat que els estats emocionals modifiquen les tensions corporals. Per exemple, canviant voluntàriament l’expressió facial es pot modelar les percepcions emocionals. La demostració és senzilla, prova-ho: si poses una cara alegra sentiràs una espècie de felicitat; posant una cara trista i preocupada es produeixen percepcions desagradables.

Sovint, quan ens comuniquem utilitzant el Whatsapp, complementem els nostres missatges amb emoticones.

Així, per prendre consciència de les emocions i aprendre a gestionar-les, és important utilitzar l’intel·lecte (vessant cognitiva) però també és decisiu aprendre a escoltar-les en el propi cos. El cos és l’espai on les emocions neixen i viuen. Hem d’imaginar el nostre cos com un canal per on les emocions flueixen si no les obstruïm. La consciència corporal serà necessària per a la gestió de les emocions.

La respiraci贸

La posici贸 corporal

Altres conceptes... Sentiments “Sentiment” és una de les paraules més controvertides de totes les que es refereixen a les emocions. No arriba a tenir un sentit únic. Per a alguns, els sentiments són el component subjectiu de les emocions, és la valoració que fa cada subjecte de les seves emocions. Per exemple: quan sóc al costat de la Laura, em sento alegre, amorosa i confiada i per això tinc el sentiment d’estima vers ella. També es diu que els sentiments són emocions que es prolonguen en el temps: la seva duració pot ser indefinida. Les passions És un sentiment o una emoció portat a intensitats extremes. La duració de les passions pot ser indefinida. Les passions solen ocupar un lloc prioritari a la jerarquia de valors del subjecte, la qual cosa pot comportar assumir grans riscos i pagar elevats costos per tal d’aconseguir-los. Exemples: desig de venjança, passió eròtica, ànsia de poder, passió per un treball ben fet (artístic, científic, etc.).

10. Pràctica a l’aula: el cos i la respiració.

11. Sento i penso. Realitza la següent taula a partir de 5 situacions (dues d’agradables, dues de desagradables i una d’ambigua):