EL SETGE MILITAR
www.monmedieval.cat
19
QUANELS ELSAPARELLS APARELLS S'ESPATLLIN, S'ESPATLLIN, QUAN SEPARA'LS BÉ. BÉ. SEPARA'LS
Botigues on els venen
EL MÓN MEDIEVAL
4,50 €
Deixalleries i punts verds
QUAN UN APARELL ELÈCTRIC O ELECTRÒNIC JA NO FUNCIONA I NO EL POTS REPARAR, PORTA'L A LA DEIXALLERIA. PERÒ SI EN VOLS COMPRAR UN DE NOU, PORTA'L A LA BOTIGA I PARTICIPA EN EL SORTEIG DE 200 PREMIS DE 300 € DE DESCOMPTE. AIXÍ PROTEGIREM EL MEDI AMBIENT.
EL SETGE MILITAR
PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTA EL WEB RESIDUONVAS.CAT
Amb el finançament de:
19
JUDICIS CONTRA ANIMALS • La Treva de Déu • LA VALL DE CARDÓS Catalans a Montsegur • L’ORDe CISTERCENCA
Sumari
Número 19
Seccions 06 08 10 14 16 96
CUINA MEDIEVAL SAPS ON ÉS? CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD SUBSCRIPCIONS
Articles
Pàgina 18: L’ORDE CISTERCENCA
LA FOTO DEL LECTOR
18
EL CISTER A CATALUNYA L’orde cistercenca
30
GUERRA Tècniques de setge militar
44
RUTES De pont a pont a la Vall de Cardós
58
RELIGIÓ Catalans a Montsegur
70
DRET Judici contra els animals
82
POLÍTICA La Pau i la Treva de Déu
Pàgina 30: TÈCNIQUES DE SETGE MILITAR
Pàgina 58:CATALANS A MONTSEGUR
Pàgina 70: JUDICI CONTRA ELS ANIMALS
Alcañiz
LA RUTA DELS 3 REIS
MORELLA
Un desti únic entre tres ciutats i un territori
TORTOSA Més inofrmació a: servitur04@hotmail.com amb la col·laboració de:
El cister a Catalunya
18
EL MĂ“N MEDIEVAL
El cister a Catalunya
Els orígens del cister i els seus fundadors
L’orde cistercenca A FINALS DEL SEGLE XI SORGEIX UN NOU IMPULS RELIGIÓS QUE TÉ EN COMPTE, A CAUSA DE LA IMPOSSIBILITAT DE LA CONTINUÏTAT DE L’IMPERI CAROLINGI I PELS DIVERSOS ATACS MUSULMANS, LA NECESSITAT D’UNA RENOVACIÓ MONÀSTICA EN CONSONÀNCIA AMB LA NOVA SITUACIÓ. AQUEST NOU IMPULS ES REGEIX PER UN RETORN A L’ASCETISME, AL RIGOR LITÚRGIC I SOBRETOT AL TREBALL MANUAL A FI DE TRENCAR AMB L’OCIOSITAT MALALTISSA. BEN AVIAT, A EUROPA, SORGEIXEN NOUS MONESTIRS, AMB ALGUNES PARTICULARITATS ARQUITECTÒNIQUES, QUE DIFONEN RÀPIDAMENT LA FILOSOFIA D’AQUEST NOU ORDE, EL CISTER. A CATALUNYA, ESPECIALMENT A LA CATALUNYA NOVA, VA ARRELAR AMB FORÇA, COM HO DEMOSTREN ELS MONESTIRS DE SANTA MARIA DE POBLET, SANTES CREUS I VALLBONA DE LES MONGES. Ferran Salgado Serrano Membre de la Societat Espanyola d’Estudis Medievals www.ferransalgado.com
D
urant la darreria del segle XI i inicis del XII, van sorgir una gran quantitat de fidels cristians que volien aprofundir llurs vides espirituals amb la intenció d’arribar a la perfecció. Van sorgir per tot Europa nous moviments religiosos com l’Orde de Grandmont, l’Orde de la Cartoixa fundada per Sant Bru l’any 1084, i l’Orde de Fontevraud fundada per Robert d’Arbrissel l’any 1091. En aquest període també sorgeix l’Orde del Cister que, com succeïa amb la resta d’ordes, seguia les doctrines de la Regula Sancti Benedicti, doncs aquesta regla els oferia una inspiració vital per a la recerca de l’espiritualitat i l’ascetisme, a més d’altres qüestions religioses, tan necessària per a ells. Prova d’aquest rigor ascètic ho demostra la convivència dels monjos amb relació als àpats: “Cadascú té un do particular de Déu, l’un d’una manera, l’altre
d’una altra; i per això ens fa un cert escrúpol d’establir la mesura de l’aliment dels altres. Amb tot, tenint en consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia. Aquells, però, a qui Déu dóna de poder-se’n estar, sàpiguen que tindran una recompensa especial. Però, si les condicions del lloc o el treball o la calor de l’estiu en demanaven més, que estigui a judici del superior, mentre vigili que mai no s’arribi a la sacietat o l’embriaguesa. Encara que llegim que el vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que en els nostres temps això no se’ls pot fer entendre, almenys convingueren a no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació, perquè el vi fa claudicar fins i tot els savis.” (Regla de Sant Benet, Capítol XL). A més de prendre cura de l’àpat dels monjos, el que també es pot percebre en aquest capítol és el protagonisme su-
perior de l’abat, malgrat haver de dialogar amb els seus monjos alhora de prendre decisions. AIRES DE RENOVACIÓ DEL MONESTIR DE CÎTEAUX A partir del segle X i fins a principis de l’XI la influència de la reforma monàstica promoguda pel moviment cluniacenc, sent la seva màxima expressió l’abadia de Cluny fundada l’any 910, no tenia cap mena de competència. Gràcies a això, Cluny es va convertir en el centre del món a nivell cultural, artístic, polític i religiós. A més, els monestirs cluniacencs van arribar a posseir grans extensions de territori, les quals incloïen beneficioses rendes pagades pels pagesos que les habitaven. Però, transcorreguts els anys, especialment ja al segle XI, comença a sorgir una petició de reforma monàstica. Aquest canvi apareix per l’acusació contra l’orde de Cluny de tenir un enriquiment sospitós i un exceswww.monmedieval.cat
19
Guerra
30
EL MÓN MEDIEVAL
Guerra
Tècniques de setge militar David Odalric de Caixal i Mata DirectorGeneral de la Fundació Societati Defensad’ECOSED (EspaiCorporatiudeSeguretat iDefensa). Introducció als setges o bloquejos militars a l’Edat Mitjana Un setge és un bloqueig militar prolongat a una fortalesa, que sol anar acompanyat de l’assalt d’aquesta, amb l’objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Sol com-
portar l’embolcall de l’objectiu i el bloqueig de les línies de proveïment, normalment recolzat per maquinària de setge, bombardeig d’artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. Els setges probablement sorgeixen a la història juntament amb el desenvolupament de les ciutats a grans centres de població. Les ciutats antigues d’Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes
arqueològiques de muralles fortificades. Durant el Renaixement i l’Edat Moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins a tal punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. No obstant això, en l’era
www.monmedieval.cat
31
Rutes Medievals
De pont a pont a la Vall de Cardós
Vista General de Lladrós.
44
EL MÓN MEDIEVAL
Rutes Medievals
www.monmedieval.cat
45
Religió
Catalans a Montsegur
Text: Carles Gascón Chopo
58
EL MÓN MEDIEVAL
Religi贸
www.monmedieval.cat
59
Dret
70
EL MÓN MEDIEVAL
Dret
Judicis contra animals Josep Torroella Prats (Historiador)
T
ot i que els animals també formen part de la història, durant molts segles els historiadors amb prou feines prestaren atenció a la relació de l’home amb les bèsties domèstiques i salvatges que comparteixen el seu hàbitat. No fou fins la segona meitat del segle XX que diversos estudiosos del passat –britànics i francesos, sobretot– decidiren posar fil a l’agulla i iniciar el que s’ha anomenat zoohistòria, una disciplina auxiliar de la ciència històrica que beu de fonts documentals (poques i disperses), iconogràfiques, narratives i arqueològiques. És molt probable que en la decisió hi influïssin els primers crits d’alarma llençats pel moviment ecologista sobre el perill d’extinció que corrien algunes espècies animals. Entre altres, han escrit sobre els animals –o algun animal en concret– F. Braudel, P. Chaunu, E. Le Roy Ladurie, R. Delort, J. Vartier... Mentre que uns s’han ocupat de les múltiples utilitats dels
animals, altres han tractat altres temes com ara la seva simbologia, la seva representació o els processos civils i eclesiàstics fets contra animals al llarg de la història –o millor dit, fins on arriba la documentació disponible–. Per tant, avui dia els amants de la zoohistòria disposen d’una cada vegada
més rica bibliografia sobre la matèria. Un dels aspectes més sorprenents de la relació entre l’home i els animals en el passat són els processos fets contra animals fins temps prou recents. Han tractat el tema historiadors, juristes i fins i tot algun veterinari en la seva tesi doctoral. El primer en fer-ho fou l’historiador anglès Edward P. Evans, que l’any 1906 publicà The Medieval Prosecution and Capital Punishment of Animals. En aquesta obra Evans descriu de manera detallada –i sovint amb un fi humor– gairebé dos centenars de judicis fets contra animals entre els segles XV i XVII, la major part a França, Itàlia, Suïssa i Alemanya. La magna obra d’Evans fou fruit de quaranta anys de recerques en arxius judicials d’Europa. De la seva lectura es desprèn que els acusats foren sobretot animals domèstics, però també hi trobem bèsties salvatges, i fins i tot ocells, insectes i criatures marines com ara www.monmedieval.cat
71
Política
La PauIfac iCiutat la Treva de Déu i poder feudal sota els Llúria al Regne de València
82
EL MÓN MEDIEVAL
Política Lillian Céspedes Gonzalez, BA (Hons) en Història i el Món Medieval, Universitat de Winchester
L
a imatge que acostumem a tenir sobre el període medieval sol estar relacionada amb la guerra i el caos en general. La França de l’any mil és un bon exemple d’aquestes circumstàncies. Des de la caiguda de la dinastia Carolíngia, el poder havia estat adquirit pels senyors feudals i magnats regionals del regne. A causa de la manca d’una figura autoritària comú i prou poderosa per crear un vincle entre les diferents parts, aquests magnats van prendre mesures dràstiques i violentes per adquirir una major influència. El resultat de tal reacció va ser la gairebé constant guerra privada entre aquests nobles, que va derivar en disputes familiars bastant violentes (el que en anglès es coneix com feud). Certament, aquests tipus de conflictes havien estat habituals en el territori abans de l’any mil, especialment al nord. No obstant això, en aquest moment en concret van començar a tenir un efecte major i nociu sobre la resta de la població. La majoria dels implicats en aquests feuds eren homes normalment en plena adolescència o recentment assolida l’edat adulta, de classe social alta, i ben armats. A causa del seu abús de poder i la situació de guerra constant, es va intensificar l’estratificació social, deixant a les classes no combatents més vulnerables davant l’explotació dels seus valors, fins al punt en què tant pagesos com membres del clergat eren agressivament atacats i les seves pertinences arrabassades. Cal considerar que, en general, l’ambient al canvi de segle no feia més que crear conflictes. Per als cristians l’any 1000 simbolitzava l’aniversari de la mort de Crist, però també significava que la fi del món era a prop i que www.monmedieval.cat
83
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
19 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
16
2
7
12
17
3
8
13
18
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 163 02 75 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ARAGó 108, baixos 08015 Barcelona