1r batx tema 2

unitat

2

Una època de grans transformacions (1850-1914)

1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA El creixement sostingut de la població europea que s’havia iniciat al segle XVIII va mantenir-se durant la segona meitat del segle XIX, però el fenomen més rellevant del període va ser la intensificació dels moviments migratoris.

Bona part de l’excedent demogràfic europeu va emigrar cap als països en expansió, mentre que a l’interior del Estats l’èxode rural va intensificar-se i les ciutats van tenir un gran creixement i expansió.

El creixement demogràfic.

Va ser la conseqüència d’una davallada de la mortalitat, mentre que la natalitat es mantenia relativament elevada. El descens de les taxes de mortalitat va ser el resultat de la millora constant de l’alimentació i de les condicions de vida i higiene, però també del progrés mèdic i sanitari.

Les migracions europees a altres continents.

D’aquest esclat demogràfic europeu va sorgir un important corrent migratori cap als nous països independents d’ultramar. Entre 1850 i 1914 prop de 36 milions d’europeus van emigrar, fonamentalment cap a Amèrica, mentre que cinc milions de russos van travessar els Urals per instal·lar-se a Sibèria.

Si ampliem el període les dades encara són més espectaculars, entre el 1800 i el 1924, van ser 60 milions els europeus que van emigrar a d’altres continents. No tots els emigrants, però, van quedar’s-hi definitivament. Es calcula que tan sols uns 30 milions van optar per la expatriació definitiva.

La millora dels mitjans de transport va facilitar l’emigració, fonamentalment la construcció dels grans creuers transatlàntics, ja que va escurçar considerablement la durada dels viatges i va reduir el cost dels passatges, fent-los més assequibles per a les economies familiars més modestes.

Les migracions a les ciutats.

La mecanització de les tasques agrícoles, el creixement industrial i l’increment dels intercanvis van propiciar un augment continu de l’èxode rural i un increment de la població urbana en el conjunt dels països europeus.

Com a conseqüència d’aquest creixement basat en una emigració ràpida i sense planificació, les ciutats van patir un creixement desordenat, una reordenació de l’espai i una millora les infraestructures.

Les velles muralles van ser enderrocades i al seu lloc van construir-se àmplies avingudes per tal de permetre-hi una circulació més fluida.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA La dinàmica agrària iniciada a Anglaterra en el segle anterior s’havia estès a la resta d’Europa i a Amèrica durant la primera meitat del segle XIX

Per tot Europa es van incrementar els rendiments agraris com a conseqüència de l’expansió de la pràctica de la rotació de conreus, de la disminució de guaret, de l’augment del regatge, de la nova maquinària i de l‘aplicació dels descobriments científics.

Als païsoso industrialitzats la població activa agrícola disminuirà considerablement.

L’agricultura perdrà l’hegemonia econòmica en detriment del sector industrial. Les fams desapareixeran i els intercanvis de productes s’ampliarà considerablement per la millora dels transports, en especial el vaixell frigorífic.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA En les darreres dècades del segle, potser impulsat per la crisi de demada en una cojuntura de crisi internacional (explicada per la superproducció) va veure com el preu dels cereals, i del blat en particular, patien una devallada important.

La causa d’aquest procés va ser l’arribada massiva de cereals provinents dels països d’ultramar, on el conreu extensiu de la terra i la utilització dels nous mitjans tècnics possibilitava una elevada producció i, com a conseqüència, uns preus més baixos que els europeus.

La crisi agrària de la darreria del segle va evidenciar la debilitat de l’agricultura europea, que era incapaç d’assolir uns nivells de rendibilitat semblants als americans

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA A Europa es va recórrer a polítiques proteccionistes que barressin el pas als productes americans. També es va optar per resistir la competència exterior i renovar les estructures productives amb l’aplicació de tot un seguit de millores tècniques que van permetre ampliar els rendiments i diversificar la producció.

D’entre les millores caldria assenyalar: El perfeccionament de l’instrumental agrícola amb la difusió de la segadora, de la batedora, i de les màquines d’agarbar.

L’aplicació dels progressos químics en la fabricació de nous fertilitzants (per exemple, el guano del Perú o el nitrat de Xile) permetria incrementar els rendiments, sobretot de la producció de blat.

La selecció de races i espècies en la ramaderia possibilitaria una pràctica més intensiva que s’orientaria cap a la producció de carn i llet.

La diversificació de la producció. La millora del nivell de vida a les ciutats exigiria una producció més especialitzada i la producció agrícola va anar diversificant-se amb el conreu de plantes industrials i de productes hortofrutícoles.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA

3. L’esclat de la indústria i el comerç

La Segona Revolució Industrial Durant la primera onada industrialitzadora la major part de les innovacions tecnològiques no van ser el resultat de la investigació científica, sinó més aviat el fruit de l’experiència.

A les darreres dècades del segle XIX la investigació científica va convertir-se en un factor determinant i les vinculacions entre ciència i indústria va anar fent-se més estretes.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

La Segona Revolució Industrial Així, la indústria va començar a dedicar notables quantitats de diners a la investigació.

Com a resultat, en aquest període es van fer un important nombre d’invents que revolucionarien el món de l’energia, els mitjans de transport, la indústria i la vida quotidiana. Moltes de les aplicacions dels nous enginys van tenir una repercussió directa en l’àmbit de la vida familiar Va ser així com, a finals del segle XIX, el món va entrar en una nova fase del procés d’industrialització. És l’anomenada Segona Revolució Industrial, en la qual la preeminència econòmica de la Gran Bretanya va cedir el pas a noves potències industrials com Alemanya o els Estats Units.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.1 les notes formes d’energia L’electricitat. L’existència d’electricitat a la natura ja era coneguda, però per a la seva utilització massiva calia produir-la industrialment i tenir la capacitat de transportar-la.

El primer pas per aconseguir-ho el va donar Gramme amb la invenció de la dinamo (1869) qui va aconseguir-se la potència suficient per crear un corrent elèctric important. Amb això s’havia obert el pas al funcionament de les centrals hidroelèctriques.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.1 les notes formes d’energia El problema del trasllat de l’electricitat fins als centres consumidors quedaria resolt gràcies a la invenció de l’alternador i el transformador (1897).

L’electricitat tindria nombroses aplicacions en el camps dels mitjans de comunicació (telèfon, telègraf, ràdio), dels transports (ferrocarril elèctric, tramvia, metro), de la indústria (com a força motriu de la maquinària), de l’enllumenat (l’aparició de la bombeta incandescent d’Edison , etc.). .

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.1 les notes formes d’energia El petroli. D’altra banda, les primeres extraccions de petroli van fer-se als Estats Units, cap a 1859 i va ser cap a 1870 quan Rockefeller va crear la primera gran companyia petroliera del món (Standard Oil Company).

La utilització d’aquest nou combustible va encaminar-se cap a la substitució dels olis de balena en l’enllumenat i també pel funcionament de les calefaccions. Però seria la invenció del motor d’explosió el que li va donar la destinació més important com a combustible dels automòbils. .

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.1 les notes formes d’energia A partir de 1886, els motors de la companyia automobilística Daimler Benz van començar a utilitzar un derivat del petroli, la benzina, com a combustible pels seus automòbils. A partir d’aquí, el petroli va convertir-se en una força capaç de moure trens, vaixells, automòbils i uns primerencs avions.

A més, els seus derivats van començar a utilitzar-se també en la indústria petroleoquímica per a la fabricació de plàstics, insecticides, teixits, medecines, pintures, etc.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2. Els transports i els intercanvis El ferrocarril va continuar sent juntament amb la navegació, el mitjà de transport que assegurava la circulació de mercaderies i d’homes amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més baixos.

La utilització dels rails d’acer, d’una durada quinze vegades superior a la del ferro, va comportar una nova expansió de la xarxa ferroviària, i va contribuir al dinamisme del sector del metall (ponts, estacions ferroviàries…)

Però, el transport que veritablement revolucionaria els mitjans de transport va ser l’automòbil, que va esdevenir el resultat d’un conjunt d’innovacions: el motor d’explosió, el pneumàtic i la utilització del petroli com a combustible.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2. Els transports i els intercanvis Però, el transport que veritablement revolucionaria els mitjans de transport va ser l’automòbil, que va esdevenir el resultat d’un conjunt d’innovacions: el motor d’explosió, el pneumàtic i la utilització del petroli com a combustible.

El 1891 es posava en funcionament el primer automòbil encara destinat a minories. Serà als EUA on, gràcies a la fabricació del model Ford T, l’automòbil es convertís en un producte utilitari i amb un cost més reduït

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2.

Els transports intercanvis La posada en funcionamenti els del motor diesel aplicat a la navegació marítima va permetre incrementar la rapidesa, la regularitat i la capacitat dels vaixells i va escurçar els viatges transoceànics. A més, l’obertura de nous canals com Suez comunicant la Mediterrània amb el Mar Roig (1869) o Panamà connectant l’Atlàntic amb el Pacífic (1904) va estimular amb força el comerç marítim.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2. Els transports i els intercanvis Al seu torn, a les primeres dècades del segle XX, l’aviació va passar des d’una primera fase d’experimentació tècnica a la seva explotació comercial. El primer vol d’avió el feren els germans Wright el 1903, però seria a partir de 1909, quan Bieriot travessés el Canal de la Mànega, quan l’aviació va esdevenir un fenomen industrial i militar.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2. Els transports i els intercanvis El comerç internacional va viure una gran expansió i el seu volum va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914, gràcies als progressos del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció massiva de béns que va permetre una reducció dels preus.

La primera iniciativa d’obertura de mercats al comerç internacional va donar-se a Gran Bretanya quan es va implantar una política econòmica lliurecanvista, mentre que altres països més endarrerits en el procés d’industrialització, es mostraven més partidaris del proteccionisme.

L’increment de la lliure circulació de mercaderies i l’amplitud dels intercanvis comercials van possibilitar la creació d’un nou mercat que per primer cop començava a assolir dimensions d’abast mundial.

Cap a 1913, Europa era la gran protagonista del comerç internacional: controlava el 65% de tots els intercanvis internacionals, davant el 13% que

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3.2. Els transports i els intercanvis Una de les innovacions més grans van donar-se en el terreny dels mercats interiors: un nou model d’establiment comercial va començar a conquerir grans quotes de mercat: els grans magatzems. Es tractava de grans superfícies comercials polivalents que oferien una gran varietat de productes a preus més baixos que les botigues petites Aquest nou tipus d’establiment va assolir un gran èxit als Estats Units, on van començar a proliferar els grans hipermercats.

A més, van començar a difondre’s nous sistemes de venda i es va introduir la publicitat.

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3. L’esclat de la indústria i el comerç Els nous sectors industrials Si la primera revolució industrial havia inaugurat la indústria del carbó, el cotó i el ferro, el segon impuls industrialitzador produït a finals del segle XIX comportaria l’hegemonia de l’acer, l’automòbil, l’electricitat, el petroli i la química.

El sector metal·lúrgic va tenir una nova embranzida gràcies a la posada en funcionament del convertidor de Bessemer (1865) que permetia l’elaboració de grans quantitats d’acer a un baix preu. També va aconseguir-se la producció industrial de nous metalls, com el níquel, que en aliatge amb l’acer donava lloc a l’acer inoxidable i l’alumini.

3. L’esclat de la indústria i el comerç Els nous sectors industrials L’electricitat faria possible la creació de noves indústries com la producció d’aparells i productes electrònics i també faria possible la creació de la indústria cinematogràfica i, posteriorment, de la discogràfica.

La invenció del motor d’explosió i l’aplicació del petroli com a combustible van ser la base del naixement de la indústria automobilística, que va assolir un gran desenvolupament que oferien un elevat nombre de llocs de treball i estimulaven el desenvolupament d’indústries secundàries, especialment amb l’aparició del cotxe utilitari duta a terme per Henry Ford.

3. L’esclat de la indústria i el comerç Els nous sectors industrials

La indústria química també va ser una de les capdavanteres i Alemanya va convertir-se en la capdavantera del sector, produint més del 80% dels colorants sintètics i tints, i ocupant el primer lloc en indústria farmacèutica.

També va desenvolupar-se la producció de sosa, de fertilitzants sintètics, de fibres artificials i explosius.

3. L’esclat de la indústria i el comerç Els nous sectors industrials

Finalment, la utilització del ciment armat (ciment combinat amb una carcassa de ferro) va permetre que l’enginyeria i la indústria de la construcció assolissin un gran desenvolupament. Aquest fet va fer possible l’edificació de ponts, viaductes i túnels més llargs. A més, els edificis van començar a créixer en alçada, i als EUA van començar la construcció dels primers gratacels.

4. Una economia capitalista a escala mundial Les necessitats d’inversions elevades de les noves indústries van propiciar la creació d’una banda, de les societats anònimes i la concentració industrial, i de l’altra, un creixement econòmic i l’aparició de les crisis de sobreproducció

4.1. Les societats anònimes

A mesura que va avançar el segle XIX, les empreses van anar creixent de dimensions: cada vegada era necessari més capital per a comprar les matèries primeres i les màquines, i per a contractar un nombre major d’obrers.

Atés que una sola persona no disposava de prou diners per a afrontar totes aquestes despeses, sorgiren les societats anònimes.

4. Una economia capitalista a escala mundial

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.1. Les societats anònimes En les societats anònimes, el capital d’una empresa es divideix en accions, que es venen i es compren en la borsa. Així, moltes persones reunien els seus capitals i es convertien en propietaris de la mateixa empresa.

Si emeten accions, les empreses obtenen finançament sense haver de demanar préstecs bancaris i així poden fer inversions. En aquesta mateixa època van nàixer els bancs moderns, que recollien els estalvis dels clients i després els invertien en la indústria i altres negocis.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera

Les necessitats d’inversions elevades també van propiciar un procés de concentració ind Aquesta concentració empresarial podia ser de tipus horitzontal o vertical.

La concentració vertical era aquella que associava les empreses que treballaven en un mateix ram productiu (per exemple, companyies petrolieres), mentre que la concentració horitzontal integraven societats dedicades a activitats complementàries (mines de carbó, mines de ferro, plantes siderúrgiques, etc.).

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera

Des del punt de vista financer existien una multitud de formes de convenis industrials, pe

El càrtel, que consistia en una associació d’empreses dedicades al mateix sector d’activitat que establien acords amb la finalitat de restringir o eliminar la competència en el mercat d’un determinat producte, controlar la producció i la distribució, fixar els preus i aconseguir així un benefici més gran.

El trust, que seria el resultat de la fusió voluntària de diverses empreses amb la pèrdua de la seva independència productiva, comercial i jurídica per crear-ne una de nova amb l’objectiu de cobrir totes les etapes de la producció d’un article, per, d’aquesta manera, eliminar del mercat la competència.

Les accions de l’empresa resultant de la fusió es repartirien entre els nous socis segons el valor de les seves antigues indústries.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentraci贸 industrial i financera

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera

El holding, que és una societat financera o corporació de companyies dominada per una única empresa que posseiria participacions de capital de diverses empreses de les quals controlaria les activitats en part o totalment. Aquest seria el principal instrument de la penetració financera que farien servir els bancs per entrar en el món de la indústria.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera El monopoli, que, encara no seria una forma de concentració empresarial, seria una situació de mercat en la qual un fabricant o distribuïdor tindria l’exclusiva sobre l’elaboració o la comercialització d’un determinat producte. En aquest cas, la competència hauria estat totalment eliminada.

Les multinacionals, que eren el resultat de les inversions emprearials fóra des països d’origen

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera Així el poder de les grans companyies seria especialment forta als Estats Units, on una sèrie de grups financers (com el del magnat del petroli Rockefeller) van arribar a exercir situacions gairebé monopolistes i a disposar de gran influència, fins i tot, en l’àmbit polític, fet que va propiciar l’elaboració d’una llei (Sherman Act, 1890) destinada a limitar l’actuació dels trusts.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentraci贸 industrial i financera

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera Extracte de l’Informe preliminar sobre els trusts i les corporacions industrials (1900): Hem vist la importància del monopoli de l’Standard Oil [...].

Mentre que aquest trust acumula aquests enormes dividends, no hi ha ni una sola refineria independent que pugui produir-ne. Fa anys que no s’ha construït una refineria en aquest país [...] i les antigues no han crescut. Les refineries independents es limiten a lluitar per la seva supervivència, esperant que una providència divina les salvarà.

Ara el trust Standard Oil posseeix nou de cada deu oleoductes de les regions productores i així controla el 90% del petroli que es produeix; fixa els preus de mercat d’aquest gran producte imposant al productor el preu de compra del petroli, i al consumidor, el preu de venda, elegint, a més, la qualitat que oferirà.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.2. La concentració industrial i financera

Però cada cop més, els bancs van voler supervisar la marxa de les indústries on havien arriscat el capital a la vegada que la indústria necessitava de la vinculació a un banc o un grup de bancs per garantir la disponibilitat de capital. D’aquesta manera, va iniciar-se un procés de fusió del capital bancari i l’industrial donant lloc al naixement del capitalisme financer. Així, un mateix grup de capitalistes tenia a les seves mans, de manera conjunta, els fils de la indústria i la banca.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.3. La cojuntura econòmica Amb l’extensió del capitalisme industrial aparegueren les crisi de sobreproducció.

Entre el 1870 i el 1914 es van succeir dues fases econòmiques: una primera entre 1873 i 1895, caracteritzada per l’estancament econòmic (fase depressiva); i la segona entre 1895 i 1914, que va tener una tendencia expansiva.

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.4. El creixement desigual La preeminència econòmica que havia tingut Gran Bretanya durant tota una centúria va començar a quedar superada amb el naixement de noves potències industrials. Així, els països més beneficiats de l’onada industrial que va produir-se a les acaballes del segle XIX van ser Alemanya, que en pocs anys va convertir-se en la potència capdavantera de la indústria europea.

També els Estats Units, que van saber explotar amb avantatge les oportunitats que els oferia la possibilitat d’articular un mercat tan extens i les noves formes d’organització de la producció (taylorisme i fordisme)

En l’àmbit asiàtic, el Japó va esdevenir el primer Estat del món poblat per no europeus capaç de rivalitzar amb les potències industrials.

4. Una economia capitalista a escala mundial

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.4. El creixement desigual

4. Una economia capitalista a escala mundial 4.4. El creixement desigual

4. Una economia capitalista a escala mundial

5. Les conseqüències socials: el Moviment Obrer 1

El movimen obrer: des dels inicis fins 1848

2

Els grans corrents ideològics de l’obrerisme

3

L’època de la Primera Internacional

4

Sindicats de masses i partits obrers

5

La Segona Internacional

6

Analitzem un text

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

IDEA: DURANT EL SEGLE XIX, LES NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA (CAPITALISME INDUSTRIAL) I LA POLÍTICA DEL LIBERALISME BURGÉS (CENSATARI) NO VAN MILLORAR LA SITUACIÓ DE LA CLASSE OBRERA. VAN SER ELS TREBALLADORS QUI VAN CREAR ORGANITZACIONS PER TAL DE REIVINDICAR MILLORES. ÉS ARA QUAN LA CLASSE OBRERA PREN CONSCIÈNCIA DE CLASSE.

1.1. D'artesans a proletaris.

La revolució industrial va afectar les condicions de treballs. El liberalisme econòmic (laissez faire, deixeu fer) va possibilitar la creació de noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial.

Va sorgir així el proletari, treballadors d'aquestes noves manufactures, que no disposaven de la propietat dels mitjans de producció i canviaven la seva capacitat de producció per un salari.

Va suposar la configuració d'una nova consciència de classe, en especial quan a partir de 1820, comença l'era de la fàbrica. El factory system (La fàbrica) possibilita la concentració de mà d'obra (obrers), concentració de capital (màquines, energia) i concentració geogràfica (front a la dispersió del taller).

Comporta un nou ordre laboral: l'ús de maquinàries possibilitava augmentar les hores de treball mentre que l'especialització i promoció del antics tallers artesans (d'aprenent a mestre) ja no era necessària. El procés de mecanització va comportar l'augment de l'atur i el sistema productiu no era capaç d'absorbir les masses de pagesos que fugien del camp i buscaven treball.

Tot plegat va generar una conflictivitat creixent.

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

Situació de la classe obrera. Treball infantil

DOCUMENTS “No tengo más ropa que la de mi trabajo: algunos pantalones y una chaqueta rota... Arrastro las vagonetas bajo tierra a lo largo de media legua, ida y vuelta. Las arrastro durante once horas diarias con la ayuda de la una cadena atada a mi cintura. Las heridas que tengo en la cabeza me las he hecho descargando vagonetas. Los hombres del equipo al que estoy atado trabajan desnudos, salvo el casco en la cabeza. Algunas veces cuando no soy rápido, me golpean.“

“Manifestaciones de un niño trabajador de doce años” a LAZO, A. Revoluciones del mundo moderno.

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

Situaci贸 de la classe obrera. Consci猫ncia de classe

DOCUMENTS "La clase toma realidad cuando algunos hombres, a consecuencia de unas experiencias comunes (heredadas o compartidas), perciben una identidad de intereses y la articulan entre ellos y en contra de otros hombres cuyos intereses son distintos (y generacionalmente opuestos) a los suyos."

E. P. Thompson. La formaci贸n de la clase social obrera inglesa, 1963

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.2. Els primers conflictes i el ludisme Les dures condicions de treball va provocar la conflictivitat des dels inicis. Van sorgir associacions de treballadors. Primer van ser associacions de treballadors d'un mateix ofici de caràcter local; desprès es va ampliar la seva base social i geogràfica.

En un principi aquests col·lectius obrers van haver de suportar la repressió dels governs i van arribar a ser prohibides tant a França (Llei de Le Chapelier, 1791) com a Anglaterra (Combination Act, 1799-1800).

Alguns d'aquest col·lectius reivindicaven la lluita política demanant també reformes democràtiques (en el context de les revolucions vuitcentistes).

A Anglaterra la conflictivitat va impulsar mobilitzacions, marxes i concentracions que demanaven l'abolició de les lleis antiassociatives. La repressió va arribar fins a l'execució dels organitzadors. A Nottingham la repressió de l'exèrcit va propiciar la creació de lideratges mítics com el capità Ned Ludd.

Els Luddistes consideraven les màquines com les principals causants dels mals de la classe obrera i es va escampar des d'Anglaterra a tota Europa (Alcoi, 1820; Barcelona (factoria Bonaplata, 1835...)

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

Ludisme DOCUMENTS «En la tarde del viernes, alrededor de las cuatro, un numeroso grupo de revoltosos atacó la fábrica de tejidos pertenecientes a los señores Wroe y Duncroft, en West Houghton (...), y, encontrándola desprotegida, pronto se apoderaron de ella. Inmediatamente la incendiaron y todo el edificio con su valiosa maquinaria, tejidos, etc., fue completamente destruido. Los daños ocasionados son inmensos, habiendo costado la fábrica sola 6.000 libras. La razón aducida para justificar este acto horrible es, como en Middleton, el "tejido a vapor". A causa de este espantoso suceso, dos respetables familias han sufrido un daño grave e irreparable y un gran número de pobres han quedado sin empleo. Los revoltosos parecen dirigir su venganza contra toda clase de adelantos en las maquinarias. ¡Cuán errados están! ¿Qué habría sido de este país sin tales adelantos?»

Annual Register, 26 d’abril de 1812.

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.3. El socialisme utòpic A diferència d'Anglaterra, més industrialitzada i amb massificació de la classe obrera, a França existien intel·lectuals més sensibilitzats per aspectes socials. Aviat van saber veure les contradiccions dels sistema industrial i van proposar una sèrie de solucions ideals. Van configurar així el socialisme utòpic.

Alguns utòpics com Babeuf consideraven la violència una arma vàlida per aconseguir reformes socials. Al seu costat trobem noms com Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Blanqui, Cabet... alguns van proposar projectes de ciutats i fàbriques ideals.

Fourier proposava la creació de falansteris, una mena de comuna de 1600 persones en la que es compartien tasques de manera col·lectiva i s'evita l'especialització. En alguns cassos es restringia la propietat privada.

Cabet va publicar en 1842 el Viatge a Icària, on defensava les idees utòpiques que va extreure de Tomàs Moro i Plató. Les seves idees es van voler posar en pràctica a Amèrica.

En el context de les revolucions de 1848, Louis Balnc va proposar la creació de tallers socials però l'evolució dels fets polítics va fer oblidar l’experiència A Anglaterra, prop al moviment cartista, Robert Owen, va posar en pràctica l'organització de treballadors en cooperatives

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.4. El naixement del sindicalisme Ja hem referit els problemes derivats de la introducció del maquinisme en el sistema productiu de les fàbriques.

A Anglaterra els obrers van sentir la necessitat de crear organitzacions estables de treballadors per tal de defensar els seus interessos amb independència de la burgesia.

Entre les alternatives que es proposaven destacaren el cooperativisme i col·lectivisme.

Al primer tipus d'associacionisme obrer vans ser les societats de socors mutu, de caràcter solidari, eren sovint clandestines (a Anglaterra les Combination Laws identifiquen l’associacionisme obrer amb grups antigovernamentals i les prohibeixen).

Malgrat les prohibicions les associacions obreres es van estendre i van aconseguir l'abolició de la llei anti associacionisme (Francis Place va aconseguir del Parlament britànic l'abolició de la Combination Acts i l'aprovació d'una nova llei en 1824).

Des de 1825 es multipliquen les associacions sindicals, que primer s’agrupen per oficis, fins que en 1829 sorgeix la idea d'unir tots els sindicat locals de la indústria del tèxtil.

Jonh Doherty organitza la Unió General del Regne Unit, en la qual es federen tots els filadors d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda un projecte que va fracassar per la manca de consciència de classe.

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.4. El naixement del sindicalisme El mateix Doherty insisteix en la idea d'associar tots els oficis en una gran associació sindical: l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball es va crear en 1830-1831 i un setmanari la veu del poble amb més de 30000 exemplars de tirada. Algunes de les seves reivindicacions ultrapassen el camp laboral i demanen reformes polítiques.

En 1834, la influència de les idees cooperativistes de Robert Owen, van integrar més de mig milió de treballadors en una gran associació la Great Trade Union (GTU). El govern espantat, la declarà il·legal.

El moviment sindicalista es difondrà per Europa. A França es va crear la Unió obrera en 1843 i a Espanya l'Associació de Treballadors de Barcelona en 1840

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.5. El cartisme En els orígens del moviment obrer cal ubicar el cartisme.

Fins 1830 les reivindicacions obreres són més laborals que polítiques. Des de llavors, les condicions de misèria de la classe treballadora i les persecucions governamentas van convéncer els dirigens obrers d'iniciar la lluita política per tal d'influir en les lleis.

En 1831, Lovett reclama el sufragi universal, argumentat que la classe obrera és la que més riquesa produeix i la que menys es benefícia.

En 1836, el grup Working's Men, redacta La Carta (1838), en la que es demanen una sèrie de mesures com el sufragi universal, inmunitat parlamentària, supressió del certificat de propietat per a ser parlamentari.

El primer congrés cartista (1839) va optar per postures de força per tal d'obligar la Cambra de Comuns atendre les seves demandes: vaga general, revoltes... la carta va ser rebutjada pel Parlament i els cartistes no van aconseguir els seus objectius.

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.6. L'experiència revolucionària de 1848.

A França, la Revolució de 1848 va suposar un punt d'inflexió per al moviment obrer. Malgrat que la classe treballadora va participar juntament amb la burgesia contra les forces conservadores i la monarquia, le implantació de la Segona República no va suposar la millora de la seva situació. El fracàs va conduir a nous plantejaments doctrinaris i una alternativa obrera distinta a la burgesa. Uns plantejaments de classe.

DOCUMENTS “La burguesía domina. Ella es la nueva aristocracia, la nobleza del siglo XIX. (...) La burguesía domina porque maneja todas las fuerzas sociales; porque posee las fuentes de riqueza, los instrumentos de trabajo, el crédito. El gobierno es tributario suyo, igual que la nación. Por ella el pueblo vive; por ella muere. Ella es, en fin, señora y reina del mundo social. Este dominio está consagrado, proclamado por las instituciones políticas. Es la burguesía quien hace la ley y quien la aplica.”

Duclerc, E. , Diccionario político y enciclopédico. París, 1842.

“Las revoluciones del 48 cuentan con un componente social nuevo y de gran importancia para el desarrollo de futuros acontecimientos en Europa: se trata del proletariado, que asciende con fuerza y con conciencia de clase; y considera necesaria su intervención en el Estado para poder llevar a cabo reformas de tipo social, como la limitación del horario de trabajo, el salario mínimo, etc.

Así pues, los conflictos sociales se presentan en 1848 como una lucha de clases triangular, con dos burguesías (la grande y la pequeña) y la masa popular. Contra la gran burguesía se hará la revolución de febrero, aunque después las dos burguesías volverán a soldarse ante el peligro social y aislarán a su vez al proletariado.”

Droz, Restauración y revolución en Europa, Madrid, Siglo XXI, 1984

1

EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

IDEA: DURANT LA SEGONA MEITAT DELS SEGLE XIX VAN NÈIXER LES IDEOLOGIES BÀSIQUES DEL MOVIMENT OBRER: MARXISME I ANARQUISME.

2.1. El marxisme Com hom sap deu el nom a Karl Marx.

Ell i Friedrich Engels van ser filòsofs socials que van destacar per denunciar l'evidència de la situació de la classe obrera.

Front les idees dels primers socialistes que ells consideren d'utòpics, ells van desenvolupar el pensament social científic, originant així un dels corrents més influents de tot el segle XX.

El context del positivisme vuitcentista (la sociologia d'A. Comte) i les denúncies del realisme literari ajuden a explicar la gestació del seu pensament

El seu pensament social i polític es va sintetitzar en el Manifest Comunista publicat a Londres en 1848.

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

DOCUMENTS

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

DOCUMENTS

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

DOCUMENTS “Existen todavía otras causas que debilitan la salud de gran número de trabajadores. Ante todo, la bebida; todas las seducciones, todas las posibles tentaciones, se juntan para empujar al obrero a la pasión de la bebida. El aguardiente es para los trabajadores casi la única fuente de goces, y todo conspira para que se estreche el círculo a su alrededor. El obrero vuelve al hogar cansado y hambriento; encuentra una habitación sin ninguna comodidad, sucia, inhospitalaria; necesita en forma apremiante algún alivio (...)

Su sociabilidad puede solamente satisfacerse en la hostería, pues no tiene otro lugar donde encontrarse con sus amigos (...) La pasión de la bebida ha cesado aquí de ser un vicio; por eso pueden ser excusados los viciosos; constituye un fenómeno natural.”

Friederich Engels. La situación de la clase obrera en Inglaterra. 1845.

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

2.1. El marxisme De la teoria marxista, també coneguda com el materialisme històric, es poden destacar tres línies principals: L' història s'explica per la contínua lluita de classes. És la lluita pel control dels mitjans de producció.

Creu en una periodització de la història diferent a la periodització clàssica. L’explicació de la història per als marxistes és econòmica. És la relació dialèctica entre la base econòmica (infraestructura) i la ideologia social (superestructura). La societat es sustenta per les relacions de producció. Les contradiccions entre aquestes expliquen els canvis històrics: esclavisme, feudalisme, capitalisme i finalment el socialisme.

La crítica del present. A El Capital, Marx explica que l'explotació del proletariat per la burgesia és una condició inherent al capitalisme. La diferència entre el sou que cobra l'obrer i el benefici que obté el propietari (la plusvàlua) és apropiada per la burgesia. Una part s' inverteix en augmentar la producció i comporta crisis sistèmiques de sobreproducció i per tant, atur i enduriment de les condicions del treball.

Marx defensa la necessària superació del present mitjançant la instauració del socialisme. La presa del poder polític i de la propietat dels mitjans de producció pel treballador. El canvi social comptaria amb una primera fase transitòria,la dictadura del proletariat, per tal d'aconseguir una societat igualitària.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

DOCUMENTS “Para vivir hacen falta ante todo comida, bebida, vivienda, ropa y algunas cosas más. El primer hecho histórico es, por consiguiente, la producción de los medios indispensables para la satisfacción de estas necesidades, es decir, la producción de la vida material misma, y no cabe duda de que es éste un hecho histórico, una condición fundamental de toda la historia, que lo mismo hoy que hace miles de años, necesita cumplirse todos los días y a todas las horas, simplemente para asegurar la vida de los hombres.

Karl Marx. La ideología alemana.

DOCUMENTS

Text final del Manifest comunista

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

2.2. L'anarquisme Ideològicament no és tant coherent com el marxisme. Arreplega tot un seguit d’idees individuals caracteritzades per la crítica al capitalisme i de propostes socials i polítiques basades en absència d'Estat.

Alguns referents com Pierre-Josep Proudhom (procedent de la tradició dels socialisme utòpic) plantegen una societat igualitària, producte de la lliure associació, sense propietat individual i sense autoritat política.

Un dels seus màxims representants va ser el rus Mikhail Bakunin. Va plantejar una revolució protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat contra l'explotació.

Defensava una societat igualitària lliurement associada en comunes on es col·lectivitzen els mitjans de producció. Les seves idees seran molt influents a Espanya.

Aquestes idees configuren la base del pensament llibertari : l'anarquia com a model polític i social, la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica de la propietat privada, defensa de la propietat col·lectiva i la negació de l'autoritat política, religiosa i l'Estat.

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

El pensament anarquista.

DOCUMENTS

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

DOCUMENTS

“El Estado es la autoridad, es la fuerza, es la ostentación y la infatuación de la fuerza. No se insinúa, no trata de convertir: y siempre que lo intenta lo hace con muy mala pata; pues su naturaleza no consiste en persuadir, sino en imponerse, en forzar. Se esfuerza poco en enmascarar su naturaleza de violador legal de la voluntad de los hombres, de negación permanente de su libertad. Incluso cuando ordena el bien, lo perjudica y echa a perder, precisamente porque lo ordena, y que toda orden provoca y suscita las rebeldías legítimas de la libertad; (....) La libertad, la moralidad y dignidad humana del hombre consisten precisamente en eso, en que hace el bien no porque se le ordena sino porque lo concibe, lo quiere y lo ama”.

Bakunin. La Libertad.

2

ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

DOCUMENTS Nuestro programa socialista exige y debe exigir irrenunciablemente: 1. La igualdad política, económica y social de todas las clases y todos los pueblos de la tierra.

2. La abolición de la propiedad hereditaria.

3. La apropiación de la tierra por las asociaciones agrícolas, y del capital y de todos los medios de producción por las asociaciones industriales.

4. La abolición del ordenamiento jurídico de la familia patriarcal, basado exclusivamente en el derecho a heredar la propiedad, así como la equiparación de los derechos políticos, económicos y sociales del hombre y de la mujer.

5. La crianza y educación de los niños de ambos sexos hasta su mayoría de edad, entendiéndose que la formación científica y técnica, en la que se incluyen los niveles más altos de formación, será igual y obligatoria para todos. La escuela reemplazará a la iglesia y hará innecesarios los códigos penales, los policías, los castigos, la prisión y los verdugos.

M. Bakunin. Los fundamentos económicos y sociales del anarquismo.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

IDEA: DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX ES DONEN LES CONDICIONS PERQUÈ EL MOVIMENT OBRER INTENTE INTERNACIONALITZAR LA SEVA ACCIÓ. NEIX AIXÍ L' AIT (CONEGUDA COM LA Ia INTERNACIONAL)

3.1. L'Associació Internacional del Treball L' AIT es va crear a Londres per part de delegacions d'associacions obreres de diversos països (angleses, franceses, alemanyes i italianes) a les quals es van incorporar diverses societats i personalitats interessades en la lluita social. L' AIT estava dividida en seccions nacionals i un Consell General dirigit per Marx, qui va ser l'encarregat de redactar els estatuts i el manifest inaugural. El seus principis van ser: aconseguir l'emancipació de la classe treballadora mitjançant el poder polític i implantar el socialisme.

En els primers congressos de l' AIT celebrats a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brussel·les (1868) es van recolzar les mobilitzacions obreres de cada país i coordinar les diverses reivindicacions: reducció de la jornada laboral, supressió treball infantil, millora condicions laborals en especial de la dona, desaparició de l'exèrcit permanent, socialització dels mitjans de producció i la vaga com element de pressió.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

3.1. L'Associació Internacional del Treball Entre les discrepàncies internes destacaren l' enfrontament entre els sectors anarquistes i marxistes.

Bakunin discrepava de qualsevol jerarquització d'autoritat i pensava que els obrers no s'havien d'implicar en el poder polític. Defensava l'abolició de l'Estat. Marx controlava l'AIT i els acords de l’associació reflectien majoritàriament els seus plantejaments. En general podem dir que el proletariat industrial era partidari de les idees de Marx, mentre que els països amb menys proletari industrial recolzaren l'anarquisme DOCUMENTS "(...) Pienso que la igualdad debe establecerse en el mundo mediante la organización espontánea del trabajo y de la propiedad colectiva de las asociaciones productoras libremente organizadas... y no mediante la acción suprema y tutelar del Estado.

Ese es el punto que divide principalmente a los socialistas o colectivistas revolucionarios de los comunistas autoritarios, partidarios de la iniciativa absoluta del Estado. (...) Ellos afirman que solamente la dictadura -la de ellos, evidentemente- puede crear la voluntad del pueblo. Nosotros les respondemos: ninguna dictadura puede tener otro objeto que el de perpetuarse; ninguna dictadura podría engendrar y desarrollar en el pueblo que la soporta otra cosa que la esclavitud.

La libertad sólo puede ser creada por la libertad."

M. A. Bakunin / Contra Marx. Oposició a la idea de dictadura del proletariat.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

3.2. La Comuna de París La política Internacional, exemplificada per la rivalitat de les incipients nacions liberals, van afectar negativament la internacionalització de la lluita obrera. La Guerra Francoprussiana de 1870 fou vençuda per Alemanya, va suposar la derrota política del Segon Imperi francès i l'arribada al poder d'un govern conservador dirigit per Thiers, qui havia de signar la rendició francesa. Aquest govern i la capitulació no va ser acceptat per les bases populars que van aconseguir la fugida del govern conservador.

En absència de poder es van organitzar unes eleccions que van portar l'arribada al d'un govern democràtic i popular conegut com la Comuna de París (1871). Aquest govern va organitzar la defensa de París i va iniciar un conjunt de reformes de tarannà socialista. D' entre d’elles destaquen la nacionalització dels béns del clero, reformar la justícia, substitució de l'exèrcit per milícies populars, abolició de la policia, col·lectivització d'empreses i ensenyament laic i gratuït.

L'ocupació prussiana de París i la següent repressió va suposar la fi de la comuna.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

DOCUMENTS

Execució de comuners a París

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

3.3. Crisi i dissolució de la Internacional L'enfrontament ideològic entre marxistes i anarquistes van ser agreujades per les conseqüències de la Guerra francoprussiana. L'AIT va ser acusada de dirigir la comuna de París i va ser il·legalitzada en gran part d'Europa.

La ruptura del dos sectors es va manifestar en el Congrés de l'Haia (1872) quan la majoria marxista va ratificar la idea de participació política. Els bakunistes no la van acceptar i van ser expulsats de l'AIT. Els anarquistes van crear la IA mentre que els AIT es va traslladar a Nova York fins la seva dissolució en 1876.

Malgrat es seu fracàs, la influència de l'AIT cal entendre-la com un potent vehicle de difusió de les idees internacionalistes del obrers.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

DOCUMENTS “Marx es un comunista autoritario y centralista. Quiere lo que nosotros queremos: el triunfo de la igualdad económica y social, pero en el Estado y por la fuerza del Estado; por la dictadura de un gobierno provisional, poderoso y, por decirlo así, despótico; esto es, por la negación de la libertad. Su ideal económico es el Estado convertido en el único propietario de la tierra y de todos los capitales (...) Nosotros queremos ese mismo triunfo de la igualdad económica y social por la abolición del Estado y de todo cuanto se llame derecho jurídico, que, según nosotros, es la negación permanente del derecho humano. Queremos la reconstrucción de la sociedad y la constitución de la unidad humana, no de arriba abajo por la vía de cualquier autoridad, sino de abajo arriba por la libre federación de las asociaciones obreras de todas las clases emancipadas del yugo del Estado.”

Bakunin. Carta a Rubicone Nabruzzi (1872).

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

IDEA: ELS ANYS ANTERIORS A LA PRIMERA GERRA MUNDIAL VEN VEURE CRÉIXER ELS PARTITS SOCIALISTES I ELS SINDICATS DE MASSES. L'ANARQUISME NOMÉS VA TENIR CERT RESSÒ EN PAÏSOS AMB POCA TRADICIÓ INDUSTRIAL

4.1. Els avenços del sindicalisme El creixement de la industrialització va suposar l’augment del proletariat industrial. Aquest, a més de les males condicions laborals havien d’habitar massificats en els barris obrers. Tot plegat suposava una base idònia per a la difusió de les idees socialistes i la consolidació d’un nou sindicalisme.

Als països més industrialitzats d’Europa van ser nombroses les adhesions. Els sindicats estaven en condicions de pressionar mitjançant les vagues per tal de aconseguir millores laborals i, fins i tot, la intervenció de l’Administració com a mediadora en els conflictes. Com a resultat d’aquesta pressió en va aconseguir les primeres legislacions laborals per tal de regular qüestions com:

El treball infantil i de la dona treballadora.

Assegurances obligatòries per tal de protegir el treballador en cas d’accidents i d’atur.

Reducció de la jornada laboral fins les vuit hores (ja en data posterior a la Gran Guerra) Daumier, The uprising, 1860

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.2. Partits i sindicats socialistes Un dels efectes de la Primera Internacional van ser la creació dels partits polítics obrers. Un dels més importants, per l’exemple que va suposar en els moments inicials, va ser la creació del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD,1875).

Pretenia aconseguir, a llarg termini, el poder polític a través de l’acció revolucionària.

Va definir les línies de la socialdemocràcia europea del segle XX: la lluita política i la defensa parlamentària de les seves idees: reforma democràcia i social. Una societat més igualitària, democràtica i justa (millorar la situació de la classe obrera, sufragi universal, sanitat i educació públiques...).

Va arribar a ser un partit amb un ample recolzament social, va potenciar la creació de sindicats nacionals, va delimitar les competències entre sindicat i partits polítics.

En 1892 va sorgir la Unió Generals de Sindicats Alemanys.

A Espanya en condicions similars en 1888 va crear la UGT.

A Anglaterra la iniciativa va ser sindical (Trade Union) que comptava amb una ampla experiència i milions d'afiliats. La reforma social en el camp de la política acabarà sent dirigida per el Partit Laborista, que obtindrà una forta representació en la Cambra dels Comuns i acabarà consolidant-se com un partit d'orientació socialdemòcrata.

3

L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

DOCUMENTS

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.3. Els camins del socialisme.

La via del socialisme polític es va plantejar una doble opció no exempta de polèmica: d'una banda comptar amb una base social més ampla i atreure els sectors de les classes mitjanes, optant cap a la pràctica parlamentària; i de l'altra banda, l'acció revolucionària, més limitada als sectors proletaris. La conjuntura econòmica de creixement va ajudar a descartar aquesta darrera opció.

Calia, doncs, revisar algunes de les propostes de Karl Marx. Revisionisme exemplificat per l'alemany Edurad Bernstein, qui pensava que en un context de creixement econòmic, la riquesa es distribuïa per tota la població i no només en la burgesia. També pensava que la participació política de la classe obrera mitjançant l¡opció parlamentària, comportava millores democràtiques i de condicions de vida.

Altres sectors defensaven l'opció revolucionària. En eixe sentit, Rosa Luxemburg, creia que el socialisme només era abastable mitjançant la revolució; altres dirigents com Karl Kautsky mantenien un discurs ambigu.

A Rússia, l'opció revolucionària estarà representada per Lenin, personatge central en la Revolució Soviètica de 1917

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.3. Els camins del socialisme.

A França el debat es plantejava en termes pareguts. Jules Guesde era partidari de l'acció revolucionària, mentre que Jean Jaurès veia la necessitat de sintetitzar democràcia i socialisme, i defensava l'opció política.

Les dues postures es van unificar en 1905 creant la Secció Francesa de la Internacional Obrera.

Itàlia i Espanya, aquesta controvèrsia es va veure afectada per la presència de les idees anarquistes. El PSOE fundat en 1879, en principi partidari de la lluita de classes, mantindrà certa unitat d'acció amb la UGT. A Itàlia el Partit Socialista es va crear en 1892.

A Àustria les tensions nacionalistes es van barrejar amb els interessos de classe.

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.4. Les pràctiques de l'anarquisme Ja hem comentat la importància del pensament anarquista a Espanya, Itàlia i França. Tanmateix cal parlar de diversitats de tendències.

Al Congrés de Londres (1881) es van aprovar l'ús de la violència per tal de difondre la revolució d’ideari anarquista. La propaganda dels fets derivarà en terrorisme i es va traduir en atemptats contra interessos de l'Estat, l'Església i de la burgesia. Magnicidis com l'emperadriu d'Àustria, el president de la República Francesa, el President del Govern Espanyol, el president dels Estats Units. El corrent més violenta el representava l'anarcocomunisme representat per Piotr Koprotkin i Errico Malatesta

Les corrents contràries a la violència optaran per la via sindical.

A França aquest corrent va crear l'anarcosindicalisme, definit en la Carta d'Amiens (1906) que acabarà integrant la CGT, referent del sindicat espanyol CNT creat en 1910.

Errico Malatesta Piotr Koprotkin

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

DOCUMENTS

Atemptat de Mateo Morral contra Alfonso XIII.

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

DOCUMENTS

Atemptat contra Cรกnovas (RECONSTRUCCIร ).

Angiolillo Michel

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

DOCUMENTS

Casas, R., Garrote vil

1894. 127 x 166.2 cm. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid. España.

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

DOCUMENTS

R. Casas, La carga, 1899.

4

SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

DOCUMENTS

Charte d’Amiens (Fragment) « Le Congrès confédéral d'Amiens confirme l'article 2 constitutif de la Confédération Générale du Travail, disant : « La Confédération Générale du Travail groupe, en dehors de toute école politique, tous les travailleurs conscients de la lutte à mener pour la disparition du salariat et du patronat. » Le Congrès considère que cette déclaration est une reconnaissance de la lutte de classe qui oppose sur le terrain économique les travailleurs en révolte contre toutes les formes d'exploitation et d'oppression, tant matérielles que morales, mises en œuvre par la classe capitaliste contre la classe ouvrière …»

5

LA SEGONA INTERNACIONAL

IDEA: LA SEGONA INTERNACIONAL VA CONTRIBUIR A LA PUJANÇA DELS PARTITS SOCIALISTES I DELS SINDICATS VINCULATS. LES TENDÈNCIES REVOLUCIONÀRIES I REFORMISTES, L’ESCLAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVULOCIÓ SOVIÈTICA MARCARAN AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DEL INTERNACIONALISME OBRER.

5.1. Fundació i objectius.

Es va fundar a París en 1889 en el context del centenari de la revolució francesa. Ideològicament més cohesionada (només comptava amb participació dels partits socialistes). Es va definir com una confederació de partits autònoms coordinats mitjançant una sèrie de congressos triennals i un Buró Socialista Internacional a Brussel·les, per els períodes entre congressos. Es debatien aspectes doctrinals i pragmàtics.

Els seus principis eren l’extensió de la democràcia, la presa del poder mitjançant mètodes pacífics, regulació del mercat laboral, i la reivindicació de la igualtat.

Va condemnar la Primera Guerra Mundial i defensava la no participació del proletariat.

Va crear alguns dels símbols del Moviment Obrer: himne de la internacional, la festa del primer de maig i va impulsar iniciatives com la Conferència Internacional de Dones Socialistes, o la federació Internacional de la Joventut Socialista.

5

LA SEGONA INTERNACIONAL

5.2. Els grans debats La Internacional va ser el fòrum de debat del socialisme i per tant es van veure reflectides les diferents corrents ideològiques. En principi no estava ben vista la participació dels partits socialistes en governs burgesos i es van establir la lluita de classes com a base d’acció política i social Una altre debat va ser la posició davant del imperialisme, considerada per alguns com una altra forma d’explotació capitalista (Congrés de Stuttgart), altres el consideraven una llavor humanitària.

Es va rebutjar la política bel·licista en un context de guerra imminent (Copenhaguen, 1910; Basilea, 1912), car que es considerava un producte dels interessos del capitalisme. Començada la guerra, la majoria dels partits socialistes van replegar cap a postures nacionalistes (unint-se a la burgesia nacional).

5

LA SEGONA INTERNACIONAL

5.3. Crisi i divisió del moviment socialista.

Les dues concepcions oposades ( revolucionaris i reformistes) s’agreujarà després de la Primera Guerra Mundial. Dintre dels partits es formaran diverses tendències. D’una banda els patriotes, partidaris de la guerra i identificats en interessos nacionals; d’una altra banda els pacifistes moderats, partidaris de la neutralitat, i els revolucionaris, pretenien aprofitar la guerra per a la revolució.

Aquestes darreres idees van ser materialitzades pels bolxevics, els quals, dirigits per Lenin van conquerir el poder en 1917 desprès d’un procés revolucionari La Revolució Russa es convertirà en punt de referència en materialitzar l’escissió comunista i la decisió russa de formalitzar la III Internacional, el Komintern.

5

LA SEGONA INTERNACIONAL

DOCUMENTS