Tema 2

2 1. Transformacions agràries i creixement demogràfic 2. El desenvolupament de la indústria 3. Liberalisme econòmic i capitalisme •

Quins van ser els nous mètodes de finançament de les empreses

4. Les conseqüències socials •

Anàlisi d’un gràfic

La Revolució Industrial

INTRODUCCIÓ Les profundes transformacions que marquen l’inici del món contemporani no van ser només de caràcter polític. Les revolucions liberals van desenvolupar-se dins d’un marc que va veure canviar profundament les estructures de caràcter econòmic i social en diversos països europeus des de mitjans del segle XVIII i que en el seu conjunt anomenem revolució industrial.

A partir de 1760, a Anglaterra, van produir-se un conjunt de transformacions tècniques i econòmiques que van possibilitar a l’Europa del segle XIX un extraordinari creixement de la productivitat gràcies a la utilització de la màquina.

Aquestes transformacions originàries d’Anglaterra van anar estenent-se poc a poc per la resta d’Europa i altres parts del món seguint diferents models, i van significar un canvi tan radical per a la societat que podem qualificar-les de “revolució” .

No estem davant d’un fenomen aïllat, sinó que estaria profundament relacionat amb els camps de la demografia, l’agricultura, els transports i de l’estructuració de l’economia i de la mateixa societat.

Es trencava amb les relacions senyorials i la divisió estamental de la societat per introduir el concepte de classe que canviaria definitivament les relacions entre el capital i el treball.

Podem distingir dues fases: un primer impuls de creixement anomenat primera revolució industrial (1760-1870) i una segona revolució industrial (1870-1914) que la superaria .

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.1 Els orígens de la industrialització: la revolució agrícola del segle XVIII El creixement demogràfic iniciat en el segle XVIII hauria estat impossible sense una ampliació de l’oferta d’aliments. El primer que demanava una població en creixement era més aliments, i, per això, els primers canvis econòmics de la Revolució Industrial els trobem en el sector primari.

A la seva vegada, l’augment de la demanda d’aliments, com a resultat de l’increment de la població, va provocar l’alça del preu dels productes agrícoles, fet que va estimular els propietaris a augmentar la producció.

La millora de l’oferta d’aliments va realitzar-se mitjançant un augment de la productivitat. Així, la revolució agrícola, iniciada a començaments del segle XVIII, va comportar canvis de dos tipus: de les estructures de la propietat agrària tradicional (privatització del sòl a través de la reforma agrària) i de les tècniques de producció i conreu.

Es va posar fi a la propietat senyorial i a l’existència dels béns comunals pròpia de l’Antic Règim, per deixar pas a la propietat privada de la terra.

A Anglaterra, el canvi de les estructures va suposar la modificació de la tinença de la terra i de la superfície conreable a través d’un procés de privatització. Els grans propietaris van aconseguir apoderar-se de les terres comunals per a la seva millora mitjançant la Llei d’Encerclaments (Enclosure Act) de manera que van formar grans unitats de conreu més fàcils d’explotar i on introduir innovacions tècniques i mecàniques. Aquesta mesura perjudicava als petits propietaris o arrendataris que van veure’s obligats a col·locar-se de jornalers o a emigrar a la ciutat.

A França i Espanya, en canvi, va ser l’expropiació per part de l’Estat dels béns de l’Església –a través de les desamortitzacions– la que va donar l’oportunitat d’adquirir terres a la noblesa i la burgesia.

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.1 Els orígens de la industrialització: la revolució agrícola del segle XVIII En paral·lel a la concentració de terres conreables va produir-se una gran millora en les tècniques de producció. Va generalitzar-se l’ús d’adobs orgànics i va introduir-se el sistema de rotació quadriennal segons una successió de conreus (per exemple, naps-civada-farratge-blat) que no esgotava tant els camps, suprimia el guaret, diversificava la producció i proporcionava alhora aliments herbacis per alimentar bestiar. Seria al comtat de Norfolk on s’iniciaria la introducció d’aquestes tècniques (Sistema Norfolk).

D’altra banda, s’introduirien també nous conreus de semi regadiu com el blat de moro, la patata, la remolatxa sucrera i el tomàquet, més segurs al no ser tant dependents de les condicions meteorològiques i que afavoririen una dieta més rica i més variada. Per tant, estem davant del canvi a un conreu intensiu que no deixava descansar la terra i permetria incrementar la producció a través de l’ús de nous mitjans (rec, adobs, etc.).

Unes altres millores van ser la sembra en fileres separades de solcs i la utilització de noves arades, com la de Rotherdam, que gràcies a la seva forma triangular i ser construïdes amb ferro removien la terra amb més facilitat. A més, paulatinament, s’aniria introduint també la mecanització en algunes de les feines clàssiques del camp: la sembradora (Jetro Tull, 1730), la segadora (Mackormick, 1830) o la batedora (Turner, 1831) permetrien l’abaratiment de la producció.

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DOCUMENT

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.1 Els orígens de la industrialització: la revolució agrícola del segle XVIII També la ramaderia viuria les seves reformes. Ara, gràcies a la nova rotació de conreus, una part de les terres de cultiu es dedicarien a la producció de farratges per alimentar els animals.

D’aquesta manera, el nombre de caps de bestiar va incrementar-se i va produir-se un desenvolupament de l’estabulació. Així, la carn deixava de ser un aliment només a l’abast dels més rics.

Aquests dos factors van contribuir, a través de l’excedent, a la transició d’una agricultura tradicional cap a una agricultura de mercat. Entre el 1700 i el 1800 la producció agrària es va incrementar de tal manera que, per exemple, els rendiments agrícoles van augmentar un 90%.

Així, la revolució agrícola, afavorida per l’increment dels preus agraris, va contribuir a la revolució industrial com a subministradora d’aliments per a la població dels naixents centres industrials, com a proveïdora de l’excedent de mà d’obra, com a consumidora de productes industrials i amb la inversió del capital acumulat dels beneficis agrícoles en d’altres negocis com podien ser la indústria o la borsa.

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.2 Els orígens de la industrialització: la revolució demogràfica Fins al segle XVIII, la població europea va créixer molt lentament. Encara que la taxa de natalitat era molt elevada, la mortalitat també era molt alta com a conseqüència de les malalties infeccioses i dels períodes de fam.

Gràcies al avenços de la higiene, la medicina i l’agricultura –en certa mesura preconitzats per la Il·lustració del segle XVIII– la població va entrar a partir de 1750 en una fase de desenvolupament denominada de “transició demogràfica“. Un transició caracteritzada pel manteniment de l’índex de natalitat (al voltant del 30 per mil) i la disminució paulatina de l’índex de mortalitat (amb uns valors continguts del 20 per mil).

Així, les epidèmies de pesta bubònica que havien assolat Europa van començar a desaparèixer progressivament i van aparèixer les primeres vacunes, com ara la de la verola. Aquest procés faria que la majoria dels països europeus pràcticament dupliquessin la seva població en l’espai d’un segle. Paral·lelament, també s’incrementaria l’esperança de vida, que passaria dels 38 anys a finals del segle XVIII a assolir els 50 a finals del XIX.

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DOCUMENT

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DOCUMENT

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.2 Els orígens de la industrialització: la revolució demogràfica Així, els aproximadament 150 milions d’habitants amb què comptava Europa cap a 1750 es transformarien en 190 milions el 1800 i en 300 milions cap a 1870. El ritme de creixement va ser més gran i més ràpid a la Gran Bretanya, on la població es va arribar a duplicar al llarg del segle XVIII, passant de cinc milions a deu milions d’habitants.

Aquest augment demogràfic va constituir un factor molt important per al progrés econòmic d’Europa. Com una reacció en cadena, el fet que hi hagués més persones va provocar que també hi hagués més demanda de productes i, en conseqüència, es produís un augment del consum. A la seva vegada, l’augment de la demanda va estimular la innovació tecnològica.

D’altra banda, aquest creixement també va afectar a la distribució de la població mitjançant el fenomen de l’emigració i la urbanització.

Les ciutats, gràcies a la indústria, atraurien mà d’obra sobrant del camp (l’èxode rural) i iniciarien un procés de desenvolupament espectacular.

Les condicions de vida dels immigrants rurals a la ciutat serien força complicades: l’amuntegament, la divisió contínua dels habitatges, la insalubritat d’aquests, la manca de serveis mínims…

1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC 1.2 Els orígens de la industrialització: la revolució demogràfica

Tot plegat faria del naixent col·lectiu obrer un dels moviments més reivindicatius. Aquesta serà una constant que persistirà en el temps sempre que analitzem un procés d’industrialització.

D’altra banda, l’excedent de població europea també s’alleugeriria amb l’emigració transoceànica. Anglesos i alemanys es dirigirien fonamentalment cap a les costes americanes des d’on es distribuirien a l’interior del continent. També Austràlia i Sud-àfrica serien destí de població europea emigrada, especialment des de mitjans de segle.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA Fins al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en petits tallers artesans que es concentraven a les ciutats. Els artesans feien la feina manualment: no usaven màquines i només s’ajudaven amb algunes eines. Cada artesà feia les peces completes i seguia un ritme de producció condicionat pels límits del treball manual.

2.1 La mecanització i el sistema fabril Seria des de finals del segle XVIII quan apareixerien i es generalitzarien les fàbriques, establiments en els quals els treballadors (obrers) utilitzaven les màquines per treballar.

L’aparició de les fàbriques va tenir dues conseqüències: d’una banda, les activitats industrials es van concentrar en determinats llocs; de l’altra, es va modificar l’organització del treball i cada obrer va passar a realitzar una feina especialitzada, és a dir, una tasca específica en el si del conjunt productiu (divisió del treball).

El continu procés d’innovacions tecnològiques va ser el factor més característic de la revolució industrial. I dues van ser les seves principals plataformes: les fonts d’energia i la mecanització del procés productiu.

La introducció de màquines va anar substituint progressivament la feina manual i va anar transformant els antics sistemes de treball artesà.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA Les fonts d’energia Fins aquest moment l’energia era hidràulica, eòlica o d’origen animal o humà. L’aparició de la màquina de vapor combinada amb el carbó va donar lloc a un nou tipus d’energia: el vapor, capaç de transformar-se en força motriu i transmetre-la a qualsevol enginy. Inventada per James Watt el 1769, va aplicar-se a diversos processos com la bomba per a l’extracció d’aigua a les mines, va adjuntar-se a la màquina de filar el 1785, va aplicar-se a la navegació el 1807 i al ferrocarril el 1825. El vapor és, sense cap dubte, el veritable motor de la primera revolució industrial.

El carbó de pedra o mineral ja era explotat a Anglaterra des del segle XVI, però s’utilitzava molt més el carbó vegetal. Seria a la segona meitat del segle XVIII quan començaria a ser extret industrialment per la demanda generada per l’expansió de la màquina de vapor i les fargues. La seva extracció seria progressiva fins a la dècada de 1950 quan la producció va estancar-se en benefici d’altres recursos. Com a font massiva d’energia, el carbó és una de les bases de la revolució industrial.

La mecanització La mecanització i la divisió del treball van fer augmentar la productivitat, és a dir, en el mateix període de temps un obrer era capaç d’elaborar més peces que un artesà. Per això es van abaratir els costos de fabricació i els preus dels productes industrials van disminuir. Així, els productes industrials van poder arribar a un nombre més gran de consumidors.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA Anglaterra va ser el primer país en desenvolupar el llançament industrial perquè reunia les condicions econòmiques necessàries perquè es produís la Revolució Industrial: un creixent comerç colonial basat en la importació de primeres matèries per a productes industrials, un comerç interior en expansió a causa del creixement demogràfic i una millora de les comunicacions.

A la Gran Bretanya trobem prou mà d’obra i un ampli mercat per als seus productes gràcies a les possessions colonials d’ultramar i al creixement demogràfic del vuit-cents. A més, el país disposava de matèries primeres i abundant carbó mineral, la font d’energia que es va utilitzar per fer funcionar les primeres màquines. Igualment, la nova mentalitat liberal estava molt estesa a tot el país i era la base de les lleis que elaborava el Parlament.

D’aquesta manera, el model anglès va evolucionar des d’un sistema de producció de caràcter domèstic i dispers desenvolupat des de mitjans del segle XVII (domestic system) al sistema fabril (factory system) que requeria d’una gran quantitat de mà d’obra, de matèries primeres, i d’energia per aconseguir uns productes manufacturats a baix preu que satisfessin les necessitats de la demanda.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA DOCUMENT

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA Cal dir, però, que el sistema de treball artesanal no va acabar de desaparèixer ja que en la ciutat va coexistir amb les màquines per a realitzar les tasques de producció més delicades. El treball infantil a la indústria tèxtil o a la mineria són una mostra de la duresa de les condicions de vida que va imposar la revolució industrial.

Les indústries del cotó i la siderúrgia serien les que canviarien més ràpidament convertint-se així en les veritables protagonistes de la revolució industrial.

1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900

Gran Bretanya 6 10 12,5 30 80 149 230

Estats Units 2,1 13 83 245

Alemanya

França

0,3 1 1,5 3,5 17 47 100

0,8 1 1,1 3 8 19 33

La producció d’hulla en el segle XIX (en milions de tones)

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA 2.2 La indústria cotonera La indústria tèxtil cotonera va ser la que va integrar les innovacions tècniques amb més rapidesa.

Basada en la producció de teixits de cotó va viure una creixent demanda des de mitjans del segle XVIII generada per l’increment demogràfic. Les principals innovacions que introduiria la revolució industrial serien la filadora waterframe (Arkwright, 1769), la llançadora volant (J. Kay, 1733) i el teler mecànic (Cartwright, 1833).

Com a conseqüència d’aquestes innovacions, Anglaterra va passar d’una producció de 1.000 tones de teixits de cotó el 1750 a 25.000 tones el 1800, desplaçant la producció de teixits de llana. Cap a l’any 1800, unes 350.000 persones treballaven filant i teixint peces de cotó amb filadores i teler mecànics.

A més, en el cas anglès es beneficiava de la prohibició d’importar teles de l’Índia, de la manca de control per part dels gremis i de l’existència d’una matèria prima barata com el cotó. La facilitat per a incrementar la producció de cotó (un conreu) per sobre de la llana (procedent de la ramaderia) explica en part el protagonisme creixent d’aquest teixit. Colònies angleses com l’Índia i l’Egipte seran dos territoris grans cultivadors i subministradors de cotó a preus baixos.

En aquestes condicions, aviat els productes tèxtils britànics, barats i de bona qualitat, van inundar els mercats mundials.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA 2.3 El carbó i el ferro La indústria siderúrgica va veure’s arrossegada per la creixent demanda de màquines des de les fàbriques tèxtils assolint un gran desenvolupament a mitjans del segle XIX. Aquesta va basar el seu desenvolupament en l’ús massiu del carbó mineral de coc (1713), de gran potència calorífica, i en l’obtenció d’un ferro més mal·leable i menys trencadís per mitjà de l’ús de la pudelació introduït en els alts forns moderns el 1783 per Henry Cort (consistent a batre industrialment la massa de metall en estat incandescent per obtenir un producte amb un baix contingut de carboni i eliminant les impureses) i el laminatge que convertien la massa de ferro en barres molt més manejables per la indústria.

En conseqüència, entre el 1720 i el 1850, la producció del ferro es va multiplicar per cent. La demanda de ferro era tan elevada perquè aquest material s’utilitzava per elaborar les màquines tèxtils i les noves eines agrícoles. A més, el desenvolupament del ferrocarril també desencadenaria un gran increment de la demanda i la producció de ferro

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA 2.5 La revolució del transport L’increment en la producció d’articles creava excedents agrícoles i industrials per abastir el mercat, a la vegada que la indústria demandava cada vegada quantitats més grans de matèries primeres. Aquesta situació provocaria la necessitat d’articular nous mitjans i noves vies de transport.

D’aquesta manera, des de mitjans del segle XVIII, a la Gran Bretanya i bona part d’Europa es va produir una millora dels mitjans de comunicació tradicionals. Així doncs, es van reparar camins i carreteres i es van construir canals per millorar el transport fluvial. Però el fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor al transport terrestre i al marítim..

El ferrocarril. Els primers ferrocarrils es van utilitzar a les mines de carbó, on el mineral era transportat amb unes vagonetes que anaven damunt d’uns rails, primer de fusta i, més endavant de ferro. La primera gran innovació va ser la construcció d’un carril de ferro proveït d’una pestanya sobre la qual se situaven les rodes, un mecanisme que impedia que el ferrocarril descarrilés fàcilment.

La invenció de la locomotora per Stephenson (1814), que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor va permetre traslladar els estocs de productes en un volum i un temps mai aconseguits anteriorment. El 1825 ja funcionava regularment una línea de càrrega entre Stocton i Darlington. Posteriorment, l’aparició de la locomotora Rocket el 1829 va permetre un desenvolupament constant d’aquest model de transport. El 1830 una primera línea de passatgers ja unia les ciutats de Manchester i Liverpool.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA Ràpidament s’articularia una xarxa de transport ferroviari a la Gran Bretanya i poc temps desprès s’iniciaria la creació de la xarxa internacional de comunicacions ferroviàries. A Espanya, el primer ferrocarril que va funcionar unia les ciutats de Barcelona i Mataró (1848) i el trajecte entre Madrid i Aranjuez s’inaugurava el 1851.

A la vegada que es creava una indústria pròpia (la construcció ferroviària), el tren estimulava altres sectors com la indústria siderúrgia el carbó o la construcció, estrenyent encara més la relació entre el ferro, material de les vies i les locomotores, i el carbó, utilitzat com a combustible.

El ferrocarril va permetre escurçar enormement la durada dels trajectes, va augmentar la seguretat dels viatges i, gràcies a la seva capacitat de càrrega, va abaratir el transport de les mercaderies.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA El transport naval. Més complicacions va tenir l’aplicació de la revolució industrial al desenvolupament naval. Els primers vaixells de vapor van començar a funcionar als Estats Units cap al 1807, i el 1847 els vaixells podien travessar l’Atlàntic en quinze dies.

Però, tot i això, l’aplicació del vapor en forma de rodes de pales cap a 1840 no va acabar de resoldre els problemes tècnics que van derivar-se fins els volts de 1880 amb l’adopció de l’hèlix com a sistema motriu de propulsió. A partir d’aquest moment, la navegació a vapor es va fer molt segura, més regular i bastant ràpida.

En aquests primers moments era un sistema de navegació mixta ja que continuava aprofitant-se de la força del vent. En qualsevol cas, la introducció del vapor va permetre una relativa independència respecte dels vents i les marees permetent un tràfic continuat al llarg de tot l’any.

Així, més enllà dels entrebancs tècnics, les flotes van començar a especialitzar-se i la marina mercant va incrementar el seu tràfic transoceànic facilitant l’emigració, els intercanvis comercials i la posterior colonització, a més de generar una nova demanda siderúrgica.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA El transport terrestre. Finalment, el transport terrestre per carretera va beneficiar-se en aquest període de nous traçats i de la consolidació de les xarxes viàries estatals fonamentades sobre els antics camins reials; es desenvoluparien les comunicacions fluvials ampliant i estenent els tradicionals canals de navegació fluvial; i les noves necessitats del transport estimularien la creació d’una “arquitectura del ferro” amb la construcció de ponts, estacions i ports.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA 2.6 L'impuls del mercat Conseqüències de la revolució dels transports. Els nous transports, cada vegada més ràpids, més segurs i amb més capacitat de càrrega, van tenir un impacte econòmic i social molt gran. La millora dels transports va permetre apropar la producció agrícola i industrial als consumidors.

Es va produir un fort creixement del comerç, perquè es van reduir els temps de travessia i els costos del transport. A més, l’increment de la producció havia fet necessari ampliar els reduïts mercats locals i comarcals per a consolidar un mercat molt més ampli i homogeni.

L’economia mundial es va especialitzar donant pas a una economia de mercat. Així, els països industrialitzats obtenien primeres matèries a les colònies, les importaven a la metròpoli i elaboraven productes manufacturats, que després exportaven a les colònies i a d’altres països. És a dir, no es produïa per al consum propi, sinó per a la venda posterior.

Els nous transports també van permetre diversificar la dieta de la població, perquè es van poder transportar aliments peribles, i van facilitar l’emigració a altres països i continents, perquè es van abaratir els preus dels passatges.

2. EL DESENVOLUPAMEN DE LA INDÚSTRIA 2.7 La industrialització del continent

DOCUMENT

Aquest procés es desenvoluparia també a d’altres punts d’Europa.

Entre el 1820 i el 1840, les innovacions de la Revolució Industrial es van estendre per Europa.

França, Alemanya i Bèlgica van ser els primers països que van seguir els passos dels anglesos.

Aquí les condicions de partida són silmilars a les angleses: existència de mines de ferro i carbó, bones comunicacions terrestres i fluvials, disponobilitat de mà d’obra i capitals…

A la resta dels Estats europeus la industrialització només es va desenvolupar en determinades regions i en determinats sectors de producció (a Catalunya, per exemple, va viure’s el creixement del sector tèxtil; a Itàlia la zona industrial del Piemont coexistirà amb zones rurals).

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 3.1 El liberalisme econòmic Fins al darrer quart del segle XVIII l’economia va fonamentar-se principalment en les teories del mercantilisme –acumulació de metalls preciosos per part dels Estats, intervencionisme estatal, proteccionisme econòmic– i la fisiocràcia –volum de producció agrària–. Seria el 1776 quan l’anglès Adam Smith amb la seva obra Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les Nacions fonamentaria una nova teoria: el liberalisme econòmic, base del capitalisme.

També coneguda com l’escola clàssica, aquesta nova concepció econòmica, defensava que l’enriquiment de la societat passaria per l’enriquiment de l’individu. Aquest hauria de conduir les seves activitats econòmiques segons la llei de l’oferta i la demanda que condicionaria la producció i el mercat, fent inútil la intervenció de l’Estat. La riquesa de les nacions provindria, doncs, de la capacitat productiva total del país, entesa com la suma de l’esforç col·lectiu.

Altres autors com David Ricardo o Tomas Robert Malthus van contribuir al pensament de la l’escola clàssica.

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 3. 2 Capital, treball i mercat Aquest sistema necessita pel seu desenvolupament l’acumulació de riquesa (el capital que s’origina a partir de l’estalvi i l’acumulació de beneficis del treball) en mans privades i la inversió d’aquest capital financer. El primer capital que va finançar la Revolució Industrial provindria fonamentalment dels beneficis generats per la revolució agrícola, els quals mancats de la possibilitat de trobar noves formes d’inversió en el món rural cercarien nous beneficis en el món fabril i la construcció dels ferrocarrils. D’altra banda, el comerç colonial del segle XVIII també va generar un capital comercial que, en part, s’invertiria a la indústria.

La propietat dels mitjans de producció és privada i rau en una part de la població (burgesia), mentre que la majoria només disposa de la força de treball que canvia per un salari (proletariat).

Entre tots dos s’estableix una relació determinada pel mercat (oferta i demanda).

La lògica del capitalisme imposa el benefici màxim tant dels propietaris com dels assalariats i el mercat ha de regular aquesta relació. Els desajustos del mercat provoquen crisis periòdiques (característiques del capitalisme, que substituiran a les crisis de subsistència)

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME Nous mètodes de finançament de les empreses A mida que les empreses industrials naixents passessin de ser familiars a convertir-se en factories més complexes, cada vegada necessitarien de la inversió de capitals més forts i derivarien en la creació de societats d’accionistes (societats mercantils).

El capital, dividit en múltiples accions seria invertit i retingut pels posseïdors d’accions. Cada acció produiria un benefici anual pels accionistes: el dividend. Les accions, a la seva vegada, es podrien comprar o vendre a la borsa de valors segons les lleis de l’oferta i la demanda.

Una altra modalitat de finançament empresarial que apareix en aquest període són les obligacions (lletra de canvi) comprades pels inversors: crèdits, en general de quantitats no massa elevades, que es comprarien a una entitat o empresa a un valor fix, amortitzable en un temps determinat i que es pot comprar i vendre a la borsa de valors.

També la banca va evolucionar fins a la conformació en banca de negocis. Aquesta empraria els capitals dipositats provinents de l’estalvi per a concedir crèdits a les empreses a canvi d’un interès fixat, o per fer negocis. L’estalviador rebria una part d’aquests interessos i la banca es quedaria amb la resta dels beneficis. La banca faccilitarà el pagament creant eines a tal efecte (xec, pagaré). Fins el 1914 el sistema monetari internacional va basar-se en el patró or.

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 3.2 El proteccionisme i el lliure canvi Anglaterra es va mostrar partidària del lliure canvi. El paper de l’Estat s’hauria de reduir, per tant, a la garantia de l’ordenació i just desenvolupament d’aquest procés. Per a arribar a un funcionament perfecte s’hauria de suprimir qualsevol mena de regulació de l’intercanvi comercial (duanes nacionals, peatges, monopolis estatals, etc.) per donar pas al lliure canvi.

Aquest plantejament estaria en consonància amb la ideologia del liberalisme polític que propugna el valor de l’individu enfront de sistemes de govern tancats com les monarquies absolutes del segle XVIII. Per tal d'evitar la competència de productes anglesos en altres països es van defensar el proteccionisme que implicava la imposició d'aranzales als productes estrangers.

4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS Idea: una nova societat (industrial) de classes (burgesia i proletariat) i urbana 4.1 El procés d‘urbanització El creixement demogràfic i la mecanització i concentració de les societats agrícoles va obligar la mà d’obra excedent del camp a emigrar cap a la ciutat (migració interior) on es convertiria en la principal força de treball de la indústria El gran nombre de treballadors i el seu agrupament van donar lloc a l’aparició d’una nova classe social: la classe obrera o proletariat, i va provocarcar el creixement de les ciutats i el naiximent d'una societat urbana

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 4.2 La segregació urbana Les condicions de vida que havien de patir els treballadors eren força degradants. La majoria dels obrers, vinguts d’un sistema de producció rural, hauran d’adaptar-se al sistema industrial i urbà amb pocs o cap mitjà.

No arribaran a sobrepassar l’analfabetisme ja que hauran d’iniciar la seva inserció laboral des de molt joves no podran accedir a l’escola. El seu únic patrimoni serà el treball, fet que els exposava a la misèria quan emmalaltien.

La burgesia, per contra, viurà en zones residencials confortables.

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 4.3 La nova societat industrial Des de l’edat mitjana la societat estava dividida en estaments als quals es pertanyia per naixement, amb obligacions i aplicacions de les lleis diferents per a cadascun d’ells.

Amb la liberalització de l’economia s'introduiria una nova divisió social, les classes, fonamentada en les diferències en la possessió de la riquesa. A diferència dels estaments, que eren tancats, el nou sistema permetria accedir o canviar de classe a través de d’una promoció social basada en l’enriquiment de l’individu. Així, a poc a poc, la industrialització va consolidar l’existència d’una societat de classes articulada al voltant de dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

La classe mitjana agruparia als representants de les professions liberals (metges, advocats, militars, artistes, entre d’altres) i a la mitjana i petita burgesia formada per empresaris i agricultors mitjans, comerciants, artesans qualificats, etc. amb un nivell de renda suficient per ser inclosos en un cens del sufragi restringit o censatari. Igual que la classe alta, tindrien accés a la cultura de forma usual. Tindran un paper relatiu en aquest període de canvi, però el seu creixement farà que des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX adquireixin un gran protagonisme.

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME

Les classes populars o proletariat reunirien al seu si als treballadors, industrials i agrícoles, de renda baixa i que, amb prou feines, guanyaven suficient per sobreviure. Són la major part de la població. Entre els components d’aquest sector social sorgiria el proletariat urbà, format per aquells treballadors de la indústria que venien la seva força de treball a canvi d’un salari, tant baix que a penes permetia cap tipus d’estalvi. Les seves jornades laborals serien llarguíssimes i no tindrien temps ni mitjans per accedir a la cultura.

La supressió dels antics gremis –corporacions professionals d’artesans d’un mateix ofici, reconegudes oficialment pels poders públics–, que regulaven l’aprenentatge i l’accés al món laboral, va deixar els assalariats a mercè de la llei de l’oferta i la demanda, la lliure contractació i acomiadament, les jornades de treball de 12 o 14 hores, les oscil·lacions salarials o la inseguretat en el treball, entre d’altres qüestions. Paulatinament, aquesta classe aniria prenent consciència de la seva força social, no sense dificultats, exigint, arribats a mitjans de segle, uns canvis en la situació laboral que els governs, sota la seva pressió, aniran regulant molt lentament.

3 LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME 4.4 Les dones a la societat industrial Dins del grup de la classe baixa, cal ressaltar el paper de les dones. Obligades a treballar per a completar els minsos salaris dels conjugues, es veuran empleades en el servei domèstic o en feines auxiliars a les fàbriques, amb jornades de la mateixa durada que la dels homes però amb uns salaris encara més baixos

A més, hauran d’atendre, seguint la mentalitat tradicional, tot el referent a la llar i l’educació dels fills, el que suposava una doble jornada laboral. Les dones no tindrien cap mena d’accés a un ensenyament que no estigués encaminat a la preparació pel matrimoni o el servei domèstic i seran el grup social que més trigaria a aconseguir que els seus drets polítics fossin reconeguts.

Una altra qüestió és la dona burgesa i de classe alta. La vida d’aquestes dedicada a la llar i l’educació dels fills . Marginada de l’educació reglada ompli el temps amb la lectura i lleure..