EL MON MEDIEVAL 3

Page 1

6XPDUL NĂşmero 3

Personatge

Personatge

Jaume I el Conqueridor (1A PART

'(6 48( (// 0$7(,; 9$ &2175,%8,5 $ ,00257$/,7=$5 6( (1 (/ LLIBRE DELS FETS (1229), LA FIGURA DE JAUME I (MONTPELLER, 2 '( )(%5(5 '( $/=,5$ '( -8/,2/ '( 5(, '¡$5$*Ă? MALLORCA I VALĂˆNCIA, COMTE DE BARCELONA I D’URGELL I SENYOR '( 02173(//(5 +$ $1$7 &5(,;(17 ),16 $ &219(57,5 6( (1 81$ LLEGENDA; UNA FIGURA CONTROVERTIDA I, SOVINT, CONTRADICTĂ’RIA 48( 3276(5 35(&,6$0(17 3(5 $,;Ă“ 98,7 &(176 $1<6 '(635e6 '(/ SEU NAIXEMENT, ENCARA e6 9(1(5$'$ 3(5 3(5621(6 '( 6,*1( 32/ĂŒ7,& I SENTIMENT IDENTITARI DIAMETRALMENT OPOSATS.

D

es de ben aviat, Jaume I ja va haver d’afrontar mĂşltiples perills que amenaça ven la corona i a ell mateix. ContrĂ riament a allò que es podria pensar de qui va con querir València, Mallorca i MĂşrcia, el Rei no va tenir gai rebĂŠ mai una posiciĂł de for ça que li permetĂŠs imposar plenament les seves idees. Al contrari, en tot moment va haver de fer equilibris per conservar el poder i mante nir a ratlla els nobles i, fins i tot, els seus propis fills. La seva polĂ­tica vacil¡lant –so bretot en els darrers mo PHQWV GH OD VHYD YLGD especialment en Ă mbits com la pròpia successiĂł i l’organitzaciĂł territo rial, fou un re ex de la complexitat del mo ment històric que li va tocar viure. Per començar, la seva pròpia concepciĂł ja fou, si mĂŠs no, cu riosa –almenys, com l’explica ell mateix al Llibre dels Fets, la seva autobiograďŹ a i la primera de les quatre JUDQV FUzQLTXHV MD que el seu pare, Pere el Catòlic, rebutja va la seva muller, Maria de Mont peller. AixĂ­, s’explica que li 26

Dret i Institucions

Dret i Institucions VISTA GENERAL D’ ANDORRA. Š DEPARTAMENT DE TURISME DEL GOVERN D’ ANDORRA.

Orígens Medievals de l’ORGANITZACIÓ POL�TICA a ANDORRA

JAUME I EN UNA PINTURA CONSERVADA AL PALAU DE LA GENERALITAT VALENCIANA.

van haver de parar una tram pa perquè tinguĂŠs descen dència: a primers de maig de 1207 li van fer saber al rei Pere, que es trobava a la ciu tat occitana, que l’espera va en un palau una dama per la qual ell s’interessava. Es tractava, en realitat, de Ma ria, però a les fosques el rei no se’n va adornar. Una bona colla de prohoms de la ciu tat, religiosos i, ďŹ ns i tot, dos notaris eren amagats a l’ha bitaciĂł per donar fe de l’en gendrament del primogènit.

El naixement de Jaume tinguĂŠ lloc al Palau dels Tornamira de Montpeller, el 2 de febrer de 1208. El nom de Jaume, el decidĂ­ la seva mare, segons conta la crònica, posant un ciri a cada un dels dotze Apòs tols; aquell que es consumĂ­s mĂŠs tard donaria nom al pri mogènit de la corona. Ă’bvia ment, fou el dedicat a Jau me, el que cremĂ mĂŠs esto QD $L[t HQ OORF GH 3HUH FRP s’havia d’anomenar en prin cipi i com, de fet, consta en sengles (i fallits) contractes

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

27

(/6 &207$76 )250$76 3(/6 5(,6 )5$1&6 $/ 125' (67 '( /$ 3(1ĂŒ168/$ ,%Ă‹5,&$ '85$17 /$ &52$'$ &2175$ (/ 32'(5 0868/0­ $ /¡('$7 MITJANA VAN ESTAR UNITS SOTA LA DENOMINADA MARCA HISPĂ€NICA; PERĂ’ $48(67 &207$76 (6 9$1 $1$5 ,1'(3(1',7=$17 '( /$ 021$548,$ AFIRMANT LA SEVA PRĂ’PIA PERSONALITAT, TANT MATEIX EL PERĂ?ODE EN QUĂˆ VAN ESTAR UNIFICATS SOTA LA MONARQUIA DELS FRANCS VA DEIXAR 02/7(6 //$9256 (1 81$ &2081,7$7 48( 0e6 (1'$9$17 6¡$120(1$5,$ &$7$/81<$ 0$5&$17 /$ $0% 81 &$5­&7(5 (63(&,$/ '¡,'(17,7$7 FEUDAL PROPI DE Lâ€™ĂˆPOCA EN QUE ES VA ANAR GESTANT. VĂ­ctor Manteca Valdelande Doctor en Història de les Institucions

36

L

a feudalitat ĂŠs el resul tat d’un procĂŠs tempo ral, fruit del conjunt de UHODFLRQV MXUtGLFR VRFL als que integraven el teixit so cial que es va formar en el mĂłn franc durant l’Edat Mitjana, de les que podem mencionar el vassallatge, el beneďŹ ci i el feu. En dissoldre’s l’Imperi Carolin gi neix una nova societat amb peculiaritats i estructura pro pis, amb uns trets que caracte ritzen una època històrica que reposa sobre el fet polĂ­tic i ju rĂ­dic del jurament no de ďŹ deli tat, sinĂł de vassallatge, i sobre

la institució de la investidura. Malgrat tot, hi ha dues ins titucions que convÊ no con fondre: la senyoria i el feu. Aquesta confusió s’ha pro

Els documents mĂŠs antics sobre els orĂ­gens d’Andorra daten dels Ăşltims anys de l’Imperi RomĂ

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

Ciutats amb història

Viatges

D

urant poc mĂŠs de dos segles, aques ta localitat gironina va viure una gran es plendor i fou la capital indis cutible d’una Ă mplia comar ca que limitava al nord amb els Pirineus, a l’oest amb el comtat de Cerdanya, al sud amb els d’Ausona i Girona, i a l’est amb el d’EmpĂşries. En el seu territori hi havia pobla cions com Ripoll, Camprodon, Olot, Banyoles o Figueres, to tes elles de gran importĂ ncia durant l’Edat Mitjana. Tot aquest important pas sat històric es pot llegir a la zona a travĂŠs dels incompta bles monuments que queden, però com a resum per als viat gers, ens centrarem en la ca pital del comtat. La vila de BesalĂş ĂŠs actual ment un petit municipi de poc menys de 5 Km2, situat en la con uència del FluviĂ amb la riera de Capellada. Històrica ment, tambĂŠ era un nus de ca mins on s’unien les vies pro cedents d’EmpĂşries i Banyo les en el seu recorregut cap

BesalĂş

CAPITELL DE L’ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ.

EL MATEIX CARLEMANY, EN UN DOCUMENT DATAT A 2 D’ABRIL DE 812, ÉS QUI MENCIONA PER PRIMER COP UN COMTE GOVERNADOR DE BESALĂš: ODILĂ“. MALGRAT TOT, LA INDEPENDĂˆNCIA REAL RESPECTE ELS COMTES DE GIRONA ES VA PRODUIR L’ANY 894, QUAN GUIFRÉ EL PILĂ“S VA NOMENAR EL SEU GERMĂ€ RADULF COMTE DE BESALĂš, INSTITUINT UNA DINASTIA QUE VA GOVERNAR FINS EL 1111, MOMENT EN QUĂˆ EL COMTE BERNAT III VA MORIR SENSE DESCENDĂˆNCIA. A CAUSA D’UN PACTE DE SUCCESSIĂ“, TOTS ELS TERRITORIS DEL COMTAT VAN PASSAR AL COMTE DE BARCELONA, RAMON BERENGUER III.

a l’interior. Aquest fet, con vertides avui les antigues cal çades romanes en excel¡lents carreteres, fa que BesalĂş es tigui perfectament comunica da i sigui fĂ cilment accessible

artiďŹ cial dirigeix tota la nos tra atenciĂł cap al costat his tòric i esborra subtilment tots els afegits posteriors. Busca rem l’entrada est, fet que ens obligarĂ a abandonar la car

MALLORCA

Històricament, tambĂŠ era un nus de camins on s’unien les vies procedents d’EmpĂşries i Banyoles en el seu recorregut cap a l’interior des de Girona o des de qualse vol lloc de la Costa Brava. El pont Aquesta invitaciĂł al viatge cultural implica seguir un ritu al. Arribarem a BesalĂş de nit, a l’hora en què la il¡luminaciĂł

La capital del regne fugaç

retera que ens porta des de Girona, a l’esquerra, de segui da que veiem la vila. On, ma jestuós, observarem el pont romà nic

Per JosĂŠ Luis CĂłrdoba SHULRGLVWD

RAIMON VIDAL DE BESALĂš Raimon Vidal tot i que era catalĂ de BesalĂş, va escriu re les seves obres en pro vençal. No es tracta de l’únic escriptor que pren guĂŠ la llengua dels troba dors com a forma d’expres siĂł literĂ ria en aquest costat dels Piri Piri neus, sinĂł mĂŠs aviat un bon exemple de com això era habi tual en bona part de la literatura que s’escrivia a Catalunya durant els segles XII i XIII. A cavall entre els dos territoris, i vinculat tambĂŠ a les corts castellana i aragonesa, aixĂ­ com a les petites però poderoses corts de Provença, l’obra de Vidal de BesalĂş enllaça a mĂŠs amb dos vessants interessants de la rica cultura literĂ ria d’aquesta regiĂł. En els seus Razos de trobar tenim un dels primers tractats de carĂ cter poètic i gramatical que es van escriure per cor regir els errors dels que cultivaven la poesia trobadoresca, ja que a ItĂ lia i, sobretot, a Catalunya, es va seguir exercint la mateixa tradiciĂł poètica durant decennis malgrat l’esgo tament de la civilitzaciĂł occitana. La similitud de l’idioma, l’interès de grups socials amb el poder econòmic i el suport del rei Alfons II van afavorir la integraciĂł de la tradiciĂł lĂ­ rica cortès en l’à mbit literari del català –d’aquĂ­ la neces sitat de disposar d’una gramĂ tica que ensenyĂŠs a manejar correctament la peculiar koinĂŠ amb què s’expressava des de ďŹ nals de segle XI aquesta expressiĂł artĂ­stica.

3(5 (1$025$5 6( '( /$ &,87$7 &$/ $55,%$5 $ /¡,//$ (1 9$,;(// EN AP52;,0$5 6( $ /$ &267$ $ /¡+25$%$,;$ (/ 9,$7*(5 $/d$ /$ 9,67$ , (6 752%$ $0% 81 *5$1 (6P(&7$&/( '( //806 , )250(6 5(&21(,;('25(6 /$ 6(8 (/ P$/$8 '( /¡A/08'$,1$ /$ //27-$ , (/ &$67(// '( %(//9(5 81$ //$5*$ 68&&(66,Ă? '( P267$/6 $55(1&$'(6 '(/ P$66$7 48( (16 &219,'(1 $ 81 ,12%/,'$%/( P$66(,* P(5 /¡E'$7 M,7-$1$ /$ +,67Ă“5,$ (6&5,7$ $ /$ P('5$ /$ P520(6$ &2162/,'$'$ '(/ 5(, '( &216758,5 81 *5$1 7(0P/( '(',&$7 $ /$ M$5('('e8 48( 12 (6 $/75( 48( $48(67$ 0$-(67826$ &$7('5$/ *Ă“7,&$ 48( (6 5()/(&7(,; (1 /$ %$',$ $0% (/ 6(8 (67Ă‹7,& -2& '( &2175$)2576 P,1$&/(6 , $5&%27$176

Gema VallĂ­n, profesora de FilologĂ­a RomĂĄnica

Article i fotos per Hans Alexio, periodista

72

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

73

88

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

Comitè assessor JRVp (QULTXH 5XL] 'RPqQHF &DWHGUiWLFR GH +LVWRULD 0HGLHYDO HQ OD 8QLYHUVLWDW $XWzQRPD GH %DUFHORQD 'LUHFWRU GH O¡,QVWLWXW G¡(VWXGLV 0HGLHYDOV 'U )ORFHO 6DEDWH L &XUXOO &DWHGUjWLF G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 'HS G¡+LVWzULD 8QLYHUVLWDW GH /OHLGD 0DUWD 6DQFKR 3URIHVVRUD G¡$UTXHRORJLD G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH %DUFHORQD &DUOHV 9HOD $XOHVD 3URIHVVRU G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH *LURQD /OXtV 7XGHOD 3URIHVVRU WXWRU GHO &HQWUH 81(' ,OOHV %DOHDUV /\GLD *RUGR 5LEDV Arqueòloga i ďŹ lòloga $ULDGQD /OXtV L 9RGDO L )ROFK +LVWRULDGRUD GÂ?$UW 0HGLHYDO -XDQ ) $ODUFyQ *XWLpUUH] $UTXHzOHJ L KLVWRULDGRU -RUJH 0Dt] &KDFyQ 3URIHVVRU WXWRU GH O¡81(' ,OOHV %DOHDUV (GLWRU GH PHGLHYDOLVPR RUJ

4

37

3 Ciutats amb història

Viatges

duĂŻt sovint perquè en algu nes èpoques van coincidir en una mateixa demarcaciĂł ter ritorial el carĂ cter senyorial i la relaciĂł feudatĂ ria. Hi ha extenses zones de l’Europa central, per exemple, en les quals ambdĂłs fenòmens es produĂŻen conjuntament, i en aquests casos ĂŠs difĂ­cil trobar una senyoria que no tinguĂŠs caracterĂ­stiques de feudalitat. En els regnes peninsulars, tot i que va existir la relaciĂł en tre les senyories i el pacte de YDVVDOODWJH FHOHEUDW HQWUH KR mes lliures, en què una part

EL MĂ“N MEDIEVAL

(TXLS (O 0yQ 0HGLHYDO

)UDQoV *RUL (UQHVW %ODQFK editors 5DPRQ 5RYLUD GLUHFWRU $ULHO 9LOD DVVHVVRU HGLWRULDO )HUUDQ 0DJUDQp UHGDFWRU HQ FDS )HUUDQ (VWHFKD director ďŹ nancer 0DQXHO 7RUUHV internet 5RVD 0RUDJDV FRUUHFFLy 6DQWL 5RPDQ disseny $OHL[ *RUGR LOÄŠOXVWUDFLy & 5 6DOYDWHOOD QRWtFLHV DJHQGD JM Reyes FLQHPD 0DWLDV %UHJDQWH P~VLFD 3DX *LEHUW art Rosmi Duaso fotograďŹ a $OEHUW 3UDWGHVDED 6DOD FXLQD (OL]DEHWK %DMDxD VXEVFULSFLy (GLWD 7RLVRQ (GLW 6 /

89

5HGDFFLy DGPLQLVWUDFLy L VXEVFULSFLRQV 7RLVRQ (GLWRULDO 'LSXWDFLy SSDO � %DUFHORQD 7HO 3 343 34 )D[ 3 343 UHGDFFLR#PRQPHGLHYDO FDW ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3XEOLFLWDW $ULRQ 6 / 3 343 34 SXEOLFLWDW#PRQPHGLHYDO FDW Amb la col¡laboració de

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjancs de ComunicaciĂł 3RUWDGD -DXPH , IRWRWH[W %&1

6XPDUL NĂşmero 3

GeograďŹ a MAPA D’EUROPA. ATLAS MILLER. Š M.MOLEIRO EDITOR. (WWW.MOLEIRO.COM)

A

CartograďŹ es

Medievals 60

A MIG CAMĂ? ENTRE LA GEOGRAFIA I EL SIMBOLIS ME, ELS MAPES MEDIEVALS SĂ“N PRECIOSES JOIES MANUSCRITES I IL¡LUMINADES QUE COMBINEN TOPONĂ?MIA I RELIGIĂ“, I DE VEGADES FAN GALA, FINS I TOT, D’UNA SUGGERENT IMAGINACIĂ“.

EL MĂ“N MEDIEVAL

questa ĂŠs aque lla Jerusalem que jo vaig fundar enmig dels gentils, havent posat les seves regions al seu voltantâ€?. AixĂ­ parla la BĂ­blia (Llibre d’Ezequiel), en una re ferència que a l’Edat Mitjana fou tinguda molt en compte a l’hora de representar el mĂłn: efectivament, els mapes me dievals situen sovint la Ciu tat Santa al centre del mĂłn. I ĂŠs que cal tenir en compte la indiscutible importĂ ncia de Jerusalem en aquesta època, seguida de prop per Roma i Santiago de Compostel¡la. Els mapes medievals podien tenir molt de simbòlic i poc de prĂ ctic, i s’ha dit que, en certa mesura, van perdre en veracitat respecte a segles an teriors. Això sĂ­, alguns mapes medievals tenen l’honor de WUREDU VH HQWUH OHV PpV SUH uades i suggerents belleses cartogrĂ ďŹ ques. El cert ĂŠs que molt abans d’es criure, l’home va aprendre a representar el mĂłn. Un mĂłn que, segles abans de Crist, ja s’imaginava esfèric, com tes timonien aquells primers “ma pesâ€?. AixĂ­ es representa en una taula babilònica del segle VII aC. I aixĂ­ ho van concebre des d’Aristòtil a Plini el Vell. Aquest ens recorda, el segle I dC, que “el mĂłn tĂŠ forma d’un globus perfecteâ€?. Arribada l’Edat Mitjana, la des www.monmedieval.cat

61

Monuments

Monuments

La Catedral de

GIRONA per Gisela López Sanfeliu, historiadora i psicòloga

L

a catedral de Santa María de Girona està situada al nucli cen tral de la ciutat an tiga, el punt mÊs alt cone gut com la Força Vella. Fou construïda sobre les restes

cies a les donacions fetes pels successius reis francs. L’any 1015, la catedral es trobava en estat ruĂŻnĂłs i amb GHJRWHUV L SHU SRGHU OD UHV taurar, el bisbe Pere Roger (ďŹ ll de Roger I, comte de Car

Des de l’any 516 l’esglĂŠsia de Santa MarĂ­a de Girona era la seu dels bisbes de la diòcesi de l’antic temple romĂ de Gerunda, nom amb qual es coneixia la ciutat de Girona en època romana. Encara s’hi troben restes del traçat d’època romana a les mura lles de l’actual plaça de la catedral. Per accedir a la porta principal del temple s’ha de pujar per una escali nata del segle XVII que es di videix en tres trams i tĂŠ una balustrada de pedra als seus costats.

SITUADA EN UN LLOC ALTERÓS I QUE DOMINA, ENCARA, TOTA LA CIUTAT, LA CATEDRAL DE GIRONA POSEEIX LA NAU GÒTICA MÉS AMPLA DEL MÓN I UN DELS CLAUSTRES ROMÀNICS MÉS BELLS DE CATALUNYA.

cassona) va vendre al seu cu nyat i a la seva germana, els comtes Ramon Borrell i Er messenda, l’esglĂŠsia de Sant Daniel de Girona. AixĂ­ es va poder iniciar la construcciĂł d’un nou ediďŹ ci, d’estil ro mĂ nic, que s’inaugurĂ l’any

1038 i del qual se’n conser ven la Torre de Carlemany, el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella). Claustre i campanar romĂ nic El claustre romĂ nic, obra de l’escultor Arnau Cadell, ĂŠs del segle XII, i estĂ situ at entre la muralla i la faça na nord de la catedral. EstĂ format per un quadrilĂ ter ir regular, amb un jardĂ­ central i les galeries, amb un porxo d’arcades, aguantades per columnes bessones, amb pi lars massissos als angles i a diferents punts de cada ga leria. Les 74 esveltes columnes, amb els seus frisos i capi tells, estan decorades amb

6HFFLRQV 3 4

/$ )272 '(/ /(&725 127ĂŒ&,(6 $*(1'$ *(1($/2*,$ ),5(6 , )(67,9$/6 CUINA 180,60­7,&$ //,%5(6 0Ă”6,&$

$UWLFOHV

DETALL DE LA FAÇANA, ROSSANA I ESCULTURES.

Una mica d’història Des de l’any 516 l’esglĂŠsia de Santa MarĂ­a de Girona era la seu dels bisbes de la diòcesi, i segons documents del segle VII, era equiparable a les di òcesis de Toledo i Sevilla. Entre el 715 i el 785, durant la invasiĂł musulmana, va ser ocupada i transformada en mesquita major. MĂŠs tard, l’any 785, Girona es va allibe UDU GHO GRPLQL jUDE UHQGLQW VH L DFROOLQW VH D O¡DXWRULWDW GH Carlemany. Durant els segles IX i X, el patrimoni de la cate dral es formĂ inicialment grĂ www.monmedieval.cat

101

3(5621$7*( -DXPH , HO &RQTXHULGRU D SDUW 45)

3

'5(7 , ,167,78&,216 2UtJHQV 0HGLHYDOV GH O¡RUJDQLW]DFLy SROtWLFD G¡$QGRUUD

4

85%$1,60( &DS D OD FLXWDW 0HGLHYDO

*(2*5$),$ CartograďŹ es Medievals

9,$7*(6 %HVDO~

$57 6DQWD 0DULD GH 7DÂ OO

&,87$76 $0% +,67Ă“5,$ 0DOORUFD OD FDSLWDO GHO UHJQH IXJDo

02180(176 /D &DWHGUDO GH *LURQD

Crèdits FotograďŹ es i material grĂ ďŹ c )RWRWH[W %&1 5DGLDO 3UHVV 2I 7XULVPH $QGRUUD 0ROHLUR (GLWRU 0DLVRQ GH OD )UDQFH -XOLR %DGHQHV -RVH /XLV &yUGRED $VRFLDFLyQ GH $PLJRV GH ORV &DVWLOORV $U[LX -DFRE 0RVW 6KXWWHUVWRFN )UDQFLVFR &DPSLQV EL MĂ“N MEDIEVAL nÂş3 ‹ 7RLVRQ $Q\ , HGLFLy ,,, ,PSUqV )LODER 'LVWULEXwW SHU 6*(/ 'LSzVLW OHJDO % 3 ,661 3

5HVHUYDWV WRWV HOV GUHWV $THVWD SXEOLFDFLy QR SRW VHU UHSURGXLGD WRWDOPHQW QL SDUFLDO UHJLVWUDGD QL WUDVPHVD SHU XQ VLVWHPD GH UHFXSHUDFLy GÂ?LQIRPDFLy GH FDS PDQHUD QL SHU FDS PLWMj VLJXL PHFjQLF IRWRTXtPLF HOHFWUzQLF R SHU IRWRFzSLD

ZZZ PRQPHGLHYDO FDW

5

La foto del lector FOTO: Juan Ramon Dalmau Santos LLOC:Església de Sant Climent de Taüll

6

EL MÓN MEDIEVAL

Si voleu enviar les vostres fotos perquè surtin publicades, han de ser obligatòriament de contingut medieval dels Països Catalans, ho podeu fer correu (Revista Món Medieval, Diputació 286, pral. 1a, 08009 Barcelona) o per correu electrònic ( editorial@editorialtoison.com)

Personatge

Jaume I el Conqueridor (1A PART

26

EL MĂ“N MEDIEVAL

Personatge '(6 48( (// 0$7(,; 9$ &2175,%8,5 $ ,00257$/,7=$5 6( (1 (/ //,%5( '(/6 )(76 /$ ),*85$ '( -$80( , 02173(//(5 '( )(%5(5 '( $/=,5$ '( -8/,2/ '( 5(, '¡$5$*Ă? 0$//25&$ , 9$/Ă‹1&,$ &207( '( %$5&(/21$ , '¡85*(// , 6(1<25 '( 02173(//(5 +$ $1$7 &5(,;(17 ),16 $ &219(57,5 6( (1 81$ //(*(1'$ 81$ ),*85$ &217529(57,'$ , 629,17 &2175$',&7Ă“5,$ 48( 3276(5 35(&,6$0(17 3(5 $,;Ă“ 98,7 &(176 $1<6 '(635e6 '(/ 6(8 1$,;(0(17 (1&$5$ e6 9(1(5$'$ 3(5 3(5621(6 '( 6,*1( 32/ĂŒ7,& , 6(17,0(17 ,'(17,7$5, ',$0(75$/0(17 2326$76

D

es de ben aviat, -DXPH , MD YD KDYHU d’afrontar mĂşltiples perills que amenaçaven la corona i a ell mateix. ContrĂ riament a allò que es podria pensar de qui va conquerir València, Mallorca i MĂşrcia, el Rei no va tenir gaiUHEp PDL XQD SRVLFLy GH IRUoD TXH OL SHUPHWpV LPSRVDU plenament les seves idees. $O FRQWUDUL HQ WRW PRPHQW va haver de fer equilibris per conservar el poder i mantenir a ratlla els nobles i, fins i tot, els seus propis fills. La seva polĂ­tica vacil¡lant –sobretot en els darrers moments de la seva vida-, especialment en Ă mbits com la pròpia successiĂł i l’organitzaciĂł territoULDO IRX XQ UHĂ H[ GH la complexitat del moment històric que li va tocar viure. Per començar, la seva SUzSLD FRQFHSFLy MD IRX VL PpV QR FXriosa –almenys, com l’explica ell mateix al Llibre dels Fets, la VHYD DXWRELRJUDĂ€D L OD primera de les quatre JUDQV FUzQLTXHV MD que el seu pare, Pere HO &DWzOLF UHEXWMDva la seva muller, Maria de MontSHOOHU $L[t s’explica que li

-$80( , (1 81$ 3,1785$ &216(59$'$ $/ 3$/$8 '( /$ *(1(5$/,7$7 9$/(1&,$1$

van haver de parar una tramSD SHUTXq WLQJXpV GHVFHQdència: a primers de maig de 1207 li van fer saber al rei Pere, que es trobava a la ciutat occitana, que l’esperava en un palau una dama per la qual ell s’interessava. Es tractava, en realitat, de Maria, però a les fosques el rei no se’n va adornar. Una bona colla de prohoms de la ciuWDW UHOLJLRVRV L Ă€QV L WRW GRV notaris eren amagats a l’habitaciĂł per donar fe de l’engendrament del primogènit.

(O QDL[HPHQW GH -DXPH WLQJXp lloc al Palau dels Tornamira de Montpeller, el 2 de febrer GH (O QRP GH -DXPH HO decidĂ­ la seva mare, segons conta la crònica, posant un FLUL D FDGD XQ GHOV GRW]H $SzVtols; aquell que es consumĂ­s PpV WDUG GRQDULD QRP DO SULPRJqQLW GH OD FRURQD Ă“EYLDPHQW IRX HO GHGLFDW D -DXPH HO TXH FUHPj PpV HVWRQD $L[t HQ OORF GH 3HUH FRP s’havia d’anomenar en principi i com, de fet, consta en sengles (i fallits) contractes www.monmedieval.cat

27

Dret i Institucions

Orígens Medievals de l’ORGANITZACIÓ POL�TICA a ANDORRA

(/6 &207$76 )250$76 3(/6 5(,6 )5$1&6 $/ 125' (67 '( /$ 3(1ĂŒ168/$ IBĂˆRICA DURANT LA CROADA CONTRA EL PODER MUSULMĂ€ A L’EDAT 0,7-$1$ 9$1 (67$5 81,76 627$ /$ '(120,1$'$ 0$5&$ +,63­1,&$ 3(5Ă’ $48(67 &207$76 (6 9$1 $1$5 ,1'(3(1',7=$17 '( /$ 021$548,$ $),50$17 /$ 6(9$ 35Ă’PIA PERSONALITAT, TANT MATEIX (/ 3(5ĂŒ2'( (1 48Ă‹ 9$1 (67$5 81,),&$76 627$ /$ 021$548,$ '(/6 )5$1&6 9$ '(,;$5 02/7(6 //$9256 (1 81$ &2081,7$7 48( 0e6 (1'$9$17 6¡$120(1$5,$ &$7$/81<$ 0$5&$17 /$ $0% 81 &$5­&7(5 (63(&,$/ '¡,'(17,7$7 )(8'$/ 3523, '( /¡Ă‹32&$ (1 48( (6 9$ $1$5 *(67$17 9tFWRU 0DQWHFD 9DOGHODQGH Doctor en Història de les Institucions

3

EL MĂ“N MEDIEVAL

Dret i Institucions 9,67$ *(1(5$/ '¡ $1'255$ ‹ '(3$57$0(17 '( 785,60( '(/ *29(51 '¡ $1'255$

L

a feudalitat ĂŠs el resul tat d’un procĂŠs tempo ral, fruit del conjunt de UHODFLRQV MXUtGLFR VRFL DOV TXH LQWHJUDYHQ HO WHL[LW VR FLDO TXH HV YD IRUPDU HQ HO PyQ franc durant l’Edat Mitjana, de OHV TXH SRGHP PHQFLRQDU HO vassallatge, el beneďŹ ci i el feu. (Q GLVVROGUH¡V O¡,PSHUL &DUROLQ gi neix una nova societat amb SHFXOLDULWDWV L HVWUXFWXUD SUR SLV DPE XQV WUHWV TXH FDUDFWH ULW]HQ XQD qSRFD KLVWzULFD TXH reposa sobre el fet polĂ­tic i ju rĂ­dic del jurament no de ďŹ deli WDW VLQy GH YDVVDOODWJH L VREUH

OD LQVWLWXFLy GH OD LQYHVWLGXUD Malgrat tot, hi ha dues ins titucions que convÊ no con IRQGUH OD VHQ\RULD L HO IHX Aquesta confusió s’ha pro

Els documents mĂŠs antics sobre els orĂ­gens d’Andorra daten dels Ăşltims anys de l’Imperi RomĂ

GXwW VRYLQW SHUTXq HQ DOJX QHV qSRTXHV YDQ FRLQFLGLU HQ XQD PDWHL[D GHPDUFDFLy WHU ritorial el carà cter senyorial L OD UHODFLy IHXGDWjULD +L KD H[WHQVHV ]RQHV GH O¡(XURSD FHQWUDO SHU H[HPSOH HQ OHV TXDOV DPEGyV IHQzPHQV HV produïen conjuntament, i en aquests casos Ês difícil trobar una senyoria que no tinguÊs FDUDFWHUtVWLTXHV GH IHXGDOLWDW (Q HOV UHJQHV SHQLQVXODUV WRW L TXH YD H[LVWLU OD UHODFLy HQ WUH OHV VHQ\RULHV L HO SDFWH GH YDVVDOODWJH FHOHEUDW HQWUH KR PHV OOLXUHV HQ TXq XQD SDUW ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3

Urbanisme

CAP A LA CIUTAT

MEDIEVAL LES 75$16)250$&,216 ARQUITECTÒNIQUES DE LA C,9,7$6 CHRISTIANA DURANT L’ANTIGUITAT TARDANA

$OEHUW 3UDWGHVDED 6DOD /OLFHQFLDW HQ +LVWzULD SHU OD 8QLYHUVLWDW GH %DUFHORQD

4

EL MÓN MEDIEVAL

Urbanisme

D

urant els Ăşltims anys O¡DUTXHRORJLD XUEDQD KD HYROXFLRQDW IRUoD i moltes de les teo ries que ďŹ ns fa poc es dona ven com a vĂ lides, avui en dia s’han abandonat. Per exem SOH OD WHRULD GH OD GHFDGqQ cia de les ciutats durant l’an tiguitat tardana, que ja no es considera vĂ lida. Les ciutats QR YDQ YLXUH FDS qSRFD IRV ca, sinĂł que es van modiďŹ car, OD VHYD IXQFLy YD FDQYLDU /HV FLXWDWV YDQ DGTXLULU GRQFV una nova conďŹ guraciĂł. 3HU WHQLU LQIRUPDFLy GHO FDQ vi de ciutat romana a ciutat cristiana, gaudim de textos, de l’epigraďŹ a i de l’arqueo

ORJLD (O PDWHULDO DUTXHROzJLF ĂŠs molt heterogeni, amb la TXDO FRVD V¡KD G¡DQDU PROW HQ FRPSWH D O¡KRUD G¡H[WUHXUH¡Q conclusions. TambĂŠ hem de WHQLU HQ FRPSWH DOWUHV IHWV com la diďŹ cultat d’excavar HQ HVJOpVLHV SHU H[HPSOH OD FDWHGUDO GH %DUFHORQD R SHU saber si la ciutat va tenir con WLQXwWDW %DUFLQR 5RPD R QR (PS~ULHV 3ROOHQWLD Ens trobem, doncs, amb un SHUtRGH GH WUDQVIRUPDFLy HQ TXq HV YD DEDQGRQDU HO PRGHO clĂ ssic de ciutat. 4XLQHV VyQ OHV SHFXOLDULWDWV G¡DTXHVWD WUDQVIRUPDFLy" Hi ha una clara in uència de

ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 4

Cartografies

Medievals 60

EL MÓN MEDIEVAL

*HRJUDĂ€D 0$3$ '¡(8523$ $7/$6 0,//(5 ‹ 0 02/(,52 (',725 ::: 02/(,52 &20

A

$ 0,* &$0ĂŒ (175( /$ *(2*5$),$ , (/ 6,0%2/,60( (/6 0$3(6 0(',(9$/6 6Ă?1 35(&,26(6 -2,(6 0$186&5,7(6 , ,/ÄŠ/80,1$'(6 48( &20%,1(1 72321ĂŒ0,$ , 5(/,*,Ă? , '( 9(*$'(6 )$1 *$/$ ),16 , 727 '¡81$ 68**(5(17 ,0$*,1$&,Ă?

TXHVWD pV DTXHOOD -HUXVDOHP TXH MR vaig fundar enmig dels gentils, havent posat les seves regions al seu YROWDQWÂľ $L[t SDUOD OD %tEOLD (Llibre d’Ezequiel), en una reIHUqQFLD TXH D O¡(GDW 0LWMDQD fou tinguda molt en compte a l’hora de representar el mĂłn: efectivament, els mapes medievals situen sovint la Ciutat Santa al centre del mĂłn. , pV TXH FDO WHQLU HQ FRPSWH la indiscutible importĂ ncia de -HUXVDOHP HQ DTXHVWD qSRFD seguida de prop per Roma i Santiago de Compostel¡la. Els mapes medievals podien tenir molt de simbòlic i poc de prĂ ctic, i s’ha dit que, en certa mesura, van perdre en veracitat respecte a segles anWHULRUV $L[z Vt DOJXQV PDSHV medievals tenen l’honor de WUREDU VH HQWUH OHV PpV SUHuades i suggerents belleses FDUWRJUjĂ€TXHV (O FHUW pV TXH PROW DEDQV G¡HVcriure, l’home va aprendre a representar el mĂłn. Un mĂłn TXH VHJOHV DEDQV GH &ULVW MD s’imaginava esfèric, com testimonien aquells primers “maSHVÂľ $L[t HV UHSUHVHQWD HQ una taula babilònica del segle VII aC. I aixĂ­ ho van concebre GHV G¡$ULVWzWLO D 3OLQL HO 9HOO $TXHVW HQV UHFRUGD HO VHJOH , G& TXH ´HO PyQ Wp IRUPD G¡XQ globus perfecteâ€?. $UULEDGD O¡(GDW 0LWMDQD OD GHVwww.monmedieval.cat

61

Viatges

Besalú EL MATEIX CARLEMANY, EN UN DOCUMENT DATAT A 2 D’ABRIL DE e6 QUI MENCIONA PER PRIMER COP UN COMTE *29(51$'25 DE BESALÚ: ODILÓ. MALGRAT TOT, LA INDEPENDÈNCIA REAL RESPECTE ELS COMTES DE GIRONA ES 9$ PRODUIR L’ANY QUAN G8,)5e EL PILÓS 9$ NOMENAR EL SEU GERMÀ R$'8/) COMTE DE BESALÚ, INSTITUINT UNA DINASTIA QUE 9$ *29(51$5 ),16 EL 1111, MOMENT EN QUÈ EL COMTE BERNAT III 9$ MORIR SENSE DESCENDÈNCIA. A CAUSA D’UN PACTE DE SUCCESSIÓ, TOTS ELS TERRITORIS DEL COMTAT 9$1 PASSAR AL COMTE DE BARCELONA, RAMON BERENGUER III. Article i fotos per +DQV $OH[LR SHULRGLVWD

EL MÓN MEDIEVAL

Viatges

D

urant poc mĂŠs de GRV VHJOHV DTXHV ta localitat gironina va viure una gran es SOHQGRU L IRX OD FDSLWDO LQGLV FXWLEOH G¡XQD jPSOLD FRPDU FD TXH OLPLWDYD DO QRUG DPE els Pirineus, a l’oest amb el comtat de Cerdanya, al sud amb els d’Ausona i Girona, i D O¡HVW DPE HO G¡(PS~ULHV (Q HO VHX WHUULWRUL KL KDYLD SREOD FLRQV FRP 5LSROO &DPSURGRQ 2ORW %DQ\ROHV R )LJXHUHV WR WHV HOOHV GH JUDQ LPSRUWjQFLD durant l’Edat Mitjana. 7RW DTXHVW LPSRUWDQW SDV VDW KLVWzULF HV SRW OOHJLU D OD ]RQD D WUDYpV GHOV LQFRPSWD EOHV PRQXPHQWV TXH TXHGHQ SHUz FRP D UHVXP SHU DOV YLDW gers, ens centrarem en la ca SLWDO GHO FRPWDW La vila de BesalĂş ĂŠs actual PHQW XQ SHWLW PXQLFLSL GH SRF menys de 5 Km2, situat en la FRQĂ XqQFLD GHO )OXYLj DPE OD ULHUD GH &DSHOODGD +LVWzULFD ment, tambĂŠ era un nus de ca PLQV RQ V¡XQLHQ OHV YLHV SUR FHGHQWV G¡(PS~ULHV L %DQ\R OHV HQ HO VHX UHFRUUHJXW FDS

&$3,7(// '( /¡(6*/e6,$ '( 6$17 9,&(1d

a l’interior. Aquest fet, con vertides avui les antigues cal oDGHV URPDQHV HQ H[FHOĊOHQWV FDUUHWHUHV ID TXH %HVDO~ HV WLJXL SHUIHFWDPHQW FRPXQLFD GD L VLJXL IjFLOPHQW DFFHVVLEOH

artiďŹ cial dirigeix tota la nos WUD DWHQFLy FDS DO FRVWDW KLV tòric i esborra subtilment tots HOV DIHJLWV SRVWHULRUV %XVFD UHP O¡HQWUDGD HVW IHW TXH HQV obligarĂ a abandonar la car

Històricament, tambĂŠ era un nus de camins on s’unien les vies procedents d’EmpĂşries i Banyoles en el seu recorregut cap a l’interior GHV GH *LURQD R GHV GH TXDOVH vol lloc de la Costa Brava. (O SRQW Aquesta invitaciĂł al viatge FXOWXUDO LPSOLFD VHJXLU XQ ULWX al. Arribarem a BesalĂş de nit, D O¡KRUD HQ TXq OD LOÄŠOXPLQDFLy

UHWHUD TXH HQV SRUWD GHV GH *LURQD D O¡HVTXHUUD GH VHJXL GD TXH YHLHP OD YLOD 2Q PD jestuós, observarem el pont romà nic

RAIMON VIDAL DE %(6$/Ă” 5DLPRQ 9LGDO WRW L TXH HUD catalĂ de BesalĂş, va escriu UH OHV VHYHV REUHV HQ SUR YHQoDO 1R HV WUDFWD GH O¡~QLF HVFULSWRU TXH SUHQ guĂŠ la llengua dels troba GRUV FRP D IRUPD G¡H[SUHV VLy OLWHUjULD HQ DTXHVW FRVWDW GHOV 3LUL neus, sinĂł mĂŠs aviat un bon exemple de com això era habi WXDO HQ ERQD SDUW GH OD OLWHUDWXUD TXH V¡HVFULYLD D &DWDOXQ\D durant els segles XII i XIII. A cavall entre els dos territoris, i vinculat tambĂŠ a les corts castellana i aragonesa, aixĂ­ com D OHV SHWLWHV SHUz SRGHURVHV FRUWV GH 3URYHQoD O¡REUD GH 9LGDO GH %HVDO~ HQOODoD D PpV DPE GRV YHVVDQWV LQWHUHVVDQWV GH OD ULFD FXOWXUD OLWHUjULD G¡DTXHVWD UHJLy En els seus Razos de trobar WHQLP XQ GHOV SULPHUV WUDFWDWV GH FDUjFWHU SRqWLF L JUDPDWLFDO TXH HV YDQ HVFULXUH SHU FRU UHJLU HOV HUURUV GHOV TXH FXOWLYDYHQ OD SRHVLD WUREDGRUHVFD ja que a ItĂ lia i, sobretot, a Catalunya, es va seguir exercint OD PDWHL[D WUDGLFLy SRqWLFD GXUDQW GHFHQQLV PDOJUDW O¡HVJR WDPHQW GH OD FLYLOLW]DFLy RFFLWDQD /D VLPLOLWXG GH O¡LGLRPD O¡LQWHUqV GH JUXSV VRFLDOV DPE HO SRGHU HFRQzPLF L HO VXSRUW del rei Alfons II van afavorir la integraciĂł de la tradiciĂł lĂ­ ULFD FRUWqV HQ O¡jPELW OLWHUDUL GHO FDWDOj ²G¡DTXt OD QHFHV sitat de disposar d’una gramĂ tica que ensenyĂŠs a manejar FRUUHFWDPHQW OD SHFXOLDU koinĂŠ DPE TXq V¡H[SUHVVDYD GHV de ďŹ nals de segle XI aquesta expressiĂł artĂ­stica. *HPD 9DOOtQ SURIHVRUD GH )LORORJtD 5RPiQLFD

ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3

Ciutats amb història

MALLORCA

La capital del regne fugaç Per JosÊ LXLV &yUGRED SHULRGLVWD

EL MĂ“N MEDIEVAL

Ciutats amb història

PER ENAMORAR SE DE LA CIUTAT, CAL ARRIBAR A L’ILLA EN 9$,;(//. EN APROXIMAR SE A LA COSTA, A L’HORABAIXA, EL 9,$7*(5 $/d$ LA 9,67$ I ES TROBA AMB UN GRAN ESPECTACLE DE LLUMS I )250(6 RECONEIXEDORES: LA SEU, EL PALAU DE L’ALMUDAINA, LA LLOTJA I EL CASTELL DE B(//9(5. UNA LLARGA SUCCESSIÓ DE POSTALS, ARRENCADES DEL PASSAT QUE ENS &219,'(1 A UN INOBLIDABLE PASSEIG PER L’EDAT MITJANA. LA HISTÒRIA ESCRITA A LA PEDRA, LA PROMESA CONSOLIDADA DEL REI DE CONSTRUIR UN GRAN TEMPLE DEDICAT A LA M$5('('e8, QUE NO ES ALTRE QUE AQUESTA MAJESTUOSA CATEDRAL GÒTICA QUE ES 5()/(&7(,; EN LA BADIAAMB EL SEU ESTÈTIC JOC DE &2175$)2576, PINACLES I ARCBOTANTS. ZZZ PRQPHGLHYDO FDW

Monuments

La Catedral de

GIRONA SHU *LVHOD /ySH] 6DQIHOLX KLVWRULDGRUD L SVLFzORJD

SITUADA EN UN LLOC ALTERÓS I QUE DOMINA, ENCARA, TOTA LA CIUTAT, LA CATEDRAL DE GIRONA POSEEIX LA NAU GÃ’7,&$ 0e6 $03/$ '(/ 0ÓN I UN DELS &/$8675(6 520­1,&6 0e6 %(//6 '( CATALUNYA.

Monuments

L

a catedral de Santa 0DUtD GH *LURQD HVWj situada al nucli cen tral de la ciutat an tiga, el punt mĂŠs alt cone JXW FRP OD )RUoD 9HOOD )RX FRQVWUXwGD VREUH OHV UHVWHV

FLHV D OHV GRQDFLRQV IHWHV SHOV VXFFHVVLXV UHLV IUDQFV /¡DQ\ OD FDWHGUDO HV WUREDYD HQ HVWDW UXwQyV L DPE GHJRWHUV L SHU SRGHU OD UHV taurar, el bisbe Pere Roger Ă€OO GH 5RJHU , FRPWH GH &DU

Des de l’any 516 l’esglĂŠsia de Santa MarĂ­a de Girona era la seu dels bisbes de la diòcesi GH O¡DQWLF WHPSOH URPj GH Gerunda, QRP DPE TXDO HV coneixia la ciutat de Girona HQ qSRFD URPDQD (QFDUD V¡KL WUREHQ UHVWHV GHO WUDoDW G¡qSRFD URPDQD D OHV PXUD OOHV GH O¡DFWXDO SODoD GH OD catedral. Per accedir a la SRUWD SULQFLSDO GHO WHPSOH s’ha de pujar per una escali QDWD GHO VHJOH ;9,, TXH HV GL videix en tres trams i tĂŠ una EDOXVWUDGD GH SHGUD DOV VHXV costats.

cassona) va vendre al seu cu nyat i a la seva germana, els comtes Ramon Borrell i Er messenda, l’esglĂŠsia de Sant Daniel de Girona. AixĂ­ es va SRGHU LQLFLDU OD FRQVWUXFFLy d’un nou ediďŹ ci, d’estil ro PjQLF TXH V¡LQDXJXUj O¡DQ\

L GHO TXDO VH¡Q FRQVHU ven la Torre de Carlemany, el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui XQD FDSHOOD &ODXVWUH L FDPSDQDU URPjQLF El claustre romĂ nic, obra de l’escultor Arnau Cadell, ĂŠs del segle XII, i estĂ situ DW HQWUH OD PXUDOOD L OD IDoD na nord de la catedral. EstĂ IRUPDW SHU XQ TXDGULOjWHU LU regular, amb un jardĂ­ central L OHV JDOHULHV DPE XQ SRU[R G¡DUFDGHV DJXDQWDGHV SHU FROXPQHV EHVVRQHV DPE SL lars massissos als angles i a GLIHUHQWV SXQWV GH FDGD JD leria. Les 74 esveltes columnes, DPE HOV VHXV IULVRV L FDSL tells, estan decorades amb

DETALL DE LA )$d$1$, ROSSANA I ESCULTURES.

8QD PLFD G¡KLVWzULD 'HV GH O¡DQ\ O¡HVJOpVLD GH 6DQWD 0DUtD GH *LURQD HUD OD seu dels bisbes de la diòcesi, i segons documents del segle 9,, HUD HTXLSDUDEOH D OHV GL òcesis de Toledo i Sevilla. (QWUH HO L HO GXUDQW OD LQYDVLy PXVXOPDQD YD VHU RFXSDGD L WUDQVIRUPDGD HQ mesquita major. MÊs tard, O¡DQ\ *LURQD HV YD DOOLEH UDU GHO GRPLQL jUDE UHQGLQW VH L DFROOLQW VH D O¡DXWRULWDW GH Carlemany. Durant els segles ,; L ; HO SDWULPRQL GH OD FDWH GUDO HV IRUPj LQLFLDOPHQW JUj ZZZ PRQPHGLHYDO FDW

4

Oferta, exemplars per només

16€

Subscripció

(en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

1

6

11

2

7

12

3

8

13

4

9

14

5

10

15

DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________

DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT

OFICINA

D.C.:

NºCOMPTE Firma

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.