16 4,50 €
EL MÓN MEDIEVAL
EL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
www.monmedieval.cat
L’ESGlÉSIA PARROQUIAL DEl MONESTIr De
SANT FELIU DE GUÍXOLS GUíXOLS 16
Sant Julià de Vilatorta • Francesc d’Assis d’AssÍs • LES ESpÈCIES La Pasqua • L’armament Hospitaler • L’AVORTAMENT
Sumari NĂşmero 5
Personatges Història per viatjar
Història per viatjar
Per: Gisela LĂłpez Sanfeliu. Historiadora Fotos: Patronat de la Vall de BoĂ i Centre del romĂ nic de la Vall de BoĂ
"
partir del segle IX, al vessant sud dels Pirineus el terri tori s’organitzava en comtats dependents del regne Franc, dins la Marca HispĂ nica. Durant el segle X els comtats catalans es des vincularen progressivament de l’Imperi Carolingi fins a aconseguir la independència polĂtica i religiosa. La Vall de BoĂ formava part d’un d’aquests comtats: HO GH 3DOODUV 5LEDJRUça, ads crit a la casa de Tolosa fins a
ILQDOV GHO V ,; $PE OD LQGH pendència del comtat s’ini ciĂ un complex procĂŠs de control polĂtic i religiĂłs del WHUULWRUL TXH DFDEĂ DPE OD divisiĂł del comtat originari en tres nous comtats inde SHQGHQWV 5LEDJRUça, Pallars JussĂ L 3DOODUV 6RELUĂ L DPE la creaciĂł d’una nova diòce si: HO ELVEDW GH 5RGD La Vall de BoĂ estava en mig d’aquest procĂŠs. En la primera divisiĂł territorial havia restat dins del territori GH OD 5LEDJRUça, però a partir
del 1025 passĂ a formar part del Pallars JussĂ L GXUDQW ERQD part del s. XI es veiĂŠ immersa en les lluites comtals entre els dos Pallars. Paral¡lelament, a mitjan s. X, les esglĂŠsies de la vall, que originĂ riament eren GHO ELVEDW G¡8UJHOO SDVVD UHQ D GHSHQGUH GHO ELVEDW GH Roda. La creaciĂł d’aquesta nova diòcesi iniciĂ un perĂode GH GLVSXWHV HQWUH HOV GRV ELV EDWV /D 9DOO GH %RĂ WDPEĂŠ es tava al mig d’aquest con icte tal com ho demostra l’acta de consagraciĂł que Ramon
-B 7BMM EF #PĂ“ CSFTTPM EFM SPNĂ‹OJD DBUBMĂ‹
DESTINATS A SER UNS PERSONATGES SECUNDARIS EN LA POLĂ?TICA I EN LA CORT DE LA CORONA ARAGONESA, ELS ESDEVENIMENTS ELS VAN CON VIRTIR EN ARTĂ?FEXS DE LA FI D’UNA DINASTIA. AMB LA MORT DE MARTĂ? EL JOVE, REI DE SICĂ?LIA, LA HISTĂ’RIA VA DONAR UN GIR INESPERAT I, JUNTAMENT AMB LES DESAVINENCES PARTIDISTES D’ARAGONESOS, CA TALANS I VALENCIANS, VA PROPICIAR EL RESULTAT DE CASP Vicente Talamantes Rebollar Llicenciat en GeograďŹ a i Història
%
esprĂŠV G¡KDYHU VH casat amb Elionor de SicĂlia, el rei Pere el CerimoniĂłs va tenir dos fills mascles: Joan i MartĂ. Per dret i nai xement, la corona pertanyia al primogènit, Joan. Per tant a MartĂ (nat el 1356 a PerpinyĂ ) li foren assignats els drets i prerrogatives que corresponien als infants re ials: educaciĂł a la cort, Ă m plia cultura, concessiĂł de tĂtols i assumpciĂł de certes responsabilitats de govern. Per la seva banda, Maria (nata el 1357 en una locali tat desconeguda, probable ment Sogorb, Pedrola o Da roca), triada des de petita per ser l’esposa de l’Infant MartĂ, era la primogènita de Lope, Comte de Luna (tambĂŠ conegut, segons una antiga llegenda de Daroca, amb el motiu de “el caballero de la espuelaâ€?) i Brianda de Got, neboda Climent V. MATRIMONI Pel gran vincle que els unia, el comte de Luna i
SANTA MARIA, ESGLÉSIA ROMĂ€NICA DE LA LOCALITAT DE TAĂœLL..
24
EL MĂ“N MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
Personatges
.BSJB EF -VOB J .BSUĂ“ M )VNĂ‹
EN UN PARATGE DE GRAN BELLESA NATURAL, DESTACA UN CONJUNT D’ESGLÉSIES ROMÀNIQUES QUE REPRESENTA L’EXPRESSIÓ CULMI NANT DE L’ARQUITECTURA MEDIEVAL CATALANA I CONSTITUEIX UNA DE LES GRANS JOIES DEL ROMÀNIC PICTÒRIC EUROPEU.
Pere el Cerimoniós havien emparaulat la unió de tots dos en nÊixer, i l’acord es va fer efectiu entre la comtessa de Luna i el rei. Es va acor dar que, a partir dels vuit anys, Maria seria educada a la cort i es casaria un cop fets els 14. Per al matrimo ni, celebrat a Barcelona el 1372, van aportar el patri moni cedit pel rei a l’Infant –el comtat de Xèrica i altres poblacions properes com la Vall d’Uixó – i les possessions de la comtessa a Aragó i Va
ESCUT DE MARIA DE LUNA AL PALAU REIAL DE POBLET
lència (Luna o Sogorb). Poc abans de morir Elionor de SicĂlia, conside rant que l’Infant MartĂ tenia poques opcions de ser rei, li va cedir els seus drets i propietats a AragĂł i SicĂlia, DIHJLQW ORV DOV VHXV WĂtols de comte de Xèrica, de BesalĂş i senescal de Catalunya. RELIGIOSITAT S’ha escrit molt sobre la influència de la religiĂł a la vida de MartĂ; tant, que els seus coetanis ja l’anomena ven “lo EclesiĂ sticâ€?, perquè volia sentir missa cada dia i orar en lloc de batallar â€œâ€Śen temps de guerres millor ser veix a Deu ab la spasa e ab la lança‌que no ab los li bres e moltes misses, qui’s pretany a nosaltres‌â€? (sem EOD RULHQWDU OR XQ IUDQFLVFĂ en una carta mentre era a SicĂOLD LQWHQWDQW DSDLYDJDU la). Aquesta religiositat la podrĂem ampliar a Maria, ja que tots dos foren fervents seguidors del cristianisme i compromesos l’un amb l’al tre.
25
24
38 Art i Literatura
Art i Literatura
ReligiĂł
ReligiĂł
EL CAMĂ? DE SANT JAUME ÉS UNA DE LES GRAN RUTES HISTĂ’RIQUES DE PEREGRINACIĂ“ DE LA CRISTIANDAT. EL SEU PUNT D’ARRIBADA, SANTIA GO DE COMPOSTEL¡LA (TAMBÉ ANOMENADA SANT JAUME DE GALĂ?CIA), TÉ CARACTERĂ?STIQUES PRĂ’PIES QUE EL DIFERENCIEN D’ALTRES CENTRES DE PEREGRINACIĂ“ MEDIEVAL, COM ROMA O JERUSALEM. L’ORIGEN I DESEN VOLUPAMENT D’AQUESTA RUTA, AIXĂ? COM LA SEVA DECADĂˆNCIA I POSTE RIOR REVITALITZACIĂ“ FORMEN UN PROCÉS RIC EN L’ASPECTE ARTĂ?STIC, POLĂ?TIC I, PER DESCOMPTAT, RELIGIĂ“S.
- "SU EF GFS GBDTĂ“NJMT
Josep Maria Pascual i SabÊ Historiador de l’art i professor
-
4BOU +BVNF VOB WJB E JOUFSDBOWJ J E IJTUÛSJB 64
’origen de la peregri naciĂł a Santiago de Compostel¡la es troba en la invenciĂł del cos de l’Apòstol a Iria Flavia. La llegenda diu que, cap a l’any 820, un ermitĂ anomenat Pelai va tenir revelacions d’à ngels que li indicaven on era enter rat el cos de Sant Jaume. Du rant diverses nits, a mĂŠs, van aparèixer sobre un turĂł unes llums resplendents, que foren vistes per molts habitants de la zona. De tot plegat se’n va informar al bisbe d’Iria Flavia, Teodomir, qui, desprĂŠs de com provar la certesa de les aďŹ rma cions, decretĂ tres dies d’abs tinència i desprĂŠs es dirigir al lloc indicat. AllĂ hi van trobar el sepulcre de Sant Jaume co bert per pedres de marbre. Van comunicar la troballa al rei d’AstĂşries Alfons II el Cast, que va fer construir una esglĂŠsia en aquest punt. APĂ’STOL SANT JAUME Qui era sant Jaume? I com va arribar el seu cos a GalĂcia? En els textos bĂblics, Sant Jaume ĂŠs anomenat Jaume el major o ďŹ ll de Zebedeu. Era germĂ de Joan, i originari de Betsaida. AmbdĂłs germans eren pesca dors, i feinejaven al llac de Galilea. JesĂşs els va cridar i ells van deixar la barca i el van seguir. Sant Jaume va ser un
EL MĂ“N MEDIEVAL
LA CLĂ€SICA VIEIRA COMPOSTELANA.
dels primers apòstols de JesĂşs, i alhora un dels mĂŠs propers; va participar en els esdeveni ments importants de la vida de Crist (la ResurrecciĂł de la ďŹ lla de Jaire, la TransďŹ guraciĂł o l’agonia de l’Hort de les Olive res). DesprĂŠs de l’AscensiĂł, va anar a predicar a SĂria, on fou decapitat l’any 44 per ordre d’Herodes Agripa. Fins aquĂ, ĂŠs el que sabem de la vida de Sant Jaume segons les fonts bĂ bliques. DesprĂŠs, entrem en el camp de la llegenda. En la Passio Magna i el Liber Sancti Jacobi trobem que va predicar a HispĂ nia. Conei xem detalls del seu martiri i el trasllat de les despulles ďŹ ns a la costa gallega. El cos de sant Jaume, un cop decapitat va
quedar agenollat i amb el cap entre les mans. Els seus dei xebles el van col¡locar en una barca comandada per un Ă ngel, que el va portar de Judea ďŹ ns a PadrĂł, on fou enterrat i oblidat durant segles, ďŹ ns al moment de la troballa. L’INICI DE LES PEREGRINACIONS A partir d’aquest moment co mença la difusiĂł del culte i el pelegrinatge a Sant Jaume, que traspassarĂ les fronteres del regne asturiĂ a travĂŠs dels martirologis, arribant a difon dre’s per l’Europa cristiana i dins les terres hispanes sota domini Ă rab. Cal tenir en compte que durant l’Edat Mitjana el culte a les re www.monmedieval.cat
65
64 &RPLWq DVVHVVRU JRVp (QULTXH 5XL] 'RPqQHF &DWHGUiWLFR GH +LVWRULD 0HGLHYDO HQ OD 8QLYHUVLWDW $XWzQRPD GH %DUFHORQD 'LUHFWRU GH O¡,QVWLWXW G¡(VWXGLV 0HGLHYDOV 'U )ORFHO 6DEDWH L &XUXOO &DWHGUjWLF G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 'HS G¡+LVWzULD 8QLYHUVLWDW GH /OHLGD 0DUWD 6DQFKR 3URIHVVRUD G¡$UTXHRORJLD L +LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH %DUFHORQD &DUOHV 9HOD $XOHVD 3URIHVVRU G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH *LURQD /OXtV 7XGHOD 3URIHVVRU WXWRU GHO &HQWUH 81(' ,OOHV %DOHDUV
4
EL MĂ“N MEDIEVAL
EN ELS TEMPS EN QUĂˆ EL MERCAT EDITORIAL S’HA INTERNACIONA LITZAT, QUAN TAN SOLS ELS GRANS GRUPS SĂ“N CAPAÇOS D’ASSOLIR UNA QUOTA DE MERCAT PROU SIGNIFICATIVA PER PODER SOBREVIURE I ES PARLA D’INTERNET COM DE LA GRAN AMENAÇA PEL MĂ“N EDITO RIAL, MANUEL MOLEIRO S’HA ERIGIT COM EL PRINCIPAL EDITOR DE FACSĂ?MILS DEL MĂ“N, AMB UNA CLIENTELA FIDEL QUE DĂ“NA SUPORT A LA VALUOSĂ?SSIMA PRODUCCIĂ“ D’AQUESTA EDITORIAL.
Per Mònica Miró Fotos: M.Moleiro Editor
%
es de sempre, una de les grans preo cupacions de l’home ha estat captar OD EHOOHVD DOOz TXH WDQJLEOH R QR atrau el seu intel¡lecte o les seves HPRFLRQV L LQWHQWDU SODVPDU OD HQ HOV VXSRUWV TXH OL HUHQ DFFHVVLEOHV OHV SDUHWV G¡XQD FRYD FHUjPLTXHV SDSLU SHUJDPt WHOD SDSHU HWF un nombre inďŹ nit de possibilitats segons les
FXOWXUHV L O¡qSRFD (O FRQFHSWH GH FzSLD UH producció o rèplica Ês, doncs, inherent a la activitat de l’home, sempre lligat a l’afany GH UHSURGXLU HO TXH pV EHOO L ~QLF L G¡DTXHVWD PDQHUD IHU TXH SHUGXUL DO OODUJ GHO WHPSV /¡HGLFLy IDFVtPLO HV EDVD WDPEp HQ DTXHVWD SUHPLVVD UHSURGXLU DOOz TXH pV ~QLF L SHU tant, estrany, preciós i inassolible, amb la
76 (TXLS (O 0yQ 0HGLHYDO
/\GLD *RUGR 5LEDV $UTXHzORJD L ÀOzORJD $ULDGQD /OXtV L 9LGDO L )ROFK +LVWRULDGRUD G�$UW 0HGLHYDO -XDQ ) $ODUFyQ *XWLpUUH] $UTXHzOHJ L KLVWRULDGRU -RUJH 0Dt] &KDFyQ 3URIHVVRU WXWRU GH O¡81(' ,OOHV %DOHDUV (GLWRU GH PHGLHYDOLVPR RUJ Josep Maria Sans i 7UDYp +LVWRULDGRU L GLUHFWRU GHO $U[LX 1DFLRQDO GH &DWDOXQ\D )UDQFHVF ;DYLHU $OWDUULED L 0HUFDGHU 'RFWRU HQ 6RFLRORJLD +LVWRULDGRU 0LTXHO +HUQiQGH] L %URQFKXG DRFWRU HQ 0HGHFLQD L +LVWRULDGRU
)UDQoV *RUL (UQHVW %ODQFK editors 5DPRQ 5RYLUD GLUHFWRU $ULHO 9LOD DVVHVVRU HGLWRULDO )HUUDQ 0DJUDQp UHGDFWRU HQ FDS /RXUGHV *RQ]iOH] FRQWDELOLWDW EnmDQXHO 7RUUDV LQWHUQHW ZHE 5RVD 0RUDJDV FRUUHFFLy 6DQWL 5RPDQ , 7RLVRQ disseny $OHL[ *RUGR LOÄŠOXVWUDFLy & 5 6DOYDWHOOD QRWtFLHV DJHQGD JM Reyes FLQHPD 0DWLDV %UHJDQWH P~VLFD 3DX *LEHUW art Rosmi Duaso IRWRJUDĂ€D $OEHUW 3UDWGHVDED 6DOD FXLQD J.Ventura VXEVFULSFLy (GLWD $ULRQ (GLWRULDO V O 7RLVRQ (GLW V O
5 L 7R 'L 7H )D UH Z 3X SX Po /L %L )U A
Sumari NĂşmero 5
6HFFLRQV Monuments
Monuments
-FT 4JUHFT QSPUPUJQVT EF DBTUFMM HÛUJD per Jaume Moya i Matas
ReligiĂł
ReligiĂł
+BVNF * J MB NBSF EF EĂ?V EFM 1VJH LA RELIGIĂ“ ÉS UN FET CULTURAL CLAU PER A COMPRENDRE LA CROADA VALENCIANA EMPRESA PER JAUME I. LA FERVENT FE D’AQUEST REI EN LA MARE DE DÉU DEL PUIG DE SANTA MARĂ?A ES UN FENOMEN HISTĂ’RIC QUE FOU DECISIU EN LA CONQUESTA FINAL DE VALĂˆNCIA I EL SEU REGNE. AVUI, AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XXI, SERIA UNA INGENUĂ?TAT I UN SUĂ?CIDI ANTROPOLĂ’GIC I CULTURAL NEGAR LA INFLUĂˆNCIA DE LA RELIGIĂ“ A L’HORA D’ENTENDRE LA CONSTRUCCIĂ“ I L’EVOLUCIĂ“ DEL REGNE DE VALĂˆNCIA FINS ARRIBAR A LA REALITAT HISTĂ’RICA I SOCIAL DE LA VALĂˆNCIA ACTUAL. Per Julio Samuel Badenes Almenara Filòsof i investigador del patrimoni històric Fotos: Paco MartĂnez i Julio S. Badenes.
88
en allò que som avui. El nostre cos real no Ês el que veiem, sinó que Ês mÊs aviat como un arbre del qual contemplem l’exterior, però que tambÊ tÊ
EL MĂ“N MEDIEVAL
una part enterrada que no percebem: les arrels, que són les que alimenten l’arbre. Re presenten el passat històric, sense el qual nosaltres els
www.monmedieval.cat
89
7RLVRQ (GLWRULDO 'LSXWDFLy SSDO � %DUFHORQD 7HO )D[ UHGDFFLR#PRQPHGLHYDO FDW ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3XEOLFLWDW SXEOLFLWDW#PRQPHGLHYDO FDW Portada: /LEUR GHO &DEDOOHUR =LIDU %LEOLRWKqTXH QDWLRQDOH GH )UDQFH 3DUtV )RWR ‹ 0ROHLUR Aquesta revista es membre de l’APPEC
127ĂŒ&,(6 $*(1'$ *(1($/2*IA NU0,60Â7,&$ )(67(6 ),5(6 , )(67,9$/6 CUINA MEDIEVAL CONCURS //,%5(6
&UqGLWV
5HVHUYDWV WRWV HOV GUHWV Aquesta SXEOLFDFLy no pot ser reproduwda WRWDOPHQW QL SDUFLDO UHJLVWUDGD ni transmesa SHU XQ VLVWHPD GH UHFXSHUDFLy dÂ?LQIRPDFLy GH FDS PDQHUD QL SHU FDS PLWMĂ VLJXL PHFĂ QLF IRWRTXtPLF HOHFWUzQLF R SHU IRWRFzpia.
+,67Ă“5,$ 3(5 9,$7-$5 /D 9DOO GH %Rt EUHVVRO GHO URPĂ QLF FDWDOĂ
38
3(5621$7*(6 Maria de Luna i 0DUWt O¡+XPj
)RWRJUDÀHV L PDWHULDO JUjÀF )RWRWH[W %&1 5DGLDO 3UHVV 6KXWWHUVWRFN &DVWHOOV GH /OHLGD V O 0ROHLUR (GLWRU 0DLVRQ GH OD )UDQFH -XOLR %DGHQHV -RVH /XLV &yUGRED $U[LX -DFRE 0RVW $U[LX $ULRQ V O (/ 0�1 0(',(9$/ Qž ‹ 7RLVRQ ‹ (GLWRULDO $ULRQ V O $Q\ ,, HGLFLy 9 ,PSUqV )LODER 'LVWULEXwW SHU 6*(/ 'LSzVLW OHJDO % ,661
24
88 5HGDFFLy DGPLQLVWUDFLy L VXEVFULSFLRQV
/$ )272 '(/ /(&725
$UWLFOHV
5
Ê res a dir als valenci ans del segle XXI el rei Jaume I, la Mare de DÊu del Puig i tot el patrimoni històULFR PHGLHYDO relacionat amb ells? La respos ta a aquesta pregunta Ês es sencial per a saber qui som els valencians i poder decidir com volem ser. I, al mateix temps, ens fonamenta el sentit que posseeix la recuperació del patrimoni històric. La nostra moral, religió, llengua, costums, etc. actu als, no han estat inventades per nosaltres d’un dia per l’al tre. Sinó que són el fruit d’una evolució històrica que tÊ una gran part de les seves arrels en l’Edat Mitjana. Hi ha, entre aquesta etapa històrica i l’ac tualitat un llaç d’unió ininter romput que ens ha convertit
06 07 7 20 23
64
5(/,*,Ó SDQW -DXPH XQD YLD G¡LQWHUFDQYL L G¡KLVWzria
76
$57 , /,7(5$785$ /¡ $UW GH IHU IDFVtPLOV
88
NOVES RECERQUES Jaume I L OD 0DUH GH DĂŠX GHO 3XLJ
02
M2180(176 /HV 6LWJHV prototipus GH FDVWHOO JzWLF
$/,0(17$&,� /HV GLIHUqQFLHV HVWDPHQWDOV HQ O¡DOLPHQWDFLy IHXGDO
Amb la col¡laboració de
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjancs de ComunicaciĂł
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
Història per viatjar
-B 7BMM EF #PÓ CSFTTPM EFM SPNËOJD DBUBMË 24
EL MÓN MEDIEVAL
Història per viatjar EN UN PARATGE DE GRAN BELLESA NATURAL, DESTACA UN CONJUNT D’ESGLÉSIES ROMÀNIQUES QUE REPRESENTA L’EXPRESSIÓ CULMI NANT DE L’ARQUITECTURA MEDIEVAL CATALANA I CONSTITUEIX UNA DE LES GRANS JOIES DEL ROMÀNIC PICTÒRIC EUROPEU.
3HU *LVHOD /ySH] 6DQIHOLX +istoriadora Fotos: PDWURQDW GH OD 9DOO GH %Rt L &HQWUH GHO URPjQLF GH OD 9DOO GH %Rt
"
partir del segle IX, al vessant sud dels Pirineus, el terri tori s’organitzava en comtats dependents del regne Franc, dins la Marca Hispànica. Durant el segle X els comtats catalans es des vincularen progressivament de l’Imperi Carolingi fins a aconseguir la independència política i religiosa. La Vall de Boí formava
part d’un d’aquests comtats: HO GH 3DOODUV 5LEDJRUça, ads crit a la casa de Tolosa fins D ILQDOV GHO VHJOH ,; $PE OD independència del comtat s’inicià un complex procés de control polític i religiós GHO WHUULWRUL TXH DFDEà DPE la divisió del comtat origina ri en tres nous comtats inde SHQGHQWV 5LEDJRUça, Pallars Jussà L 3DOODUV 6RELUà L DPE OD creació d’una nova diòcesi:
HO ELVEDW GH 5RGD La Vall de Boí estava en mig d’aquest procés. En la primera divisió territorial havia restat dins del territori GH OD 5LEDJRUça, però a par tir del 1025 passà a formar part del Pallars Jussà i du UDQW ERQD SDUW GHO VHJOH ;, HV veié immersa en les lluites comtals entre els dos Pallars. Paral·lelament, a mitjan se gle X, les esglésies de la vall,
SANTA MARIA, ESGLÉSIA ROMÀNICA DE LA LOCALITAT DE TAÜLL. ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
3HUVRQDWJHV
.BSJB EF -VOB J .BSUÓ M )VNË '(67,1$76 $ 6(5 3(5621$7*(6 6(&81'$5,6 (1 /$ 32/Ì7,&$ , /$ &257 '( /$ &2521$ $5$*21(6$ (/6 (6'(9(1,0(176 (/6 9$1 &219,57,5 (1 $57Ì)(;6 '( /$ ), '·81$ ',1$67,$ $0% /$ 0257 '( 0$57Ì (/ -29( 5(, '( 6,&Ì/,$ /$ +,67Ó5,$ 9$ '21$5 81 *,5 ,1(63(5$7 , -817$0(17 $0% /(6 '(6$9,1(1&(6 3$57,',67(6 '·$5$*21(626 &$7$/$16 , 9$ /(1&,$16 9$ 3523,&,$5 (/ 5(68/7$7 '( &$63 9LFHQWH 7DODPDQWHV 5HEROODU /OLFHQFLDW HQ *HRJUDÀD L +LVWzULD
%
HVSUpV G·KDYHU VH FDVDW DPE (OLRQRU GH 6LFtOLD HO UHL 3HUH HO &HULPRQLyV YD WHQLU GRV ILOOV PDVFOHV -RDQ L 0DUWt 3HU GUHW L QDL [HPHQW OD FRURQD SHUWDQ\LD DO SULPRJqQLW -RDQ 3HU WDQW D 0DUWt QDW HO D 3HUSLQ\j OL IRUHQ DVVLJQDWV HOV GUHWV L SUHUURJDWLYHV TXH FRUUHVSRQLHQ DOV LQIDQWV UH LDOV HGXFDFLy D OD FRUW jP SOLD FXOWXUD FRQFHVVLy GH WtWROV L DVVXPSFLy GH FHUWHV UHVSRQVDELOLWDWV GH JRYHUQ 3HU OD VHYD EDQGD 0DULD QDWD HO HQ XQD ORFDOL WDW GHVFRQHJXGD SUREDEOH PHQW 6RJRUE 3HGUROD R 'D URFD WULDGD GHV GH SHWLWD SHU VHU O·HVSRVD GH O·,QIDQW 0DUWt HUD OD SULPRJqQLWD GH /RSH &RPWH GH /XQD WDPEp FRQHJXW VHJRQV XQD DQWLJD OOHJHQGD GH 'DURFD DPE HO PRWLX GH ´HO FDEDOOHUR GH OD HVSXHODµ L %ULDQGD GH *RW QHERGD &OLPHQW 9
0$75,021, 3HO JUDQ YLQFOH TXH HOV XQLD HO FRPWH GH /XQD L (/ 0Ð1 0(',(9$/
3HUH HO &HULPRQLyV KDYLHQ HPSDUDXODW OD XQLy GH WRWV GRV ILOOV HQ QpL[HU L O·DFRUG HV YD IHU HIHFWLX HQWUH OD FRPWHVVD GH /XQD L HO 5HL (V YD DFRUGDU TXH D SDUWLU GHOV YXLW DQ\V 0DULD VHULD HGXFDGD D OD FRUW L HV FDVD ULD XQ FRS IHWV HOV DQ\V 3HU DO PDWULPRQL FHOHEUDW D %DUFHORQD HO YDQ DSRUWDU HO SDWULPRQL FHGLW SHO 5HL D O·,QIDQW ²HO FRP WDW GH ;qULFD L DOWUHV SREOD FLRQV SURSHUHV FRP OD 9DOO G·8L[y ² L OHV SRVVHVVLRQV GH
(6&87 '( 0$5,$ '( /81$ $/ 3$/$8 5(,$/ '( 32%/(7
OD FRPWHVVD D $UDJy L 9DOqQ FLD /XQD R 6RJRUE 3RF DEDQV GH PRULU (OLRQRU GH 6LFtOLD FRQVLGH UDQW TXH O·,QIDQW 0DUWt WHQLD SRTXHV RSFLRQV GH VHU UHL OL YDQ FHGLU HOV VHXV GUHWV L SURSLHWDWV D $UDJy L 6LFtOLD DIHJLQW ORV DOV VHXV WtWROV GH FRPWH GH ;qULFD GH %HVDO~ L VHQHVFDO GH &DWDOXQ\D 5(/,*,26,7$7 6·KD HVFULW PROW VREUH OD LQÁXqQFLD GH OD UHOLJLy D OD YLGD GH 0DUWt WDQW TXH HOV VHXV FRHWDQLV MD O·DQRPHQD YHQ ´OR (FOHVLjVWLFµ SHUTXq YROLD VHQWLU PLVVD FDGD GLD L RUDU HQ OORF GH EDWDOODU ´«HQ WHPSV GH JXHUUHV PLOORU VHU YHL[ D 'HX DE OD VSDVD H DE OD ODQoD«TXH QR DE ORV OLEUHV H PROWHV PLVVHV TXL·V SUHWDQ\ D QRVDOWUHV«µ VHPEOD RUL HQWDU OR XQ IUDQFLVFj HQ XQD FDUWD PHQWUH HUD D 6LFtOLD LQ WHQWDQW SRVDU KL SDX $TXHV WD UHOLJLRVLWDW OD SRGUtHP DP SOLDU D 0DULD MD TXH WRWV GRV IRUHQ IHUYHQWV VHJXLGRUV GHO FULVWLDQLVPH L FRPSURPHVRV O·XQ DPE O·DOWUH
3HUVRQDWJHV
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
0RQXPHQWV
(/ 0Ð1 0(',(9$/
0RQXPHQWV
-FT 4JUHFT QSPUPUJQVT EF DBTUFMM HÛUJD SHU -DXPH 0R\D L 0DWDV
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
5HOLJLy
4BOU +BVNF VOB WJB E JOUFSDBOWJ J E IJTUÛSJB (/ 0Ð1 0(',(9$/
5HOLJLy (/ &$0Ì '( 6$17 -$80( e6 81$ '( /(6 *5$1 587(6 +,67Ó5,48(6 '( 3(5(*5,1$&,Ð '( /$ &5,67,$1'$7 (/ 6(8 3817 '·$55,%$'$ 6$17,$ *2 '( &203267(/Ċ/$ 7$0%e $120(1$'$ 6$17 -$80( '( *$/Ì&,$ 7e &$5$&7(5Ì67,48(6 35Ó3,(6 48( (/ ',)(5(1&,(1 '·$/75(6 &(175(6 '( 3(5(*5,1$&,Ð 0(',(9$/ &20 520$ 2 -(586$/(0 /·25,*(1 , '(6(1 92/83$0(17 '·$48(67$ 587$ $,;Ì &20 /$ 6(9$ '(&$'Ë1&,$ , 3267( 5,25 5(9,7$/,7=$&,Ð )250(1 81 352&e6 5,& (1 /·$63(&7( $57Ì67,& 32/Ì7,& , 3(5 '(6&2037$7 5(/,*,Ð6
-RVHS 0DULD 3DVFXDO L 6DEp +LVWRULDGRU GH O·DUW L SURIHVVRU
-
·RULJHQ GH OD SHUHJUL QDFLy D 6DQWLDJR GH &RPSRVWHOĊOD HV WURED HQ OD LQYHQFLy GHO FRV GH O·$SzVWRO D ,ULD )ODYLD /D OOHJHQGD GLX TXH FDS D O·DQ\ XQ HUPLWj DQRPHQDW 3HODL YD WHQLU UHYHODFLRQV G·jQJHOV TXH OL LQGLFDYHQ RQ HUD HQWHU UDW HO FRV GH 6DQW -DXPH 'X UDQW GLYHUVHV QLWV D PpV YDQ DSDUqL[HU VREUH XQ WXUy XQHV OOXPV UHVSOHQGHQWV TXH IRUHQ YLVWHV SHU PROWV KDELWDQWV GH OD ]RQD 'H WRW SOHJDW VH·Q YD LQIRUPDU DO ELVEH G·,ULD )ODYLD 7HRGRPLU TXL GHVSUpV GH FRP SURYDU OD FHUWHVD GH OHV DÀUPD FLRQV GHFUHWj WUHV GLHV G·DEV WLQqQFLD L GHVSUpV HV YD GLULJLU DO OORF LQGLFDW $OOt KL YDQ WUR EDU HO VHSXOFUH GH 6DQW -DXPH FREHUW SHU SHGUHV GH PDUEUH 9DQ FRPXQLFDU OD WUREDOOD DO UHL G·$VW~ULHV $OIRQV ,, HO &DVW TXH YD IHU FRQVWUXLU XQD HVJOpVLD HQ DTXHVW SXQW $3Ó672/ 6$17 -$80( 4XL HUD 6DQW -DXPH" , FRP YD DUULEDU HO VHX FRV D *DOt FLD" (Q HOV WH[WRV EtEOLFV 6DQW -DXPH pV DQRPHQDW -DXPH HO PDMRU R ÀOO GH =HEHGHX (UD JHUPj GH -RDQ L RULJLQDUL GH %HWVDLGD $PEGyV JHUPDQV HUHQ SHVFDGRUV L IHLQHMDYHQ DO OODF GH *DOLOHD -HV~V HOV YD FULGDU L HOOV YDQ GHL[DU OD EDU FD L HO YDQ VHJXLU 6DQW -DXPH YD VHU XQ GHOV SULPHUV DSzVWROV
/$ &/66,&$ 9,(,5$ &203267(/Ċ/$1$
GH -HV~V L DOKRUD XQ GHOV PpV SURSHUV YD SDUWLFLSDU HQ HOV HVGHYHQLPHQWV LPSRUWDQWV GH OD YLGD GH &ULVW OD 5HVXUUHFFLy GH OD ÀOOD GH -DLUH OD 7UDQVÀJX UDFLy R O·DJRQLD GH O·+RUW GH OHV 2OLYHUHV 'HVSUpV GH O·$VFHQ VLy YD DQDU D SUHGLFDU D 6tULD RQ IRX GHFDSLWDW O·DQ\ SHU RUGUH G·+HURGHV $JULSD $L[z pV WRW HO TXH VDEHP GH OD YLGD GH 6DQW -DXPH VHJRQV OHV IRQWV EtEOLTXHV 'HVSUpV HQWUHP HQ HO FDPS GH OD OOHJHQGD (Q OD 3DVVLR 0DJQD L HO /L EHU 6DQFWL -DFREL WUREHP TXH YD SUHGLFDU D +LVSjQLD &RQHL [HP GHWDOOV GHO VHX PDUWLUL L HO WUDVOODW GH OHV GHVSXOOHV ÀQV D OD FRVWD JDOOHJD (O FRV GH 6DQW -DXPH XQ FRS GHFDSLWDW YD TXHGDU DJHQROODW L DPE HO FDS
HQWUH OHV PDQV (OV VHXV GHL [HEOHV HO YDQ FROĊORFDU HQ XQD EDUFD FRPDQGDGD SHU XQ jQJHO TXH HO YD SRUWDU GH -XGHD ÀQV D 3DGUy RQ IRX HQWHUUDW L REOLGDW GXUDQW VHJOHV ÀQV DO PRPHQW GH OD WUREDOOD /·,1,&, '( /(6 3(5(*5,1$&,216 $ SDUWLU G·DTXHVW PRPHQW FRPHQoD OD GLIXVLy GHO FXOWH L HO SHOHJULQDWJH D 6DQW -DXPH TXH WUDVSDVVDUj OHV IURQWHUHV GHO UHJQH DVWXULj D WUDYpV GHOV PDUWLURORJLV DUULEDQW D GLIRQ GUH·V SHU O·(XURSD FULVWLDQD L GLQV OHV WHUUHV KLVSDQHV VRWD GRPLQL jUDE &DO WHQLU HQ FRPSWH TXH GXUDQW O·(GDW 0LWMDQD HO FXOWH D OHV UHOtTXLHV HUD PROW LP ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
$UW L /LWHUDWXUD
//8,7$ (175( &$9$//(56 //,%5( '(/ &$9$//(5 =,)$5 )2/, 5 )272 0 02/(,52 (',725 ::: 02/(,52 &20
(/ 0Ð1 0(',(9$/
$UW L /LWHUDWXUD
%($786 '( *,521$ )272 0 02/(,52 (',725 ::: 02/(,52 &20
- "SU EF GFS GBDTÓNJMT
(1 (/6 7(036 (1 48Ë (/ 0(5&$7 (',725,$/ 6·+$ ,17(51$&,21$ /,7=$7 48$1 7$1 62/6 (/6 *5$16 *5836 6Ð1 &$3$d26 '·$662/,5 81$ 4827$ '( 0(5&$7 3528 6,*1,),&$7,9$ 3(5 32'(5 62%5(9,85( , (6 3$5/$ '·,17(51(7 &20 '( /$ *5$1 $0(1$d$ 3(/ 0Ð1 (',72 5,$/ 0$18(/ 02/(,52 6·+$ (5,*,7 &20 (/ 35,1&,3$/ (',725 '( )$&6Ì0,/6 '(/ 0Ð1 $0% 81$ &/,(17(/$ ),'(/ 48( 'Ð1$ 683257 $ /$ 9$/826Ì66,0$ 352'8&&,Ð '·$48(67$ (',725,$/
3HU 0zQLFD 0LUy )RWRV 0 0ROHLUR (GLWRU
%
HV GH VHPSUH XQD GH OHV JUDQV SUHR FXSDFLRQV GH O·KRPH KD HVWDW FDSWDU OD EHOOHVD DOOz TXH WDQJLEOH R QR DWUDX HO VHX LQWHOĊOHFWH R OHV VHYHV HPRFLRQV L LQWHQWDU SODVPDU OD HQ HOV VXSRUWV TXH OL HUHQ DFFHVVLEOHV OHV SDUHWV G·XQD FRYD FHUjPLTXHV SDSLU SHUJDPt WHOD SDSHU HWF XQ QRPEUH LQÀQLW GH SRVVLELOLWDWV VHJRQV OHV
FXOWXUHV L O·qSRFD (O FRQFHSWH GH FzSLD UH SURGXFFLy R UqSOLFD pV GRQFV LQKHUHQW D OD DFWLYLWDW GH O·KRPH VHPSUH OOLJDW D O·DIDQ\ GH UHSURGXLU HO TXH pV EHOO L ~QLF L G·DTXHVWD PDQHUD IHU TXH SHUGXUL DO OODUJ GHO WHPSV /·HGLFLy IDFVtPLO HV EDVD WDPEp HQ DTXHVWD SUHPLVVD UHSURGXLU DOOz TXH pV ~QLF L SHU WDQW HVWUDQ\ SUHFLyV L LQDVVROLEOH DPE OD ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
1RYHV 5HFHUTXHV
(/ 0Ð1 0(',(9$/
1RYHV 5HFHUTXHV
+BVNF * J MB .BSF EF %ÏV EFM 1VJH /$ 5(/,*,Ð e6 81 )(7 &8/785$/ &/$8 3(5 $ &2035(1'5( /$ &52$'$ 9$/(1&,$1$ (035(6$ 3(5 -$80( , /$ )(59(17 )( '·$48(67 5(, (1 /$ 0$5( '( 'e8 '(/ 38,* '( 6$17$ 0$5,$ (6 81 )(120(1 +,67Ó5,& 48( )28 '(&,6,8 (1 /$ &2148(67$ ),1$/ '( 9$/Ë1&,$ , (/ 6(8 5(*1( $98, $/ &20(1d$0(17 '(/ 6(*/( ;;, 6(5,$ 81$ ,1*(18Î7$7 , 81 68Î&,', $175232/Ó*,& , &8/785$/ 1(*$5 /$ ,1)/8Ë1&,$ '( /$ 5(/,*,Ð $ /·+25$ '·(17(1'5( /$ &216758&&,Ð , /·(92/8&,Ð '(/ 5(*1( '( 9$/Ë1&,$ ),16 $55,%$5 $ /$ 5($/,7$7 +,67Ó5,&$ , 62&,$/ '( /$ 9$/Ë1&,$ $&78$/ 3HU -XOLR 6DPXHO %DGHQHV $OPHQDUD )LOzVRI L LQYHVWLJDGRU GHO SDWULPRQL KLVWzULF )RWRV 3DFR 0DUWtQH] L -XOLR 6 %DGHQHV
5
p UHV D GLU DOV YDOHQFL DQV GHO VHJOH ;;, HO UHL -DXPH , OD 0DUH GH 'pX GHO 3XLJ L WRW HO SDWULPRQL KLVWzULFR PHGLHYDO UHODFLRQDW DPE HOOV" /D UHVSRV WD D DTXHVWD SUHJXQWD pV HV VHQFLDO SHU D VDEHU TXL VRP HOV YDOHQFLDQV L SRGHU GHFLGLU FRP YROHP VHU , DO PDWHL[ WHPSV HQV IRQDPHQWD HO VHQWLW TXH SRVVHHL[ OD UHFXSHUDFLy GHO SDWULPRQL KLVWzULF /D QRVWUD PRUDO UHOLJLy OOHQJXD FRVWXPV HWF DFWX DOV QR KDQ HVWDW LQYHQWDGHV SHU QRVDOWUHV G·XQ GLD SHU O·DO WUH 6LQy TXH VyQ HO IUXLW G·XQD HYROXFLy KLVWzULFD TXH Wp XQD JUDQ SDUW GH OHV VHYHV DUUHOV HQ O·(GDW 0LWMDQD +L KD HQWUH DTXHVWD HWDSD KLVWzULFD L O·DF WXDOLWDW XQ OODo G·XQLy LQLQWHU URPSXW TXH HQV KD FRQYHUWLW
HQ DOOz TXH VRP DYXL (O QRVWUH FRV UHDO QR pV HO TXH YHLHP VLQy TXH pV PpV DYLDW FRP XQ DUEUH GHO TXDO FRQWHPSOHP O·H[WHULRU SHUz TXH WDPEp
Wp XQD SDUW HQWHUUDGD TXH QR SHUFHEHP OHV DUUHOV TXH VyQ OHV TXH DOLPHQWHQ O·DUEUH 5H SUHVHQWHQ HO SDVVDW KLVWzULF VHQVH HO TXDO QRVDOWUHV HOV YD ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
Alimentació
-FT EJGFSÒODJFT FTUBNFOUBMT FO M BMJNFOUBDJØ GFVEBM
EL MÓN MEDIEVAL
AlimentaciĂł ENTRE 1060 I 1280, UN RESTRINGIT GRUP DE TERRATINENTS ARMATS IMPOSA A TRAVÉS DE LA VIOLĂˆNCIA L’ORDRE SENYORIAL. BASAT EN UNA ABISMAL DESIGUALTAT JURĂ?DICA I ECONĂ’MICA, AFECTARĂ€ TOTS ELS ASPECTES DE LA VIDA DE LES PERSONES. ELS RECURSOS ALIMENTARIS ES REPARTEIXEN D’UNA MANERA MOLT DESEQUILIBRADA I LA TAULA ES CONVERTEIX EN UN IMPORTANT INDICADOR DE RANG. Por Ariel Vila Redondo Historiador
&
l prestigiós historiador Antoni Riera Melis, en HO VHX WUHEDOO Senyors, monjos i pagesos: ali mentació i identitat social als segles XII i XIII analitza el sistema alimentari dels tres estaments mÊs representa tius de la societat feudal. A continuació, us convidem a conèixer alguns dels resultats de la seva rigorosa investiga ció en torn a l’alimentació.
LA DIETA SENYORIAL Per a reconstruir el com portament alimentari dels poderosos durant aquests se gles disposem de fonts direc tes, com ara els comptes de despesa redactats per agents senyorials. En aquests per gamins consten les despeses dià ries que s’efectuaven en XQ FDVWHOO DPE PRWLX SHU exemple, de l’estada d’algun PHPEUH GH OD UHLDOHVD R OD QREOHVD eV HO FDV GH OD VH nyora Guillema de Montcada i la seva comitiva, que dià riament menjaven, segons es desprèn de les fonts docu PHQWDOV SD EODQF GH EODW L EHYLHQ YL ÀQV L WRW HOV GLHV G¡DEVWLQqQFLD (O VHJXLPHQW realitzat durant un mes de SULPDYHUD SHUPHW DÀUPDU que va menjar pollastre (en 12 ocasions), oca (en qua tre) i gallina (en una). Tam Ep HV YDQ UHDOLW]DU FRPSUHV de porc fresc (vuit) i moltó i anyell (tres). Tanca la sè rie la vaca, servida en cinc
VENDA DE CARN SALADA. MINIATURA DEL TACUINUM SANITATIS. Ă–STERREICHISCHE NATIONALBIBLIOTHEK (VIENA).
ocasions. Per potenciar el gust de les carns, els cuiners utilitzaven dos condiments: XQ H[zWLF L FDU HO SHEUH L XQ DOWUH DXWzFWRQ L DFFHVVLEOH OD FHED La carn, el pa, el vi, el JUHL[ L HO SHEUH HQ DTXHVW ordre, constituĂŻen els in JUHGLHQWV EjVLFV GHO VLVWHPD alimentari de Guillema de Montcada. Els ous i el for PDWJH DPE XQ DOW FRQWLQJXW proteĂnic, acompanyaven la carn. Els Ă pats dels dies G¡DEVWLQqQFLD JLUDYHQ HQ WRUQ al peix. Les verdures i els llegums ocupaven un lloc se cundari, mentre que la fruita KL HUD WRWDOPHQW DEVHQW (O ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
2
7
12
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona