Unitat 5 entreguerres

5

ESQUEMA 1. L’expansió, la depressió i la crisi: els indicadors 2. L’economia de la dècada de 1920 3. El crac de 1929 i la depressió de 1930 4. Les respostes de la crisi (1929-1939)

EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

4. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) Introducció Expansió i depressió L'economia europea després de la I Guerra Mundial havia quedat en bona part destruïda; es calcula que el potencial industrial europeu va minvar un 40 % i l'agrícola, un 30 %.

Immediatament desprès de la Gran Guerra i abans de la segona guerra mundial (1918-1939) l'economia dels països industrials va passar per dues fases: Expansió (1919-1929), fase curta de crisi de sobreproducció i autarquia monetària (1921-1924).

Depressió, fase que esclatà amb el crac borsari de 1929 i que continuarà durant bona part dels anys 30 Aquestes fases econòmiques explicaran bona part de de les polítiques, les actituds mentals i les produccions artístiques del període

4. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) Introducció Expansió i depressió

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors Podem definir el concepte de crisi econòmica (utilitzem un manlleu d’origen mèdic. Vegeu Font 2) com un canvi que afecta les activitats productives (expansió, depressió) i que acaba afectant les activitats humanes i socials.

La crisi típica en l’ època industrial es caracteritzava per: La caiguda de la producció La baixada de preus L'increment de l'atur Minva dels intercanvis internacionals de béns i capitals El procés l’explica Karl Marx (Font 5.4)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors

Pel que suposa a l'evolució dels preus Kondatriev assenyala moviments de llarag durada que, a la seva vegada inclouen oscil·lacions més breus (estudiades per Juglar)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors Les crisis periòdiques del capitalisme industrial poden ser causades per la combinació de diversos factors: Econòmics: dificultats de proveïment de matèries primeres, saturació del mercat, deflació...

Financers: fugida de capital a valor refugi, canvis de la moneda, morositat, baixades de la borsa, inseguretat per als inversors...

Canvis socials: noves formes de vida, canvis de mentalitat, consum, estalvi...

Un dels fenòmens considerats principals causants de la crisi era normalment, la sobreproducció.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 2. L'economia de la dècada de 1920 Quan acabà la guerra, l'economia dels països bel·ligerants va recuperar una situació de normalitat. S'entrà al poc temps en una època d'expansió, prosperity.

2.1 El retorn a la normalitat (1920-1924) De 1918 a 1921, la capacitat de producció dels països bel·ligerants va començar a créixer.

Al 1921 s'entrà en una crisi caracteritzada per la baixa de preus, l'alentiment del ritme comercial i l‘ increment de l'atur. Les raons d'aquesta crisi venien dels EUA, on al 1920 van retallar els crèdits concedits a Europa.

Com a conseqüència van disminuir les demandes i els productes es van començar a emmagatzemar sense que es poguessin vendre (generant estocs).

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 2.1 El retorn a la normalitat (1920-1924) Es van produir pertorbacions econòmiques fruit de l'anarquia monetària (no tothom treballa la mateixa moneda). Durant la guerra tots els països llevat d‘ EUA, van suspendre la convertibilitat dels seus bitllets en or, alhora que la inflació es disparava per finançar les despeses de la guerra. L'excés de bitllets en circulació feia fluctuar els preus a causa de l'especulació. Els països que tenien monedes febles les posaven al a venda i les canviaven per monedes sòlides o compraven or.

Font 13 El cas més espectacular d'inflació es va donar a Alemanya, on el marc va deixar gairebé de tenir valor. La Conferència de Ginebra (1922) i el Pla Dawes (1924) pretenien normalitzar la convertibilitat i reduir la càrrega de les reparacions de guerra imposades a Alemanya i van ajudar a la recuperació d'Alemanya i la inversió de capital nord-americà en aquest país.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 1. L'expansió, la depressió i la crisi: els indicadors

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 2.2. La prosperity (1924-1929) Entre 1920 i 1929, la producció industrial i la productivitat van augmentar un 40%, gràcies a: La demanda generada arran de la destrucció causada per la guerra.

La utilització de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) L‘ impuls dels nous sectors industrial (químic, de l'automòbil, de les comunicacions - telèfon, ràdio… - i de la construcció aeronàutica).

El creixement intensiu, gràcies a la nova organització de la fabricació en cadena i l'estandardització Exemple: el sistema de fabricació en cadena va ser adoptat per Henry Ford en la indústria de l'automòbil Això va elevar la productivitat, encara que els treballador acabaven cansats de fer la mateixa feina durant hores. Així que Ford reduí la jornada laboral i doblà els sous dels obrers.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) El sistema de fabricació en cadena i la nova organització de l’empresa va possibilitar que els treballadors de Ford reduïren la jornada laboral i doblaren els sous. El 1913 es fabricaven 500000 cotxes, al 1929, se'n produïen 5000000. Els preus dels cotxes van baixar exageradament.

També es van anar implantant les concentracions d'empreses en trusts i cartels.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 2.3. Els desequilibris en el creixement El creixement econòmic de la dècada de 1920 representava diversos desequilibris: Era desigual.

Depenia del capital nord-americà.

La demanda no creixia al mateix ritme que la productivitat.

Al 1929, la majoria de la indústria mundial es concentraven als EUA, Alemanya, França i Gran Bretanya.

En un altre sentit, durant la guerra els preus dels productes agrícoles van pujar. Els agricultors començaren a invertir i a endeutar-se amb maquinària i adobs químics.

Quan acabà la guerra, els preus tornaren a baixar a EUA. Molts grangers no van poder tornar els crèdits i es van quedar sense terres. L'atur va augmentar entre els assalariats del camp.

Font 21 i 22

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 2.3. Els desequilibris en el creixement En l'àmbit monetari, després de la guerra les potències europees havien esdevingut deutores, mentre que EUA s'havia convertit en el principal creditor. La recuperació europea, sobretot a Alemanya i Àustria, es basà en poder tornar els préstecs a EUA. Si fallava l'arribada del capital nord-americà, el circuit financer podia quedar col·lapsat, amb greus repercussions en la producció.

Les persones assalariades no van treure profit dels beneficis del creixement econòmic, ja que pujaven els preus però no els sous.

Hi havia molta oferta però la gent no podia comprar i això va suposar una sobreproducció.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) Dels feliços anys vint a la gran depressió Els feliços anys vint nord-americans van assistir a una gran renovació del sector energètic amb grans increments en l’ús de l’electricitat i del petroli, amb la puixança de la indústria de l’automòbil -el primer en aplicar la producció en sèrie mitjançant les cadenes de muntatge-, així com la construcció dels grans gratacels enmig d’un procés de concentració empresarial.

La conseqüència fou un fort augment de la productivitat que va permetre reduir costos de producció, amb una revolució dels preus amb la implantació de grans magatzems, compra a terminis, publicitat, màrqueting, donant lloc a una societat de consum que, a poc a poc, provocaria l’endeutament de les famílies.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) Els desequilibris Els beneficis de les empreses i els dividends van créixer a un ritme molt alt, però l’augment dels salaris no va anar al mateix ritme, ja que la millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors no va ser suficient per absorbir l’augment de producció i, en pocs anys, el fantasma de la sobreproducció va començar a planar sobre l’economia nord-americana. El sector agrícola fou el més perjudicat.

A partir de 1925 també s’havia generalitzat la tendència a invertir els beneficis empresarials en circuits de crèdit i en borsa, enlloc d’invertir-los en sectors productius, donant lloc a una puixança borsària que, a poc a poc, amb la pujada de les cotitzacions de les accions va donar lloc a una bombolla especulativa (plusvàlua borsària) pel mecanisme de la psicologia col·lectiva, és a dir, tot generant una gran demanda de valors borsaris que n’augmentava encara més la cotització.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3. El crac del 1929 i la depressió dels anys trenta Els anys trenta es van caracteritzar per la depressió econòmica més profunda en la història del capitalisme. Les raons es troben en desequilibris anteriors. El seu detonant va ser el crac borsari de 1929.

3.1. La borsa i el seu funcionament La borsa és el mercat de les accions (participacions en empreses), aquestes tenen un doble valor: Nominal: valor fix d'emissió Real: valor que puja o baixa segons la oferta o la demanda d'aquesta acció.

L'oferta i la demanda puja o baixa depenent de: La conjuntura econòmica general (com es desenvolupa l'economia).

La situació econòmica de les empreses.

Els factors psicològics o polítics.

La millor manera d'obtenir beneficis en borsa era especular sobre l'alça dels valors. Es compraven accions a un preu determinat i ens venien al cap de poc temps quan el valor havia pujat. També es demanaven crèdits al banc per comprar accions i quan el valor pujava es venien. Al 1929, aquest últim mètode era anomenat a EUA, call loans*.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.2. El crac borsari del 1929 El problema s’inicià l’any 1929 quan les accions van començar a baixar i, per l’efecte contrari, tothom començava a estar disposat a vendre fins arribar al dijous negre (24 d’octubre) en que el pànic es va apoderar dels inversos i 13 milions de títols es van posar a la venda, va ser el crash o crac de la Borsa de Nova York (el dimarts negre, el 29, va arribar una segona onada de vendes, per l’exigència dels bancs de cancel·lar els préstecs atorgats per a la compra d’accions).

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.3 Les causes del crac L' abús del crèdit. Els nord-americans ja pagaven a terminis. També demanaven crèdits a curt termini, call loans.

L' aturada en el creixement de la producció.

La caiguda dels preus per la manca de demanda

La crisi agrícola que travessava des de feia ja una dècada. Quan hi va haver la Primera Guerra Mundial el blat nord-americà va pujar de preu, ja que hi havia demanda. Els països europeus no podien conrear i els americans van invertir molt en blat. La guerra es va acabar per tant Europa recupera el seu sector agrícola i els grangers americans tenen sobreproducció i l'economia agrícola s'enfonsa.

Font 28; Font 29

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.4. De la crisi borsària a la depressió econòmica Entre les causes de la Gran Depressió econòmica -que es va estendre a tots els sectors de l’economia nord-americana i a la resta de països capitalistes- cal assenyalar: La sobreproducció industrial, la crisi de liquiditat (manca de recursos monetaris per fer front als deutes immediats), caiguda dels preus (deflació), caiguda del consum, disminució de la capacitat adquisitiva, la por de ser acomiadat de la feina, la caiguda dels preus agraris i l’endeutament de les classes mitjanes provocat per l’adquisició de béns de consum duradors (cotxes, rentadores, etc.).

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.4. De la crisi borsària a la depressió econòmica La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van desfermar la crisi bancària: 4.000 bancs van fer fallida i van tancar. En pocs mesos, a les empreses industrials dels Estats Units van augmentar els estocs de manera considerable pel subconsum i la caiguda de les inversions: als inicis del 1933 havien desaparegut més de 100.000 empreses i la producció industrial s’havia reduït un 40% respecte a 1929.

Això va suposar un gran augment de l’atur, passant d’1,6 (1929) a 12 milions en 1933.

Produint-se una nova baixada de la producció industrial i agrícola com a conseqüència de la disminució de la demanda.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

3. El crac del 1929 i la depressi贸 dels anys trenta

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.5. L'extensió de la crisi Els mecanismes d’expansió de la crisi van ser diversos, com ara els descens dels preus, la reculada de la demanda nord-americana (que va reduir, dràsticament, les seues importacions) i la dràstica reducció dels préstecs i les inversions en Europa.

El primer símptoma a Europa fou la crisi bancària: l’any 1930 tancaven algunes entitats financeres, però la situació va empitjorar el 1931 amb la fallida del Creditanstalt (Àustria), mentre els préstecs entre entitats va estendre la crisi a tot el sistema financer. De tota manera, la gravetat de la recessió va ser molt diferent segons països (l’economia espanyola, per exemple, estava poc integrada als mercats internacionals, però també va perjudicar les exportacions).

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.5. L'extensió de la crisi Al Regne Unit es va haver de suspendre la convertibilitat de lliures en or (setembre, 1931) provocant la devaluació d’una moneda que, en temps ben recents, havia estat la central del sistema monetari internacional, provocant una situació de successives devaluacions de monedes europees. França, en canvi, va perdre competitivitat als mercats internacionals per romandre al “bloc or”, és a dir, al grup de països que van optar per mantenir fixos els tipus de canvi i optar per mesures proteccionistes.

Aquest augment dels aranzels duaners va ser la principal causa de la reducció del comerç internacional. Els Estats Units (1930) van ser els primers en adoptar tarifes proteccionistes, considerades a Europa com una declaració de guerra comercial. L’afonament del comerç va comportar l’expansió de la crisi als països exportadors d’aliments i de matèries primeres (sobretot d’Amèrica Llatina i Àsia): la crisi alimentava la crisi.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.5. L'extensió de la crisi

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.5. L'extensió de la crisi

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 3.6. Les conseqüències socials de la depressió La classe treballadora va ser la principal víctima de la crisi per: La baixada dels sous. La retallada de l'horari laboral. L'atur sense cobertura social. La misèria i la fam.

Els agricultors van ser els més castigats per la caiguda dels preus, arruïnats, van emigrar a les ciutats, amb la qual cosa va contribuir a formar grans extensions de barris degradats als suburbis.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) La classe mitjana també va sortir afectada: Els petits rendistes es van enfonsar per la pèrdua de valor de la moneda.

Els petits i mitjans empresaris es van enfonsar per les fallides i la disminució de les vendes.

Els professionals liberals es van enfonsar per la disminució de la clientela Cal destacar també les conseqüències psicològiques i el canvi de mentalitat que la crisi va propiciar: Van decaure els valors tradicionals (haver estalviat per al futur no havia servit de res, les famílies s'havien de separar dramàticament…).

Es va incrementar la sensació d'inestabilitat, la desesperança i les actituds pessimistes. Es pensava la fi del capitalisme i que el socialisme que estava construïnt Stalin a l'URSS constituïa l'alternativa desitjada per sortir de la situació de crisi.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4. Les respostes a la crisi (1929-1939) La primera reacció dels governs davant la crisi va ser deixar fer, d'aquesta manera amb el temps es tornaria a una època de creixement.

4.1. Les polítiques de deflació Un segon camí va ser el recurs a la deflació, que consisteix en limitar el crèdit i limitar les despeses de l'estat, per tal de reduir la massa monetària i així fer baixar els preus. Però reduint les inversions públiques, limitant l'assistència als desocupats i congelant els sous del funcionaris, també disminuia elconsum.

Es tractava d'una política que posa l'estabilitat de la moneda per damunt d'altres elements de l'economia.

Finalment, però, la profunditat i persistència de la crisi va fer que la majoria dels governs, abandonant el liberalisme clàssic, es preparessin a intervenir en l'economia.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.2. Les solució keynesiana: el rellançament de l’economia per l’Estat John Maynard Keynes, economista britànic, és l’autor de Teoria general de l’ocupació, l’interés i els diners (1936) on explica que la reducció dels salaris és una mesura errònia per eixir de la crisi, perquè la recuperació no sorgiria espontàniament si els governs no hi actuaven.

En el seu diagnòstic sobre la crisi de 1929 va argumentar que el principal problema de l’economia era els descens de la demanda i argumentava que l’Estat havia d’augmentar la despesa pública en activitats que requereixen molta mà d’obra, com ara les obres públiques.

La despesa de l’Estat genera un dèficit públic que, en principi, també es transforma en salaris i béns tot creant una nova demanda (multiplicador keynesià) sobre altres sectors cosa que, a la vegada, genera un augment de la producció i, per tant, un increment dels ingressos per impostos de l’Estat, és a dir, que al capdavall la prosperitat depenia més de la inversió i del consum, que no de l’estalvi: el paper dels capitalistes és el d’invertir; els dels consumidors, consumir.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt L'anomenat New Deal, iniciat pel president demòcrata americà Roosevelt, va ser el primer gran projecte destinat a resoldre la crisi, duent a terme moltes de les mesures que després va teoritzar l'economista Keynes.

Lluita contra l’atur: El projecte de Roosevelt es va iniciar amb la creació de la Tennessee Valley Authority, gran pla d'obres públiques destinat a crear riquesa en una de les regions més deprimides d'Amèrica.

El projecte va tenir un impacte psicològic important, però molts sectors ultraliberals varen criticar fortament el President, considerant intolerable creient que la política intervencionista portaria al socialisme.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt Reforma financera: l'administració americana va iniciar una política de crèdit públic per rellançar les inversions. Es cert que això augmentaria la despesa de l'estat, però es confiava en equilibra-ho perquè això portaria un augment del consum i de la inversió privats.

Per controlar la massa monetària en circulació i evitar un nou desastre, l'estat va iniciar el control dels bancs i dels establiments de crèdit. La moneda americana va ser devaluada al seu valor real en un 41%.

Intervenció en agricultura: També es va endegar un pla destinat a millorar el nivell de vida dels agricultors, gràcies a l'augment del preus agraris, i va afavorir la reducció dels stocks agrícoles.

En la indústria, va establir una col.laboració amb l'empresa privada per tal de frenar el descens dels preus i els beneficis empresarials. Els ajuts a les empreses tenien com a contrapartides la fixació del salari mínim i la reducció de l'horari laboral a fi de que minvés l'atur.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt La institució de mesures socials: el nou marc de relacions laborals que es va aprovar aquests anys va exercir un paper molt important en la recuperació dels Estats Units. La llei de relacions laborals (National Labor Relations Act) del 1933 va dotar els sindicats d’una base legal per desenvolupar la negociació salarial, i el 1935 es va aprovar la llei de creació de la Seguretat Social (Social Security Act), per la qual el govern s’implicava en la provisió de les prestacions bàsiques d’atur i assistència als jubilats.

El New Deal, si bé no va portar l'economia als nivells anterior a 1929, va portar un cert equilibri i tranquilitat necessaris per a un rellançament posterior.

Les pèssimes condicions de vida del període immediatament posterior a la crisi van atenuar-se, i l'èxode rural es va anar frenat, si bé va persistir un elevat nombre de desocupats.

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939) 4.3 El New Deal americà del president Franklin D. Rooselvelt

5. EXPANSIÓ I DEPRESSIÓ (1918-1939)

4. Les respostes a la crisi