Tema 1 1r bat

U n i t a t

1

Les arrels del món contemporani (1776-1850)

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occidental s’anomena Edat Contemporània i comprèn de l’inici la Esquema L’últimades etapa de ladedivisió tradicional de la història de l’Europa occiRevolució Francesa (1789) fins als nostres dies. dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la 1. Les societats preindustrials A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar difeRevolució Francesa (1789) fins als nostres dies. renciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe domi2.

La Revolució Industrial A partir de terratinents la Revolució Industrial, els grups socials es van anar difenant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells 3.

L’expansió de ladavant Revolució renciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe domiaristòcrates i després de les classes populars.

Industrial (1800-1850) nant i defensà els liberals, seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservaaristòcrates i després davant de les classes populars.

4.

Adam Smith i el liberalisme dores fins als plantejaments més democràtics, Amb passant per l’esclat el triomf de ladel industrialització es van afermar les idees liberals, econòmic nacionalisme. que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conserva-

5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814)

dores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

U n i t a t

1

Les arrels del món Les arrels del món contemporani (1776-1850) contemporani (1776-1850) Les arrels del món contemporani

marca l’inici de la primera, i la independència dels

marcat per dos fets històrics rellevants: la Revolució El pas de l’Edat Moderna a l’Edat Contemporània ve Industrial i la Revolució liberal. Tots dos fenòmens es marcat per dos fets històrics rellevants: la Revolució gesten i esclaten al llarg de la segona meitat del seIndustrial i la Revolució liberal. Tots dos fenòmens es gle XVIII. L’invent de la màquina de vapor de J. Watt gesten i esclaten al llarg de la segona meitat del se-

Estats Units i la Revolució Francesa, el de la segona. marca l’inici de la primera, i la independència dels Al llarg de la primera fase de la Revolució IndusEstats Units i la Revolució Francesa, el de la segona. trial el trànsit de l’Antic Règim al liberalisme es fa Al llarg de la primera fase de la Revolució Indusamb avenços i retrocessos (restauració conservadotrial el trànsit de l’Antic Règim al liberalisme es fa ra), fins que a mitjan segle XIX la burgesia liberal asamb avenços i retrocessos (restauració conservadosoleix definitivament la seva hegemonia política. ra), fins que a mitjan segle XIX la burgesia liberal as-

gle XVIII Font 1.. L’invent de la màquina de vapor de J. Watt

soleix definitivament la seva hegemonia política.

(1776-1850)

El pas de l’Edat Moderna a l’Edat Contemporània ve

Font 1.

1740

1740

1760

1760 Edat Moderna

1780

1800

1780

1800

Edat AnticModerna Règim Antic Règim Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

1840

1860

1820 1840 Edat Contemporània

1860

Imperi RestauraRevolució Burgesia Edatció Contemporània napoleòconFrancesa revolucionària Imperi Restauranic servadora Revolució Burgesia napoleòció conPrimera Revolució Industrial Francesa revolucionària nic servadora Segona Revolució Industrial Primera Revolució Industrial

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occi1769 dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la 1789 J. Watt Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

Comença la A partir de la Revolució Industrial, els grupslasocials es van anar difeinventa 1769 Revolució renciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe domi-1789 màquina J. Watt Francesala Comença nant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents de vapor inventa la aristòcrates i després davant de les classes populars.

Revolució màquina Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, Francesa 1776més conservaque van adquirir diferents matisos, de des vapor de les posicions dores fins als plantejaments més democràtics, Adam passant Smith per l’esclat del nacionalisme. publica 1776

La riquesa de Adam Smith nacions. lespublica Independència La riquesa de dels Units nacions. lesEstats Independència dels Estats Units

1820

Segona Revolució Industrial

1804 Fi de la Revolució 1804 Francesa Fi de la Revolució Francesa

1815 Congrés de1815 Viena Congrés de Viena

1830 Revolucions a França, Bèlgica, 1830 Polònia, Itàlia,a Revolucions Alemanya França, Bèlgica, Polònia, Itàlia, Alemanya

1848 Revolucions a França, Itàlia, 1848 Àustria, a Revolucions Alemanya França, Itàlia, Àustria, Alemanya

Les societats preindustrials Les arrels del món U n i t a t

1

1. Les societats preindustrials contemporani (1776-1850)

omençamentAl del segledel XVIII societats europees començament segle , , les les societats europees eren agràries.

Veren o c a agràries. b u l a r i La major part de la població treballava al camp, la producció del qual major part dees larepartia població treballava camp, la producció del qual entre l’autoconsum familiar i elal pagament dels drets als Al començament delfeudals segle XVIII,tenien lesun societats eren amos, senyors que encara domini gairebéeuropees absolut Al començament del segle XVIII, les societats europees eren epartia entre l’autoconsum itreballava el pagament dels la població camperola. agràries.

Lasobre major part de XVIII, lafamiliar població al camp, la drets als Al començament del segle les societats europees eren agràries.

La major part de la població treballava elsrepartia rendiments del treballl’autoconsum al camp eren baixos al per- camp,i la producció delD’altra qualbanda, es entre familiar el absolut s, senyors feudals que encara tenien un domini gairebé Al començament del segle XVIII, les societats europees eren agràries.

La major part de la població treballava al camp, la què l’utillatge agrarirepartia –l’arada, la falç, el corró, etc.– era molt rudimenproducció del qual es entre l’autoconsum familiar i el pagament dels drets als senyors.

Al començament del segle lesmil societats europees eren agràries.

La part de XVIII, la elspoblació treballava al camp, tari major i qual a penes havia evolucionat darrers cinc-cents anys.

Gaireproducció del es repartia entre l’autoconsum familiar i la el pagament dels drets als senyors. e laproducció població camperola. agràries.

La major part de la població treballava al camp, la bé arreu els sistemes de cultiu comportaven la rotació de conreus*, del els qualrendiments es senyors. repartia entre l’autoconsum familiar i el pagament dels drets als D’altra banda, del treball al camp eren baixos perque evitava l’esgotament de les terres, i el guaret*, més o menys llarg producció del qual es senyors. repartia entre l’autoconsum familiar i baixos el pagament dels drets als D’altra banda, els rendiments del treball al camp eren baixos per’altra banda, els rendiments del treball al camp eren perquè l’utillatge agrari era molt rudimentari.

Els sistemes de cultiu segons la qualitat dels sòls. pagament dels drets als senyors.

D’altra banda, els rendiments del treball al camp eren baixos perquè l’utillatgeEn era molt rudimentari.

Els sistemes de cultiu larotació societat preindustrial, el modelque demogràfic* es caracteritcomportaven laagrari de conreus*, evitava l’esgotament de rudimenD’altra banda, els rendiments del treball al camp eren baixos perl’utillatge agrari –l’arada, la falç, el corró, etc.– era molt què l’utillatge agrari era molt rudimentari.

Els sistemes de cultiu comportaven la rotació de conreus*, que evitava l’esgotament de zavaguaret*. per una taxa de natalitat molt alta –entre elcamp 35 per mil i el baixos 55 les terres, i el D’altra banda, els rendiments del treball alevitava eren perquè l’utillatge agrari era molt rudimentari.

Els sistemes comportaven la rotació de conreus*, que l’esgotament de perguaret*. mil– i una taxa de mortalitat també alta, però inferior a la dels de cultiu les terres, i el i a comportaven penes havia evolucionat els darrers mil cinc-cents anys.

Gairequè l’utillatge agrari era molt rudimentari.

Els sistemes de cultiu la rotació que l’esgotament de naixements –entre de el 30conreus*, per model mil i el 40 per evitava mil–. Encara que lacaracteritles terres, i el guaret*.

En la societat preindustrial, el demogràfic* es comportaven la rotació de més conreus*, que evitava l’esgotament de natalitat era unacultiu mica que la mortalitat, la població aug-caracteritles terres, i el guaret*. la per societat preindustrial, elalta model demogràfic* es rreuEn els sistemes de comportaven la rotació de conreus*, zava una taxa de natalitat molt alta i una taxa de mortalitat les terres, i el guaret*. mentava molt lentament i la presència de la mort era constant, espeEn la societat preindustrial, el model demogràfic* es caracteritzava per una de natalitat molt molt alta ilentament una taxa i de mortalitat també alta.

La taxa població augmentava lamés presència cialment entre lade població infantil.

Lesalta dones casades acostumaven En la societat preindustrial, el model demogràfic* es caracteritevitava l’esgotament les terres, i el guaret*, o menys llarg zava per una taxa de natalitat molt i una taxa de mortalitat també alta.era La població augmentava molt lentament ies la presència de la mort constant, especialment entre la població infantil. a tenir una mitjana de cinc fills i, normalment, de cada mil criatuEn la societat preindustrial, el model demogràfic* caracteritzava per una taxa de natalitat molt entre alta ilentament una taxa i de mortalitat també alta.

Lanascudes població augmentava molt la presència la mort era constant, especialment la població infantil. res solien morir-ne entre dues-centes i quatre-centes abans ns de la qualitat dels sòls. zava per taxa de natalitat molt molt alta ilentament una taxa i de mortalitat també alta.una Lacomplir població augmentava lafeia presència de lacorba mort era constant, entre població infantil. de l’any. especialment També morien molts infantslasocietats durant la pubertat La de la mortalitat d’aquestes grans també alta.era La població augmentava molt lentament i la presència de la mort constant, especialment entre la població infantil.

La corba de la mortalitat d’aquestes societats feia grans (9-12 anys). n laLa societat preindustrial, el gairebé model demogràfic* es caracteritoscil·lacions: hiconstant, havia una relació automàtica entre males de la mort era especialment entre la població infantil. corba de la mortalitat d’aquestes societats feia grans La de launa mortalitat d’aquestes societats feia grans oscil·lacions: oscil·lacions: hi corba havia relació gairebé automàtica entre males collites, episodis de fam, epidèmies i augment de la mortalitat.

La corba de la mortalitat d’aquestes societats feia grans oscil·lacions: hi havia una relació gairebé automàtica males hi havia una relació gairebé automàtica entre males collites, episodis percollites, una taxade deladenatalitat molt alta –entre el entre 35 per mil i el 55 episodis fam, epidèmies i augment de la mortalitat.

La corba mortalitat d’aquestes societats feia grans de fam, epidèmies i augment de la mortalitat. oscil·lacions: hi havia una relació gairebé automàtica entre males collites, episodis de fam, epidèmies i augment de la mortalitat.

Esquema Així, les anomenades crisis de subsistència* planaven sempre L’última etapa de subsistència* la divisió tradicional de lasempre història de l’Europa occioscil·lacions: hi havia una relació gairebé automàtica entre males mil– i una taxa de mortalitat també alta, però inferior a la dels sobre crisis de planaven Així, les anomenades collites, episodis de fam, epidèmies i augment de la mortalitat.

Així, les anomenades crisis de subsistència* planaven sempre dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la sobre la població i en marcaven el límit ecològic. societats preindustrials 1. Les la població i en marcaven el límit ecològic.

Una guerra, una gelada tarcollites, episodis de epidèmies i augment dedies. la mortalitat.

Així, les anomenades crisis deel subsistència* planaven sempre sobre la–entre població i enfam, marcaven límit ecològic.

Revolució Francesa (1789) fins als nostres ements el 30 per mil i el 40 per mil–.

Encara que la 2. Així, La Revolució Industrial les anomenades crisis deRevolució subsistència* planaven sempre sobre launa població i endemarcaven límit ecològic.

A partir de lael Industrial, els grups socials es quals van anar eren difeNomés minoria la població vivia a les ciutats, les Així, les anomenades crisis deeldelsubsistència* planaven sempre sobre la població i en marcaven límit ecològic.

3.

L’expansió de la Revolució Només una minoria de la població vivia a les ciutats, les quals eren renciant respecte passat.

La burgesia va esdevenir la classe domilitat eralaiuna una mica més altade que la mortalitat, la vivien població augpetites solien estar envoltades muralles.

Els artesans hi sobre(1800-1850) població i ende marcaven elseus límit ecològic.

Només minoria la població vivia a les ciutats, lesvells quals erenii Industrial nant i defensà els privilegis, de primer enfront dels terratinents petites i solien estar envoltades de muralles.

Els artesans hi vivien hi treballaven gairebé igual que la Baixa Edat Mitjana*.

En eli Només minoria la població les ciutats, lesera quals eren aristòcrates i després davanta de les classes populars. petites iuna solien estar de envoltades deaavivia muralles.

Els artesans hi constant, vivien tava molt lentament i la presència de la mort espe4. hi Adam Smith i el liberalisme treballaven gairebé igual que la Baixa Edat Mitjana*.

En el decurs del segle XVIII, però, es van començar a aplegar les Només una minoria de la població vivia a les ciutats, les quals eren Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, petites i del solien estarXVIII, envoltades Els artesans hi vivien econòmic hi treballaven gairebé igual quede a muralles. la Baixa Edat Mitjana*.

Enles eli decurs segle però, es van començar a aplegar que van adquirirde diferents matisos, des de artesans lesbon posicions més conservamanufactures* en un espai únic, amb un nombre de ment entre la població infantil.

Les dones casades acostumaven petites i solien estar envoltades muralles.

Els hi vivien hi treballaven gairebé igual que es a lavan Baixa Edatbon Mitjana*.

Enles eli decurs delde l’Antic segle XVIII, però, començar a nombre aplegar 5. manufactures* L’esfondrament en un espai únic, amb un de dores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del treballadors, la gairebé fei-enna dels quals ja començava a Mitjana*. especialitzar. hi treballaven igual quees a es la Baixa Edatbon Enles el decurs del segle XVIII, però, van començar a de aplegar (1776-1814) manufactures* un espai únic, amb un nombre de nacionalisme. nirRègim una mitjana de cinc fills i, normalment, cada mil criatutreballadors, la feina dels quals ja es començava a especialitzar. decurs del segle XVIII, però, es van començar a aplegar les manufactures* en un espai únic, amb un bon nombre de treballadors, la fei- naadquirí dels quals ja es començava a especialitzar.

6. Les ideologies El comerç ultramarí un volum considerable durant el segle manufactures* en un espai únic, amb un bon nombre de nascudes solien morir-ne entre dues-centes i quatre-centes abans treballadors, la feina dels quals ja es començava a especialitzar.

El comerç ultramarí adquirí un volum considerable durant el segle 7. Europa delespecialment 1815 al 1850 XVIII, en algunes ciutats situades a la costa atlàntica treballadors, la fei- na dels quals ja es començava El comerç ultramarí adquirí un volum considerable durant el segle XVIII, especialment en algunes ciutats situades aa la especialitzar. costa atlàntica europea. omplir l’any.

També morien molts infants durant la pubertat El comerç ultramarí en adquirí un volum el segle XVIII, especialment algunes ciutats considerable situades a ladurant costa atlàntica europea.

El comerç ultramarí en adquirí un volum considerable el segle XVIII, especialment algunes ciutats situades a la durant costa atlàntica europea.

L’organització política es basava en l’absolutisme monàrquic 2 anys).

XVIII, especialment en es algunes ciutats situades a la costa atlànticaii europea.

L’organització política basava en l’absolutisme monàrquic l’organització social es es fonamentava enl’absolutisme els privilegis monàrquic feudals. Elsi europea.

L’organització política basava enen a corba de la mortalitat d’aquestes societats feia oscil·lacions: l’organització social es fonamentava els privilegis feudals.

Els revolu- cionaris francesos, al final del segle XVIII, vangrans anomenar XVIII

!

"

Rotació de conreus. Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Així, se sembra només una part de la terra deixant l’altra en guaret per sembrarhi l’any següent o al cap de dos anys.

Guaret. Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.

Model demogràfic. Estructura de la població d’una zona o d’una època caracteritzada per l’evolució més o menys constant de les taxes de natalitat i mortalitat i, en conseqüència, del creixement natural o vegetatiu.

Crisi de subsistència. Crisi econòmica més o menys periòdica que sofria la població durant l’Antic Règim com a conseqüència de les irregularitats de les collites. Es caracteritzava per la carestia d’aliments, els preus alts i fins i tot les fams.

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Font 2. Festa campestre, pintura de Michel-Ange Houasse. La societat anterior a la Revolució Industrial del final del segle XVIII era fonamentalment agrària.

El nombre de naixements

era elevat, i a les fonts iconogràfiques sol ser freqüent la presència de força infants.

Molts, però, morien de malaltia abans dels 12 anys.

L’organització política basava enenl’absolutisme l’organització social es es fonamentava els privilegis feudals.

Elsi revolucionaris francesos, al final del segle XVIII, vanmonàrquic anomenar

!

V o c a b u l a r i

"

Rotació de conreus. Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Així, se sembra només una part de la terra deixant l’altra en guaret per sembrarhi l’any següent o al cap de dos anys.

Guaret. Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.

Model demogràfic. Estructura de la població d’una zona o d’una època caracteritzada per l’evolució més o menys constant de les taxes de natalitat i mortalitat i, en conseqüència, del creixement natural o vegetatiu.

Crisi de subsistència. Crisi econòmica més o menys periòdica que sofria la població durant l’Antic Règim com a conseqüència de les irregularitats de les collites. Es caracteritzava per la carestia d’aliments, els preus alts i fins i tot les fams.

La corba de la mortalitat d’aquestes societats feia grans oscil·lacions: U n i t a t hi havia una relació gairebé automàtica entre males collites, episodis de fam, Les epidèmies i augment la mortalitat. arrels deldemón subsistència* planaven sempre sobre Així, contemporani les anomenades crisis de(1776-1850) la població i en marcaven el límit ecològic. Una guerra, una gelada tar-

1

Font 2. Festa campestre, pintura de

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occidental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar diferenciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe dominant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents aristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservadores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

Michel-Ange Houasse. La societat anterior a la Revolució Industrial del final del segle XVIII era fonamentalment agrària.

El nombre de naixements era elevat, i a les fonts iconogràfiques sol ser freqüent la presència de força infants.

Molts, però, morien de malaltia abans dels 12 anys.

zava una de natalitat molt molt alta ilentament una taxa i de mortalitat tambéper alta.

La taxa població augmentava la presència de la la mort era constant, especialment entrelentament la població poblaciói la infantil. també Laconstant, població especialment augmentava molt presència de entre la infantil.

U n i t amort talta.era de mort era especialment entre lasocietats població infantil.

La lacorba corba deconstant, la mortalitat mortalitat d’aquestes feia grans grans La de la d’aquestes societats feia oscil·lacions: hi la havia una relació relació gairebé automàtica automàtica entre males La corba dehi mortalitat d’aquestes societats entre feia grans oscil·lacions: havia una gairebé males collites, episodis episodis de fam, fam, epidèmies augment de la la mortalitat. mortalitat. oscil·lacions: hi havia una relació gairebé automàtica entre males collites, de epidèmies ii augment de collites, de fam,crisis epidèmies i augment de la mortalitat.

Així, les lesepisodis anomenades de subsistència* subsistència* planaven sempre Així, anomenades crisis de planaven sempre sobreles la població població en marcaven marcaven elsubsistència* límit ecològic. ecològic. planaven sempre Així, anomenades crisis deel sobre la ii en límit sobre població i ende marcaven el límit Noméslauna una minoria la població població viviaecològic. a les les ciutats, ciutats, les les quals quals eren eren Només minoria de la vivia a petites iiuna solien estar de envoltades de vivia muralles.

Els artesans hi vivien vivien Només minoria la població a les Els ciutats, les quals erenii petites solien estar envoltades de muralles. artesans hi hi treballaven treballaven gairebé igual que quedea a muralles. la Baixa Baixa Els Edat Mitjana*.

En el eli petites i solien gairebé estar envoltades artesans hi vivien hi igual la Edat Mitjana*.

En decurs del segle segle XVIII, però, es van començar a aplegar aplegar les hi treballaven gairebé igual que es a lavan Baixa Edat Mitjana*.

En les el decurs del XVIII, però, començar a manufactures* enXVIII, un espai espai únic, amb un bon bona aplegar nombre les de decurs del segleen però, es vanamb començar manufactures* un únic, un nombre de treballadors, la la feifeinaun delsespai quals ja ja es començava començava a especialitzar. especialitzar. manufactures* enna únic, amb un bon nombre de treballadors, dels quals es a treballadors, la fei- naadquirí dels quals ja es començava a especialitzar.

El comerç comerç ultramarí ultramarí un volum volum considerable durant el el segle segle El adquirí un considerable durant XVIII, especialment en algunes ciutatsconsiderable situades a a la ladurant costa atlàntica atlàntica El comerç ultramarí en adquirí un volum el segle XVIII, especialment algunes ciutats situades costa europea.

XVIII, especialment en algunes ciutats situades a la costa atlàntica europea. europea.

L’organització política política es es basava basava en en l’absolutisme l’absolutisme monàrquic monàrquic ii L’organització l’organització social social es es fonamentava en els privilegis privilegis monàrquic feudals. Els Elsi L’organització políticaes basava en en l’absolutisme l’organització fonamentava els feudals. revolu- cionaris cionaris francesos, al final final del delensegle segle XVIII, van vanfeudals. anomenar l’organització social es fonamentava els privilegis Els revolufrancesos, al XVIII, anomenar Antic Règim Règim la societat societat queal volien volien enderrocar.

Així,van peranomenar extensió, revolucionaris francesos, final del segle XVIII, Antic la que enderrocar.

Així, per extensió, coneixem també la societat societat preindustrial com la laAixí, societat de l’Antic Antic Règim la societat que preindustrial volien enderrocar. per de extensió, coneixem també la com societat l’Antic Règim. també la societat preindustrial com la societat de l’Antic coneixem Règim.

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Règim.

1

Les arrels del món contemporani (1776-1850)

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occidental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar diferenciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe dominant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents aristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservadores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

!

V o c a b u l a r i "

Baixa Edat Mitjana. Període de la història de l’Europa occidental que comprèn l’etapa entre el segle XIII i el XV, i que es va caracteritzar per l’apogeu de les ciutats i el desenvolupament de l’artesania.

Manufactures. El mot manufactura vol dir ‘fet amb la mà’, i es refereix, per tant, als productes elaborats manualment, especialment els del ram tèxtil: filats i teixits. Els pagesos anglesos del segle XVIII elaboraven fil o teixits a casa (domestic system), que venien després a la ciutat; més endavant, el comerciant de la ciutat els deixava les eines i les matèries primeres per un preu convingut (putting out system); finalment, els comerciants van reunir treballadors en un mateix local amb les màquines (mogudes manualment) i les eines (factory system). Aquesta tradició manufacturera constituí una de les bases de la Revolució Industrial.

Absolutisme. Forma política en la qual qui governa, en aquest cas el monarca, no té cap limitació de tipus jurídic a l’exercici del poder (pot ordenar el que vulgui, redactar lleis i jutjar).

dana resul es di si es s’este ment tes c N petit treba sos t amb comp el de tures na d Ta el seg tica L’o ganit ciona la so la so

U n i t a t

1

1.1.

hivernal, el pintor català preindustrial Antoni la societat com la societat de l’Antic Règim.

Elabora un fris cr Viladomat (1678-1755) va reflectir les Revolució Francesa fins A C T I V I T A T S condicions de vida de la pagesia del seu

el que vulgui, redactar lleis i jutjar).

Les arrels delquadre, món Font 3. En aquest Paisatge hivernal, el pintor català Antoni Elabora un fris cronològic temps a l’hivern, 1.1. quan estaven reclosos a contemporani (1776-1850) Viladomat (1678-1755) va reflectir les

amb les dades polítiques des de la

1.2.

Per què, formalme casa bona part del temps perquè el fred i la falta de llum els fer les feines rània amb Revolució 1.2.impedian Per què, formalment, es fa coincidir l’inici de l’Edatla Contemporàniatrobar amb la llenya.

Revolució Industrial i la Revolució Francesa? del camp i els calia

condicions de vida de la pagesia del seu temps a l’hivern, quan estaven reclosos a casa bona part del temps perquè el fred i la falta de llum els impedian fer les feines

Revolució Francesa fins al 1850.

del camp i els calia trobar llenya.

1.3. Quines idees polítiques emergeixen paral·lelament al procés industrialitzador?

1.4. Representa amb un gràfic senzill l’índex de natalitat i l’índex de mortalitat característics de l’Antic Règim demogràfic.

1.5. Quina relació es pot establir entre l’evolució de l’agricultura i la de la demografia?

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occidental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar diferenciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe dominant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents aristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservadores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

1.6. Elabora un esquema amb els trets bàsics de l’economia preindustrial.

9

e U tipus n i tjuría t pot ordenar eis i jutjar).

1

la societat que volien enderrocar. Així, per extensió, coneixem també la societat preindustrial com la societat de l’Antic Règim.

Les arrels del món

contemporani (1776-1850)

A C T I V I T A T S

satge

ni ectir les a del seu reclosos a

uè el fred i r les feines

ya.

1.1. Elabora un fris cronològic amb les dades polítiques des de la Revolució Francesa fins al 1850.

1.1. Elabora un fris cronològic amb les dades polítiques des de la Revolució Francesa fins al 1.2. Per què, formalment, es fa coincidir l’inici de l’Edat Contempo1850.

rània amb la Revolució Industrial i la Revolució Francesa?

1.2. Per què, formalment, es fa coincidir l’inici de l’Edat Contemporània amb la Revolució Industrial i la Revolució Francesa?

1.3. Quines idees polítiques emergeixen

1.3. Quines idees polítiques emergeixen paral·lelament al procés industrialitzador?

paral·lelament al procés industrialitzador?

1.4. Representa amb un gràfic senzill l’índex de natalitat i l’índex de mortalitat característics de l’Antic Règim demogràfic.

1.4. Representa amb un gràfic senzill l’ín-

1.5. Quina relació es pot establir l’agricultura i la de la demografia? dexentre de l’evolució natalitat de i l’índex de mortalitat Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

característics dede l’Antic Règimpreindustrial. demogràfic.

1.6. Elabora esquema amb els trets bàsics l’economia L’últimaun etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occi-

Esquema

1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814) 6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar diferenciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe dominant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents aristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservadores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

1.5. Quina relació es pot establir entre

l’evolució de l’agricultura i la de la demografia?

1.6. Elabora un esquema amb els trets bàsics de l’economia preindustrial.

ment de la productivitat van permetre superar les limitacions ecològiU n i t a t ques del sistema agrari anterior i les crisis periòdiques de subsistència, i també van possibilitar l’expansió de la població i dels nivellsFont de vida 4. Evolució de la població europea que caracteritzen les societats contemporànies. del segle v aC al segle XX (estimació) La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema eco2. La Revolució Industrial 400 nòmic amb la consolidació del capitalisme, sinó que va trasbalsar les A partir de mitjan segle XVIII, la societat de l’Antic va experimenidees i elsRègim comportaments, va transformar la societat i va canviar el tar uns canvis progressius i profunds, el nucli dels quals va ser la Revorègim polític dels estats.

Aquesta revolució es va iniciar a AnglaterA partir de mitjan segle XVIII , la societat de l’Antic Règim va lució Industrial.

Es coneix amb aquest nom el procés accelerat que va 300 societat de l’Antic Règim vade les experimenA partir de mitjan segle XVIII , la societat de l’Antic Règim va ra, i va estar precedida i acompanyada, entre d’altres, de dos fenòcaracteritzar el pas societats agràries de l’Antic Règim a una noexperimentar uns canvis progressius i profunds, ell’Antic nucli dels quals A partir de mitjan segle XVIII, la societat de Règim va experimentar canvis progressius i profunds, el nucli dels quals va uns etapa de creixement i demogràfic autosostingut, assentat unds, nucli quals va progressius sereconòmic la Revoclau: el canvi demogràfic iva les renovacions en l’agricultura i els va la Revolució Industrial.

A elser partir dedels mitjan segle XVIII, industrial. lamens societat de l’Antic Règim experimentar uns canvis i profunds, el nucli dels quals essencialment en la producció Els elevats índexs de creixeva ser la Revolució Industrial. transports. experimentar uns progressius i profunds, el nucli aquest nom elment procés accelerat que va va ser la Revolució Industrial. de lacanvis productivitat van permetre superar les limitacions ecològi-dels quals Es coneix amb aquest nom el pas de les societats agràries de ques delaquest sistema agrari anterior i pas les crisis periòdiques de subsistència, va ser la Revolució Industrial.

L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil 200 i el desEs coneix amb nom el de les societats agràries dei ats agràries de l’Antic Règim a una nol’Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic Es coneix amb nom el pas les societats agràries de i tambéaquest van possibilitar l’expansió de la de població i dels nivells de vida l’Antic Règim aelevats una lesnova etapa de creixement econòmic i i del ferrocarril són, sens dubte, les envolupament de la Els índexs de creixement de la metal·lúrgia productivitat que caracteritzen societats contemporànies.

Es coneix amb aquest nom eletapa pas de les societats agràries dei l’Antic Règim a una nova de creixement econòmic ic i demogràfic. demogràfic autosostingut, assentat demogràfic.

Els elevats índexs de creixement de la productivitat La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema ecorealitats tangibles de la agrari industrialització.

L’estudi aprofundit del ! 1.7. Quins fenòmens reflectits en van permetre superar limitacions ecològiques del la sistema l’Antic Règim aelevats unalesnova etapa de més creixement econòmic i demogràfic.

Els índexs de creixement de productivitat aquests dos gràfics coincideixen en la van permetre superar les limitacions ecològiques del sistema agrari nòmic amb índexs la consolidació capitalisme, sinó que va trasbalsar les ndustrial.

Els elevats dedelcreixeanterior i les crisis periòdiques de subsistència, i també van procés industrialitzador a Europa ens ha de permetre, però, analitzar 20 demogràfic.

Els elevats índexs de creixement de la productivitat van permetre superar les limitacions ecològiques del sistema agrari idees crisis i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el seva orientació? A partir del contingut anterior i l’expansió les periòdiques de subsistència, i també van possibilitar de lalimitacions població. ermetre les limitacions ecològivan superar permetre superar lesestats. ecològiques del sistema agrari anterior i les crisis periòdiques de subsistència, i també van en cada la importància dels diferents factors que hem assenyalat règim polític dels Aquesta revolució es cas va iniciar a Anglaterd’aquestes dues fonts, explica què vol possibilitar l’expansió de la població. ra, i va estar precedida i acompanyada, entre d’altres, de dos fenòanterior i les crisis periòdiques de subsistència, i també van possibilitar l’expansió de de la població. méslimitar amuntai destriar causes tenen més rellevància en cada país. dir «creixement autosostingut». i lesLa crisis periòdiques subsistència, Revolució Industrial no es i va canviarquines el sistema mens clau: el canvi demogràfic les renovacions en l’agricultura i els possibilitar l’expansió de lanopoblació.

La Revolució Industrial es vala limitar a i canviar el elsistema transports. econòmic, sinó que va nivells transformar societata va canviar règim La Revolució Industrial no es va limitar canviar el sistema 0 sió de la població i dels de vida econòmic, sinó que va transformar la societat i va canviar el règim -400 0 500 1000 1500 2000 L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el despolític dels sinó estats.

Aquesta va iniciar a canviar Anglaterra, i va La Revolució Industrial norevolució es valaes limitar a i canviar el el sistema econòmic, que va transformar societat va règim envolupament de la metal·lúrgia i del es ferrocarril són, sensadubte, les políticprecedida dels estats.

Aquesta revolució va iniciar Anglaterra, i va ontemporànies. estar i acompanyada, entre d’altres, de dos fenòmens econòmic, sinó que va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats.

Aquesta revolució es va iniciar a Anglaterra, i va fenòmens reflectits en ! 1.7.

Quins realitats més tangibles de la industrialització.

L’estudi aprofundit del estar precedida i acompanyada, entre d’altres, de dos fenòmens aquests dos coincideixen en la el canvi demogràfic irevolució en l’agricultura i iels es vaclau: limitar a canviar el sistema ecopolític dels estats.

Aquesta esded’altres, va iniciar a analitzar Anglaterra, vagràfics Font 4. però, Evolució de la població europea Font 5. Increment de la productivitat estar precedida i acompanyada, entre de dos fenòmens procés industrialitzador a les Europarenovacions ens ha permetre, seva orientació?

A partir del contingut clau: el canvi demogràfic i les renovacions en l’agricultura i els transports. en cada la importància dels renovacions diferents factors hem assenyalat estar el precedida i casacompanyada, entre d’altres, de clau: canvi demogràfic i les en l’agricultura i XX els delquesegle v dos aC alfenòmens segle (estimació ) què vol a Europa al segle XIX d’aquestes dues fonts, explica capitalisme, sinó que va trasbalsar les transports. més amunt i Inauguració destriar quines causes tenen més rellevància en cada país. dir «creixement autosostingut».

100 de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835. clau: el canvi demogràfic deli ferrocarril les renovacions en l’agricultura i els transports. www 400 L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el des10 transformar la societat i va la canviar el transports.

L’ús de l’energia del vapor, mecanització del sector i el desenvolupament de la metal·lúrgia i del ferrocarril sóntèxtil les realitats Esquema L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del i eloccidesL’última etapa de la divisió tradicional de sector la història tèxtil de l’Europa envolupament de la metal·lúrgia i del ferrocarril són les realitats sta revolució es va iniciar a Anglatermés tangibles de lalaindustrialització. dental s’anomena Edat Contemporània des de Increment l’inici lade la productivitat L’ús de preindustrials l’energia del lalamecanització deli comprèn sector tèxtil irealitats elde desenvolupament deFont metal·lúrgia i del ferrocarril són les 80 societats 1. Les 4.vapor, Evolució de població europea Font 5. més tangibles de la industrialització.

Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies. del segle v aC al segle XX (estimació ) a Europa al segle XIX mpanyada, entre d’altres, de dos fenòenvolupament delalaindustrialització. metal·lúrgia i del ferrocarril són les realitats tangibles 2. Lamés Revolució Industrial de 300els grups socials 100 es van anar dife2.1.

Anglaterra, la400pionera A partir de la Revolució Industrial, més tangibles de la industrialització.

2.1.

Anglaterra, la pionera i 3.les renovacions els La burgesia va esdevenir la classe domiL’expansió de la Revolucióen l’agricultura renciant respecte del ipassat.

2.1.

Anglaterra, la pionera 60 Industrial (1800-1850) Industrial La Revolució anglesa possible per la nant i defensà elsva seus ser privilegis, de primer enfront dels vells terratinents de 80 conjunció 2.1.Revolució Anglaterra, la pionera La Industrial anglesa vadavant ser possible per la conjunció de aristòcrates i després de les classes populars. cinc factors: 4. Adam Smith i el liberalisme 300 La Revolució Industrial anglesa va ser possible per la conjunció de cinc factors:del sector Amb el triomf de la industrialització 200 es van afermar les idees liberals, econòmic mecanització tèxtil i el desLa Revolució anglesa va ser possible per la60 conjunció de cinc factors: Industrial 40 que vancomercial. adquirir diferents matisos, des de les posicions més conserva– L’acumulació del capital 5. L’esfondrament de l’Antic cinc factors: dores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del – L’expansió L’acumulació del capital comercial. a Règim i –del ferrocarril són, senscomercial. dubte, 200 de del la demanda externa. les (1776-1814) – L’acumulació capital nacionalisme.

40 – La L’expansió de la demanda externa. ! 1.7. Quins fenòmens reflectits en – força del mercat* intern. dustrialització.

L’estudi aprofundit del – L’acumulació del capital comercial.

L’expansió de la demanda externa.

6. Les ideologies 20 – El Laperfeccionament força del mercat*deintern.

20 aquests dos gràfics coincideixen en la – les comunicacions.

L’expansió de la demanda externa.

– La força del mercat* intern.

20 del 1815 1850 20 pa7. Europa ens de alpermetre, però, analitzar Elha perfeccionament de leslligada comunicacions.

–– innovació tecnològica a un esperit d’innovació seva orientació?

Agairebé partir del contingut – La força del mercat* intern.

El perfeccionament de les lligada comunicacions.

– La innovació tecnològica a un esperit d’innovació gairebé s diferents factors quesectors hem assenyalat apassionat d’alguns de la població.

El de leslligada comunicacions.

– Laperfeccionament innovació tecnològica a un esperit d’innovació gairebé d’aquestes explica què vol 0dues fonts, 0 apassionat d’alguns sectors de la població.

0 – La innovació tecnològica lligada a un2000esperit d’innovacióautosostingut». gairebé apassionat d’alguns de1000 la població. uses tenen rellevància cada país.

-400 sectors 0 en500 1500 0 «creixement Durant més el segle XVIII , les exportacions van dir generar molts beneficis 0 500 1000 1500 2000 apassionat d’alguns de la població.

Durant el segle XVIII,sectors les exportacions van -400 generar molts beneficis per als comerciants.

L’acumulació d’aquests beneficis, juntament Durant elcomerciants. segle XVIII, les exportacions van generar moltsjuntament beneficis per als L’acumulació d’aquests beneficis, amb l’augment la, demanda de productes manufacturats des de Durant el seglede XVIII les exportacions van generar molts beneficis

1

35 -1 18 843 43 -1 18 849 49 -1 18 859 59 -1 18 868 68 -1 18 878 78 -1 88 18 5 85 -1 89 7 35

-1 8

18

27

18

35

18

18

27

-1 8

35 -1 18 843 43 -1 18 849 49 -1 18 859 59 -1 18 868 68 -1 18 878 78 -1 88 18 5 85 -1 89 7

Les arrels del món Industrial contemporani (1776-1850)

estar i acompanyada, entre d’altres, dos fenòmens clau: precedida el canvi canvi demogràfic demogràfic les renovacions renovacions en de l’agricultura els clau: el iii les en l’agricultura iii els clau: el canvi demogràfic les renovacions en l’agricultura els transports.

U clau: n i t el a t canvi demogràfic i les renovacions en l’agricultura i els transports. transports. transports.

L’ús de de l’energia l’energia del del vapor, vapor, la la mecanització mecanització del del sector sector tèxtil tèxtil ii el el UdesdesNITAT 1 L’ús L’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desL’ús de l’energiade la mecanització del sector el desenvolupament dedella lavapor, metal·lúrgia del ferrocarril ferrocarril sóntèxtil les irealitats realitats envolupament metal·lúrgia iii del són les envolupament de la metal·lúrgia del ferrocarril són les realitats de metal·lúrgia i del ferrocarril són les realitats més tangibles de lalaindustrialització. industrialització.

2.1.

Anglaterra, la pionera u envolupament l a rtangibles i " més de la més tangibles de la industrialització. més de la industrialització. ompra i ven tangibles un pro2.1.

Anglaterra, la pionera pionera t intern o Anglaterra, nacional 2.1. la A banda de l’augment de la productivitat agrícola i de l’increment 2.1.

Anglaterra, la pionera 2.1. Anglaterra, la pionera nt d’indrets on es demogràfic a què ens referirem méspossible endavant, per la Revolució Industrial La béns Revolució Industrial anglesa va ser ser la conjunció conjunció de umeixen en el La Revolució Industrial anglesa va possible per la de La Revolució Industrial anglesa va ser possible per la conjunció de anglesa va ser possible per la conjunció de cinc factors: eres La d’un Estat.

Per Industrial anglesa va ser possible per la conjunció de cincRevolució factors: cinc factors: cinc factors: tén el conjunt d’incinc factors: un país susceptibles L’acumulació del capital comercial.

– L’acumulació L’acumulació– del del capital comercial. comercial.

– capital – L’acumulació del capital comercial. ductes que els co– del L’expansió la externa. demanda externa.

– L’acumulació capitaldecomercial.

L’expansió de la demanda demanda L’expansió de la externa. uctors– d’un Estat els – L’expansió L’expansió de de la demanda demanda externa.

–mercat* La força del mercat* intern.

–– la externa.

La força força del del mercat* intern.

La intern.

– La força del mercat* intern.

– El perfeccionament de les comunicacions.

–– La força del mercat* intern.

El perfeccionament perfeccionament de les comunicacions. comunicacions.

El de les – El El perfeccionament perfeccionament de les les comunicacions.

La innovació tecnològica a un esperit d’innovaciógairebé gairebé –– de comunicacions.

La innovació innovació– tecnològica tecnològica lligada alligada un esperit esperit d’innovació La lligada a un d’innovació gairebé – La La innovació innovació tecnològica tecnològica lligada unlaesperit esperit d’innovació gairebé gairebé apassionat d’alguns de població.d’innovació –apassionat lligada aa un apassionat d’alguns sectors de sectors la població. població. d’alguns sectors de la apassionat d’alguns d’alguns sectors sectors de de la la població. població. apassionat Durant el segle beneficis XVIII, les Durant el el segle segleFont XVIII les exportacions exportacions van generar generar molts beneficis 7. ,Exportacions d’Anglaterravan Durant XVIII molts Durant el segle XVIII,, les les exportacions van generar molts beneficis exportacions (teixits,juntament esclaus…)

Durant segledurant XVIII,elsles van generar molts beneficis per als als elcomerciants. comerciants.

L’acumulació d’aquests beneficis, anysexportacions 1750 i 1789-1790 per L’acumulació d’aquests beneficis, juntament per als comerciants.

L’acumulació d’aquests beneficis, juntament i les importacions juntament (cafè, rom, per comerciants.

L’acumulació d’aquests beneficis, ambals l’augment de la la demanda demanda de productes productes manufacturats des de amb l’augment de de manufacturats des de amb l’augment de la demanda de productes manufacturats des de % cacau, tabac…) van generar amb l’augment de la demanda de productes manufacturats des l’exterior, van estimular estimular els comerciants comerciants a invertir invertir els capitals capitals ende la l’exterior, van els a els en la l’exterior, van estimular els comerciants a invertir els capitals en la moltsi foneries. beneficis per als comervan elsmanufactures comerciants atèxtils invertir els capitals en la construcció deestimular drassanes, manufactures tèxtils n Kayl’exterior, va inventar construcció de drassanes, i foneries. construcció de drassanes, manufactures tèxtils i foneries.

100 ciants.

L’acumulació d’aquests nt. Aquest estri construcció de drassanes, manufactures tèxtils i foneries. juntament ambHi Al mateix mateix temps, Anglaterra Anglaterra va va consolidar consolidar el elbeneficis, seu mercat mercat interior.

Hi tia incrementar la Al temps, seu interior.

Al mateix temps, Anglaterra va consolidar el seu mercat interior.

Hi Si finsAl aleshores mateix temps, va consolidar seu mercat interior.que l’augment de iila canals demanda deHi 80 van contribuir el Anglaterra perfeccionament de les les elcarreteres carreteres canals que van contribuir el perfeccionament de van contribuir el perfeccionament de les carreteres i canals que er a un teixidor, manufacturats des van contribuir el perfeccionament les carreteres canals que Inauguració del ferrocarril de de Nuremberg aproductes Fürth (Alemanya) eli 1835. e Kay es va de l’exteriorcomercials (sobretot des idels permetien abaratir 60costos i distribuir els productes les s la diferència. permetien abaratir costos i distribuir els productes comercials i les Esquema Estats Units), van estimular abaratir arreu costos els tradicional productes comercials les L’última etapa de la divisió de la història de l’Europa ioccimatèries deli distribuir país. mandapermetien de fil, el seu primeres matèries primeres arreu del país. dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la els comerciants a invertir els quilibri Lesentre societats preindustrials 1. matèries 40 primeres arreu del país.

Revolució Francesa fins alscapitals nostres dies. teixits notots aquests factors positius, A cal (1789) sumar-hi també innovacions enles la construcció de 2. A La tots Revolució Industrialfactors positius, cal aquests sumar-hi també les innovacions A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar difeaplicació A tots aquests factors positius, cal sumar-hi també les innovacions tècniques, especialment les relacionades amb el va sector tèxtil. drassanes, manufactures tèxL’expansió de laespecialment Revolució 20 renciant respecte del passat. La burgesia esdevenir la classe domitècniques, les relacionades amb el sector tèxtil. por3.als telers tècniques, especialmentnant les relacionades amb el sector tèxtil. i foneries.

Industrial (1800-1850) i defensà els seus privilegis, detils primer enfront dels vells terratinents L’any 1733 John Kay aristòcrates va construir un tipus de teler que teixia en Al mateix temps, Anglateri després un davant de les classes populars.

1733 John Kay va construir tipus de teler que teixia en 4. L’any Adam Smith i el liberalisme 0 L’any John va construir un tipus teler que de teixia en menys1733 temps unaKay tela1750 més quera de lavaes demanda teixits Amb 1789-1790 el gran. triomf de Com la industrialització van afermar leselidees consolidar seuliberals, mereconòmic menys temps una tela més gran.

Com que la demanda de teixits menys temps s’incrementà una tela que més Commatisos, que la demanda de teixits van diferents de les posicions més conservaaugmentava, laadquirir demanda de filcatdes i interior. necessitat d’introduir Irlanda igran. ultramar Hi vand’introduir contribuir s’incrementà la demanda de fil i necessitat 5. augmentava, L’esfondrament de l’Antic doresi fins plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del augmentava, s’incrementà la als demanda filel i perfeccionament necessitat d’introduir innovacions en les filoses millora delsde telers.

Europa de les Règim (1776-1814) en les filoses innovacions i la millora dels telers. nacionalisme. innovacions en les filoses i la millora dels telers. carreteres i, sobretot, els gai6. El Les ideologies 1789 Edmund Cartwright va aconseguir construir un telercosde de canals interns que permetienun abaratir quilòmetres va rebé 2500 El 1789 Edmund Cartwright aconseguir construir teler de 1789 Edmund Cartwright va aconseguir construir un telerque de 7. El Europa del 1815 al 1850 ferro mogut per vapor: aplicava així l’invent transcendental tos i distribuir els productes així comercials i les transcendental matèries primeres arreu ferro mogut per vapor: aplicava l’invent que ferro perWatt vapor: aplicava així l’invent transcendental havia mogut fet James el 1784, el perfeccionament de la màquinaque de del país. havia fet James Watt el 1784, el perfeccionament de la màquina de havia James Watt el el perfeccionament de lad’energia màquinaper de vapor,fet que per-A metia la 1784, utilització d’aquesta novatambé font tots aquests factors positius, cal sumar-hi les innovacions vapor, que permetia la utilització d’aquesta nova font d’energia per vapor, permetia la utilització d’aquesta amb nova per primeraque vegada a la història. el font sectord’energia tèxtil, motivatècniques, especialment les relacionades primera vegada a la història. primera vegada a la història.progressiva de fil i de teixits. Cal recordar que per des per la demanda La necessitat de fer telers de ferro, al seu torn, va estimular el fer de teixits un teler adquirir prèviament elaborat ambel La necessitat feramb telers de calia ferro, al seu torn, elvafil estimular

1

Les arrels del món contemporani (1776-1850)

poden vendre.

!

V o c a b u l a r i

"

Mercat. Lloc on es compra i ven un producte. Per mercat intern o nacional s’entén el conjunt d’indrets on es compren i es consumeixen béns en el marc de les fronteres d’un Estat. Per mercat extern s’entén el conjunt d’indrets exteriors a un país susceptibles d’adquirir els productes que els comerciants o productors d’un Estat els poden vendre.

2.1. Anglaterra, la pionera

A banda de l’augment de la prod demogràfic a què ens referirem mé anglesa va ser possible per la conju

– L’acumulació del capital come – L’expansió de la demanda exte Font 6. El 1733 John Kay va inventar La forçade del mercat* intern. la–llançadora volant.

Aquest estri aplicat teler permetia incrementar la com – El alperfeccionament de les producció de teixits. Si fins aleshores – La innovació tecnològica lligad calien cinc filadors per a un teixidor, d’alguns ambapassionat la llançadora de Kay es va sectors de

accentuar encara més la diferència.

En augmentar la demanda de fil, el seu Font 7.apujar.

Exportacions d’Anglaterra preu es va L’equilibri entre producció fils anys i de teixits no i 1789-1790 durantdeels 1750 s’equilibraria fins a l’aplicació de la màquina de vapor als telers % al final del segle XVIII.

Font 6. El 1733 John Kay va inventar la llançadora de volant. Aquest estri

100

aplicat al teler permetia incrementar la producció de teixits. Si fins aleshores

80

calien cinc filadors per a un teixidor, amb la llançadora de Kay es va accentuar encara més la diferència.

En augmentar la demanda de fil, el seu preu es va apujar. L’equilibri entre producció de fils i de teixits no s’equilibraria fins a l’aplicació de la màquina de vapor als telers al final del segle

60 40 20

XVIII.

0

1750

1789-1790

Irlanda i ultramar Europa

rebé 2500 quilòmetres de canals in tos i distribuir els productes come

Relació entre l’evolució de telers i filoses a Anglaterra

U n i t a t

1

Les arrels del món contemporani (1776-1850)

Relació entre1738. l’evolució telers i filoses a Anglaterra Wyatt.de Primers tempteigs de construcció d’una filosa mecànica.

1738. Wyatt. Primers tempteigs de construcció d’una filosa mecànica.

FILATURA (producció artesanal) FILATURA (producció artesanal)

Augmenta la demanda de fil, que puja de preu. Estímul Augmenta la de la recerca demanda de fil, de màquines que puja de per produir-ne preu. Estímul més. de la recerca de màquines per produir-ne més.

1790. Kelly.

Filosa automàtica.

1765.

Hargreaves.

Spinningjenny (120 1765. fils alhora)

1790. Kelly.

Filosa autoHargreaves. màtica.

Spinningjenny (120 fils1767. alhora) Arkwright.

Water-frame.

1767. Arkwright.

Water-frame.

1779. Crompton.

Mule-jenny.

1733. Kay. Llançadora de volant.

1733. Kay. Llançadora de volant.

1779. Crompton.

Mule-jenny.

Font 8. James Hargreaves (1720-1778) WATT. Màquina de vapor. va inventar una màquina de filar WATT. Màquina anomenada spinning-jenny (que es va de vapor.

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

ELABORACIÓ anomenar jènua a Catalunya).

L’artesania és 1789. Cartwright.

DE TEIXITS insuficient per Primer teler de Conservava de manera automàtica les Esquema L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occiELABORACIÓ fornir de fil els vapor.1789. Cartwright.

L’artesania és fases del procés de filatura dental manual DE TEIXITS s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la teixidors, atesa per 1. Les societats preindustrials insuficient Primer teler de consistent en el fet que la filadora Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies. la demanda de fornir de fil els vapor.

2. La Revolució Industrial A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar difeteixits. teixidors, atesa estirava amb els dits la floca sostinguda 3. L’expansió de la Revolució renciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe domi-la demanda de per la filosa i torçava el fil mitjançant Industrial (1800-1850) nant i defensà elsun seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinentsteixits. aristòcrates i després davant de les classes populars. fus que impulsava amb les dits.

4. Adam Smith i el liberalisme Incapacitat per part dels el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, econòmic Inicialment podia fer sis fusosAmb alhora. teixidors d’absorbir els fils que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservaIncapacitat per part dels produïts.

5. L’esfondrament de en l’Antic Amb el temps va arribardores a filar 120 fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del teixidors d’absorbir els fils Règim (1776-1814) nacionalisme. simultàniament. produïts.

6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

Estímul de l’aprofitament de l’oferta de fils Estímul de l’aprofitament abaratits. de l’oferta de fils abaratits.

Font 8. James Hargreaves (1720-1778) va inventar una màquina de filar anomenada spinning-jenny (que es va Font 8. jènua James a Hargreaves (1720-1778) anomenar Catalunya). va inventar màquina de filar les Conservava deuna manera automàtica

anomenada spinning-jenny (que es va fases del procés de filatura manual anomenar jènua a Catalunya). consistent en el fet que la filadora Conservava de manera automàtica les estirava amb els dits la floca sostinguda fases del procés de filatura manual per la filosa i torçava el fil mitjançant un consistent en el fet que la filadora fus que impulsava amb les dits. estirava amb els dits la floca sostinguda Inicialment podia fer sis fusos alhora. per la filosa i torçava el fil mitjançant un Amb temps en va amb arribar filar 120 fuselque impulsava les a dits. simultàniament.

Inicialment podia fer sis fusos alhora.

Amb el temps en va arribar a filar 120 simultàniament.

Font 9. En el tèxtil, l’elaboració del fil i la del teixit són processos separats. La Font 9. En el tèxtil, l’elaboració del fil i innovació de la llançadora de volant de la del teixit són processos separats. La Kay, el 1733, va estimular més la innovació de la llançadora de volant de

demanda de fil. Així veiem que les Kay, el 1733, va estimular més la tècniques que permetien produir més fil demanda de fil. Així veiem que les –spinning jenny, water-frame i mule-

tècniques que permetien produir més fil

jenny– van abaratir el cost del teixit, –spinning jenny, water-frame i muleperò alhora van estimular la recerca jenny– van abaratir el cost del teixit,de telers resistents que poguessin peròmés alhora van estimular la recerca de de pressa. fabricar més resistents roba i anar telers més que més poguessin L’aplicació de l’energia de més vapor de va pressa. fabricar més roba i anar L’aplicació de l’energia de vapor va acabar d’engegar la producció. acabar d’engegar la producció.

La febre dels «invents» per equilibrar aquests reptes entre filoses i

matèries primeres arreu del país.

U nA itots t a aquests t factors positius, cal sumar-hi també les innovacions A tots aquests factors positius, cal sumar-hi les tèxtil. innovacions tècniques, especialment les relacionades ambtambé el sector tècniques, especialment les relacionades amb el sector tèxtil.

L’any 1733 John Kay va construir un tipus de teler que teixia en L’any John construir un tipus de demanda teler que de teixia en menys1733 temps unaKay tela va més gran. Com que la teixits menys temps s’incrementà una tela méslagran.

Com de que demanda d’introduir de teixits augmentava, demanda fil la i necessitat augmentava, s’incrementà la millora demanda fil i necessitat d’introduir innovacions en les filoses i la delsdetelers. innovacions en les filoses i la millora dels telers.

El 1789 Edmund Cartwright va aconseguir construir un teler de El 1789 Edmund Cartwright va aconseguir un telerque de ferro mogut per vapor: aplicava així l’inventconstruir transcendental ferro perWatt vapor: aplicava així l’invent transcendental havia mogut fet James el 1784, el perfeccionament de la màquinaque de havia fet James Watt el 1784, el perfeccionament de la màquina de vapor, que per- metia la utilització d’aquesta nova font d’energia per vapor, per- metia la utilització d’aquesta nova font d’energia per primeraque vegada a la història. primera vegada a la història.

La necessitat de fer telers de ferro, al seu torn, va estimular el La necessitat de fer I telers de ferro, al seu de torn,ferro va estimular el sector metal·lúrgic. la fosa del mineral va implicar sector metal·lúrgic.

I la fosa del mineral de del ferro va implicar l’explotació de les mines de carbó.

Al final segle XVIII, la l’explotació de les mines de carbó.

Al final del segle XVIII, la Revolució Industrial ja era un fet a Anglaterra. El pont de Revolució Industrial era més un conegut. fet a Anglaterra. El pont de Coalbrookdale, n’és el ja símbol Coalbrookdale, n’és el símbol més conegut.

2.2. La revolució demogràfica 2.2. La revolució demogràfica Des de mitjan segle XVIII la xifra de la població absoluta es va anar Des de mitjan segle XVIII la xifra de la població absoluta es va anar incrementant. Aquest creixement demogràfic es va donar perquè la incrementant.

Aquest demogràfic va donar perquè es la taxa de mortalitat vacreixement minvar, alhora que laestaxa de natalitat taxa de mortalitat minvar, que la taxa de es mantingué elevada.vaLes ciutatsalhora van experimentar un natalitat creixement del ferrocarrilvan a Fürth (Alemanya) elun 1835.creixement mantingué elevada. Inauguració Les ciutats experimentar Font 11. deElNuremberg pont de Coalbrookdale, notable. notable.

Esquema L’última etapa de riu la divisió tradicional(al de la sud-est història de l’Europa occisobre Severn L’augment de la població va elestimular la demanda de productes dental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de productes l’inici de la L’augment de la població va estimular la demanda de societats preindustrials 1. Les agraris i de tota mena i va constituir un esperó indiscutible de la Revolució Francesa (1789) finsprojectat als nostres dies. per Abraham d’Anglaterra), de tota mena i va constituir un esperó indiscutible de 2. Laagraris Revolució iIndustrial Revolució Industrial. A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar dife- la Revolució Industrial. renciant 3. L’expansió de la Revolució respecte del passat.Wilkinson, La burgesia va esdevenir Darby i John fou la classe domiIndustrial (1800-1850) Els desequilibris van quedar compensats elsenfront corrents nant i defensà els seus privilegis, per de primer dels vellsmigratoris terratinents Els desequilibris van quedar compensats per els corrents migratoris aristòcrates i després davant de les classes populars. la primera estructura d’aquest tipus europeus a la resta del món, sobretot cap al continent americà.

4. Adam Smith i el cap liberalisme europeus cap a la restaAmb delelmón, capesalvancontinent americà. triomf desobretot la industrialització afermar les idees liberals, econòmic (1779). construïda amb ferro van adquirir matisos, des de les canvi posicions mésse conservaEntre les decauses quequevan fer diferents possible aquest solen 5. L’esfondrament l’Antic Entre les causes que van fer possible dores fins als plantejaments més aquest democràtics,canvi passant per se l’esclatsolen del esmentar en l’alimentació, la introducció d’algunes Règim (1776-1814) algunes millores nacionalisme. esmentar algunes millores en l’alimentació, introducció d’algunes pràctiques higièniques i la disminució de les la epidèmies.

6. Les ideologies pràctiques higièniques i la disminució de les epidèmies.

1

!!

Revolució Industrial ja era un fet a Anglaterra.

El pont Coalbrookdale, el primer construït Les arrels del de món amb ferro, l’any 1779, per travessar el riu Severn contemporani (1776-1850) amb vagonetes de rodes sobre rails per transportar mineral de les mines a les factories, n’és el símbol més conegut.

7. Europa del 1815 al 1850

13

U n i t a t

1

Les arrels del món contemporani (1776-1850)

UNITAT Aberdeen

Font 10. La industrialització a la Gran Bretanya.

Conques carboníferes

ESCÒCIA

Regions metal·lúrgiques a la fi del segle XVIII Principals centres d’indústria de la llana Regió d’arribada del cotó i de la indústria del cotó

! 1.8. Fes una descripció d’aquest ma-

pa (tema, ubicació en el temps i en l’espai).

Analitza’n el contingut (interpretació de la llegenda).

Fes-ne un comentari (causes de la situació que s’hi reflecteix i possibles conseqüències).

Edimburg Glasgow

NORTHUMBERLAND

Newcastle CUMBERLAND

YORKSHIRE

IRLANDA

Leeds

Inauguració del ferrocarril de Nuremberg a Fürth (Alemanya) el 1835.

Esquema 1. Les societats preindustrials 2. La Revolució Industrial 3. L’expansió de la Revolució Industrial (1800-1850) 4. Adam Smith i el liberalisme econòmic 5. L’esfondrament de l’Antic Règim (1776-1814)

L’última etapa de la divisió tradicional de la història de l’Europa occidental s’anomena Edat Contemporània i comprèn des de l’inici de la Revolució Francesa (1789) fins als nostres dies.

A partir de la Revolució Industrial, els grups socials es van anar diferenciant respecte del passat. La burgesia va esdevenir la classe dominant i defensà els seus privilegis, de primer enfront dels vells terratinents aristòcrates i després davant de les classes populars.

Amb el triomf de la industrialització es van afermar les idees liberals, que van adquirir diferents matisos, des de les posicions més conservadores fins als plantejaments més democràtics, passant per l’esclat del nacionalisme.

Manchester Liverpool MIDLANDS LANCASHIRE Norwich Birmingham GAL·LES

Bristol

Londres

6. Les ideologies 7. Europa del 1815 al 1850

0

150 km