1r bat

4

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

ESQUEMA 1.

2.

3.

4.

El món l’any 1914 Les causes de la guerra L’esclat de la guerra El desenvolupament del conflicte 5. La revolució russa 6. Les conseqüències de la primera guerra mundial

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA introducció Tot i que els comandaments militars pensaren que la guerra seria curta i poc cruenta, la contesa va durar quatre llargs anys i tingué conseqüències desastroses. La Primera Guerra Mundial va suposar moltes innovacions respecte als conflictes tradicionals.

Va tindre lloc una completa mobilització de les rereguardes de cada país per afrontar l’esforç bèl·lic. Els estats que hi van participar van adoptar economies de guerra que implicaven tots els sectors: es va fomentar la producció d’armament a les fàbriques, es va reclutar mà d’obra que substituïa els joves que es trobaven al front (dones, homes de més edat, etc.) i es va racionar el consum d’aliments per tal de no deixar els exèrcits desproveïts.

D’altra banda, s’hi van fer servir per primera vegada avanços tecnològics, com submarins, avions de combat, gasos tòxics, tancs, etc.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1. El món l’any 1914

Heterogeneïtat A l’Europa occidental es van anar consolidant règims constitucionals i parlamentaris, de tarannà democràtic (extensió del sufragi universal i del pluripartidisme) A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de tipus autoritari i autocràtic, si bé amb evidents signes de desgast i de reivindicació social.

Persistia la presència de grans Imperis plurinacionals, que mantenien sotmeses a moltes nacions d’Europa: l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi Rus i l’Imperi Turc o Otomà.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. Els principals punts de conflicte

Difícil equilibri a Europa entre les grans potències econòmiques i militars: la Gran Bretanya, França, l’Imperi Alemany, Rússia i l’Imperi Austrohongarès.

Els conflictes entre potències, les rivalitats en la conquesta de nous mercats i per l’expansió imperialista van marcar un intens joc d’aliances i una veritable escalada militar a Europa.

El naixement del II Reich Alemany, la seva ràpida i intensa industrialització va convertir al seu canceller Otto Von Bismarck en el veritable centre de la diplomàcia europea de la seva època.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. Els principals punts de conflicte Els principals punts conflictius es poden resumir en dos: la rivalitat colonial i reivindicació territorial a Europa

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Rivalitat colonial

Alemanya havia arribat tard al repartiment colonial, i aspirava a ampliar les seves possessions a Àfrica: Intervenció alemanya al conflicte entre França i el Marroc per l’establiment d’un Protectorat (1905) Conferència d’Algesires (1906). S’estableixen els Protectorats francès i espanyol sobre el Marroc. Al 1911 nova intervenció alemanya.

Compensació a Alemanya amb l’ampliació de la colònia del Camerun.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Reivindicacions territorials a la mateixa Europa

Enemistat entre Alemanya i França. Les regions frontereres d’Alsàcia i Lorena formaven part de Prússia des de la guerra franco – prussiana de 1871.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. Els principals punts de conflicte Enfrontament entre l’Imperi Austríac i Sèrbia pel projecte serbi d’unificar tots els territoris eslaus dels Balcans. Sèrbia comptava amb el suport de Rússia (moviment paneslavista).

CRISIS DELS BALCANS. 1908 Àustria s’annexiona Bòsnia i Herzegovina. Forta tensió militar amb Sèrbia i amb Rússia.

1912 Amb el suport rus, es forma la Lliga Balcànica (Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària), que ataca a l’Imperi Otomà, reduint a la regió d’Istanbul la seva presència territorial a Europa. Independència d’Albània en 1913.

1913 Guerra entre Sèrbia i Bulgària. Els serbis són guanyadors i Bulgària perd importants territoris. La posició de Sèrbia es reforça com la gran opositora contra Àustria per crear un gran estat dels eslaus del sud.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.2. El sistema d’aliances Així, poc abans del 1914, les tensions diplomàtiques i l’escalada militar entre les diverses potències europeus fa presagiar que qualsevol incident greu pot esdevenir en un conflicte armat d’escala regional, que a causa de les aliances militars, podria convertir-se en una guerra europea global. Degut a les rivalitats polítiques existents es formaren dos gran blocs o aliances:

a) La Triple Aliança.- Alemanya es va aliar amb l'Imperi d'Austria-Hongria (1879) per assegurarse l'annexió d'Alsàcia i Lorena. Més tard (1882) s'uniria Itàlia, que durant la guerra no va acomplir el pacte i canvià de "bloc". b) La Triple Entesa.- França es va aliar amb la Rússia tsarista (1892) -l'esclat de la Revolució bolxevic (1917), però, comportà l'abandonament del front- pel seu desig de recuperar Alsàcia i Lorena; més endavant entraria Gran Bretanya en el pacte per la seua rivalitat econòmica amb Alemanya (1907).

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.2. El sistema d’aliances

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2. Les causes de la guerra Se solen assenyalar quatre causes determinants en l‘esclat de la primera guerra mundial: antagonismes econòmics, la cursa armada, les rivalitats territorials i colonials i l'augment del nacionalisme.

2.1 Els antagonismes econòmics Rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya per la supremacia industrial en el Món (la ràpida i intensa industrialització d’ Alemanya inquietava els anglesos).

Els britànics practicaven una política d’aïllament envers el continent, i es centraven sobretot en el seu Imperi colonial i en el domini dels oceans (superioritat naval) També els interessos financers francesos a Rússia expliquen una part de les relacions franco-russes

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2.2. La cursa d'armaments Al període de pau entre 1870 i 1914 se'l va anomenar Pau Armada perquè era de preveure una futura guerra entre les potències imperialistes europees que anaven militaritzant-se i modernitzant els seus exèrcits.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2.2. La cursa d'armaments

Font

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2.2. La cursa d'armaments

Font

Despesa militar abans de 1914

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2.3. Les rivalitats territorials i colonials La Gran Bretanya i França tenien força dominis colonials arreu del món. Els imperis centrals per contra havien arribat tard al repartiment colonial.

Àustria -Hongria no tenia colònies i Alemanya no considerava que els seus dominis eren inferiors al seu potencial econòmic.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 2.4. L'augment de l'esperit nacionalista El nacionalisme exaltava la glòria de la nació pròpia en relació amb les altres i proclamava la unió de tots els ciutadans nacionals contra l'enemic comú. Aquesta idea explica el sentiment francès contra els alemanys, dels alemanys contra els francesos i els eslaus; els russos contra els tàrtars, el germànics, els xinesos...

En un altre sentit, el nacionalisme idea de fer coincidir els pobles fronteres de l'Estat: l’orgull pangermanisme , el paneslavisme que engreixen la tensió.

defensava la enllà de les francès, el … són idees

Les minories ètniques a Europa havien pres consciència de la seva nacionalitat

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 3. L’esclat de la guerra En una situació tan conflictiva com la que es vivia en el 1914 només es necessitava un pretext perquè esclatés la guerra. En altres condicions el conflicte havera estat solucionat de difererent manera.

3.1. El desencadenament de la guerra el joc d’aliances El pretext per començar el conflicte bèl·lic fou l'assassinat de l'hereu de l'Imperi d‘ Àustria-Hongria Ferran-Josep (juny de 1914) dut a terme per Gavrilo Prinzip, un estudiant nacionalista bosnià que pertanyia a una societat secreta coneguda com la Mà Negra El 23 de juliol, Àustria-Hongria llançava un ultimàtum a Sèrbia, amb el consentiment alemany, que seria el pas previ a la posterior acció bèl·lica.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font

Atemptat de Sarajevo: detenció de Gavrilo Princip

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font El govern reial de Sèrbia ha de comprometre’s a: 1r. Adquirir tota publicació que fomenti l’odi i el menyspreu a la monarquia [...].

2n. Dissoldre immediatament la societat anomenada Narodna Odvrana [la Mà Negra, la Societat Secreta patriòtica sèrbia que aspirava a unir tots els pobles eslaus del nord i que havia organitzat l’atemptat de Sarajevo] [...].

5è. Acceptar la col·laboració a Sèrbia dels òrgans del govern imperial per tal de suprimir-hi el moviment subversiu [...].

6è. Obrir una enquesta judicial sobre els participants en el complot del 28 de juny [...].

7è. Arrestar els comandants Tankositx i Giganovitx, compromesos en l’atemptat.

8è. Impedir el tràfic il·legal d’armes a través de les seves fronteres [...].

El govern imperial i reial espera la resposta del govern serbi abans del dissabte 25 d’aquest mes a les cinc de la tarda.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Un mes després, el 28 de juliol de 1914, Àustria – Hongria declara la guerra a Sèrbia, a la qual fa culpable de l’atemptat.

Aleshores van iniciar-se una sèrie de reaccions encadenades. Rússia, sense consultar els aliats francesos però sense dubtar que la Tercera República li donaria suport, va recolzar Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria el 30 de juliol perquè no podia acceptar la possibilitat d’una hegemonia austríaca als Balcans.

El joc d’aliances establert durant la “Pau Armada” va desencadenar-se amb rapidesa a partir d’aquest moment: Alemanya va declarar la guerra a Rússia i a França, i, finalment, el 4 d’agost Anglaterra ho va fer a Rússia i Alemanya davant de la penetració de les tropes alemanyes a Bèlgica. El conflicte s’havia generalitzat i ja era impossible d’aturar

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 3.2 Els corrents pacifistes Els moviments pacifistes i obrer, contrari a la guerra, foren sovint bandejats pel moviment patriòtic i el nacionalisme dominant.

Els contraris a la guerra (socialistes, anarquistes ...) van ser perseguit i amb freqüència van patir represàlies.

Com a exemple Jean Jaurès va ser assassinat per un nacionalista exaltat Pot ser per aquesta raó a Alemanya i a França els socialistes no van actuar de manera contundent en contra de la guerra.

A Rússia, per contra, els bolxevics s’oposaven a qualsevol acció bèl·lica.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4. El desenvolupament i les fases del conflicte En el moment de l’esclat de la Gran Guerra, la situació dels dos blocs, pel que fa a les forces militars, mostrava una clara superioritat numèrica de l’Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya) respecte dels Imperis (Alemanya i ÀustriaHongria), però aquesta diferència era més fictícia que real.

La posició estratègica d’Alemanya i Àustria-Hongria, situades al centre del continent europeu, va afavorir el moviment de les seves tropes, mentre que l’Entesa i els seus aliats van veure’s fragmentats en dos fronts que estaven sense possibilitat de comunicació terrestre. La més, l’exèrcit alemany era clarament superior al francès pel que fa a l’artilleria pesant de campanya i als vehicles automòbils. Sí que hi havia, però, un relatiu equilibri armamentístic entre els dos blocs.

Pel que fa a les forces navals, els països de l’Entesa, i sobretot la Gran Bretanya, van ser els grans dominadors de les aigües durant la Gran Guerra. Això va portar els alemanys a desenvolupar la guerra submarina com a única manera de contrarestar la superioritat naval anglesa i francesa.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4. El desenvolupament i les fases del conflicte En el desenvolupament bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, podem distingir quatre grans etapes.

4.1. 1914: la il·lusió d’una guerra curta.(La guerra de moviments).

L’estratègia inicial de la guerra va ser el desplegament d’exèrcits efectuant maniobres envoltants sobre l’enemic i obrint alhora diferents fronts continus.

Els alemanys van desenvolupar el Pla Schlieffen que preveia un atac ràpid a França entrant per Luxemburg i Bèlgica. L’objectiu alemany era evitar un conflicte en dos fronts, amb França a l’est i, a continuació, amb Rússia a l’oest.

Aquest atac llampec a França implicava violar la neutralitat inicial de Bèlgica.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA (La guerra de moviments).

Els francesos, per la seva banda, van idear el Pla XVII que preveia l’atac a les posicions alemanyes des d’Alsàcia i Lorena per evitar que entressin en territori francès. Aquest pla va fracassar. Les previsions alemanyes d’entrar a París, però, van veure’s frenades per la victòria aliada a la Batalla del Marne el 6 de setembre de 1914.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA (La guerra de moviments).

Per la seva banda, Rússia, atenent a les peticions franceses, va llançar una precipitada ofensiva sobre Alemanya. Els russos van ser derrotats però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l’est, fet que va ser clau en la salvació de París.

Des d’aquest moment, el front va quedar immobilitzat des de la frontera de Suïssa fins el Mar del Nord i els exèrcits van establir una línea de fortificacions terrestres, les trinxeres.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.2 La guerra de trinxeres i l’ampliació del conflicte A partir del 1915 la guerra de moviments va donar pas al que es coneix com a guerra de posicions o de trinxeres. Els fronts s’havien estabilitzat i davant de la fixació de les posicions dels exèrcits contendents una llarga línia de trinxeres recorria els camps de batalla. Ja era innegable que la guerra seria llarga i de desgast.

Els dos exèrcits van aixecar una barrera de filats, per impedir l’avanç de l’enemic, i es protegien en les rases excavades. Així, els exèrcits van estar soterrats a les trinxeres, l’un davant de l’altre, durant més de tres anys.

Les ofensives d’infanteria tenien poques possibilitats d’èxit contra un front amb aquestes característiques, per això, el principal objectiu militar seria trencar un punt en el front enemic per obrir-hi una bretxa. S’iniciava una guerra basada en la tàctica de desgast de l’enemic.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font

Soldat anglès a les trinxeres

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

Soldats anglesos rebuts a París

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.2 La guerra de trinxeres i l’ampliació del conflicte Al front occidental la principal batalla d’aquest període es va lliurar a Verdum (setembre de 1916). Les pèrdues humanes que va deixar aquesta ofensiva van ser altíssimes. L’objectiu alemany era atacar en un punt del front que obligués a l’exèrcit francès a realitzar una defensa desesperada.

A partir del 1915 es va obrir un front sobre Itàlia (que entrava en la guerra) on van enfrontar-se durant dos anys austrohongaresos i italians lliurant cruentes batalles que finalitzarien el 1917 amb la desfeta italiana de Caporetto.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.2 La guerra de trinxeres i l’ampliació del conflicte Al front oriental l’exèrcit rus va iniciar una ofensiva sobre Prússia Oriental. L’exèrcit alemany sota el comandament de Hindemburg va derrotar els russos però, més al sud, els austríacs no van poder contenir l’avanç rus que va ocupar la Galitzia. El 1915 una nova ofensiva austro-alemanya reconqueria els territoris perduts i ocupava Polònia i Lituània.

Als Balcans, les tropes imperials van endinsar-se en territori serbi ocupant la capital, Belgrad però, coincidint amb l’ofensiva russa, els serbis van derrotar els austríacs a Rudnik i el 1915 tornaven a ocupar les posicions inicials.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font

El mariscal de camp Haesler i el comte Zeppelin

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font

Soldat begla captivat pel alemanys

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.2 La guerra de trinxeres i l’ampliació del conflicte La marina britànica i l’alemanya van enfrontar-se a la batalla de Jutlàndia on ambdós contendents van patir grans pèrdues. Al mar els britànics tenien una absoluta superioritat i com alternativa Alemanya va preparar la “guerra comercial submarina” amb la intenció d’aturar el subministrament dels aliats que, a més, havien decretat el blocatge marítim d’Alemanya.

Així, els vaixells aliats o americans que travessaven l’Atlàntic eren interceptats i atacats pels submarins alemanys. La conseqüència directa dels atacs submarins serà el perjudici econòmic dels Estats Units. El detonant definitiu per l’entrada dels EUA a la guerra va ser l’enfonsament del transatlàntic nord-americà Lusitània.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font

Soldat alemany en 1917

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.3 Un any clau: 1917 L’any 1917 un sentiment de desengany va recórrer Europa i es va crear un estat d’opinió favorable a la finalització del conflicte amb les proclamacions del president americà Wilson i el papa. Aquest va ser l’any més dur de la guerra però dos fets van fer que es donés un canvi en el curs de la guerra: l’esclat de la Revolució Russa i l’entrada dels Estats Units en la guerra.

El febrer de 1917 va esclatar la revolució russa. Tot i que el govern provisional volia mantenir la guerra.

Els socialistes i, sobretot, els bolxevics mantindran una actitud contrària. Amb la revolució d’octubre de 1917va ser la pujada dels bolxevics al poder. El nou govern soviètic va signar el març de 1918 el Tractat de Brets-Litovsk . Rússia surt de la guerra.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.3 Un any clau: 1917 En un principi, els Estats Units s’havien declarat neutrals en el conflicte. El país es va veure beneficiat pel conflicte. Les forces econòmiques americanes tenien, doncs, un clar interès en el triomf dels aliats perquè subministraven mercaderies, principalment, a francesos i anglesos. Els alemanys van pensar que si tallaven el subministrament als aliats provocarien una crisi tant greu que obligaria els Britànics a capitular.

En el moment en que els alemanys van declarar la guerra submarina dificultant el transit per l’Atlàntic i impedint el comerç americà es va precipitar la intervenció dels EUA en el conflicte. El gran potencial econòmic, industrial i humà dels Estats Units podia acabar per capgirar definitivament el conflicte però els alemanys esperaven haver posat fi al conflicte quan arribessin els nord-americans.

UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA 4.3 Un any clau: 1917