16 4,50 €
EL MÓN MEDIEVAL
EL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
www.monmedieval.cat
L’ESGlÉSIA PARROQUIAL DEl MONESTIr De
SANT FELIU DE GUÍXOLS GUíXOLS 16
Sant Julià de Vilatorta • Francesc d’Assis d’AssÍs • LES ESpÈCIES La Pasqua • L’armament Hospitaler • L’AVORTAMENT
Sumari
Número 16
Seccions 06 07 08 10 12 16 18 112
LA FOTO DEL LECTOR NUMISMÀTICA
Pàgina 20: Francesc d’Assís
CUINA MEDIEVAL MÚSICA SAPS ON ÉS? CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD SUBSCRIPCIONS Pàgina 46: Espècies
Articles
20
Personatges Francesc d’Assís
36
Viatgem Sant Julià de Vilatorta
46
Alimentació Espècies
60
Religió La pasqua medieval
72
Història Militar L’armament hospitaler dels segles XIII-XIV
86
Medicina L’ avortament a l’Edat Mitjana
96
Arquitectura L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols
Pàgina 72: L’armament Hospitaler
Pàgina 96: L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols
Perfil
Francesc d’Assís
20
EL MÓN MEDIEVAL
Perfil Hernán Ingelmo Teòleg Ens apropem a la figura d’un home que fou capaç de dinamitzar l’Església medieval d’una manera extraordinària. En molt pocs anys (de 1205 a 1221), la fraternitat de vida començada per Francesc d’Assís, el fill de Bernardone, va arribar a tenir 3.000 membres.
F
ancesc és un missatge viu per ser capaç de viure i transparentar els valors de llibertat, fraternitat, igualtat, bondat, etc. És per això, que el “boig d’Assís” aconsegueix travessar les fronteres de l’Església, com ho fan tantes altres persones respecte a les institucions a les quals pertanyen, per convertir-se en patrimoni de la humanitat (per exemple, Mahatma Gandhi o Martin Luther King). La seva figura és tan suggerent que ha estat molt difícil superar la temptació de la idealització i la fantasia a l’hora de presentar-la al llarg dels segles. En aquest sentit, el llibre Vida de Sant Francesc d’Assís, de Raoul Manselli, en el qual ens basem, ofereix un molt important estudi crític de les fonts. Cal tenir en compte el context històric en què es mou per entendre què significa la ruptura que fa de les barreres socials del seu temps aquest jove mercader, amb la finalitat de recuperar el sentit més profund de l’existència humana per mitjà d’un retorn radical a l’exemple evangèlic de Jesucrist. El context històric La segona meitat del segle XII és, sens cap dubte, una de les èpoques més tenses i més turmentades de la història europea i de l’Església occiwww.monmedieval.cat
21
Viatgem
L’Absis i el campanar de sant julià de vilatorta.
36
EL MÓN MEDIEVAL
Viatgem
Sant Julià de Vilatorta Roser Godayol Subirana Fotos: Xevi Pona i l’arxiu de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta
E
l municipi es troba a llevant de les terres guillerienques i forma la separació natural entre la Plana de Vic i les Guilleries. Les terres d’aquest terme són drenades per la riera de Sant Julià o de la Noguera. El territori es caracteritza pel bosc de roure martinenc. La part més elevada del terme és poblada per boscos de pins i alguns claps d’alzinar i rouredes, amb racons d’una especial bellesa, mentre que el sector planer forma extenses i grans planes dedicades al conreu. Una bona part de les terres es troba dins l’espai natural de Guilleries-Savassona. El terme, que el 1937 i fins al 1939 va canviar el nom pel de Vilatorta, comprèn el poble de Sant Julià de Vilatorta, cap administratiu, i el poble de Vilalleons, que fou annexat al terme de Sant Julià el 1942. La població i l’economia Les primeres dades de població es remunten al 1553, quan el poble tenia 22 famílies. Quant a l’economia del terme, cal destacar un predomini del sector ramader per sobre l’agrícola. Els principals conreus del terme
són els cereals (ordi, blat i civada) i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, hi ha un predomini de la cria de bestiar porcí, boví i oví. Cal remarcar també la cuniculicultura, un altre sector que es desenvolupà amb força al llarg de la darrera dècada del segle XX. Tradicionalment, els oficis més freqüents dels vilatans eren el de paraire i els relacionats amb l’art tèxtil en general, i el de terrisser,
a més d’altres de comuns a tots els pobles, com són ara els de sastre, ferrer, baster o mestre de casa. La tradició terrissaire té una història local de més de quatre segles i per això el poble havia estat conegut popularment com “Sant Julià de les Olles”. Els voltants del poble tenen abundosos dipòsits d’argiles, molt aptes per a la construcció dels atuells de terrissa que antigament donaren fama a la població.
SANT JULIÀ DE VILATORTA. AL FONS, CABRERA www.monmedieval.cat
37
Alimentació
Un producte fascinant en el Món Medieval
Espècies
46
EL MÓN MEDIEVAL
Alimentació Josep Torroella i Prats Historiador
P
er tal de condimentar el menjar, l’home ha emprat des de temps molt antics herbes aromàtiques i espècies. Mentre que les primeres provenen de les fulles de la planta, les espècies s’obtenen de l’escorça (canyella), flor (safrà), baia (pebre), llavor (nou moscada) i altres parts del vegetal. Per diverses raons, al llarg de l’Edat Mitjana, la demanda d’espècies a Europa augmentà d’allò més, sobretot durant els dos últims segles. Les espècies eren el condiment més usat en les cuines dels palaus i castells. A la jerarquia social pròpia de l’Edat Mitjana en corresponia una altra d’alimentària. Els privilegiats rics menjaven més que els humils –sobretot, més carn i de millor qualitat– i, paral·lelament, consumien una gran quantitat i varietat d’espècies. La cuina medieval tenia molt en compte els sentits, i en aquest aspecte, l’ús d’espècies millorava notablement la presentació dels plats servits, la seva aroma i gust. Atès que els centres de producció de la major part de les espècies es trobaven molt lluny d’Europa, en les terres tropicals del que més tard s’anomenaria sud-est asiàtic, calia dur-les fins aquí. A Occident tan sols es cultivava el safrà, que, oriünd del Pròxim Orient, fou introduït pels àrabs a la península Ibèrica en el segle X. La major part de les espècies procedien de l’Índia i l’actual Indonèsia, concretament, de les actuals Moluques, un conjunt d’illes entre Nova Guinea i les Cèlebes. Juntament amb l’or, els esclaus, la sal, l’alum, el vi, els teixits i el cuir, les espècies formaven la part més substanciosa del comerç internacional a finals de l’Edat Mitjana. El llarg camí que seguien aquelles exòtiques mercaderies abans d’arribar als llocs de consum www.monmedieval.cat
47
Religió
60
EL MÓN MEDIEVAL
Religió
La Pasqua MEDIEVAL Francisco José Gómez Fernández Historiador
D
esprés dels quaranta dies de temps penitencial, coneguts com a Quaresma, el Diumenge de Rams començava i comença la Setmana Santa pròpiament dita. Aquest dia, l’Església recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, muntant un ruquet. Segons el relat evangèlic, el poble el va rebre amb víctors, agitant branques d’olivera i palmes al seu pas. D’aquí ve el nom que es dóna a aquesta jornada. Malgrat tot, no sempre es va denominar així: durant l’Edat Mitjana, entre les comunitats cristianes gregues també va rebre el nom de “Diumenge de Llàtzer”, que recordava que un dia abans de pujar a Jerusalem, Jesús va sopar amb el seu amic a Betània, àpat durant el qual fou ungit per a la sepultura. Sis dies abans de Pasqua va anar Jesús a Betània, on es trobava Llàtzer, a qui havia ressuscitat d’entre els morts. El van disposar allà en un sopar, i Marta servia, i Llàtzer era dels que era a la taula amb ell. Maria, prenent una lliura d’ungüent de nard legítim, de gran valor, va ungir els peus de Jesús i els va eixugar amb els seus cabells, i la casa es va omplir de l’olor de l’ungüent. (Jn, 12, 1-4) Tenim notícies primerenques de la celebració d’aquesta
festivitat gràcies a Egèria, viatgera hispana del segle V, qui va recollir les impressions del seu viatge per Terra Santa en un llibre conegut com a Itinerari d’Egèria. En ell deia haver participat, el Diumenge de Rams, a la pròpia ciutat de Jerusalem, en una solemne processió que discorria entre l’Hort de les Oliveres i l’Anàstasi o Església de la Resurrecció. En el transcurs d’aquesta, els fidels entonaven salms i himnes, i portaven palmes i branques d’olivera. Aquesta processó no va trigar a estendre’s per Orient, passant als segles VI i VII a Occident, possiblement a través de l’Església hispànica. El costum de beneir rams data del segle VIII, i ja llavors eren guardats a les cases per protegir-les d’epidèmies i calamitats, tal com avui es fa en alguns llocs de la nostra geografia. Al segle X, la processó estava totalment estesa i definida, i consistia fonamentalment en una recreació de l’entrada de Jesús a Jerusalem. Des d’un turó alt o una parròquia als afores de la ciutat, bé el bisbe muntat en un ase o bé una imatge de fusta de Jesús en situació similar travessava la muralla per una de les portes de la ciutat, on els fidels que duien les palmes l’aclamaven al seu pas. Els aspectes secundaris variaven segons les regions. En algu-
nes zones de França era costum adorar aquest dia la creu atrial, símbol que es va arribar a convertir en l’element central de la festa. En determinats llocs d’Anglaterra i el País de Gal·les, es florejaven les tombes com a signe de resurrecció. Comú a tota la cristiandat occidental era el cant del Gloria laus, himne compost per Teodulf d’Orleans en el segle IX amb la finalitat de celebrar aquest dia. Els testimonis sobre la realització de la processó dels rams a la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana són abundants. L’infant Sancho, germà d’Alfons X el savi, va redactar, el 1279, el següent escrit, que constitueix la primera referència sobre la celebració d’aquesta festa i del conjunt de la Setmana Santa a Zamora: Otro si el obispo e el Cabildo e la clerecía de Çamora ayan liebremiente entrada e salida sobre la puerta de Mercadiello, para cantar los viersos e fazer presentaçión de Nuestro Señor en día de Ramos a servitio de Dios, e del Rey, e de mí, e a onra de la cipdat, assí commo fue siempre usado e otorgado por el conceyo... A Elx, la processió dels rams es va iniciar l’any 1371, i es va convertir des del primer moment en una de les més notables, car a la mateixa localitat www.monmedieval.cat
61
Història Militar
72
EL MÓN MEDIEVAL
Història Militar
L’armament Hospitaler dels segles XIII-XIV Albert Pratdesaba i Sala Historiador i arqueòleg
L
’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem no van ser creat com a resultat de la Primera Croada, de 1099 -la comunitat ja existia prèviament-, però sí que fou a causa d’aquest conflicte, que l’orde es va transformar i va passar de ser una organització caritativa, a una de les forces militars més efectives de l’Edat Mitjana. En el procés, els hospitalers esdevingueren reconeguts experts en capacitats militars per enfrontar-se als exèrcits islàmics, i a mida que la seva
importància militar anava creixent, els ordes militars s’imposaven cada cop més, incrementant la seva independència en assumptes de guerra i pau amb les gents veïnes. Mentre els hospitalers augmentaven el seu poder i influència al Pròxim Orient, també el seu sistema financer i el suport logístic creat a l’oest d’Europa creixien. En aquest cas, però, es tractava d’una presència majoritàriament civil, amb l’excepció de la península Ibèrica, on tenien el segon front contra el món islàmic.
Orígens i militarització L’Hospital de St. Joan a Jerusalem existí abans que es llancés la primera croada. Fou fundat el 1048 per un grup de mercaders italians d’Amalfi, un monestir sota l’observança de la regla benedictina, com a part d’un extens moviment d’ajuda i assistència als peregrins. Aquesta organització vivia una vida quasi religiosa i atenia els malalts. S’encarregava, a més, de l’església que hi havia al costat del seu hospital: Santa Maria la Llatina. La regulació de l’orde es co-
Els hospitalers vivien una vida quasi religiosa i atenien els malalts. S’encarregaven, a més, de l’església que hi havia al costat del seu hospital: Santa Maria la Llatina . www.monmedieval.cat
73
Medicina
86
EL MÓN MEDIEVAL
Medicina
L’ Avortament a l’Edat Mitjana Pilar Cabanes Jiménez Historiadora
L
a investigació sobre una qüestió tan íntima i tan privada com és l’avortament és força complexa. Ens trobem davant d’una cultura que restringia l’observació directa de la conducta sexual i l’accés a la informació. L’estudi es complica, a més, per la dificultat que comporten, en si, els textos medievals i pel tabú amb què es tractava la matèria en qüestió. Les fonts que hem emprat han estat de diversos tipus: religioses, filosòfiques, mèdiques i literàries. Començant pel punt de vista de l’Església, ens semblen molt il·lustratius els Llibres Penitencials, els Concilis i els escrits dels teò-
legs. A la llum d’aquest tipus de documents, advertim que hi havia una moral clerical que afirmava la renúncia a la carnalitat, símbol del pecat, i l’aspiració a la castedat, símbol de la virtut. Les arrels d’aquesta vinculació de la carnalitat amb el pecat, el vici i la brutícia, podem trobar-les, essencialment, en les doctrines dels estoics i els gnòstics de l’Antiguitat tardana: aversió al plaer sensual, restricció de l’acte sexual al matrimoni i la procreació i exaltació de la continència. A partir d’aquests principis, els pares de l’Església dels segles IV i V, és a dir, Jeroni, Gregori Nissè, Joan Crisòstom
i Agustí d’Hipona, entre d’altres, van elaborar una moral sexual, que perduraria, en la seva essència, durant segles, i que els nous representants del Cristianisme, tals com Albert Magne o Tomàs d’Aquino, s’encarregarien d’amplificar i difondre. La imatge del cos com quelcom rebutjable, perquè era el niu de la carnalitat i dels sentits, que podien provocar l’apetit i el desordre; la concepció de la luxúria com un pecat, una ofensa a Déu i a l’ordre del Cristianisme, perquè suposava un mal ús dels òrgans sexuals; l’adscripció de l’acte sexual al matrimoni i a la procreació; l’avortament
www.monmedieval.cat
87
Arquitectura
L’església parroquial del monestir de
SantFeliu de Guíxols Text i fotografies: Sergi Luque, Historiador de l’Art
96
EL MÓN MEDIEVAL
Arquitectura
Part romànica: porta ferrada i façana romànica.
www.monmedieval.cat
97
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
2
7
12
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona