EL MON MEDIEVAL 8

Page 1

16 4,50 €

EL MÓN MEDIEVAL

EL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

www.monmedieval.cat

L’ESGlÉSIA PARROQUIAL DEl MONESTIr De

SANT FELIU DE GUÍXOLS GUíXOLS 16

Sant Julià de Vilatorta • Francesc d’Assis d’AssÍs • LES ESpÈCIES La Pasqua • L’armament Hospitaler • L’AVORTAMENT

Sumari NĂşmero 8

Sumari NĂşmero 8

Seccions

Comitè assessor JosÊ Enrique Ruiz-Domènec

CatedrĂĄtico de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona Director de l’Institut d’Estudis Medievals

Nous Temes Viatges

Dr. Flocel Sabate i Curull &DWHGUjWLF G¡+LVWzULD 0HGLHYDO Dep. d’Història, Universitat de Lleida

Nous Temes

Viatges

-B WFSJUBCMF IJTUÛSJB EF -B WFSJUBCMF IJTUÛ

TEXT:

-B $BQFMMB EF 4BOUB -MĂžDJB

ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALB AIDA

"

"MCBJEB KPJFT NFEJFWBMT

lbaida, coneguda per ser la porta de les muntanyes, ha destacat des de fa dècades per ser la ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicional producciĂł de veles; tambĂŠ compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada mĂŠs al turisme. Ubicada entre Ontinyent, XĂ tiva i Alcoi, Albaida dĂłna nom a la comarca, denominaciĂł que procedix de l’à rab “al-BaydĂ â€? (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244. El nucli turĂ­stic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’EsglĂŠsia de l’AssumpciĂł de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il¡lustre pintor local JosĂŠ Segrelles. El Palau dels MilĂ i AragĂł, ubicat al costat de l’esglĂŠsia, ĂŠs VHQV GXEWH O¡HGLĂ€FL PĂŠs monumental i emblemĂ tic de la ciutat d’Albaida i un sĂ­mbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai pĂşblic. Les seues sales estan decorades per mĂşltiples SLQWXUHV EDUURTXHV GH Ă€QDOV GHO S.XVII, obra de Bertomeu Albert. SĂłn especialment rellevants les sales del Tron, de la MĂşsica, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès. El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construĂŻren el segle ;,,, DSURĂ€WDQW WUHV GH OHV WRUUHV de defensa: la de Ponent, la Central i la Torre Palatina. ConstruĂŻt ĂŻ DO Ă€QDO GHO VHJOH ;9 amb l’aparença d’una residència

BM QFV EF MFT NVOUBOZFT

Marta Sancho Professora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval, Universitat de Girona 28

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

LluĂ­s Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears

DOCTOR

&

l Barri Gòtic ĂŠs el nucli on va nĂŠixer la ciutat de Barcelona, i alhora ĂŠs allĂ on es troben els principals edificis pĂşblics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Malgrat les inevitables transformacions que ha sofert, el Bar-

29

2 6

DR. MIQUEL HERNà NDEZ-BRONCHUD EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD

m b h n o u rd c t@ la e fi.n t e

ri Gòtic ĂŠs ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’AragĂł i estaments eclesiĂ stics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest petit escrit, nomĂŠs comentarem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnĂ­fic entorn.

LA CATEDRAL GĂ’TICA DE BARCELONA Els turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebĂŠ mil¡lenĂ ria i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de ParĂ­s o la catedral de Colònia. En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’estil neogòtic, ĂŠs molt mĂŠs moderna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famĂłs empresari catalĂ Manuel Girona. Aquest prohom, nascut a TĂ rrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del paĂ­s, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. TambĂŠ es va dedicar a negocis com la construcciĂł del Canal d’Urgell i la creaciĂł de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona de 1888. La finalitzaciĂł de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les seves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

EL MĂ“ N MEDIEVAL

3 6

.w a d lv im n e o .c a t

62

28

Lydia Gordo Ribas $UTXHzORJD L ÀOzORJD Dret

Dret

&MT 6TBUHFT

Ariadna Lluís i Vidal i Folch Historiadora d´Art Medieval

EF #BSDFMPOBJ M BSUJDMF EF MB $POTUJUV EF MB $POTUJ UVDJĂ˜ EF

Juan F. Alarcón GutiÊrrez Arqueòleg i historiador

Monuments

Monuments

3JQPMM FM HSBO NPOFTUJS SPNĂ‹OJD EF $BUBMVOZB TEXT:

ANTONI LLAGOSTERA FERNĂ NDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLĂˆS FOTOS: JULIAN GUISADO

KAY SUENAGA PORTUGU

$

ontrĂ riament al que podria semblar, el dret a la defensa no ĂŠs una formulaciĂł moderna: el dret romĂ ja el contemplava. Malauradament, va patir un retrocĂŠs important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest perĂ­ode, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funciĂł de l’estament al 36

EL MĂ“N MEDIEVAL

qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven. Tot i això, a Catalunya i, per extensiĂł, en l’à mbit de la Corona d’AragĂł, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurĂ­dic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

4

EL MĂ“N MEDIEVAL

MĂšSICA GENEALOGIA NUMISMĂ€TICA QUADERN DE CAMP FESTES, FIRES I FESTIVALS CUINA MEDIEVAL CASTELLS ROMĂ€NICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD

4 8

EL MĂ“ N MEDIEV AL

ta c l.v m e o in dw

Rutes

Sexualitat

ROGER BENITO JULIĂ€ HISTORIADOR DIRECTOR GERENT

8 4

en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental ÀQV DO VHJOH ;,9 $TXHVW YROXP provocà debats intensos dintre

de la comunitat de medievalisWHV WDQW D $Pèrica com a Europa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina

36

DRET Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978

48

SEXUALITAT L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

62

NOUS TEMES La veritable història de La Capella de Santa Llúcia

74

DISPOSITIUS DE PODER Expressions de la violència a la conquesta de Mallorca

84

MONUMENTS Ripoll,el gran monestir URPjQLF GH &DWDOXQ\D

98

RUTES Castells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona)

Rutes

$BTUFMMT 5BSSBHPOĂ’T FM $BUMMBS 5PSSFEFNCBSSB 'FSSBO "MUBGVMMB 5BNBSJU FM 3FJ 5BSSBHPOB

- )PNPTFYVBMJUBU B M &EBU .JUKBOB ’homosexualitat ha estat un dels fenòmens menys estudiats pels medievalistes i els historiadors en general. Segurament, els prejudicis morals de la cultura catòlica occidental i la falta d’interès hi tenen molt a veure, aixĂ­ com OD GLĂ€FXOWDW d’estudiar els homosexuals com a grup a causa de la seva disgregaciĂł: altres col¡lectius marginats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret. John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, trencĂ aquesta barrera l’any 1980

VIATGES Albaida, joies medievals al peu de les muntanyes

5 8

84

36

-

28

37

Miquel HernĂĄndez i Bronchud Doctor en Medecina i Historiador

Meritxell Simó i Torres Professora de Literatures 5RPjQLTXHV 0HGLHYDOV 6HFUHWjULD GH O¡,QVWLWXW GH 5HFHUFD en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

AGENDA

ĂˆS

www.monmedieval.cat

Francesc Xavier Altarriba i Mercader Doctor en Sociologia

Daniel Piùol i Alabart 3URIHVVRU GH 3DOHRJUDÀD L 'LSORPjWLFD Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

NOTĂ?CIES

Articles

Josep Maria Sans i TravÊ Historiador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Carles Mancho Professor d’Història de l’Art de l’Alta Edat Mitjana Director de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

LA FOTO DEL LECTOR

AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPORTANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.

Jorge Maíz Chacón Professor tutor de l’UNED Illes Balears Editor de medievalismo.org

Maria Jesús Torres i Ferrer Doctor en Història Medieval Consultora de la UOC

06 07 12 14 16 17 18 20 22 24 26

no ha tingut gaire continuĂŻtat. ĂŻ Per què ĂŠs difĂ­cil parlar de la homosexualitat? En el present article no volem polemitzar sobre el tema, sinĂł aportarhi una visiĂł rigorosa, centrantnos en l’Edat Mitjana. Per arribar-hi, per però, primer cal fer escala a la Grècia clĂ VVLFD L D 5RPD $TXHVta aturada ens ajudar ajudarĂ espolsar-nos algunes idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visiĂł de l’homosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.

TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG FUNDACIĂ“ CASTELLS CULTURALS WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

DE

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desĂşV L O¡HGLĂ€FL V¡DGDStava a les noves funcions. AixĂ­, per exemple, OHV HVSLWOOHUHV SHU D OHV Ă HW[HV HV YDQ IHU JUDQV per donar cabuda a les primeres armes de foc i, mĂŠs tard, als canons, i van acabar desapaUHL[HQW VRYLQW FRQYHUWLGHV HQ Ă€QHVWUHV 7DPbĂŠ van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van DQDU RPSOLQW GH YHJDGHV DPE HOV PDWHL[RV HQGHUURFV GHO FDVWHOO Ă€QV D GHVDSDUèixer. Al FDVWHOO GHO &DWOODU V¡KD UHKDELOLWDW JUDQ SDUW de la fortalesa i s’ha netejat el fossat. A LA RIB A DRETA DEL GAI Ă€ Aquesta poblaciĂł HGLĂ€FDGD VREUH XQ WXUĂł de nomĂŠs 59 metres d’alçada vora el riu GaiĂ , respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’anWLJD YLOD IRUWLĂ€FDGD GRPLQD HO SDLVDWJH GHOV carrers: les torres altives, els panys de muraOOD L VREUHWRW HOV OODUJV IRVVDWV H[FDYDWV D OD pedra, donen fe que el lloc ha estat especial DO OODUJ GH OD KLVWòria. Les excavacions fetes a la vila van desFREULU TXH MD KL KDYLD KDJXW XQ SREODW HQ HOV VHJOHV 9,, L 9 DEDQV GH &ULVW L TXH OHV PXUD-

L’ANTIG UITAT CLĂ€SSICA: R G ĂˆCIA I ROMA L’homosexualitat era un fet quotidiĂ a la Grècia antiga. Les relacions entre homes eren un fet acceptat socialment. Es parlava i s’escrivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reconeixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-

EL MĂ“N MEDIEVAL

DE

CATALUNYA

lles feudals que avui encara planten cara es YDQ HGLĂ€FDU VREUH XQHV G¡LEHUHV $TXHVWD VXperposiciĂł de construccions militars demostra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. Els documents mĂŠs antics que parlen del castell sĂłn del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte GH %DUFHORQD 5DPRQ %HUHQJXHU , D 3RQç de 0RQWROLX (OV 0RQWROLX HO YDQ FRQVHUYDU Ă€QV al 1351, any en què va passar als Olzinelles. MĂŠs tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre JXHUUHV GHVWUXFFLRQV L UHVWDXUDFLRQV SRVWHULors, els comtes de Santa Coloma de Queralt YDQ KDELWDU HO FDVWHOO Ă€QV DO VHJOH ;9,,, LES PEDRES PARLEN /HV WRUUHV L OD SDUW FHQWUDO GH OD IRUWLĂ€FDFLĂł han estat molt treballades. Durant els Ăşltims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i tambĂŠ poder tornar a fer Ăşs del pont de pedra que travessa el fossat, construĂŻW HO VHJOH ;9, $PE HOV WUHballs tambĂŠ V¡KD UHFXSHUDW HO SRX GH JHO D O¡REDJD D OD FDUD QRUG VRWD HO FDVWHOO $TXHVW pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alçDGD VHUYLD SHU HPPDJDW]HPDU HO JHO TXH SHUPHWLD FRQVHUYDU HOV DOLPHQWV .w o v im d a e n l.a tc

9

EL MĂ“ N MEDIEVAL

48

98

www.monmedieval.cat

5

Sumari NĂşmero 8

Sumari NĂşmero 8

Seccions

Comitè assessor JosÊ Enrique Ruiz-Domènec

CatedrĂĄtico de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona Director de l’Institut d’Estudis Medievals

Nous Temes Viatges

Dr. Flocel Sabate i Curull &DWHGUjWLF G¡+LVWzULD 0HGLHYDO Dep. d’Història, Universitat de Lleida

Nous Temes

Viatges

-B WFSJUBCMF IJTUÛSJB EF -B WFSJUBCMF IJTUÛ

TEXT:

-B $BQFMMB EF 4BOUB -MĂžDJB

ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALB AIDA

"

"MCBJEB KPJFT NFEJFWBMT

lbaida, coneguda per ser la porta de les muntanyes, ha destacat des de fa dècades per ser la ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicional producciĂł de veles; tambĂŠ compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada mĂŠs al turisme. Ubicada entre Ontinyent, XĂ tiva i Alcoi, Albaida dĂłna nom a la comarca, denominaciĂł que procedix de l’à rab “al-BaydĂ â€? (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244. El nucli turĂ­stic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’EsglĂŠsia de l’AssumpciĂł de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il¡lustre pintor local JosĂŠ Segrelles. El Palau dels MilĂ i AragĂł, ubicat al costat de l’esglĂŠsia, ĂŠs VHQV GXEWH O¡HGLĂ€FL PĂŠs monumental i emblemĂ tic de la ciutat d’Albaida i un sĂ­mbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai pĂşblic. Les seues sales estan decorades per mĂşltiples SLQWXUHV EDUURTXHV GH Ă€QDOV GHO S.XVII, obra de Bertomeu Albert. SĂłn especialment rellevants les sales del Tron, de la MĂşsica, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès. El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construĂŻren el segle ;,,, DSURĂ€WDQW WUHV GH OHV WRUUHV de defensa: la de Ponent, la Central i la Torre Palatina. ConstruĂŻt ĂŻ DO Ă€QDO GHO VHJOH ;9 amb l’aparença d’una residència

BM QFV EF MFT NVOUBOZFT

Marta Sancho Professora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval, Universitat de Girona 28

EL MĂ“N MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

LluĂ­s Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears

DOCTOR

&

l Barri Gòtic ĂŠs el nucli on va nĂŠixer la ciutat de Barcelona, i alhora ĂŠs allĂ on es troben els principals edificis pĂşblics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Malgrat les inevitables transformacions que ha sofert, el Bar-

29

2 6

DR. MIQUEL HERNà NDEZ-BRONCHUD EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD

m b h n o u rd c t@ la e fi.n t e

ri Gòtic ĂŠs ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’AragĂł i estaments eclesiĂ stics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest petit escrit, nomĂŠs comentarem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnĂ­fic entorn.

LA CATEDRAL GĂ’TICA DE BARCELONA Els turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebĂŠ mil¡lenĂ ria i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de ParĂ­s o la catedral de Colònia. En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’estil neogòtic, ĂŠs molt mĂŠs moderna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famĂłs empresari catalĂ Manuel Girona. Aquest prohom, nascut a TĂ rrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del paĂ­s, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. TambĂŠ es va dedicar a negocis com la construcciĂł del Canal d’Urgell i la creaciĂł de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona de 1888. La finalitzaciĂł de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les seves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

EL MĂ“ N MEDIEVAL

3 6

.w a d lv im n e o .c a t

62

28

Lydia Gordo Ribas $UTXHzORJD L ÀOzORJD Dret

Dret

&MT 6TBUHFT

Ariadna Lluís i Vidal i Folch Historiadora d´Art Medieval

EF #BSDFMPOBJ M BSUJDMF EF MB $POTUJUV EF MB $POTUJ UVDJĂ˜ EF

Juan F. Alarcón GutiÊrrez Arqueòleg i historiador

Monuments

Monuments

3JQPMM FM HSBO NPOFTUJS SPNĂ‹OJD EF $BUBMVOZB TEXT:

ANTONI LLAGOSTERA FERNĂ NDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLĂˆS FOTOS: JULIAN GUISADO

KAY SUENAGA PORTUGU

$

ontrĂ riament al que podria semblar, el dret a la defensa no ĂŠs una formulaciĂł moderna: el dret romĂ ja el contemplava. Malauradament, va patir un retrocĂŠs important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest perĂ­ode, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funciĂł de l’estament al 36

EL MĂ“N MEDIEVAL

qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven. Tot i això, a Catalunya i, per extensiĂł, en l’à mbit de la Corona d’AragĂł, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurĂ­dic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

4

EL MĂ“N MEDIEVAL

MĂšSICA GENEALOGIA NUMISMĂ€TICA QUADERN DE CAMP FESTES, FIRES I FESTIVALS CUINA MEDIEVAL CASTELLS ROMĂ€NICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD

4 8

EL MĂ“ N MEDIEV AL

ta c l.v m e o in dw

Rutes

Sexualitat

ROGER BENITO JULIĂ€ HISTORIADOR DIRECTOR GERENT

8 4

en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental ÀQV DO VHJOH ;,9 $TXHVW YROXP provocà debats intensos dintre

de la comunitat de medievalisWHV WDQW D $Pèrica com a Europa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina

36

DRET Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978

48

SEXUALITAT L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

62

NOUS TEMES La veritable història de La Capella de Santa Llúcia

74

DISPOSITIUS DE PODER Expressions de la violència a la conquesta de Mallorca

84

MONUMENTS Ripoll,el gran monestir URPjQLF GH &DWDOXQ\D

98

RUTES Castells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona)

Rutes

$BTUFMMT 5BSSBHPOĂ’T FM $BUMMBS 5PSSFEFNCBSSB 'FSSBO "MUBGVMMB 5BNBSJU FM 3FJ 5BSSBHPOB

- )PNPTFYVBMJUBU B M &EBU .JUKBOB ’homosexualitat ha estat un dels fenòmens menys estudiats pels medievalistes i els historiadors en general. Segurament, els prejudicis morals de la cultura catòlica occidental i la falta d’interès hi tenen molt a veure, aixĂ­ com OD GLĂ€FXOWDW d’estudiar els homosexuals com a grup a causa de la seva disgregaciĂł: altres col¡lectius marginats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret. John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, trencĂ aquesta barrera l’any 1980

VIATGES Albaida, joies medievals al peu de les muntanyes

5 8

84

36

-

28

37

Miquel HernĂĄndez i Bronchud Doctor en Medecina i Historiador

Meritxell Simó i Torres Professora de Literatures 5RPjQLTXHV 0HGLHYDOV 6HFUHWjULD GH O¡,QVWLWXW GH 5HFHUFD en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

AGENDA

ĂˆS

www.monmedieval.cat

Francesc Xavier Altarriba i Mercader Doctor en Sociologia

Daniel Piùol i Alabart 3URIHVVRU GH 3DOHRJUDÀD L 'LSORPjWLFD Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

NOTĂ?CIES

Articles

Josep Maria Sans i TravÊ Historiador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Carles Mancho Professor d’Història de l’Art de l’Alta Edat Mitjana Director de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona

LA FOTO DEL LECTOR

AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPORTANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.

Jorge Maíz Chacón Professor tutor de l’UNED Illes Balears Editor de medievalismo.org

Maria Jesús Torres i Ferrer Doctor en Història Medieval Consultora de la UOC

06 07 12 14 16 17 18 20 22 24 26

no ha tingut gaire continuĂŻtat. ĂŻ Per què ĂŠs difĂ­cil parlar de la homosexualitat? En el present article no volem polemitzar sobre el tema, sinĂł aportarhi una visiĂł rigorosa, centrantnos en l’Edat Mitjana. Per arribar-hi, per però, primer cal fer escala a la Grècia clĂ VVLFD L D 5RPD $TXHVta aturada ens ajudar ajudarĂ espolsar-nos algunes idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visiĂł de l’homosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.

TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG FUNDACIĂ“ CASTELLS CULTURALS WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

DE

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desĂşV L O¡HGLĂ€FL V¡DGDStava a les noves funcions. AixĂ­, per exemple, OHV HVSLWOOHUHV SHU D OHV Ă HW[HV HV YDQ IHU JUDQV per donar cabuda a les primeres armes de foc i, mĂŠs tard, als canons, i van acabar desapaUHL[HQW VRYLQW FRQYHUWLGHV HQ Ă€QHVWUHV 7DPbĂŠ van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van DQDU RPSOLQW GH YHJDGHV DPE HOV PDWHL[RV HQGHUURFV GHO FDVWHOO Ă€QV D GHVDSDUèixer. Al FDVWHOO GHO &DWOODU V¡KD UHKDELOLWDW JUDQ SDUW de la fortalesa i s’ha netejat el fossat. A LA RIB A DRETA DEL GAI Ă€ Aquesta poblaciĂł HGLĂ€FDGD VREUH XQ WXUĂł de nomĂŠs 59 metres d’alçada vora el riu GaiĂ , respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’anWLJD YLOD IRUWLĂ€FDGD GRPLQD HO SDLVDWJH GHOV carrers: les torres altives, els panys de muraOOD L VREUHWRW HOV OODUJV IRVVDWV H[FDYDWV D OD pedra, donen fe que el lloc ha estat especial DO OODUJ GH OD KLVWòria. Les excavacions fetes a la vila van desFREULU TXH MD KL KDYLD KDJXW XQ SREODW HQ HOV VHJOHV 9,, L 9 DEDQV GH &ULVW L TXH OHV PXUD-

L’ANTIG UITAT CLĂ€SSICA: R G ĂˆCIA I ROMA L’homosexualitat era un fet quotidiĂ a la Grècia antiga. Les relacions entre homes eren un fet acceptat socialment. Es parlava i s’escrivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reconeixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-

EL MĂ“N MEDIEVAL

DE

CATALUNYA

lles feudals que avui encara planten cara es YDQ HGLĂ€FDU VREUH XQHV G¡LEHUHV $TXHVWD VXperposiciĂł de construccions militars demostra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. Els documents mĂŠs antics que parlen del castell sĂłn del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte GH %DUFHORQD 5DPRQ %HUHQJXHU , D 3RQç de 0RQWROLX (OV 0RQWROLX HO YDQ FRQVHUYDU Ă€QV al 1351, any en què va passar als Olzinelles. MĂŠs tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre JXHUUHV GHVWUXFFLRQV L UHVWDXUDFLRQV SRVWHULors, els comtes de Santa Coloma de Queralt YDQ KDELWDU HO FDVWHOO Ă€QV DO VHJOH ;9,,, LES PEDRES PARLEN /HV WRUUHV L OD SDUW FHQWUDO GH OD IRUWLĂ€FDFLĂł han estat molt treballades. Durant els Ăşltims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i tambĂŠ poder tornar a fer Ăşs del pont de pedra que travessa el fossat, construĂŻW HO VHJOH ;9, $PE HOV WUHballs tambĂŠ V¡KD UHFXSHUDW HO SRX GH JHO D O¡REDJD D OD FDUD QRUG VRWD HO FDVWHOO $TXHVW pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alçDGD VHUYLD SHU HPPDJDW]HPDU HO JHO TXH SHUPHWLD FRQVHUYDU HOV DOLPHQWV .w o v im d a e n l.a tc

9

EL MĂ“ N MEDIEVAL

48

98

www.monmedieval.cat

5

Viatges

Viatges

TEXT:

ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA

Albaida, joies medievals

al peu de les muntanyes

/¡(6*/e6,$ '( /¡$66803&,� '( 12675$ 6(1<25$ )272 (678', ('8$5' )272*5­)

28

EL MĂ“N MEDIEVAL

A

lbaida, coneguda per ser la porta de les muntanyes, ha destacat des de fa dècades per ser la ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicional producciĂł de veles; tambĂŠ compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada mĂŠs al turisme. Ubicada entre 2QWLQ\HQW ;jWLYD L $OFRL $OEDLGD dĂłna nom a la comarca, denominaciĂł que procedix de l’à rab “al-BaydĂ â€? (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244. (O QXFOL WXUtVWLF G¡$OEDLGD es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels 0DUTXHVRV G¡$OEDLGD MXQWDPHQW DPE O¡(VJOpVLD GH O¡$VVXPSFLy GH Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il¡lustre pintor local JosĂŠ Segrelles. (O 3DODX GHOV 0LOj L $UDJy ubicat al costat de l’esglĂŠsia, ĂŠs VHQV GXEWH O¡HGLĂ€FL PpV PRQXmental i emblemĂ tic de la ciutat G¡$OEDLGD L XQ VtPERO GH O¡DQWLF poder feudal, transformat ara en espai pĂşblic. Les seues sales estan decorades per mĂşltiples SLQWXUHV EDUURTXHV GH Ă€QDOV GHO 6 ;9,, REUD GH %HUWRPHX $OEHUW SĂłn especialment rellevants les sales del Tron, de la MĂşsica, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès. El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construĂŻren el segle ;,,, DSURĂ€WDQW WUHV GH OHV WRUUHV GH GHIHQVD OD GH 3RQHQW OD &HQtral i la Torre Palatina. ConstruĂŻt DO Ă€QDO GHO VHJOH ;9 amb l’aparença d’una residència www.monmedieval.cat

29

Viatges

Viatges

TEXT:

ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA

Albaida, joies medievals

al peu de les muntanyes

/¡(6*/e6,$ '( /¡$66803&,� '( 12675$ 6(1<25$ )272 (678', ('8$5' )272*5­)

28

EL MĂ“N MEDIEVAL

A

lbaida, coneguda per ser la porta de les muntanyes, ha destacat des de fa dècades per ser la ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicional producciĂł de veles; tambĂŠ compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada mĂŠs al turisme. Ubicada entre 2QWLQ\HQW ;jWLYD L $OFRL $OEDLGD dĂłna nom a la comarca, denominaciĂł que procedix de l’à rab “al-BaydĂ â€? (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244. (O QXFOL WXUtVWLF G¡$OEDLGD es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels 0DUTXHVRV G¡$OEDLGD MXQWDPHQW DPE O¡(VJOpVLD GH O¡$VVXPSFLy GH Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il¡lustre pintor local JosĂŠ Segrelles. (O 3DODX GHOV 0LOj L $UDJy ubicat al costat de l’esglĂŠsia, ĂŠs VHQV GXEWH O¡HGLĂ€FL PpV PRQXmental i emblemĂ tic de la ciutat G¡$OEDLGD L XQ VtPERO GH O¡DQWLF poder feudal, transformat ara en espai pĂşblic. Les seues sales estan decorades per mĂşltiples SLQWXUHV EDUURTXHV GH Ă€QDOV GHO 6 ;9,, REUD GH %HUWRPHX $OEHUW SĂłn especialment rellevants les sales del Tron, de la MĂşsica, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès. El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construĂŻren el segle ;,,, DSURĂ€WDQW WUHV GH OHV WRUUHV GH GHIHQVD OD GH 3RQHQW OD &HQtral i la Torre Palatina. ConstruĂŻt DO Ă€QDO GHO VHJOH ;9 amb l’aparença d’una residència www.monmedieval.cat

29

Dret

Dret

Els Usatges

de Barcelona i l’article 24 de la ConstituciĂł de 1978 $98, (1 ',$ (/ '5(7 $ 81 -8',&, $0% 727(6 /(6 *$5$17,(6 e6 &216,'(5$7 81 '(/6 '5(76 )21$0(17$/6 0e6 ,03257$176 '( 727 &,87$'­ (1 81 (67$7 02'(51 , '(02&5­7,& (1 /¡­0%,7 (63$1<2/ (67­ '(),1,7 (1 /¡$57,&/( '( /$ &2167,78&,Ă? (63$1<2/$ '( /¡$1< KAY SUENAGA PORTUGUĂˆS

C

/(6 &2576 &$7$/$1(6 (1 (/ 5(*1$7 '( -$80( , *5$9$7 '( /(6 &2167,78&,216 , $/75(6 '5(76 '( &$7$/81<$

36

EL MĂ“N MEDIEVAL

ontrĂ riament al que podria semblar, el dret a la defensa no ĂŠs una formulaciĂł moderQD HO GUHW URPj MD HO FRQtemplava. Malauradament, va patir un retrocĂŠs important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins DO ILQDO GH O¡$QWLF 5qJLP SHU D WRUQDU OR D assolir. Durant aquest perĂ­ode, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funciĂł de l’estament al

TXDO SHUWDQ\LD $ O¡(XURSD PHGLHYDO OHV FODVVHV populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven. Tot i això, a Catalunya i, per extensiĂł, HQ O¡jPELW GH OD &RURQD G¡$UDJy HOV 8VDWJHV de Barcelona van permetre certa cobertura OHJDO HQ O¡DVSHFWH MXUtGLF $OV 8VDWJHV KL KD gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat. www.monmedieval.cat

37

Dret

Dret

Els Usatges

de Barcelona i l’article 24 de la ConstituciĂł de 1978 $98, (1 ',$ (/ '5(7 $ 81 -8',&, $0% 727(6 /(6 *$5$17,(6 e6 &216,'(5$7 81 '(/6 '5(76 )21$0(17$/6 0e6 ,03257$176 '( 727 &,87$'­ (1 81 (67$7 02'(51 , '(02&5­7,& (1 /¡­0%,7 (63$1<2/ (67­ '(),1,7 (1 /¡$57,&/( '( /$ &2167,78&,Ă? (63$1<2/$ '( /¡$1< KAY SUENAGA PORTUGUĂˆS

C

/(6 &2576 &$7$/$1(6 (1 (/ 5(*1$7 '( -$80( , *5$9$7 '( /(6 &2167,78&,216 , $/75(6 '5(76 '( &$7$/81<$

36

EL MĂ“N MEDIEVAL

ontrĂ riament al que podria semblar, el dret a la defensa no ĂŠs una formulaciĂł moderQD HO GUHW URPj MD HO FRQtemplava. Malauradament, va patir un retrocĂŠs important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins DO ILQDO GH O¡$QWLF 5qJLP SHU D WRUQDU OR D assolir. Durant aquest perĂ­ode, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funciĂł de l’estament al

TXDO SHUWDQ\LD $ O¡(XURSD PHGLHYDO OHV FODVVHV populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven. Tot i això, a Catalunya i, per extensiĂł, HQ O¡jPELW GH OD &RURQD G¡$UDJy HOV 8VDWJHV de Barcelona van permetre certa cobertura OHJDO HQ O¡DVSHFWH MXUtGLF $OV 8VDWJHV KL KD gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat. www.monmedieval.cat

37

Sexualitat

L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana ROGER BENITO T JULIÀ HISTORI ST ADOR

L

’homosexualitat ha estat un dels fenòmens menys estudiats pels medievalistes i els historiadors en general. Segurament, els prejudicis morals de la cultura catòlica occidental i la falta d’interès hi tenen molt a veure, aixĂ­ com OD GLĂ€FXOWDW d’estudiar els homosexuals com a grup a causa de la seva disJUHJDFLy DOWUHV col¡lectius marginats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret. John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval GH OD 8QLYHUVLWDW GH <DOH WUHQ < cĂ aquesta barrera l’any 1980

48

EL MĂ“N MEDIEVAL

en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental ÀQV DO VHJOH ;,9 $TXHVW YROXP provocà debats intensos dintre

de la comunitat de medievalisWHV WDQW D $PqULFD FRP D (Xropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina

no ha tingut gaire continuĂŻtat. Per què ĂŠs difĂ­cil parlar de la homosexualitat? En el present article no volem polemitzar sobre el tema, sinĂł aportarhi una visiĂł rigorosa, centrantnos en l’Edat Mitjana. Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia FOjVVLFD L D 5RPD $TXHVta aturada ens ajudarĂ espolsar-nos algunes idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visiĂł de l’homosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia. L’ANTIGUITAT CLĂ€SSICA: GRĂˆCIA I ROMA L’homosexualitat era un fet quotidiĂ a la Grècia antiga. Les relacions entre homes eren un fet acceptat socialment. Es parlava i s’escrivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reconeixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-

Sexualitat

L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana ROGER BENITO T JULIÀ HISTORI ST ADOR

L

’homosexualitat ha estat un dels fenòmens menys estudiats pels medievalistes i els historiadors en general. Segurament, els prejudicis morals de la cultura catòlica occidental i la falta d’interès hi tenen molt a veure, aixĂ­ com OD GLĂ€FXOWDW d’estudiar els homosexuals com a grup a causa de la seva disJUHJDFLy DOWUHV col¡lectius marginats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret. John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval GH OD 8QLYHUVLWDW GH <DOH WUHQ < cĂ aquesta barrera l’any 1980

48

EL MĂ“N MEDIEVAL

en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental ÀQV DO VHJOH ;,9 $TXHVW YROXP provocà debats intensos dintre

de la comunitat de medievalisWHV WDQW D $PqULFD FRP D (Xropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina

no ha tingut gaire continuĂŻtat. Per què ĂŠs difĂ­cil parlar de la homosexualitat? En el present article no volem polemitzar sobre el tema, sinĂł aportarhi una visiĂł rigorosa, centrantnos en l’Edat Mitjana. Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia FOjVVLFD L D 5RPD $TXHVta aturada ens ajudarĂ espolsar-nos algunes idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visiĂł de l’homosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia. L’ANTIGUITAT CLĂ€SSICA: GRĂˆCIA I ROMA L’homosexualitat era un fet quotidiĂ a la Grècia antiga. Les relacions entre homes eren un fet acceptat socialment. Es parlava i s’escrivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reconeixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-

Nous Temes

Nous Temes

La veritable història de

La Capella de Santa LlĂşcia DOCTOR

E

l Barri Gòtic Ês el nucli on va nÊixer la ciutat de Barcelona, i alhora Ês allà on es troben els principals HGLILFLV S~EOLFV HO 3DODX GH OD *HQHUDOLWDW O¡$MXQWDPHQW HO Palau Reial i la Catedral. Malgrat les inevitables transformacions que ha sofert, el Bar-

62

EL MĂ“N MEDIEVAL

DR. MIQUEL HERNà NDEZ-BRONCHUD EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD mhbronchud@telefonica.net

ri Gòtic ĂŠs ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, FRPWHV UHLV G¡$UDJy L HVWDments eclesiĂ stics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest petit escrit, nomĂŠs comentarem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnĂ­fic entorn.

LA CATEDRAL GĂ’TICA DE BARCELONA Els turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebĂŠ mil¡lenĂ ria i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de ParĂ­s o la catedral de Colònia. En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’estil neogòtic, ĂŠs molt mĂŠs moGHUQD GHO VHJOH ;,; 9D VHU obra de Josep Oriol Mestres L $XJXVW )RQW L DSDGULQDGD pel famĂłs empresari catalĂ 0DQXHO *LURQD $TXHVW SURhom, nascut a TĂ rrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del paĂ­s, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. TambĂŠ es va dedicar a negocis com la construcciĂł del Canal d’Urgell i la creaciĂł de la companyia General de 7DEDFV GH )LOLSLQHV $PE PROWV dels seus diners, va participar com a benefactor a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona de 1888. La finalitzaciĂł de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les seves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

&$55(5 '(/ %,6%( ‹ %$5&(/21$ )2727(;7

www.monmedieval.cat

63

Nous Temes

Nous Temes

La veritable història de

La Capella de Santa LlĂşcia DOCTOR

E

l Barri Gòtic Ês el nucli on va nÊixer la ciutat de Barcelona, i alhora Ês allà on es troben els principals HGLILFLV S~EOLFV HO 3DODX GH OD *HQHUDOLWDW O¡$MXQWDPHQW HO Palau Reial i la Catedral. Malgrat les inevitables transformacions que ha sofert, el Bar-

62

EL MĂ“N MEDIEVAL

DR. MIQUEL HERNà NDEZ-BRONCHUD EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD mhbronchud@telefonica.net

ri Gòtic ĂŠs ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, FRPWHV UHLV G¡$UDJy L HVWDments eclesiĂ stics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest petit escrit, nomĂŠs comentarem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnĂ­fic entorn.

LA CATEDRAL GĂ’TICA DE BARCELONA Els turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebĂŠ mil¡lenĂ ria i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de ParĂ­s o la catedral de Colònia. En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’estil neogòtic, ĂŠs molt mĂŠs moGHUQD GHO VHJOH ;,; 9D VHU obra de Josep Oriol Mestres L $XJXVW )RQW L DSDGULQDGD pel famĂłs empresari catalĂ 0DQXHO *LURQD $TXHVW SURhom, nascut a TĂ rrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del paĂ­s, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. TambĂŠ es va dedicar a negocis com la construcciĂł del Canal d’Urgell i la creaciĂł de la companyia General de 7DEDFV GH )LOLSLQHV $PE PROWV dels seus diners, va participar com a benefactor a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona de 1888. La finalitzaciĂł de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les seves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

&$55(5 '(/ %,6%( ‹ %$5&(/21$ )2727(;7

www.monmedieval.cat

63

Dispositius de poder

Dispositius de poder

Expressions de la violència

a la conquesta de Mallorca JORGE MA�Z CHACÓN HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.

´32'(0 '(),1,5 (/ //(1*8$7*( &20 81 0Ă‹',80 48( $8725,7=$ (/6 3$5/$176 $ (;35(66$5 (1 9(8 $/7$ /(6 5$216 3(5 /(6 48$/6 6( 6(17(1 3/(16 '¡25*8// &20 $ '20,1$'256Âľ >3(7(5 6/27(5',-. 8%5( ',( 9(5%(66(581* '(5 *87(1 1$&+5,&+7@

E

n el present text, analitzem des d’una altra òptica els fets que condueixen ² P L W M D Q o D Q W el seu relat i MXVWLILFDFLy² D OD GRPLQDFLy cristiana de les Balears a partir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria mĂŠs enllĂ del mateix procĂŠs de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en incomptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al¡legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitual de la superioritat, del bĂŠ, de l’altre; en definitiva, de la violència psĂ­quica, fĂ­sica i mental.

74

EL MĂ“N MEDIEVAL

Rarament l’à mbit de la violència ĂŠs analitzada com a concepte general expressiu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva apariciĂł en els Ă mbits rurals, la violència marginal, les lluites de bĂ ndols i violència antisenyorial, violència antisemita, la violència de la legalitat, la quotidiana, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals sĂłn analitzats a partir de les fonts documentals tradicionals de la justĂ­cia criminal, i que generalment ofereixen el denominador comĂş de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artĂ­stiques contemporĂ nies als fets i tracten d’enumerar els fets

i les paraules mĂŠs habitualment emprades, conformant bons exemples de l’erudiciĂł i la nova interpretaciĂł social/mental del subjecte històric. $TXt L XWLOLW]DQW HO Llibre dels Feyts, evidenciarem allò que fa que el poder se sostingui, la producciĂł de discursos mĂŠs enllĂ de la seva acceptaciĂł Ăşnicament com a potència militar. En definitiva, la concepciĂł i alteraciĂł d’un procĂŠs creatiu en torn a l’al¡legat d’uns actes de marcat sentit dominador. FunciĂł que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals. ELS RITMES DE LA VIOLĂˆNCIA $O PDUJH L GDUUHUH GH OD XWLlitzaciĂł d’uns qualificatius www.monmedieval.cat

75

Dispositius de poder

Dispositius de poder

Expressions de la violència

a la conquesta de Mallorca JORGE MA�Z CHACÓN HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.

´32'(0 '(),1,5 (/ //(1*8$7*( &20 81 0Ă‹',80 48( $8725,7=$ (/6 3$5/$176 $ (;35(66$5 (1 9(8 $/7$ /(6 5$216 3(5 /(6 48$/6 6( 6(17(1 3/(16 '¡25*8// &20 $ '20,1$'256Âľ >3(7(5 6/27(5',-. 8%5( ',( 9(5%(66(581* '(5 *87(1 1$&+5,&+7@

E

n el present text, analitzem des d’una altra òptica els fets que condueixen ² P L W M D Q o D Q W el seu relat i MXVWLILFDFLy² D OD GRPLQDFLy cristiana de les Balears a partir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria mĂŠs enllĂ del mateix procĂŠs de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en incomptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al¡legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitual de la superioritat, del bĂŠ, de l’altre; en definitiva, de la violència psĂ­quica, fĂ­sica i mental.

74

EL MĂ“N MEDIEVAL

Rarament l’à mbit de la violència ĂŠs analitzada com a concepte general expressiu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva apariciĂł en els Ă mbits rurals, la violència marginal, les lluites de bĂ ndols i violència antisenyorial, violència antisemita, la violència de la legalitat, la quotidiana, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals sĂłn analitzats a partir de les fonts documentals tradicionals de la justĂ­cia criminal, i que generalment ofereixen el denominador comĂş de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artĂ­stiques contemporĂ nies als fets i tracten d’enumerar els fets

i les paraules mĂŠs habitualment emprades, conformant bons exemples de l’erudiciĂł i la nova interpretaciĂł social/mental del subjecte històric. $TXt L XWLOLW]DQW HO Llibre dels Feyts, evidenciarem allò que fa que el poder se sostingui, la producciĂł de discursos mĂŠs enllĂ de la seva acceptaciĂł Ăşnicament com a potència militar. En definitiva, la concepciĂł i alteraciĂł d’un procĂŠs creatiu en torn a l’al¡legat d’uns actes de marcat sentit dominador. FunciĂł que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals. ELS RITMES DE LA VIOLĂˆNCIA $O PDUJH L GDUUHUH GH OD XWLlitzaciĂł d’uns qualificatius www.monmedieval.cat

75

Monuments

Monuments

Ripoll,el gran monestir

romànic de Catalunya TEXT:

84

ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS FOTOS: JULIÁN GUISADO

EL MÓN MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

85

Monuments

Monuments

Ripoll,el gran monestir

romànic de Catalunya TEXT:

84

ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS FOTOS: JULIÁN GUISADO

EL MÓN MEDIEVAL

www.monmedieval.cat

85

Rutes

Rutes

Ruta de Castells: Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran, Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona) DIRECTOR GERENT

&$67(// (/ &$7//$5 $0% (/ 3217 '$0817 '(/ )266$7

98

EL MĂ“N MEDIEVAL

TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG DE FUNDACIĂ“ CASTELLS CULTURALS WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

DE

CATALUNYA

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desĂşs i l’edifici V¡DGDSWDYD D OHV QRYHV IXQFLRQV $L[t SHU exemple, les espitlleres per a les fletxes es van fer grans per donar cabuda a les primeres armes de foc i, mĂŠs tard, als canons, i van acabar desapareixent, sovint convertides en finestres. TambĂŠ van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incoPRGLWDW $ SRF D SRF HV YDQ DQDU RPSOLQW de vegades, amb els mateixos enderrocs del FDVWHOO ILQV D GHVDSDUqL[HU $O FDVWHOO GHO Catllar s’ha rehabilitat gran part de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.

segles VII i V abans de Crist, i que les muralles feudals que avui encara planten cara HV YDQ HGLILFDU VREUH XQHV G¡LEHUHV $TXHVWD superposició de construccions militars demostra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. Els documents mÊs antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu. Els Montoliu el van conservar fins al 1351, any en què va passar als Olzinelles. MÊs tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre guerres, destruccions i restauracions posteriors, els comtes de Santa Coloma de Queralt van habitar el castell fins al segle XVIII.

A LA RIBA DRETA DEL GAIĂ€ $TXHVWD SREODFLy HGLILFDGD VREUH XQ WXUy de nomĂŠs 59 metres d’alçada vora el riu GaiĂ , respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’antiga vila fortificada domina el paisatJH GHOV FDUUHUV OHV WRUUHV DOWLYHV HOV SDQ\V de muralla i, sobretot, els llargs fossats excavats a la pedra, donen fe que el lloc ha estat especial al llarg de la història. Les excavacions fetes a la vila van descobrir que ja hi havia hagut un poblat en els

LES PEDRES PARLEN Les torres i la part central de la fortificaciĂł han estat molt treballades. Durant els ĂşlWLPV DQ\V O¡$MXQWDPHQW SURSLHWDUL DFWXDO del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i tambĂŠ poder tornar a fer Ăşs del pont de pedra que travesVD HO IRVVDW FRQVWUXwW HO VHJOH ;9, $PE HOV treballs tambĂŠ s’ha recuperat el pou de gel, a l’obaga, a la cara nord, sota el castell. $TXHVW SRX FRURQDW SHU XQD YROWD LPSUHVVLwww.monmedieval.cat

99

Rutes

Rutes

Ruta de Castells: Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran, Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona) DIRECTOR GERENT

&$67(// (/ &$7//$5 $0% (/ 3217 '$0817 '(/ )266$7

98

EL MĂ“N MEDIEVAL

TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG DE FUNDACIĂ“ CASTELLS CULTURALS WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

DE

CATALUNYA

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desĂşs i l’edifici V¡DGDSWDYD D OHV QRYHV IXQFLRQV $L[t SHU exemple, les espitlleres per a les fletxes es van fer grans per donar cabuda a les primeres armes de foc i, mĂŠs tard, als canons, i van acabar desapareixent, sovint convertides en finestres. TambĂŠ van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incoPRGLWDW $ SRF D SRF HV YDQ DQDU RPSOLQW de vegades, amb els mateixos enderrocs del FDVWHOO ILQV D GHVDSDUqL[HU $O FDVWHOO GHO Catllar s’ha rehabilitat gran part de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.

segles VII i V abans de Crist, i que les muralles feudals que avui encara planten cara HV YDQ HGLILFDU VREUH XQHV G¡LEHUHV $TXHVWD superposició de construccions militars demostra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. Els documents mÊs antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu. Els Montoliu el van conservar fins al 1351, any en què va passar als Olzinelles. MÊs tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre guerres, destruccions i restauracions posteriors, els comtes de Santa Coloma de Queralt van habitar el castell fins al segle XVIII.

A LA RIBA DRETA DEL GAIĂ€ $TXHVWD SREODFLy HGLILFDGD VREUH XQ WXUy de nomĂŠs 59 metres d’alçada vora el riu GaiĂ , respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’antiga vila fortificada domina el paisatJH GHOV FDUUHUV OHV WRUUHV DOWLYHV HOV SDQ\V de muralla i, sobretot, els llargs fossats excavats a la pedra, donen fe que el lloc ha estat especial al llarg de la història. Les excavacions fetes a la vila van descobrir que ja hi havia hagut un poblat en els

LES PEDRES PARLEN Les torres i la part central de la fortificaciĂł han estat molt treballades. Durant els ĂşlWLPV DQ\V O¡$MXQWDPHQW SURSLHWDUL DFWXDO del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i tambĂŠ poder tornar a fer Ăşs del pont de pedra que travesVD HO IRVVDW FRQVWUXwW HO VHJOH ;9, $PE HOV treballs tambĂŠ s’ha recuperat el pou de gel, a l’obaga, a la cara nord, sota el castell. $TXHVW SRX FRURQDW SHU XQD YROWD LPSUHVVLwww.monmedieval.cat

99

4

Oferta, exemplars per només

16€

Subscripció

(en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

1

6

11

2

7

12

3

8

13

4

9

14

5

10

15

DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________

DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT

OFICINA

D.C.:

NºCOMPTE Firma

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.