TEMA 6 EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. Entre les causes de l’enfrontament destaca la rivalitat entre les potències colonials, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans. La rivalitat entre les potències colonials
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. L’exaltació nacionalista
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. El conflicte dels Balcans.
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.2. Cursa d’armaments i d’aliances El malestar entre les grans potències va originar una carrera d’armaments, amb la fabricació d’armes, la construcció de vaixells de guerra i l’entrenament de tropes (“pau armada”). Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança
França es va aliar amb Rússia i va millorar les seues relacions amb la Gran Bretanya tot signant el pacte de la Triple Entesa a principis del segle XX
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.3. L’esclat de la guerra El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi Austrohongarés per un nacionalista serbi. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia hi va intervenir per protegir-la i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França
Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països van anar declarantse la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.
6. La Gran Guerra 6.1. La guerra de moviments Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per véncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francés i anglés van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany a la batalla del Marne. Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac.
6. La Gran Guerra 6.2. La guerra de trinxeres Els fronts es van immobilitzar després dels primers moviments: a l’occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de guerra, fent-se necessària la recerca de nous aliats que aportaren més soldats a la guerra com ara Itàlia que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francés, a la batalla de Verdun.
6. La Gran Guerra 6.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra Durant l’any 1917 la revolució bolxevic va triomfar a Rússia i van signar la pau amb Alemanya, però aquest abandonament va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van aturar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc van demanar l’armistici, mentre al front occidental, els alemanys van ser derrotats
L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici i a Alemanya es va proclamar la República.
6. La Gran Guerra 6.4. La guerra a la rereguarda La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent als anteriors per la gran mobilització de recursos, la implicació de tota la població civil i militar, així com els nous mitjans tècnics en transport i armament que ocasionaren nombrosos morts, mutilats i molta destrucció.
Els contendents hagueren de reconvertir les seues indústries per fabricar armament, demanar préstecs i substituir la mà d’obra masculina per la femenina a les fàbriques, mentre a les ciutats s’usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l’opinió pública.