L A BATALL A DE MURET
www.monmedieval.cat
21 4,95 €
EL MÓN MEDIEVAL
La bataLlA de
MURET
JOGLARS I TROBADORS • La GUERRA DELS DOS PERES 21
ESPECIAL DOSSIER VÍKINGS
Sumari
Número 21
Seccions 06 08 12 96
LA FOTO DEL LECTOR CASTELLS ROMÀNICS CATALANS
Pàgina 24: LA BATALLA DE MURET
SAPS ON ÉS? SUBSCRIPCIONS
Articles
16
L’ENTREVISTA Ferran Salgado
24
HISTÒRIA MILITAR La Batalla de Muret
Pàgina 52: LA dona víking
72 MÚSICA Joglars i trobadors
86
GUERRA La guerra dels dos Peres
Dossier Els víkings 40 52 62 86
L’amenaça víking La dona víking Les diversions a l’època víking
Pàgina 72: joglars i trobadors
La guerra dels dos Peres
Pàgina 86: LA GUERRA DELS DOS PERES
Alcañiz
LA RUTA DELS 3 REIS
MORELLA
Un desti únic entre tres ciutats i un territori
TORTOSA Més informació a: www.ruta3reis.com amb la col·laboració de: www.monmedieval.cat
9
L’entrevista
16
EL MÓN MEDIEVAL
L’entrevista
Al-Àndalus, els regnes i comtats cristians a finals del segle X, i la novela
El Destí de Barcelona FERRAN SALGADO SERRANO ÉS ESCRIPTOR, AUTODIDACTE I GRAN LECTOR SOBRE L’EDAT MITJANA I ALTRES OBRES LITERÀRIES. COL·LABORA ASSÍDUAMENT COM ARTICULISTA, TRADUCTOR I REDACTOR EN DIVERSES PUBLICACIONS. PER ESCRIURE AQUESTA NOVEL·LA HA DUT A TERME UNA RECERCA EXHAUSTIVA AMB LA INTENCIÓ DE SER FORÇA FIDEL ALS FETS HISTÒRICS QUE S’HI DESCRIUEN, ÒBVIAMENT BARREJANT-LOS AMB LA FICCIÓ PRÒPIA D’UNA NOVEL·LA. HA CERCAT INFORMACIÓ D’ESTUDIOSOS COM JOSEP M. SALRACH, MERCÈ AVENTÍN, RAMON ORDEIG I MATA, MIGUEL ÁNGEL LAREDO QUESADA, ANA I. CARRASCO I MOLTS D’ALTRES. LA NOVEL·LA ENS DESCRIU ELS FETS HISTÒRICS OCORREGUTS A LA PENÍNSULA IBÈRICA, SI BÉ PRINCIPALMENT ALS TERRITORIS DE LA FUTURA CATALUNYA, DURANT LES DARRERES DÈCaDES DEL SEGLE X.
Com se li va acudir escriure una novel·la? En realitat, crec que ha estat un fet comprensible. Des que era petit m’han inculcat, a l’escola i a casa, l’afició per la lectura, la qual encara practico i sempre intento treure temps per agafar un llibre i
posar-me a llegir. Com deia, escriure una novel·la era el pas següent a un, modestament, assidu lector de llibres d’estudi sobre l’Edat Mitjana, novel·les històriques, altres novel·les contemporànies, i també una gran varietat de clàssics.
I, havent-hi tants temes i èpoques per ambientar una novel· la, per què va escollir escriure una novel·la històrica? Des de molt jove, des que tinc coneixement, sempre m’he sentit atret per l’Edat Mitjana. No només per les guerres i les diverses disputes, sinó www.monmedieval.cat
17
Història Militar
La Batalla de Muret
i l’efímera Gran Corona d’Aragó
24
EL MÓN MEDIEVAL
Història Militar
www.monmedieval.cat
25
38
EL MÓN MEDIEVAL
Dossier
Els vĂkings
www.monmedieval.cat
39
Dossier
L’a ssetjament víking als regnes cristians
L’ amenaça víking
40
EL MÓN MEDIEVAL
Els vĂkings
www.monmedieval.cat
41
Dossier
La dona víking 52
EL MÓN MEDIEVAL
Els víkings LILLIAN CÉSPEDES UNIVERSITAT DE WINCHESTER
ES DIU QUE EN L’EDAT MITJANA LES DONES NO TENIEN CAP PODER EN LA SOCIETAT DE LA SEVA ÈPOCA, EXCEPTE LES QUE EREN DE FAMÍLIA NOBLE. EL CAS DE LES DONES VÍKING NO ÉS CAP EXCEPCIÓ, SI DE CAS LA IMATGE SOL AGREUJAR-SE PEL FET DE PERTÀNYER A UNA SOCIETAT CONSIDERADA TÍPICAMENT BÀRBAR. PER DESGRÀCIA, LA MAJORIA DELS HISTORIADORS I EXPERTS EN EL TEMA, SOLEN CENTRAR-SE MASSA EN LES REPRESENTACIONS D’AQUESTES DONES EN LES SAGUES, TRACTANT DE DISCERNIR SI REALMENT EREN UNES FREDES I MANIPULADORES MESTRESSES DE CASA, EN LLOC D’INTENTAR ESBRINAR SI REALMENT EREN SIMPLES MESTRESSES DE CASA O NO. NO OBSTANT AIXÒ, ÉS UN DELS PASSATGES DE LA SAGA DE GISLI EL QUE FA REPLANTEJAR-NOS LA NATURALESA D’AQUESTS PERSONATGES I EL PAPER QUE AQUESTES DONES EXERCIEN EN LA SOCIETAT.
per construïr les esglésies es va fer servir fusta en lloc de pedra. www.monmedieval.cat
53
Dossier
Jocs, esports diversos, festes populars i poesia a la societat víking
Les diversions a l’època víking
62
EL MÓN MEDIEVAL
Els víkings
JOSÉ MIGUEL GARCÍA PIMENTEL HISTORIADOR (POJKEN@HOTMAIL.ES)
ELS VÍKINGS ENS HAN ARRIBAT SEMPRE COM EL TERROR A SI MATEIX, COM UN MAL PER A LES SOCIETATS DE L’EDAT MITJANA. ATACS, SAQUEJOS O VIOLACIONS APAREIXEN CONSTANTMENT EN LES NOSTRES MEMÒRIES. DES DE RAGNAR, ANOMENAT CALCES PELUDES, FINS AL REI NORUEC OLAF, AMB EL SOBRENOM DEL SANT, HAN APAREGUT DESCRITS EN TREPIDANTS OBRES LITERÀRIES PLENES DE VIATGES I D’AVENTURES.
T
ots coneixem els víkings però... Com es divertien aquestes persones quan no eren a la mar? HNEFATAFL (ESCACS VÍKING) Un dels grans jocs desconeguts per a nosaltres però ben testificat en les sagues és sens dubte el hnefatafl o escacs víkings. Dues persones assegudes davant d’un tauler de fusta s’enfrontarien en aquesta batalla d’estratègia al més pur escacs occidentals. El seu origen podria ser romà, del ludus latrunculo· rum que passaria als pobles germànics durant el Baix Imperi. Independentment d’on procedeixi, es va incorporar ràpidament, sens dubte, a les diversions dels poderosos. Tan important va arribar a ser que fins i tot els déus www.monmedieval.cat
63
Música
72
EL MÓN MEDIEVAL
Música
L’amor cortès en la seva màxima expressió:el fins’ amor i l’ars amandi
Joglars i trobadorS
www.monmedieval.cat
73
Música
A PARTIR DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XI I FINS AL SEGLE XIII, A OCCITÀNIA I ESPECIALMENT A LA PROVENÇA, APAREIXEN UNA SÈRIE DE PERSONATGES QUE COMENCEN A MOSTRAR, MITJANÇANT COMPOSICIONS DE PROPAGANDA POLÍTICA, DE DEBATS, DE GUERRES I SOBRETOT D’AMOR, LA SEVA PECULIAR VISIÓ DEL MÓN I LES SEVES PRÒPIES EXPERIÈNCIES. JOGLARS I TROBADORS VAN DEIXAR PER A LA POSTERITAT UNA PETJADA CULTURAL QUE S’EXPANDÍ PER GRAN PART D’EUROPA, COMENÇANT PEL REGNE FRANC I PASSANT POSTERIORMENT ALS REGNES I COMTATS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA, PER FINALITZAR EL SEU RECORREGUT, MILLOR DIT LA SEVA HERÈNCIA, EN TERRES ITALIANES A PARTIR DEL SEGLE XV.
FERRAN SALGADO SERRANO ESCRIPTOR (WWW.FERRANSALGADO.COM)
S
’ha considerat a Guillem de Poitiers (10711127), comte de Poitiers i duc d’Aquitània, com el primer trobador conegut, gràcies en part a la seva condició i posició social. Aquesta identificació tan directa no amaga la possibilitat que abans d’ell, i lògicament en la seva mateixa 74
EL MÓN MEDIEVAL
època, hi va haver altres trobadors que oferien les seves composicions allà on eren requerits o on ells mateixos anhelaven dirigir-se. La seva existència, a falta d’un nom que els identifiqués, va passar a l’oblit. Guillem de Poitiers va escriure nombroses composicions, de les quals només onze s’han conservat fins als
nostres dies. En cadascuna d’elles queda palpable la seva peculiar forma d’escriure i de dirigir-se a la seva estimada, barrejant tendresa, fredor, sensualitat i serietat en cadascun dels seus versos i estrofes. CREACIÓ DE LES OBRES Els trobadors no creaven les seves obres de manera for-
Música tuïta sinó que arribaven a fer-ho gràcies a un aprenentatge constant, en alguns casos uns pocs anys i en altres d’una durada més extensa. En general els trobadors gaudien d’una bona formació cultural doncs estaven habituats a crear tant el text, en llengua d’oc (occità), com la música de les seves pròpies composicions artístiques, ja que utilitzaven instruments de diversos tipus, sobretot de corda. El més complicat per a ells era la invenció literària, ja que s’havien de regir per unes normes molt estrictes en relació a la mètrica i versificació, sent pràcticament impossible l’espontaneïtat en els seus escrits. Tot i això hi va haver alguns trobadors que van apostar per un llenguatge i un estil més lleuger (trovar leu) com Gerau de Bornell (1165-1220?); o d’altres que es van decidir per un llenguatge i estil més enrevessat (trovar clus) com
Raimbaut d’Aurenga. Aquesta rigidesa s’entén per l’estudi del trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadri· vium (aritmètica, geometria, música i astronomia), no sense oblidar cap d’ells els tractats de poètica llatins i les noves manifestacions artístiques de l’època, a poc a poc anaven apareixent, com les Razos de trobar de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besalú, i les Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foixà. TIPUS DE TROBADORS No tots els trobadors formaven part d’un mateix estament social, ja que van existir exemples d’alguns trobadors de baixa condició, prova d’això és el trobador Marcabrú (1135?-1155), que van poder passar a la posteritat i fins i tot enriquir-se amb el seu ofici, però cal dir que aquests casos van ser molt poc freqüents. Es podria diferenciar dues
classes de trobadors segons el seu entorn social, ja que no era el mateix la situació d’un “rei-trobador” que la d’un “comerciant-trobador” o un “clergue-trobador”. Amb total afirmació el “reitrobador”, com ara Ricard I d’Anglaterra (1157-1199), conegut amb el sobrenom de Cor de Lleó, no componia les seves cançons per necessitat, sinó com a passatemps per a ell i la seva cort. En canvi un trobador de classe social baixa s’hi jugava la seva pròpia existència, ja que aquestes creacions artístiques eren el seu únic sustent. LA FI DE L’OFICI SEGONS EL PAS DELS ANYS Un altre aspecte interessant a tenir en compte, i més freqüent en els trobadors d’estament social més baix, és la idea que l’ofici de trobador era un ofici realitzat durant el període de joventut i l’inici de la maduresa d’una persona.
detall d’una miniatura que representa trovadors. códice manesse. s. XIV. www.monmedieval.cat
75
Guerra
Castella contra Aragó
La guerra dels dos Peres A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIV, VA ESCLATAR UNA GUERRA TOTAL ENTRE LES DUES CORONES MÉS PODEROSES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA. AL LLARG DE TOTA LA FRONTERA CASTELLANOARAGONESA ES VAN DUR A TERME FEROTGES COMBATS, S’ASSALTAREN CASTELLS UTILITZANT GRAN NOMBRE DE MÀQUINES DE SETGE, ES VAN ARRASAR CAMPS I VILES. VA SER EL MAJOR ENFRONTAMENT ENTRE REGNES CRISTIANS DE TOTA L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA. EN UN CONTEXT DE CRISI, D’IMPORTANTS REVOLTES NOBILIÀRIES A LES DUES CORONES, AMB UN ENFRONTAMENT FRATRICIDA PEL TRON DE CASTELLA, AMB EPIDÈMIES, AMB UN CLIMA BÈL·LIC QUE AFECTAVA TOTA EUROPA PER CAUSA DE LA GUERRA DELS CENT ANYS I DE LA LLUITA PEL CONTROL COMERCIAL DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL; LA CORONA DE CASTELLA I LA D’ARAGÓ ES VAN ENFRONTAR PER LA FUTURA SUPREMACIA PENINSULAR.
LUIS ZUECO JIMÉNEZ LLICENCIAT EN HISTÒRIA
L
es dues grans corones peninsulars havien aconseguit durant anys evitar un enfrontament a gran escala. Si bé havien patit escaramusses, la presència d’un enemic comú a la Península: els musulmans, havia retardat una possible guerra entre les dues potències. Però amb l’arribada del segle XIV els esdeveniments van portar inevitablement a la contesa. La Sentència de Tordesillas de l’any 1304 va suposar la incorporació definitiva del Senyoriu d’Albarracín i de part del regne de Múrcia (territoris d’Alacant, Elx i Novelda) a la Corona d’Aragó, davant el malestar de molts castellans. 86
EL MÓN MEDIEVAL
La decadència dels musulmans, limitats al regne de Granada i convertits en vassalls de Castella, va eliminar l’enemic comú. Els conflictes nobiliaris van afectar els dos regnes i van ser claus en el desenllaç. A Aragó, Pere IV va haver de sufocar la revolta dels Unionistes, i d’altra banda, va donar aixopluc i suport a la noblesa castellana rebel, sobretot a Enric de Trastàmara. Per la seva banda, Pere I va oferir protecció a Na Leonor, segona esposa d’Alfons IV d’Aragó i als seus fills, els infants d’Aragó, en Joan i en Ferran. També va influir el clima bèl·lic que es vivia a Europa,
amb la Guerra dels Cent Anys, que tindria repercussions directes en la Península. L’epidèmia de la Pesta Negra va assolar tot Europa, provocant terribles conseqüències en la Corona d’Aragó, que va patir una profunda crisi arran de l’epidèmia. Una altra de les causes va ser la separació de l’obediència de les comandes dels ordes militars de Santiago i Calatrava a la Corona d’Aragó, respecte dels mestres castellans. Com a conseqüència s’originà la disputa per la utilització de les pastures del Sistema Ibèric, la qual cosa va suposar un greu problema econòmic. L’expansió de la Corona
Guerra
Porta a les muralles de daroca, on va fracassar pere i en el seu intent d’envair aragó.
www.monmedieval.cat
87
Oferta,
4 exemplars per només 18€ Subscripció
(en lloc de 19,8€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4,50 € o 4,95€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
21 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 18,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
16
2
7
12
17
3
8
13
18
4
9
14
19
5
10
15
20
DADES PERSONALS NOM_______________________________________________________________________________________________ COGNOMS______________________________________________ DNI_______________________ DOMICILI__________________________________________________________________________ CP______________ POBLACIÓ___________________________________________ PROVÍNCIA______________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL _____________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_____________________________ ___________________________________________________ BANC______________________________________________ NºCOMPTE (IBAN) ____________________________________ Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 163 02 75 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ARAGó 108, baixos 08015 Barcelona