Tema 2

unitat

2

Una època de grans transformacions (18501914) 1. L’evolució demografica ̀ 2. Les transformacions de l’agricultura 3. L’esclat de la industria ́ i del comerç 4. Una economia capitalista a escala mundial 5. Les consequencies ̈ ̀ socials: el moviment obrer 6. El nou mapa d’Europa Dossier. El Crystal Palace, l’inici d’una nova epoca ̀

1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA El creixement sostingut de la població europea que s’havia iniciat al segle XVIII va mantenir-se durant la segona meitat del segle XIX, però el fenomen més rellevant del període va ser la intensificació dels moviments migratoris.

Bona part de l’excedent demogràfic europeu va emigrar cap als països en expansió, mentre que a l’interior del Estats l’èxode rural va intensificar-se i les ciutats van tenir un gran creixement i expansió.

El creixement demogràfic.

Va ser la conseqüència d’una davallada de la mortalitat, mentre que la natalitat es mantenia relativament elevada. El descens de les taxes de mortalitat va ser el resultat de la millora constant de l’alimentació i de les condicions de vida i higiene, però també del progrés mèdic i sanitari.

Les migracions europees a altres continents.

D’aquest esclat demogràfic europeu va sorgir un important corrent migratori cap als nous països independents d’ultramar. Entre 1850 i 1914 prop de 36 milions d’europeus van emigrar, fonamentalment cap a Amèrica, mentre que cinc milions de russos van travessar els Urals per instal·lar-se a Sibèria.

Si ampliem el període les dades encara són més espectaculars, entre el 1800 i el 1924, van ser 60 milions els europeus que van emigrar a d’altres continents. No tots els emigrants, però, van quedar’s-hi definitivament. Es calcula que tan sols uns 30 milions van optar per la expatriació definitiva.

La millora dels mitjans de transport va facilitar l’emigració, fonamentalment la construcció dels grans creuers transatlàntics, ja que va escurçar considerablement la durada dels viatges i va reduir el cost dels passatges, fent-los més assequibles per a les economies familiars més modestes.

Les migracions a les ciutats.

La mecanització de les tasques agrícoles, el creixement industrial i l’increment dels intercanvis van propiciar un augment continu de l’èxode rural i un increment de la població urbana en el conjunt dels països europeus.

Com a conseqüència d’aquest creixement basat en una emigració ràpida i sense planificació, les ciutats van patir un creixement desordenat, una reordenació de l’espai i una millora les infraestructures.

Les velles muralles van ser enderrocades i al seu lloc van construir-se àmplies avingudes per tal de permetre-hi una circulació més fluida.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA La dinàmica agrària iniciada a Anglaterra en el segle anterior s’havia estès a la resta d’Europa i a Amèrica durant la primera meitat del segle XIX

Per tot Europa es van incrementar els rendiments agraris com a conseqüència de l’expansió de la pràctica de la rotació de conreus, de la disminució de guaret, de l’augment del regatge, de la nova maquinària i de l‘aplicació dels descobriments científics.

Als païsoso industrialitzats la població activa agrícola disminuirà considerablement.

L’agricultura perdrà l’hegemonia econòmica en detriment del sector industrial. Les fams desapareixeran i els intercanvis de productes s’ampliarà considerablement per la millora dels transports, en especial el vaixell frigorífic.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA En les darreres dècades del segle, potser impulsat per la crisi de demada en una cojuntura de crisi internacional (explicada per la superproducció) va veure com el preu dels cereals, i del blat en particular, patien una devallada important.

La causa d’aquest procés va ser l’arribada massiva de cereals provinents dels països d’ultramar, on el conreu extensiu de la terra i la utilització dels nous mitjans tècnics possibilitava una elevada producció i, com a conseqüència, uns preus més baixos que els europeus.

La crisi agrària de la darreria del segle va evidenciar la debilitat de l’agricultura europea, que era incapaç d’assolir uns nivells de rendibilitat semblants als americans

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA A Europa es va recórrer a polítiques proteccionistes que barressin el pas als productes americans. També es va optar per resistir la competència exterior i renovar les estructures productives amb l’aplicació de tot un seguit de millores tècniques que van permetre ampliar els rendiments i diversificar la producció.

D’entre les millores caldria assenyalar: El perfeccionament de l’instrumental agrícola amb la difusió de la segadora, de la batedora, i de les màquines d’agarbar.

L’aplicació dels progressos químics en la fabricació de nous fertilitzants (per exemple, el guano del Perú o el nitrat de Xile) permetria incrementar els rendiments, sobretot de la producció de blat.

La selecció de races i espècies en la ramaderia possibilitaria una pràctica més intensiva que s’orientaria cap a la producció de carn i llet.

La diversificació de la producció. La millora del nivell de vida a les ciutats exigiria una producció més especialitzada i la producció agrícola va anar diversificant-se amb el conreu de plantes industrials i de productes hortofrutícoles.

2. LES TRANSFORMACIONS EN L’AGRICULTURA

3. L’esclat de la indústria i el comerç La Segona Revolució Industrial Durant la primera onada industrialitzadora la major part de les innovacions tecnològiques no van ser el resultat de la investigació científica, sinó més aviat el fruit de l’experiència.

A les darreres dècades del segle XIX la investigació científica va convertir-se en un factor determinant i les vinculacions entre ciència i indústria va anar fent-se més estretes.

3. L’esclat de la indústria i el comerç La Segona Revolució Industrial Així, la indústria va començar a dedicar notables quantitats de diners a la investigació.

Com a resultat, en aquest període es van fer un important nombre d’invents que revolucionarien el món de l’energia, els mitjans de transport, la indústria i la vida quotidiana. Moltes de les aplicacions dels nous enginys van tenir una repercussió directa en l’àmbit de la vida familiar Va ser així com, a finals del segle XIX, el món va entrar en una nova fase del procés d’industrialització. És l’anomenada Segona Revolució Industrial, en la qual la preeminència econòmica de la Gran Bretanya va cedir el pas a noves potències industrials com Alemanya o els Estats Units.

3. L’esclat de la indústria i el comerç 3.1 les notes formes d’energia L’electricitat. L’existència d’electricitat a la natura ja era coneguda, però per a la seva utilització massiva calia produir-la industrialment i tenir la capacitat de transportar-la.

El primer pas per aconseguir-ho el va donar Gramme amb la invenció de la dinamo (1869) qui va aconseguir-se la potència suficient per crear un corrent elèctric important. Amb això s’havia obert el pas al funcionament de les centrals hidroelèctriques.

3. L’esclat de la indústria i el comerç 3.1 les notes formes d’energia El problema del trasllat de l’electricitat fins als centres consumidors quedaria resolt gràcies a la invenció de l’alternador i el transformador (1897).

L’electricitat tindria nombroses aplicacions en el camps dels mitjans de comunicació (telèfon, telègraf, ràdio), dels transports (ferrocarril elèctric, tramvia, metro), de la indústria (com a força motriu de la maquinària), de l’enllumenat (l’aparició de la bombeta incandescent d’Edison , etc.). .

3. L’esclat de la indústria i el comerç

3. L’esclat de la indústria i el comerç 3.1 les notes formes d’energia El petroli. D’altra banda, les primeres extraccions de petroli van fer-se als Estats Units, cap a 1859 i va ser cap a 1870 quan Rockefeller va crear la primera gran companyia petroliera del món (Standard Oil Company).

La utilització d’aquest nou combustible va encaminar-se cap a la substitució dels olis de balena en l’enllumenat i també pel funcionament de les calefaccions. Però seria la invenció del motor d’explosió el que li va donar la destinació més important com a combustible dels automòbils. .

3. L’esclat de la indústria i el comerç 3.1 les notes formes d’energia A partir de 1886, els motors de la companyia automobilística Daimler Benz van començar a utilitzar un derivat del petroli, la benzina, com a combustible pels seus automòbils. A partir d’aquí, el petroli va convertir-se en una força capaç de moure trens, vaixells, automòbils i uns primerencs avions.

A més, els seus derivats van començar a utilitzar-se també en la indústria petroleoquímica per a la fabricació de plàstics, insecticides, teixits, medecines, pintures, etc.

3. L’esclat de la indústria i el comerç