Música medieval Entre el perill del plaer i la puresa de la devoció
Taula central del retaule de la Mare de Déu dels Àngels de la Catedral de Tortosa, obra de Pere Serra (MNAC)
Índex Introducció El cant gregorià Dues grans revolucions La polifonia L’escriptura musical L’Ars Nova La música trobadoresca Els instruments Bibliografia Planta de la Catedral de Notre Dame de París
Introducció Cuando evoco las lágrimas que he vertido ante las canciones de Tu iglesia, en el principio de mi fe recobrada y cómo aun ahora me siento conmovido no por el canto, sino por lo que se canta, cuando se canta con una voz clara y hábilmente modulada, entonces reconozco la gran utilidad de esta costumbre. De esta suerte, vacilo entre el peligroso placer y la pureza a que aspiro y antes bien me inclino (aunque no pronuncio una opinión irrevocable acerca de este asunto) a aprobar el uso del canto en la iglesia, pues de ese modo, en virtud de las delicias del oído, las mentes más débiles pueden sentirse estimuladas hacia un marco de devoción. Sin embargo, cuando ocurre que me siento más conmovido por el canto que por lo que se canta, me confieso a mí mismo que he pecado de una manera criminal y entonces quisiera no haber oído ese canto. ¡Ved ahora en qué situación me hallo! Llorad conmigo y llorad por mí, vosotros que reguláis vuestros sentimientos internos de modo que sus resultados sean buenos. En cuanto a vosotros, que no obráis así, estas cosas no os conciernen. Pero Tú, oh Señor, Dios mío, presta oído, mira y ve y ten piedad de mí y sálvame; Tú, en cuya contemplación me he convertido en un enigma para mí mismo; y ésta es mi dolencia. Sant Agustí. Confessions, X, cap. 33
Cronologia Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
s.V s.XII s. XV Societat
Feudal
Ciutats (burgesia)
Cultura
Monestirs
Universitats
Art
RomĂ nic ( s.X- XIII)
Gòtic (s. XIII-XV)
Localitzaci贸
El món antic El gran llegat
El gran enemic
1. Línia melòdica pura
1. Grans espectacles públics.
2. Melodia vinculada al text (ritme i mètrica).
2. Situacions de convivència íntimes.
3. Execució musical basada en la improvització sense notació fixa.
3. Potencia la música instrumental.
4. Art musical: sistema ordenat coincident amb el sistema de la naturalesa. No és un joc de sons bonics. 5. Teoria acústica amb fonaments científics amb una terminologia molt ben desenvolupada.
Teatre grec de Segesta (Sicília)
Transmissió i bases teòriques
1
2
Pares de l’Església “La música al servei de Déu.”
Boeci “ Institutione musica” s.VI - Música mundana - Música humana - Música instrumentalis
Música vinculada a la moralitat i al caràcter
Retaule dels pares de l’Església, Michael Pacher, Alte Pinakothek de Múnich
Cant gregorià El canto litúrgico era musical. La espiritualidad del s. XI florece en un canto lanzado a plena voz, al unísono, por un coro de hombres. En él se realiza la unanimidad que agrada a Dios cuando sus criaturas le alaban. Siete veces por día el coro de los monjes cluniacenses iba en procesión hacia la iglesia para cantar los salmos. Las grandes abadías del s. XI, como Saint-Gall o SaintMartial de Limoges, fueron los talleres, sorprendentemente dinámicos, del arte fundamental de aquella época, el arte litúrgico, que en sus progresos asociaba el poema y la melodía. […] La música, y por su intermedio la liturgia, fueron los más eficaces instrumentos de conocimiento de que dispuso la cultrura del s. XI. Tiempo de catedrales, Barcelona, Argot, 1983. Georges Duby
Què és? Oració musical, pregària realitzada que uneix als fidels a través de la melodia i el ritme, en l’expressió de pensaments devots.
Característiques
1
Cant monòdic
2
Només canten homes
3
Uniformitat: el temps de Déu
4
Recreació en cada moment. Memòria
Origen La litúrgia El sant sopar: La missa
Fragment del Sant Sopar. Jaume Huguet. (MNAC)
Oració litúrgica quotidiana i el cant dels Salms i Himnes (Antic Testament. Llibre de David) Els Oficis
Evolució Litúrgies locals i independents: Gàl·lia, Roma, Espanya, Milà, etc. Gregori I (s.VI) = unificació Graduale Romanum Antiphonale Romanum
Detall de Sant Gregori Magne. Pedro Berruguete
Carlemany (s.VIII) = difusió del cant gregorià i prohibició dels cants locals
Tipologia Criteri estructural
1
Solista
2
Responsorial
Criteri melòdic
1
Sil·làbic
2
Melismàtic
3
Salmòdic
3
Antifonal
L’audició Puer natus est nobis
Fragment d’un Fragment d’un partitura medieval dede partitura medieval Puer natus estest nobis. Puer natus nobis.
Els neumes Petit signe que es col·loca sobre el text i que representa una nota o una petita cèl·lula melòdica notació Exemple Exemple de de notació neumàtica neumàtica
Orienten l’entonació Camp obert: no hi ha precisió Significa alè, hàlit però també gest El manuscrit més antic data del s. IX
Les dues grans revolucions
Gàrgola de Notre-Dame de París La mà de Guido.
La polifonia A partir del s. IX Descoberta Ritme: temps medit Harmonia: consonància i dissonància La construcció: tenor i dúplum
1
Orgànum
2
Discantus
3
Orgànum melismàtic
Esquema de les clepsidres
Ars Antiqua s.XIII Escola de Notre-Dame de París: Leonin i Pérotin Conductus
Videreunt omnes (Tots veieren) de Leonin
Pérotin
L’escriptura musical El precedent: el neuma El patró visual es fa audible
Guido d’Arezzo
1
Tetragrama
2
Un gran pedagog: la mà de Guido i el nom de les notes
3
Notes quadrades
Himne dedicat a Sant Joan
Ars Nova (s.XIV) Philippe de Vitry escriu l’ Ars nova Voluntat de canvi Noves harmonies Sistema de notació proporcional Franco de Colonia Ars cantus mensurabilis Llibertat rítmica
Motet Audició: In nova fert-Garrit Gallus de P. De Vitry
Sainte Chapelle de París
La música trobadoresca Trobadors i trobaritz
Joglars
L’amor cortès
Audició: Tant m’abelis. Berenguer de Palou
Instruments Cordòfons
Llaüt, saltiri, arpa, viola de mà, viola de braç, rabec, viella de roda (o organistrum), trompeta marina
Aeròfons
Flauta de bec, orgue portatiu i fix, xirimia, cornamusa (sac de gemecs), trompeta, cromorn
Idiòfons
Sonalls, campanes, pandereta
Membranòfons
Timbal, tamborí
Bibliografia principal R. ANDRÉS, El mundo en el oído; El nacimiento de la música en la cultura, Acantilado, Barcelona, 2008. P. GRIFFITHS, Breve historia de la música occidental, Akal, Madrid, 2006 D. J. GROUT, C. B. PALISCA, Historia de la música occidental, 1, Alianza Música, Madrid, 2006. SAN AGUSTÍN, Las confesiones, Akal/Clásica, Madrid, 2000 E. TRÍAS, La imaginación sonora; Argumentos musicales, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2010