“A l’escola inclusiva calen més recursos”

L’avançament del curs escolar i el canvi de currículum de Primària i ESO han protagonitzat un inici de curs complex. Amb dues vagues de docents en només un any, al Departament d’Educació se li acumulen els reptes: el desplegament incomplet de l’escola inclusiva per manca de recursos, la caiguda del rendiment escolar, les interferències judicials al català i el malestar dels mestres. Parlem amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray sobre les principals preocupacions del professorat, l’alumnat i les famílies.

El curs 2022-2023 s’ha iniciat amb canvis substancials respecte a altres anys. El més destacat va ser l’avançament del curs escolar. Quina valoració fan d’aquesta mesura?

L’avançament del calendari és una bona mesura per l’alumnat, sobretot per al més vulnerable, que no té les mateixes possibilitats ni els mateixos recursos per continuar treballant els hàbits i aprenentat- ges adquirits durant el curs. Això fa que aquest alumnat vulnerable sigui més sensible a la pèrdua d’aprenentatges en un període tan llarg com és l’estiu. També és una bona mesura per a les famílies perquè facilita la conciliació familiar. Tot això no ho diu només el Departament d’Educació, tothom hi està d’acord. Beneficia l’alumnat, en especial el més vulnerable, perquè evita un període de desconnexió tan llarg com el que teníem durant l’estiu.

El sindicat majoritari de l’Educació va denunciar que l’arrencada del curs escolar va ser “un desgavell”. Quines millores tenen previstes per millorar l’inici del curs vinent?

Els centres van obrir amb normalitat i les activitats es van dur a terme a totes les escoles del país, amb incidències mínimes. Amb una excel·lent feina de coordinació per part de les direccions. Per garantir el lleure educatiu universal i gratuït es van contractar 21.238 monitors a tot el país. Els centres van estar oberts a les tardes per facilitar la conciliació de les famílies. Tota mesura és susceptible de millorar, i encara més quan s’implanta per primera vegada, però estem convençuts que l’avançament de curs és una bona mesura per l’alumnat. No ens fa por preguntar a la comunitat educativa sobre el disseny d’aquesta mesura. Per això, vam encarregar una avaluació externa per analitzar des de diferents vessants com ha funcionat. A partir d’aquí, amb aquesta avaluació damunt la taula, parlarem amb tothom per decidir plegats com concretem l’inici del pròxim curs, que serà en dates similars però amb una fórmula per determinar.

L’avançament del curs escolar va anar acompanyat del canvi de currículum de Primària i ESO, que es va aprovar a finals de setembre, amb el curs ja començat.

SOBRE LA INGERÈNCIA JUDICIAL A L’ESCOLA:

El nou currículum inclou com a novetat les competències clau i el perfil competencial de sortida; serà una mesura clau per millorar les competències dels alumnes del futur?

Certament, el calendari de desplegament dels currículums ha estat complicat. Els reials decrets del ministeri es van publicar l’abril del 2022, data en la qual vam poder començar els tràmits dels decrets. Catalunya va decidir obrir, per primera vegada, un procés participatiu amb els centres educatius, per tal que aportessin la seva visió i així enriquir els nostres currículums. Aquest fet, juntament amb la tramitació de la nova norma, va fer que es publiquessin els decrets amb el curs ja començat. Però ja a finals del passat curs els centres disposaven de tota la informació dels currículums amb detall per poder preparar el nou curs. A més, també vam explicar als centres que disposaven de tres anys per aplicar progressivament els canvis, perquè volem facilitar a escoles i instituts la seva adaptació i que ho facin sense pressió. Efectivament, les competències clau i els respectius indicadors competencials que conformen el perfil de sortida, en projectar-se sobre les competències específiques, les finalitats, de les àrees de coneixement i matèries de l’educació bàsica constitueixen un element de referència i fonamental per a la millora de la competència de l’alumnat.

Justament, les dades de l’avaluació anual que fa el Consell Superior d’Avaluació mostren resultats alarmants en gairebé totes les matèries. A què creu que es deu aquesta caiguda en el rendiment escolar?

És palès que la pandèmia ha incidit en la pèrdua d’aprenentatges en llengua anglesa, catalana i matemàtiques, perquè aquestes matèries són les que més requereixen d’unes condicions d’escolarització per ser millorades, treballades i adquirides. De fet aquesta situació no és única a Catalunya, s’assimila a la d’altres països europeus i d’arreu del món, que també han detectat pèrdues d’aprenentatge a causa de la pandèmia. L’últim estudi que analitza 15 països explica que no se n’ha salvat ningú. Som conscients d’aquesta davallada, i per això, el primer que fem és reconèixer la situació i treballar per posar les eines per revertir-ho.

Les competències en català baixen i això coincideix amb la mesura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’emparar el 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Com garantirà el govern la immersió lingüística a totes les escoles del país?

Venim d’un marc anterior condicionat per les sentències del 25% del català a les aules catalanes. Aquesta situació va generar una resposta de país que va culminar amb l’aprovació al Parlament de la Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i el Govern va aprovar el decret Llei que protegeix els centres de les ingerències judicials. Mentre el Tribunal Constitucional n’estudia la constitucionalitat, el TSJC va a la seva. De fet, en la darrera interlocutòria ja no parla del 25% sinó d’”assignatura principal”. El TSJC inventa la designació d’”assignatures principals” per obligar l’ús del castellà. Què és una assignatura principal? Més important: quines no són assignatures principals, segons els magistrats? És un llenguatge totalment antipedagògic, que demostra com n’està d’allunyada la magistratura de què passa realment a les aules del nos- tre país. Per tot això, defensarem la nostra posició amb els recursos que faci falta. El Govern confia en la robustesa del nou marc normatiu que hem fet entre tots per defensar l’escola catalana i el català als centres educatius. Un tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país.

Un informe del Síndic de Greuges alerta que el 21% dels alumnes no té cap contacte amb el català fora de l’escola. Calen idees imaginatives per reforçar el català al sistema educatiu?

Sí, i per això vam posar en marxa el Pla d’impuls a la llengua catalana. Però cal també recordar que l’escola és una baula més de la cadena, perquè l’escola sola no podrà aconseguir-ho. Però pel que fa a l’escola som els primers en reconèixer que els darrers anys ha disminuït l’ús de la llengua catalana, sobretot entre els joves. I per això hem impulsat un seguit de mesures i vam encarregar un informe a un grup d’experts de diferents àmbits constituït en el Consell Lingüístic Assessor. Hem posat en marxa el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, i s’ha reforçat la formació en aquest àmbit, i a partir del coneixement que els centres tenen del que passa a les aules, i amb l’acompanyament de la Inspecció i dels equips de llengua, interculturalitat i cohesió social, s’aplicaran accions per fomentar l’ús de la llengua.

Un altre dels deures pendents del sistema educatiu català és l’escola inclusiva. Quina valoració fa de la implementació de l’escola inclusiva cinc anys després de la seva aprovació?

L’escola inclusiva és un dels principals reptes del Departament d’Educació. Sabem que queda camí per davant, però també hem de dir que hem fet passes importants per millorar l’atenció i els recursos per l’alumnat de l’escola inclusiva. De fet, fa poc vam publicar el mapa de recursos de l’Escola Inclusiva, on podem veure els recursos que es destinen en aquest àmbit a cada centre. Però no és l’única mesura en el marc de l’escola inclusiva. Hem creat la Taula de participació per un sistema educatiu inclusiu. S’està treballant en una junta de directors de centres d’educació especial públics per identificar les principals mancances i reivindicacions del sector. Pel que fa al monitoratge de su- port, s’ha treballat en un model per millorar el repartiment d’hores, més just i amb criteri igual per tots els territoris. També es durà a terme una reserva de places per l’alumnat amb necessitats de suport educatiu en el procés de preinscripció i seguir lluitant així contra la segregació escolar. A més, properament es publicarà el document de mesures i suports universals, per seguir avançant en el seu desplegament.

El pressupost d’Educació va superar els 6.600 milions l’any passat per primera vegada a la història, però encara es troba lluny del 6% del PIB, tal i com preveu la llei d’educació. Per fer realitat l’escola inclusiva calen més recursos?

Els recursos sempre són necessaris, i a l’escola inclusiva calen més recursos, i en aquest sentit estem treballant curs a curs. En els darrers pressupostos el Departament d’Educació va incrementar la dotació respecte a l’any anterior en un 17,8%, sent la xifra més alta destinada mai Educació, i s’està treballant per poder introduir noves millores. Els pressupostos que vol aprovar el govern també tor- nen a ser els més elevats presentats mai en educació, hi sumen 675 milions d’euros als del 2023. La nostra voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB,però això no depèn només del Departament d’Educació. Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació.