18 4,50 €
EL MÓN MEDIEVAL
ELS CÀTARS, UNA PETICIÓ ALS EUROPEUS ACTUALS
www.monmedieval.cat
ELS CÀTARS una petició als europeus actuals 18
IFACH • AUSiÀS MARCH i JOANOT MARTORELL• DRÀCULA MURALLES • L’EDAT MITJANA A LA GUERRA CIVIL • VÍCTOR AMELA
Sumari
Número 18
Seccions 06 08 10 14 16 96
LA FOTO DEL LECTOR CUINA MEDIEVAL
Pàgina 18: VÍCTOR M. AMELA
SAPS ON ÉS? CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD SUBSCRIPCIONS
Articles
18
L’ENTREVISTA Víctor M. Amela
24
PERFIL Mecenatge en les corts Ausiàs March i Joanot Martorell
30
RELIGIÓ Els cátars, una petició als europeus actuals
42
Castells i fortaleses Les muralles Medievals
58
PATRIMONI De l’Edta Mitjana a la Guerra Civil
70
Pàgina 30: Els CÀTARS
Pàgina 42:LES MURALLES MEDIEVALS
PERSONATGE La terra de Dràcula
82 ARQUEOLOGIA Ifac, ciutat i poder feudal sota els Llúria
Pàgina 82: IFAC
L’Entrevista
Víctor M. Amela descobreix que Morella va acollir els últims càtars Indomables passions humanes Víctor M. Amela, periodista, ha seguit fent pràcticament aquest ofici quan ha escrit la seva primera novel·la. Perquè, de fet, allò que s’hi explica és, gairebé en la seva totalitat, un fidel reflex de la realitat, documentada, del que va passar ara fa set-cents anys. Però, sens dubte, més enllà de l’interès històric que pugui suscitar, aquest El cátaro imperfecto (Ediciones B) -també, en edició catalana, El càtar imperfecte- és un document sobre la indomabilitat de les passions humanes. La certificació -perdoni el lector l’anacronisme- de la màxima wilderiana de que ‘ningú no és perfecte’. Ni tan sols l’estendard de la fe càtara que, com a tal, té la jerarquia institucionalitzada de ser perfecte, pur de cos i ànima. Arran de la casualitat, o ves a saber si causalitat, d’haver trobat en una antiga casa familiar un punyal i una pedra de carreu de l’època dels càtars, Amela ens desvetlla els secrets d’uns últims membres d’aquest corrent religiós, que van arribar a Morella sense que ningú en tingués notícia precisament fins ara: set-cents anys després de que ho fessin. El cÀtar imperfectE ens explica la història de Guillem de Belibasta, mancat de perfecció ja des d’un primer moment, en què fa una cosa absolutament contrària a la doctrina càtara: matar. Des d’Occitània, i perseguit per l’inquisidor Jacques Fournier, Belibasta arribarà fins a Morella creuant les seves vivències amb el pastor, amic i acompanyant, Pere Mauri; la vídua Raimona, que s’unirà al grup, i el traïdor Arnau Sicre. Texte: Pau Valero Fotos: Rosmi Duaso/fototext BCN Dels càtars se’n sap molt encara que, segurament, falta saber-ne encara més, però, en tot cas, quines novetats aporta aquest ‘càtar imperfecte’? Doncs, precisament, l’existència d’una comunitat càtara -de fet els últims reductesque es va establir a Morella i el Mestrat entre 1314 i 1321, 18
EL MÓN MEDIEVAL
tal com la documentació feta servir per elaborar aquesta novel·la pot certificar. La bibliografia existent fins ara sobre el tema no ha fet esment d’aquesta realitat. Podem dir, doncs, que El càtar imperfecte és un capítol final que encara no havia estat escrit.
Bé, relata l’odissea dels que, segurament, van ser els últims càtars i conté tota la documentació de la Morella de l’època. L’odissea d’un home, Guillem de Belibasta, que per una conjunció de factors, tant personals com religiosos i polítics, arriba a aques-
L’Entrevista
www.monmedieval.cat
19
Perfil AAUSIÂS MARCH. © CAPELLA DE MINISTRESR
24
EL MÓN MEDIEVAL
Perfil
Mecenatge en les corts Ausiàs March i Joanot Martorell
EN UN MOMENT EN EL QUAL LA PROMOCIÓ DE LA CULTURA ÉS ESSENCIALMENT EN MANS DE LA MONARQUIA, MARCH I MARTORELL ES CONFIGUREN COM DOS CIMS DE LA LITERATURA VALENCIANA. Glória Sabaté, Universitat de Barcelona
L
legim a l’anònima novel·la de cavalleries Curial e Güelfa, una de les obres més importants de la prosa catalana del segle XV, que quan el seu protagonista entra al servei de la cort del marquès de Monferrato, “après sonar esturments (de què devench molt famós), axi mateix cavalcar, trobar, dançar, júnyer e totes altres abteses que a noble jove e valerós se pertanyia (aprendre a tocar instruments -el que li va fer molt famós- i així com a cavalcar, trobar, dansar, justar i totes les altres arts que a noble i valerós jove pertanyien)”. Amb aquesta breu descripció el nostre subtil autor ens informa d’una realitat: les corts medievals eren un nucli aglutinador bàsic i imprescindible de la cultura, s’hi marcaven les pautes literàries a seguir, actuant així com actius centres de mecenatge. Consumidor de cultura La monarquia era un dels més destacats clients i pro-
motors de les diverses manifestacions artístiques del moment, els reis gaudien amb la possessió de manuscrits ricament il·luminats, alguns d’ells autèntiques obres d’art, i es deixaven seduir pel luxe de precioses peces d’orfebreria. També marcaven les conductes a seguir: així, les reines es van convertir en mi-
Edició castellana de les obres d’ausiàs march. s. XVI.
ralls per les dones de la seva època; podien veure en elles l’exemple de dama discreta, silenciosa i obedient, acceptat en aquell temps; una persona que encaixava amb l’ideal de dona noble. Moltes princeses rebien una completa educació en els convents, que abandonaven només en ocasió del seu matrimoni; algunes van arribar a ser bibliòfiles apassionades. Per tot això, la cort era el lloc ideal on les famílies nobles enviaven els seus fills perquè rebessin una formació adequada al seu estament; allí es sotmetien a un rigorós entrenament militar que els permetia aconseguir els trets del cavaller ideal, i una educació cortès: aprenien a jugar a pilota, a vestir-se adequadament, a dansar, a tocar instruments musicals i a compondre cançons. En aquestes corts creixien i establien forts i indissolubles lligams d’amistat i companyonia amb els prínceps i infants que després regnarien. Monarques i literats www.monmedieval.cat
25
Religió
30
EL MÓN MEDIEVAL
Religió
Els càtars, una petició als europeus actuals
El moviment càtar va ser eradicat per l’Església de Roma en una de les croades més terribles. recordEM com encara avui se’ls tracta de secta i d’heretges. Wilfried Beck
E
l 25 de juny de 2010, l’Assemblea de la Federació Luterana Mundial de la Missa, celebrada a la Col·legiata (Stiftskirche) de Stuttgart, va oferir la mà fraternal als mennonites i va reconèixer la culpabilitat pels sofriments i les injustícies que durant i després de la Reforma van ser objecte. Així doncs, s’hauria d’actuar de la mateixa manera amb el moviment càtar dels segles XI, XII i XIII -referint-nos aquí especialment a aquell moviment religiós del Llenguadoc i Catalunya- perseguit aquest moviment càtar
va ser perseguit pel papat, ja que el percebien com una doctrina per part del ministeri eclesiàstic i considerat maligne per la creença, que havia de ser perseguit i eradicat. També la Teologia i l’Església reformista haurien de prendre una posició al respecte d’aquest moviment espiritual i fer una mateixa avaluació d’alló religiós, humà i el cívic conviure, per al futur dels europeus. UNA SOCIETAT CANVIANT El canvi cap al segon mil· lenni va agitar els homes a unes expectatives i esperan-
ces extraordinàries. S’esperava el retorn de Crist. Es creia en un nou cel i una nova terra, el Jerusalem celestial de l’Apocalipsi de Joan estava a punt d’arribar, així que era el moment d’evolucionar cap a uns nous corrents intel· lectuals i religiosos. Cap a l’any 1000 va venir des dels Balcans un gran moviment de creences cap a Europa, que va ser tema de conversa entre els homes d’Itàlia, França i Alemanya durant gairebé tres-cents anys. Els comerciants van portar les noves creences cap a Itàlia del Llenguadoc i finalment des d’allà
EL PAPA GREGORI IX VA PROSSEGUIR AMB LA CROADA CONTRA ELS CÀTARS. www.monmedieval.cat
31
Castells i fortaleses
Les muralles Medievals 42
EL MĂ“N MEDIEVAL
Castells i fortaleses
s www.monmedieval.cat
43
Patrimoni
El Puig de Santa Maria:
De L’Edat Mitjana a la Guerra Civil
58
EL MÓN MEDIEVAL
Patrimoni
Interior de les trinxeres situades a la vessant nord de la muntanya del castell del Puig de Santa Maria. Foto Retrata.
www.monmedieval.cat
59
Personatge vlad tepes en una pintura del segle XVI. dreta: BLASó de la familia draculescu (s.XV)
70
EL MÓN MEDIEVAL
Personatge
La terra de
Dràcula
MOLT S’HA ESCRIT –I S’ESCRIURÀ- SOBRE EL “COMTE DRÀCULA”. NO ÉS LA INTENCIÓ D’AQUEST ARTICLE TORNAR A REVISAR LA BIOGRAFIA DEL PERSONATGE EN QÜESTIÓ, O NO ALMENYS DES DE L’ÒPTICA DESCRIPTIVA DELS PRINCIPALS ESDEVENIMENTS DE LA SEVA VIDA. PER AIXÒ, TROBARÀ EL LECTOR NOMBROSES REFERÈNCIES AMB UN SIMPLE CLIC DE RATOLÍ. Per: Juan Miguel Reyes Llicenciat en Història
A
ixí doncs, ens hem proposat un enfocament diferent. Prenent a Vlad Dracul com a referència puntual, anem a desplegar una extensa anàlisi geopolítica la qual és, sens dubte, la gran desconeguda d’Europa, el sud-est que va des dels Balcans al Mar Negre, que suscita encara avui interrogants i és objecte de profund desconeixement per part dels europeus occidentals. Per això, vam iniciar un fascinant viatge en el temps que ens retreu la més remota Antiguitat... Al principi de la nostra història col· lectiva com a continent, ens trobem amb Grècia, sempre Grècia, cantada i admirada per generacions incomptables de poetes i tot tipus d’artistes. I el primer de tan prolífic llinatge va ser el grec Homer, el bard cec que ens va deixar la Ilíada i l’Odissea. Per a l’objectiu que ens hem marcat, ens interessa ressaltar tan sols un aspecte: en la dicotomia que estableix Homer entre “grec” i “bàrbar” ocupa un
paper preponderant al poble escita, i Escítia com a lloc per antonomàsia de l’“Alltre”. Escítia, terra situada al nord-
est de l’Hèl·lade, al voltant de les costes de la Mar Morta. Si el persa és l’altre conegut, l’escita és el bàrbar absolut, que no posseeix una tradició cultural definible i
que per això causa un terrible recel a l’home civilitzat. Semblava que aquesta part d’Europa estava destinada a ser l’Escítia de l’imaginari col·lectiu europeu de segles posteriors, i per això he començat el meu relat en aquest punt: tota l’Europa sud-oriental ha sofert, com veurem amb detall en les pàgines posteriors, l’estigma de ser una mena d’enorme no man’s land crònic, afavorint els personatges típics de frontera, la mentalitat extrema del territori que se sap perifèric i sense definició sòlida. Com diria l’insigne Fernand Braudel, la geografia és un factor decisiu per explicar la història: hem de tenir en compte que la història del que seria Europa s’articula entorn a l’aigua, primer la Mediterrània, després l’Atlàntic. Des d’aquesta perspectiva l’Europa balcànica-danubiana ocupa un lloc marginal, lluny dels grans centres de decisió. Un territori d’orografia complexa, que afavoreix www.monmedieval.cat
71
Arqueologia
Ifac Ciutat i poder feudal sota els Llúria al Regne de València
82
EL MÓN MEDIEVAL
Arqueologia
Església d’Ifac i torre campanar amb l’equip de voluntaris de la campanya d’excavacions del MARQ (Foto: Arxiu Gràfic MARQ)
José Luis Menéndez Fueyo Fotos: Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ)
S
ota la vessant del gegantí Penyal d'Ifac, a Calp (Alacant), un imponent tómbol rocós de 332 metres sobre el nivell del mar, que es constitueix com una raresa geològica aïllada dins dels contraforts del Prebètic intern meridional o alacantí, es troben les restes de la població medieval d'Ifac, una ciutat fundada a finals del segle XIII per l'almirall calabrès resident a la Corona d'Aragó, Roger de Llúria i els seus descendents, que està sent objecte d'un projecte de recerca
arqueològica, des de l'any 2005, realitzat pel Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), amb el suport de la Diputació d'Alacant, l'Ajuntament de Calp i la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. Aquest projecte, dissenyat com una actuació de llarga durada, té com a objectiu investigar i aprofundir en l'estudi de la manera d'assentament feudal en els moments de creació del Regne de València, un cop es va produir la conquesta per part
de Jaume I, que va tenir la seva eclosió en la presa de València l'any 1238. Les hosts de Jaume I van avançar ràpidament sobre aquest espai, fins a la línia Biar-Bussot, primera delimitació territorial entre les dues grans potències polítiques ibèriques segellada en Almizrra durant l'estiu de 1244, que significava no tant una ocupació física de l'espai sinó més aviat un domini polític, teòric moltes vegades i contestat pels musulmans del lloc vençuts. Només després de les revoltes dels mudèjars indòwww.monmedieval.cat
83
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
18 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
16
2
7
12
17
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 163 02 75 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ARAGó 108, baixos 08015 Barcelona