16 4,50 €
EL MÓN MEDIEVAL
EL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
www.monmedieval.cat
L’ESGlÉSIA PARROQUIAL DEl MONESTIr De
SANT FELIU DE GUÍXOLS GUíXOLS 16
Sant Julià de Vilatorta • Francesc d’Assis d’AssÍs • LES ESpÈCIES La Pasqua • L’armament Hospitaler • L’AVORTAMENT
Sumari
Número 13
Seccions 06 08 10 13 14 16 18 20 22
LA FOTO DEL LECTOR NUMISMÀTICA MÚSICA
Pàgina 34: La història de l’eremita Sant Ramon
SAPS ON ÉS? GENEALOGIA FESTES, FIRES I FESTIVALS CUINA MEDIEVAL CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD Pàgina 38: La pintura mural i els mestres de Taüll
Articles
24
L’entrevista Coneixem el Castell de Riudabella amb el seu propietari Pedro Gil Moreno de Mora
34
RELIGIÓ La història de l’eremita Sant Ramon
38
ART La pintura mural i els mestres de Taüll
60
CASTELLS El castell de Torelló
72
MONUMENTS Ponts Medievals
86
EL PERSONATGE Adolf Mas:pioner en la documentació fotogràfica del patrimoni artístic
98
RUTES Castells del Mig Baix Empordà
Pàgina 60: El castell de Torelló
Pàgina 72: Ponts Medievals
L´Editorial
E
Tornar a l’Edat Mitjana
stimats amics, hem agafat la màquina d’H.G.Wells i hem viatjat al món medieval. Segons la definició, el feudalisme és el sistema polític, econòmic i social propi de l’Edat Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semiindependents, en els quals el senyor feudal proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. No cal dir que aquest pacte solia degenerar en un tracte despòtic per part dels totpoderosos senyors feudals, que vivien a cos de rei mentre el poble feia el que podia per sobreviure. Aquest tracte és el que sovint sembla que vulgui disposar Espanya vers el nostre país: produïm prou per viure bé i paguem generosament els nostres tributs a les arques de l’Estat, però encara ens hem de sentir dir que som malgastadors i que ens haurem d’estrènyer el cinturó. Mentrestant, a d’altres zones menys productives sembla que els diners els ploguin del cel, perquè encara hem de sentir que anunciïn alguna retallada. Potser hauríem d’estar contents, des d’aquesta publicació, de trobar un paral·lelisme tan interessant entre l’objecte del nostre estudi i l’època que ens ha tocat viure, però, francament, preferiríem poder-los buscar en d’altres aspectes més agradables, tot recordant l’empenta que va convertir el nostre país en una gran potència mediterrània. Però així estan les coses; nosaltres anem acumulant greuges, i a sobre hem d’aguantar els constants atacs i les mentides llançats per certs mitjans de comunicació –tant generalistes com esportius- contra tot el que faci olor de català, una creu que ni tan sols els abnegats camperols medievals van haver d’aguantar dels seus senyors. Per això no estaria malament que algú seguís l’exemple del Futbol Club Barcelona i es dediqués a perseguir penalment tots aquells que es dediquen a mentir i difamar per predisposar la opinió pública espanyola contra Catalunya. Potser si haguessin de respondre de les seves falsedats s’ho pensarien dos cops abans d’engegar les seves campanyes. I que quedi clar que estem parlant de falsedats manifestes, no d’opinions. Deixant la banda l’actualitat i tornant al món medieval, en la present edició els proposem un passeig pels ponts medievals més significatius d’Europa, i els presentem la figura de l’eremita Sant Ramon. A més, podran gaudir de les pintures murals de Taüll i visitar el castell de Torelló, a més dels castells del Mig Baix Empordà. Per acabar, els hem reservat una sorpresa, en forma de nova secció, que esperem que els agradi. No em voldria acomiadar sense recordar unes paraules de Guardiola –parafrasejant Llach- que tant ens han inspirat aquests dies, i que segurament reflecteixen prou l’esperit del nostre poble: “Hem caigut moltes vegades com a país i ens hem aixecat sempre. Mira si és petit el nostre país que des d’un campanar es veu el campanar veí”.
Ramon Rovira www.monmedieval.cat
5
L’Entrevista
24
EL MÓN MEDIEVAL
L’Entrevista
Coneixem el Castell de Riudabella amb el seu propietari Pedro Gil Moreno de Mora text i fotos:
Ramon Rovira
Parlem amb José Pedro Gil Moreno de Mora Martinez-Gil, exesportista d’elit, especialista en tasts de vins i empresari que, juntament amb la seva dona Martina Scheper, dirigeix el Castell de Riudabella. Qui va ser el primer propietari del castell de Riudabella? I quant temps fa que el castell pertany a la seva família? El primer que tenim escrit i documentat de la casa data del segle XII. Es tracta d’una granja fortificada que Ramon Berenguer IV regala als monjos cistercencs de Fontfreda (Occitània) perquè instaurin el Císter a Catalunya. D’aquí que els primers habitants dels que tenim constància siguin els monjos. El 1842, durant la desamortització de Mendizábal, el meu rebesavi, Pedro Gil Babot, compra la finca de Riudabella i la reconstrueix en forma de castell, perquè la família vivia a França, on molts dels seus amics tenien “chateaus”, i ells volien el seu propi “chateau”. La gent del poble va començar a anomenar l’edifici “Castell de Riudabella” i així ha quedat. En la nostra generació, en fer obres de restauració ens hem trobat que una de les torres segurament fou construïda durant l’època dels ibers (pel tipus de material emprat, molt anterior a l’època romana i, evidentment, a la medieval), cosa que fa pensar que Riudabella fou primer una torre de vigilància ibera que després es va transformar en una vil·la romana. I sobre aquestes restes es va construir la granja que, ja en mans de la família Gil Moreno de Mora, es va re-
convertir en castell. Les nombroses restes arqueològiques trobades a la finca corroboren aquesta hipòtesi. Així doncs, és el nostre patrimoni familiar de fa uns 169 anys. El llegat comprèn una granja-castell d’uns 2.000 m2 de superfície, una finca de vinyes de 120 hectàrees i un alzinar de prop de 80 hectàrees. Els seus fills volen continuar amb la feina? L’ajuda algú? El meu fill gran, Pedro Gil Moreno de Mora de Haas, que té 24 anys, des de molt petit ha demostrat la seva intenció de seguir amb el manteniment del patrimoni familiar i, de fet, s’ha llicenciat en enginyeria agrícola i està estudiant una llicenciatura en enologia per portar la finca.
La meva filla gran -18 anys- no crec que segueixi amb l’empresa familiar de turisme, i la petita de 7 anys, tot i que és una molt bona relacions públiques i ens ajuda molt en els actes que organitzem, encara és d’hora per saber si s’hi voldrà dedicar. Quant a l’ajuda que rebo, tinc una persona que m’assisteix en les tasques de manteniment (podar, pintar, fer bricolatge...), i la meva dona també rep una ajuda femenina per a les feines de neteja de la casa i els apartaments, així com per fer el menjar. D’on neix la seva passió per aquesta professió i com sorgeix la iniciativa de crear aquest negoci? Amb quines perspectives? Més que passió per la profeswww.monmedieval.cat
25
Religió
La història de l’eremita
Sant Ramon 34
EL MÓN MEDIEVAL
Religió Per: Josep Maria Sans i Travé, Acadèmic i Director de l’ANC Fotos: C.Ribas
A
finals de juliol de 1936, pocs dies després que les religioses es veiessin obligades a abandonar el monestir, les flames iconoclastes es van apoderar d’una part important del patrimoni artístic atresorat al llarg de més de set segles i mig. Alguns dels elements desapareguts eren excepcionalment monumentals i de gran valor artístic, com l’altar major neoclàssic de finals del segle XIX que presidia el temple, el cadirat renaixentista del cor i els retaules i altars fruit de la devoció de les monges, fidels benefactores del cenobi. Juntament amb aquest patrimoni, el foc també va fer malbé una petita urna de fusta que contenia les restes de Sant Ramon de Vallbona, fundador del monestir. El sant fou inhumat l’endemà de la seva mort, que va tenir lloc el 9 d’abril de 1176, al cementiri de la primitiva església del grup eremític dedicada a Santa Maria –anomenada “la Vella” per distingir-la de la pròpia del cenobi-, que està situada a uns 200 metres de l’actual i va subsistir fins al segle XIX com a parroquial de la població. Al juliol d’aquell mateix any, tanmateix, els seus ossos foren traslladats l’interior del temple i enterrats sota l’altar major. Diversos segles després, i en ocasió de la seva visita al monestir per la consulta de l’arxiu, l’erudit cistercenc Pare Miguel Ramón Zapater va convèncer l’abadessa perquè es dugués a terme l’exhumació de les restes de sant Ramon i el seu trasllat a l’església monàstica. En una cerimònia solemne, el 25 de gener de 1665 foren col·locades en una urna, en la qual es va pintar l’anacoreta vestit amb l’hàbit del Císter, i dipositades a l’església, sota l’altar de la Dormició de la Verge. Hi van romandre fins al 1717, quan, amb motiu del nou emplaçament de www.monmedieval.cat
35
Art
La pintura i els mestres de Taüll
48
EL MÓN MEDIEVAL
Art
mural
LES ESGLÉSIES DE SANT JOAN CLIMENT DE TAÜLL I SANTA MARIA DE TAÜLL, CONSAGRADES AMBDUES L’ANY 1123 I SITUADES A LA COMARCA LLEIDEaTANA DE L’ALTA RIBAGORÇA, A LA VALL DE BOÍ, SÓN ELS DOS EXEMPLES DE MAJOR RELLEVÀNCIA DE L’ART ROMÀNIC CATALÀ, EN CONCRET, GRÀCIES A LES SEVES PINTURES MURALS, QUE HAN ARRIBAT FINS ALS NOSTRES DIES I QUE ES CONSERVEN I S’EXPOSEN, JUNTAMENT AMB MOLTES ALTRES, AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC). Ferran Salgado i Serrano, membre Societat Espanyola d’Estudis Medievals
de la
S
eria correcte oferir una pinzellada, abans d’entrar pròpiament en matèria i concreció del tema d’estudi, sobre el procés tècnic d’arrencament que van patir les pintures murals romàniques catalanes de la vall de Boí i de molts altres llocs, des de les esglésies d’origen fins a la seva ubicació actual al MNAC. La decisió fou avaluada i presa entre els anys 1919 i 1920 per la Junta de Muwww.monmedieval.cat
49
Castells
60
EL MÓN MEDIEVAL
Castells
El castell de
Torelló Albert Pratdesaba i Sala Historiador i Arqueòleg
E
l castell de Torelló, altrament anomenat castell dels Moros o castell dels Torelló, actualment es troba situat al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló, a Osona. L’accés a aquesta fortificació és fàcil:
Es pot deixar el vehicle rere les piscines municipals del mateix poble i emprendre el camí senyalitzat com a PR-C 45-1 que porta vers el castell i que segueix una pista forestal prou ampla. Aquest sender porta gairebé fins a sota del castell. Llavors s’ha d’emprendre un petit caminet que mena fins al
cim del turó. Just abans de pujar fins a dalt de tot, ens trobarem una petita paret de roca mare que es pot salvar mitjançant una escala de mà metàl·lica fixada a la pedra. La història El terme del castell comprenia els actuals municipis de
Vista del turó del Castell de Torelló des de la Serralada de Bellmunt, on es pot observar el domini immediat que té sobre la Vall del riu Ges. www.monmedieval.cat
61
Monuments
72
EL MÓN MEDIEVAL
Monuments
Ponts Medievals Solidesa, permanència i bellesa damunt l’ aigua
Q
uan parlem d’arquitectura a l’Occident medieval de seguida pensem en catedrals, esglésies, monestirs i castells, però rarament en construccions per a usos civils com ara palaus, hospitals o ponts. Tanmateix, entre aquestes s’han conservat algunes obres que per la seva solidesa, perfecció tècnica i estètica són autèntiques joies
Josep Torroella Prats (Llicenciat en Història) arquitectòniques. Per exemple, alguns ponts que els homes de l’Edat Mitjana alçaren amb ingents esforços damunt dels cursos fluvials de la península Ibèrica, la Itàlica, França i altres llocs d’Europa occidental. Sortosament, aquests ponts han resistit heroicament el pas del temps, els desastres naturals (crescudes i terratrèmols, sobretot) i les devastacions de les guerres, i encara es mantenen dempeus per deixar-nos admirats davant la capacitat que tenien
els homes de l’Edat Mitjana per erigir obres útils, duradores i alhora belles. Segons l’arquitecte i estudiós romà Vitrubi –autor de De Architectura, una obra coneguda a l’Edat Mitjana–, els tres requisits que ha de reunir una obra arquitectònica per tal d’esdevenir immortal són firmitas, utilitas i venustas. O sigui, fermesa (solidesa), utilitat i estètica. Atès que alguns ponts romànics i gòtics reuneixen perfectament aquestes tres condi-
Pont vell de Castellbell sobre el riu Llobregat
www.monmedieval.cat
73
El Personatge
Adolf Mas: pioner en la documentació fotogràfica del patrimoni artístic
Q
Carmen Perrotta (Llicenciada en Història i Conservació dels béns artístics i arqueològics )
uan es parla de fotografia, i especialment de fotografia del patrimoni artístic i arquitectònic, no es pot deixar de fer referència a un dels pioners catalans d’aquesta disciplina: Adolf Mas i Ginestà. Mas va néixer a Solsona el 27 de setembre de 1860, en una família acomodada, lligada laboralment al món jurídic. Es va formar primer al seminari de Solsona i després
a l’Institut de Lleida, on va fer el batxiller. El 1885 fou l’any decisiu pel que fa a la seva vida professional. Es va traslladar a Barcelona per treballar en l’àmbit jurídic però, sentint-se sense aptituds per aquesta activitat, va decidir abandonar-la per dedicar-se a una afició que des de petit havia sentit com la seva veritable vocació: la fotografia. Així començava una etapa en què s’aniria convertint en una personalitat de relleu
en els ambients culturals de l’època. La fama que va adquirir durant aquest període queda de manifest a través d’una sèrie de reconeixements no només professionals sinó també personals. De fet, la fascinació de Mas pel món de l’art l’havia portat a lligarse a personalitats d’espessor cultural com Santiago Rusiñol, Isidre Nonell o Josep Puig i Cadafalch. Ricard Opisso i Ramos Casas li van fer retrats –el primer, el 1900 i l’altre, el 1908-, fet que demostra la
Barcelona. Fundació Amatller. Arxiu fotogràfic, antic Arxiu Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas
86
EL MÓN MEDIEVAL
El Personatge
Retrat d’Adolfo i Pelayo Mas.© Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas
www.monmedieval.cat
87
Rutes
Ruta Mig Baix Empordà:
Castells de Begu Vulpellac, Bisba
98
EL MÓN MEDIEVAL
Rutes
ur, Peratallada, al i PĂşbol
www.monmedieval.cat
99
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
2
7
12
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona